"PISCOLABIS"

Soc un habitual usuari del transport públic, entre altres coses perquè no m'agrada conduir.

En un dels meus desplaçaments en autobús, dues senyores anaven parlant dels problemes que tenien per dormir, una d'elles explicava a la seva contertuliana que el problema era del coixí, i que tenia previst comprar-se un de "piscolabis"....M'he quedat pensant durant la resta del viatge que caram era un coixí de "piscolabis".

Jo creia que un piscolabis era en alguns jocs de cartes, com el tresillo, acció de tirar un triomf superior al que ja és a la taula, amb la qual cosa es guanya basa o també una lleugera refacció que es pren, no tant per necessitat com per ocasió o per regal.

Quant he arribat a casa he mirat els tipus de coixí que hi han al mercat i el més similar que he trobat és un coixí de "viscolàtex" d'una marca molt coneguda.

El lector es preguntarà que a que ve això, i la resposta és molt senzilla, les dues tertulianes coixineres de l'autobús, parlaven en castellà, cosa que no té cap rellevància ja que a Catalunya, mal li pesi al senyor Wert o al senyor Francisco Vázquez, es parla tant el català com el castellà a més d'un munt d'idiomes que moltes vegades no sé distingir.

He fet esment del idioma per destacar que no eren nascudes a Catalunya, per l'accent he notat que venien d'Andalusia, i el que m'ha preocupat profundament és la gran mancança de coneixements lingüístics que es tenen a l'estat espanyol. No seria interessant que el govern es preocupés d'espanyolitzar als que habitualment parlen l'espanyol?.

El castellà és un dels idiomes més rics del món i a Espanya es parla molt malament, no em refereixo a tipus d'accents, em refereixo a un gran desconeixement de la gramàtica i del significat de les paraules.

Cada dia es parla pitjor, tant el castellà com el català.

Fa uns anys, les televisions, diaris, ràdios, es a dir la majoria dels mitjans de comunicació, tenien un corrector d'estil, que a part de assessorar, corregia els erros idiomàtics. Ara amb els correctors per internet estan desapareixent i amb ells la protecció del idioma. Estem farts de sentir bestieses en transmissions esportives, i fins i tot en els informatius. Per molta gent, que per raons que tots sabem, va ser molt difícil l'accés a l'educació, especialment en zones rurals. Per molts, sobre tot els majors de 60 anys, l'única manera d'enriquir els seus coneixements, han sigut, moltes vegades, els mitjans de comunicació i aquests no estan ajudant en aquests moments.

El ministre de educació i cultura, l'impresentable Wert, està més preocupat de polititzar que d'educar. Les intencions d'aquest govern, clarament ultradretiste, és tornar a la unificació educativa, polititzant-la de tal manera que les ideologies que ells defensen vagin calant en els joves estudiants. Volen tornar a l'educació dirigida per fonaments polítics i no permetre la llibertat de pensament.

El ministre Wert deu d'estar molt orgullós dels temps passats, ja que ens vol portar un altra vegada. Pel que sospito l'educació que vol pels nostres fills i nets és la del "piscolabis" en lloc del "viscolàtex".

Si el gran malabarista de l'idioma castellà, el gran Quevedo, aixequés el cap, segur que reptava a duel a tots aquests polítics de pacotilla que ens governen. Era un dels seus entreteniments preferits.

LA SOLITUD DEL LÍDER

M'agradaria que algú m'expliqués com en 12 mesos es pot encabronar a tot un país, però per sectors. Un pot fer emprenyar a tothom de forma global, però anar-los encabronant per sectors és una feina molt meticulosa i estudiada. Un govern pot prendre decisions que perjudiquin a uns i beneficiïn als altres, però el govern de Mariano Rajoy ha anat emprenyant mica en mica a tots els ciutadans per sectors, això sí, sense discriminar a ningú per religió, raça o estatus social i econòmic. Sempre em sentit que dos col·lectius, els metges i els jutges, gaudien d'uns privilegis que ni les dictadures més ferotges havien atacat. Són dos col·lectius que normalment no s'han identificat per la solidaritat amb el ciutadà, però ha arribat un partit, no precisament socialista, i ha socialitzat l'encabronament.

Ja havíem vist manifestar-se a mestres, alumnes i pares, miners i treballadors en general, a jubilats, capellans i monges, infermeres i infermers, auxiliars de geriatria i a minusvàlids, també a discapacitats i a malalts, desprès, per sorpresa de molts, van sortir al carrer els metges i ara el més difícil, han sortit a manifestar-se els advocats, fiscals i jutges.

Enhorabona senyor Rajoy, ja no sé qui li queda per encabronar... a sí quedaven els diputats i avui, fent un esforç sobrehumà, ha aconseguit posar d'acord a tota l'oposició i que presentin una denúncia davant el Tribunal Constitucional.

Com deia, enhorabona, ara la seva solitud és total, tant sols li queda el recolzament d'aquesta fundació feixista anomenada FAES, segueixo sense saber que cony vol dir, però és el de menys. Sí, està sol, ningú, a excepció dels seus incondicionals, que per cert cada vegada són menys, recolza les seves polítiques. Els ciutadans li han donat l'esquena i els seus votants cada vegada estan més decebuts. Està arruïnant un país i és incapaç de prendre una decisió que provoqui el més mínim indici d'esperança (no aguirre).

Mica en mica el pessimisme s'està arrelant a la societat i arribarà un moment que el ciutadà explotarà, i llavors què?, Quines solucions plantejaran els saberuts ideòlegs de la FAES?.

El que més em preocupa és que el pessimisme s'està apoderant de mi. Aquests ineptes estan aconseguint encabronar-me fins i tot a mi mateix i em nego a que ho aconsegueixin.

A partir d'ara em dedicaré a escriure de futbol... no, no pot ser en Mourinho i en Cristiano m'encabronen tant o més que en Rajoy.

Només parlaré del Barça... tampoc, perquè una colla de descerebrats l'estan convertint en un estendard polític i no m'agrada barrejar l'esport i la política. Ara volen crear penyes independentistes. Quins valors estem transmeten als nens?. L'esport és solidaritat, camaraderia, amistat, no podem permetre que és prostitueixi d'aquesta manera. En Mussolini, en Hitler i en Franco, van utilitzar l'esport com arma política, els dos primers van arribar a assassinar a equips contraris per no deixar-se guanyar, el tercer va encastellar a qui ja sabem. 

Mai aprenem de la història i sempre acaba per repetir-se. Sempre som a temps per evitar-ho, no deixem que ens manipulin, al futbol tenim que anar a animar al nostre equip, no a reivindicar res. No ens adonem que els jugadors, normalment, són mercenaris que van amb el que més paga?, Algú creu que si demà o demà passat, les relacions d'un Messi o Iniesta amb la directiva es torcen, no marxaran a un altre equip?. Per molt que ara parlin català i donin petons al escut o la senyera. L'esport és el que és, esport, i la política... bé no sé que és exactament la política, però segur que no és solidaritat, camaraderia i amistat, segur, sí ho fos aquest govern actuaria d'un altre manera.

MÉS XIMPLES I NEIXEN CÀNTIR

BOBO 1º

“El 29 de Mayo de 1998, Bartolomé Rubia Muñoz "Bartolín" de 27 años, un concejal del PP en su ayuntamiento, fue secuestrado en la localidad de La Carolina en la provincia Jaen, un feudo popular de unos 15.000 habitantes.

Una llamada en nombre de la banda terrorista ETA, advertía de que Bartolomé había sido secuestrado por miembros de ETA. Inmediatamente, se creó una alarma social, ya que se temía que ETA volviera a repetir un suceso como el del tristemente asesinado Miguel Ángel Blanco, ocurrido diez meses atrás.

Al día siguiente, Bartolín apareció en la otra punta del país, más concretamente en la localidad de Irún en la provincia de Guipúzcoa, sin documentación, con apenas 200 pesetas en el bolsillo y sin tan siquiera su teléfono móvil, que acabaría traicionándole. Cuando los agentes de la Erzaintza lo encontrarón, Bartolín relató la historia de su secuestro:

Bartolín aseguraba que había sido secuestro por ETA. Un hombre y una mujer lo raptaron, y los trasladaron desde su pueblo natal hasta Linares. Según su relato, lo obligaron a beber una cocacola con una sustancia que lo adormeció; después, lo metieron en un tren con dirección a Irún. Una vez allí y tras montar en un coche, consiguio escapar de sus secuestradores, abriendo la puerta del coche y tirandose en marcha por un terraplén.

Pero el 30 de Mayo, los investigadores de la policía reconstruyeron la historia de Bartolín y descubrieron que todo había sido un montaje ideado por el propio Bartolín, que incluso reivindicó su propio secuestro desde su teléfono móvil.

Trás descubrirse la farsa, Bartolín pasó de ser una víctima de ETA, a objeto sospechas, enfado y más tarde chistes para la mayoría, además de producirse una ola de indignación a nivel nacional. Bartolín fue trasladado de nuevo a su pueblo natal, donde aguardaban en la puerta de su casa, a pesar de la lluvia, unas 300 personas formadas por periodistas y vecinos de La Carolina. Al llegar a su casa, le esperaban sus familiriares, y testigos aseguran que su padre, nada más verlo, le soltó dos sonoras bofetadas, tras lo cual, Bartolín rompió a llorar como un niño. El que era alcalde de La Carolina y el padrino de Bartolín declaró: "En todas las familias hay un tonto, y a mi me ha tocado este".”

BOBO 2º

“El diputado del Partido Popular Santiago Cervera fue detenido ayer por la Guardia Civil aunque fue puesto en libertad tras prestar declaración, al verse involucrado en un asunto de extorsión económica, según informa «Diario de Navarra».

El pasado día 5, el presidente de Caja Navarra, José Antonio Asiain, recibió un correo electrónico anónimo en el que se le exigían 25.000 euros a cambio de no hacer público unos ingresos en su despacho de abogados a cargo de Caja Navarra. El anónimo le especificaba que debía depositar el dinero en un ranura de la muralla de Pamplona.

Asiáin, que estaba de vacaciones, puso en conocimiento de la Guardia Civil el caso y la Benemérita estableció un dispositivo de vigilancia en el lugar donde se debía de realizar el pago. Posteriormente, Santiago Cervera recibió otro correo anónimo en el que le conminaba a recoger un sobre en el mismo lugar donde había sido citado Asiain dos días después.

Cuando Cervera acudió al lugar el dispositivo de la Guardia Civil procedió a la detención del diputado. Posteriormente fue puesto en libertad.”

Les dues històries són reals i de dos membres del PP. No dubto en absolut de la honradesa del segon, però, és què tots els ximples són del PP?

No em responeu, ja sé la resposta.

El que em preocupa és que pertanyen... o pertanyien al partit que governa aquests país. En el 98 governava l'Aznar i en el 2012 en Rajoy, és a dir, sempre hi ha un ximple... bé dos.

Algú em podrà dir que dos casos en tant de temps no demostra res i és veritat, no és una prova de la imbecil·litat supina dels membres del PP, però, i si afegim... Wert, Gallardón, Aguirre, Sànchez-Camacho, Saenz de Santamaria, Montoro, de Guindos i Botella? A que canvia la cosa?.

M'he adonat que són tant ximples que consideren ximples als altres, es creuen que ens enganyen i no és veritat. Ja no tenen capacitat per enganyar-nos. Han perdut la credibilitat i ja no els hi tenim cap respecte. La premsa humorística s'està encebant amb ells i en lloc de rectificar, cada vegada la fan de més grossa.

El president de l'Assemblea de Madrid, José Ignacio Echeverría, prohibeix la presència de convidats en els plens del Parlament regional després de l'acte de protesta de la 'marea blanca' dijous passat. Quant no els hi agrada una cosa la prohibeixen i tema solucionat.

Si la gent es manifesta, s'envia a la policia i tema solucionat.

Si els bancs han fet mals negocis, se'ls injecten diners i tema solucionat.

I així podríem seguir tot el dia, és el sistema Rajoy; el que em molesta ho prohibeixo, si la premsa fa preguntes incòmodes, no contesto i ja està.

I ara creieu que els únics imbècils del PP, són els dos personatges del principi de la història?. Malauradament, crec, que aquests dos personatges són tant sols la mostra d'una classe política que té que desaparèixer ràpidament, abans que ho contaminin tot.

"EDUCACIÓN Y DESCANSO"

Avui m'he adonat que la nostra societat està ferida de mort. Els valors que sempre ens han inculcat els nostres grans s'estan perdent a passos agegantats.
Els polítics quant van irrompre a les nostres vides, i desgraciadament per molts de nosaltres ho van fer molt tard ja que vàrem néixer en una dictadura, semblava que ho feien per representar-nos i defensar els nostres drets.
Els que estaven a la dictadura no eren polítics, eren senyors amb bigoti, allunyats dels problemes dels ciutadans i amb la única missió de imposar les seves idees, normalment basades en ideologies feixistes i religioses, i reprimir al poble econòmica i intel·lectualment.
Era l'època d'ideologia única i pobre de tu que se t'acudís pensar per tu mateix. El problema actual és que no porten bigoti. Bé algun ideòleg de dretes sí. El Partit Popular ha sigut, i és, el pitjor que li ha passat a aquest país des de la dictadura. Vàrem passar d'una Espanya en blanc i negre, amb moltes carències culturals i socials, a una Espanya que poc a poc anava prosperant. Les classes socials s'anaven apropant, la diferència entre la classe baixa i la mitja estava cada vegada més a prop, els rics estaven més a prop de les mitjanes.
Els governs socialistes ho anaven fent mitjanament bé i la dreta protestava per la pèrdua de privilegis. Va arribar el PP d'Aznar, amb l'ajuda de CiU, i va aconseguir ficar-nos en guerres i patir atemptats islamistes, els vàrem aconseguir fer fora i va arribar un altre vegada el socialisme, aquest cop amb polítiques molt socials i poc econòmiques, amb una crisi que no van voler veure i una oposició ferotge, que no havia admès la seva derrota a les urnes. Hem viscut set anys amb la oposició més deslleial amb un govern democràtic, amb acusacions vergonyoses i intents de manipulació de la ciutadania. Va arribar a ser menyspreable.
Però després de molts intents del PP, amb un candidat gris i manipula-ble, ha tornat a tenir el poder a base de mentides i amb el recolzament d'una sinistre fundació anomenada "FAES", que exactament no sé que vol dir i que tampoc tinc cap interès en saber-ho, ho podria mirar per internet però amb fa mandra.
Crec que "FAES" podria ser "FASCISTAS ESPAÑOLES", però crec que no vol dir això.
Com estava dient, han tornat al poder amb l'ajut d'aquesta fundació, la qual ha col·locat estratègicament a uns dels seus ideòlegs en un dels ministeris que més mal pot fer a la ciutadania, cultura, educació i esports. Aquest ministeri s'assembla cada vegada més a allò que en Franco va crear i es deia "educación y descanso".
El partit popular, per sí sol no podia guanyar les eleccions, necessitava als votants d'extrema dreta i una desídia total dels votants d'esquerres. Aquestes dues causes es van donar ara fa un any i estem patint la crueltat política més gran dels últims 37 anys.
Molts, per facebook o Twiter, donen les gràcies, sarcàsticament, als votants del PP, però potser també els hi tindríem que agrair aquesta situació als no votants d'esquerres.
Quant l'esquerra entra en guerres internes, soluciona el problema tancant-se en ella mateixa. S'oblida del poble i es converteix en un animal ferit que s'amaga i perd el contacte amb la realitat. Si l'esquerra no desperta no sortirem mai d'aquest cercle de despropòsits que ens estan portant a una degradació de la societat que aviat no tindrà solució.

La dreta està còmoda amb un poble inculte, pobre i desesperat. La dreta vol un poble submís, vol que la desesperació per sobreviure el dia a dia ens ennuvoli la capacitat de pensar i prendre decisions. No deixem que ens enganyin amb cortines de fum, el veritablement important és solucionar l'atur, solucionar la sanitat, l'educació, defensar les pensions. Demà o demà passat, quant això no sigui prioritari, ens assentarem i parlarem, en català o castellà, d'independentismes, federalismes i altres coses, però de moment solucionem els problemes, no creem més i tampoc permetem que els creen els polítics, al cap i la fi els paguem nosaltres i els podem despatxar quant vulguem. Tant sols tenim que aplicar la llei que ha creat el PP.

SÍ QUE ES POT SER MÉS POCAVERGONYA

M'he adonat que quant els polítics volen manipular l'opinió dels ciutadans, tants sols tenen que apel·lar als sentiments patriòtics. Va començar CiU amb els seus missatges independentistes i ha continuat el PP amb un presumpte atac a la llengua. He dit presumpte perquè és un esborrany i encara no sabem de cert que és el que passarà.

Si mirem amb perspectiva ens adonarem que a les xarxes socials i als diaris catalans, l'únic que importa de veritat és la defensa de la llengua i la independència. Crec que de tot el que està passant és el menys important, ja se que alguns em tractaran de poc patriota o poc català, se me'n fot.

La meva veritable preocupació son els quasi sis milions d'aturats, el creixent augment de la mendicitat, els més de dos milions de nens que tenen una gran carència en alimentació, les famílies desnonades que passaran el Nadal al carrer, la humiliació constant, com éssers humans, que estem patint per part d'un govern totalment insolidari i repressiu, aquesta és la meva preocupació i és la que tindrien que tenir els ciutadans. No si parlarem en català o en xinès.

Cada vegada som més pobres, econòmica i intel·lectualment, ens hem deixat manipular i els polítics han aconseguit que les nostres prioritats siguin les que els interessen a ells, de manera que els greus problemes que patim passin a ser secundaris.

Cap diari parla del drama social, però parla de la llengua vehicular a les escoles, i no em refereixo tant sols a Catalunya, també a Euskadi o Galícia.

Potser és que no estic suficientment conscienciat de la causa independentista o idiomàtica, però prefereixo no tenir parats, no tenir pobres, no tenir nens sense possibilitats de tenir una vida digna a tenir un país independent o parlar una llengua o un altra.

Per altre banda, quin país independent tindríem?, un governat pels mateixos que s'han associat al PP per tirar endavant retallades brutals i que perjudiquen tant sols a les classes mitjanes i baixes?.

Em nego a seguir el joc a polítics sense escrúpols que abandonen el poble per al seu benefici. El governant honest primer soluciona els problemes dels ciutadans, després fa les altres coses, els que tenim aquí només volen al ciutadà a l'hora d'anar a votar.

Tinc ganes de veure a Facebook o Twiter gent demanant millores socials i no estat propi, vull veure gent reclamant justícia social i no reivindicacions insolidàries que no preocupen a la majoria. Vull que sigui més important l'habitatge o l'alimentació que la proclamació d'una independència utòpica i sense una base real. Vull que tothom accedeixi a l'educació sense preocupar-nos amb quin idioma.

Està molt be que defensem la nostra identitat i els nostres drets, però no podem oblidar la solidaritat amb els més necessitats i anteposar als problemes reals les manipulacions d'uns polítics interessats en seguir en el poder al preu que sigui.

Ja que els polítics estan totalment incapacitats per solucionar els problemes dels ciutadans, comença a ser hora que els solucionem nosaltres, donem l'esquena als polítics i sortim al carrer a reclamar el que és veritablement important. Tenim que exigir un canvi en la política que està portant a terme un govern basat en la mentida i la manipulació. Un govern que avui ha participat en l'acte més vergonyós d'aquest segle; acceptar el Premi Nobel de la Pau. Espero que hagi sigut una broma i que demà ens diguin que es van confondre de dia i creien que era el 28 de desembre, els sants innocents.

NO ES POT SER MÉS POCAVERGONYA

Ha arribat un moment en el que o els ciutadans prenem les regnes del nostre destí o aquesta colla de fills de puta, que van enganyar a una gran majoria dels ciutadans per aconseguir la majoria a les urnes, es carregaran tot el que hem aconseguit en molts anys de treball i lluita.

La última bestiesa que se'ls ha acudit és la privatització de l'orientació i els serveis de col·locació pels aturats a Castella -- La Manxa.

La número dos del PP, vol privatitzar l'atur. És pot tenir més poca vergonya?, fins quant podrem aguantar?. Sembla mentida, però en menys d'un any de govern, aquests inconscients han aconseguit carregar-se tot l'estat de benestar.

Com ja he dit en altres escrits estan portant a la misèria a la majoria dels ciutadans, mentre ells cada vegada són més rics. Com ho podem parar?. Malauradament estan portant al país a una situació tan desesperada que els aldarulls al carrer cada dia estan més a prop. No parlo de grups antisistema, que no deixen de ser una colla de gamberros teledirigits per gent sense escrúpols, parlo de ciutadans veritablement indignats i sense por a perdre res, ja que no els hi queda res.

Estem veient com cada dia hi ha més gent sense casa, sense possibilitats de trobar feina i els aturats augmenten dia a dia.

L'ofensiva a la retallada de llibertats no tant sols ha començat en les retallades de la sanitat, les pensions, etc., han començat atacant directament a la identitat dels pobles, reprimint la cultura i la llengua, utilitzant l'escola com arma ideològica, imposant la religió com idea única i l'idioma espanyol com a única llengua de comprensió.

El franquisme ho va utilitzar i es va mantenir 40 anys en el poder, sembrant la por mitjançant la religió i la repressió. Els nostres pares i avis s'ho van trobar de sobte i no sabien de que anava la pel·lícula, però nosaltres, per sort, ja sabem de que va.

No permetem que tornin a instaurar el regne de l'horror, no podem permetre que el franquisme torni a instaurar-se en la nostre vida, fem-los fora, exigim unes noves eleccions i no permetem que personatges tan sinistres com Wert, Gallardón o Cospedal, ens facin reviure unes èpoques en les que no ens van deixar ser feliços. Sinó ho fan per les bones... doncs que s'atinguin a les conseqüències.

"VIVA LA..." HÒSTIA, SI AQUESTA NO TÉ NOM.

Preàmbul: ...Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

...Promoure el progrés de la cultura i de l'economia per tal d'assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

La reforma educativa otorga grandes mejoras a la concertada

(el país)

Eurodiputados denunciarán "el asedio de Wert a la lengua catalana" ante la comisaria europea

(diario público)

Article 35: 1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici ....

El paro sube 74.296 personas en noviembre y rebasa los 4,9 millones

(diario público)

La oposición acusa a Báñez de mentir a los pensionistas

(diario público)

Article 43: 2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris.

Ruiz ratifica la privatització del CAP de l'Escala

(diari de girona)

La cama de un hospital público, un 74% más barata que la de un privado

(diario público)

Article 47: Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació.

Los desahucios son ya una de las principales inquietudes de los españoles

La banca rechaza el 82% de las solicitudes del Código de Buenas Prácticas sobre desahucios

Guindos deja en menos de 120.000 los beneficiarios de la moratoria de desahucios

La PAH se concentra ante una financiera para denunciar abuso en la concesión de hipotecas

(el periódico)

Article 49: Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestarà l'atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en la consecució dels drets que la constitució atorga a tots els ciutadans.

Miles de personas con discapacidad se rebelan ante los impagos de la Administración

(diario público)

Efectivament, els articles de la constitució, la que tant enarboren els del PP, es contradiuen amb els titulars dels diaris. Tots els titulars són reals i els articles de la constitució també... a les hores què?, quelcom tenim que canviar, els polítics no volen tocar la constitució, és sagrada, però els ciutadans no podem suportar més la realitat dels titulars dels diaris. Alguna cosa està malament, o els polítics desconeixen el text que tan veneren o la hipocresia dels nostres governants ha arribat a un nivell tant alt què els ciutadans tenim que actuar.

De quina manera?, no ho sé, en aquest moments veig una degradació tan gran de la política i dels polítics què veig molt difícil que les solucions les puguin aportar ells.

Cada vegada hi ha més gent dormint als caixers automàtics,al menys ja sabem perquè serveix el rescat a la banca, segueixen oberts i la gent pot dormir en un lloc resguardat.

Cada vegada puja més l'atur, la sanitat és més precària i discriminatòria i veiem més indigents pels carrers i menjant dels contenidors d'escombraries.

Quina és la raó per defensar un text que no serveix de res?, tal i com estem veient, el govern del PP incompleix sistemàticament tots els articles de la constitució el qual els col·loca en una situació de il·legalitat pel que crec que en aquests moments no estan gens legitimats per governar.

Hem sentit a ministres de Rajoy manifestar que les intencions secessionistes del President Mas, són un delicte per estar contraposades amb la Constitució, a les hores...aquest govern, que incompleix sistemàticament els articles de la constitució, és un govern que delinqueix tots els dies.

M'agradaria saber perquè serveix el Tribunal Constitucional, jo creia que era per velar pel compliment de la carta magna, i no per debatre si és poden casar parelles del mateix sexe. La feina d'aquest tribunal tindria que ser la de donar un cop d'atenció a aquest govern "delinqüent" perquè compleixi la constitució i què no la utilitzi tant sols en benefici propi per coartar els drets dels demès.

SI avui és té que celebrar quelcom, és la mort d'un text que ha quedat totalment obsolet i que ja no el respecte ningú, bé sí, només el respecten una colla de repressors que el volen utilitzar contra els ciutadans.

LA HISTÒRIA SEMPRE REPETEIX

Al·lucinant, veritablement al·lucinant. Després de tot el "merdé" organitzat pel pamflet feixista, es a dir, El Mundo, ara resulta que la policia diu que no té cap informe i que en cap moment la Udef, segons ha informat el comissari en cap, han elaborat un informe. I em pregunto, i ara què?, els pseudo periodistes del Mundo, que es van omplir la boca dient que tenien informes i proves de la suposada fortuna del president de la Generalitat a Suïssa i no sé quantes bestieses més, quedaran impunes?, Un Jutge a condemnat a la revista Cafè amb Llet per destapar una corrupció què esta totalment documentada i que tothom sap que és veritat, i aquesta invenció d'un diari, manipulat per les ments més recargolades del PP, s'aniran de rosetes?. Està clar que la guerra bruta del Partit Popular no té límits, quant els atacs a Catalunya, mitjançant els pamflets subvencionats no funcionen, tiren del ministre més feixista des de l'època del franquisme, l'impresentable WERT.

Aquesta gent del PP, no s'han adonat encara, què cada vegada que ataquen a Catalunya, surten més independentistes?.

No sé qui és l'estratega del PP, però tinc claríssim que és totalment gilipolles.

S'han tancat la porta a qualsevol pacte amb CiU i afavoreixen el pacte amb els independentistes, han donat la raó a ERC i ara CiU es veuran obligats a trencar els pactes que tenen als ajuntaments i diputacions amb el PP.

Des de Madrid, han deixat en "pilotes" a tots els regidors i diputats del PP, que faran?, desentendre's del PP i seguir governant a on governen, o aguantar el xàfec de la millor manera i esperar a que hi hagin aviat eleccions?.

Sempre he cregut que a Rajoy li venia molt gran el càrrec, però és què, més a més, s'ha rodejat dels inútils més grans de la política actual.

En 11 mesos de govern ha aconseguit encabronar als metges, a les infermeres, als auxiliars d'infermeria, als periodistes, als mestres i els alumnes, als taxistes de Madrid, als treballadors d'Iberia, als controladors aeris, als bombers, als policies, als militars, als jubilats i pensionistes, als malalts, a les farmàcies, als botiguers, als jutges, als funcionaris de tots els departaments de l'estat... al cap i la fi, ha aconseguit encabronar a tothom.

No, mentida, no ha encabronat a l'església catòlica, pel que dedueixo que anem cap a una època molt fosca.

Com sí d'una pel·lícula es tractes, estem anant del color cap al blanc i negre, aviat tornarem al festivals de "Coros y Danzas" del dia del treball des del Santiago Bernabeu, el NODO als cinemes i els ministres amb bigotet, abrig fosc i ulleres de sol. Tornarem a veure capellans amb sotana voltant al president del govern i senyores amb mantilla i peineta recollint diners amb guardioles pel Domund o pel dia de la Bandereta.

Per una banda estic feliç, amb més de 50 anys, estic tornant a la meva infància, passen coses que recordava vagament i que els esdeveniments actuals em fan reviure amb certa nostàlgia.

Tornem a tenir pobres pel carrer, gent buscant menjar per les escombraries, tornarem a veure nens jugant a la pilota a places i carrers de la ciutat, al no tenir electricitat a casa, els hi hauran tallat per falta de pagament, no podran jugar amb ordinadors i vídeo consoles, tornaran les estufes de petroli, perquè no podrem pagar la factura del gas i no podrem encendre la calefacció, tornaran les taules camilla amb el braser i tots tornarem a ser molt més feliços.

Tot el que hem avançat en 40 anys ho estem perdent mica en mica, i tot gràcies a un altre gallec. Primer van ser Franco i Hitler els que van enfonsar Espanya i Europa i ara Rajoy i Merkel, sempre tenen que estar implicats un gallec i un alemany, en aquest cas alemanya.

Sempre diuen que la història es repeteix al llarg dels segles, però aquests inútils ens portaran a la prehistòria. Governava el PP quant van desaparèixer els Dinosaures?

CABRA/CABRA, CABRITO/CABRIT, CABRÓN/SDFG(les de sobre)

Hem començat l'últim mes de l'any amb moltes sorpreses, des del desnonament del bou i la mula, l'espanyolització (segur que quelcom ha tingut que veure el ministre Wert) dels Mags de l'Orient i les bufetades que s'estant donant entre Convergència i Unió, ara arriba el Quixot de la llengua, l'home que lluita contra molins de vent, contra la fàbrica d'independentistes, contra les males costums dels catalans de parlar un idioma maleït....el català.
Com tothom ha endevinat es tracta del ministre Wert, "hidalgo, donde los haya, defensor de la lengua de Cervantes y luchador incansable contra el destructor independentismo de nacionalistas insolidarios". Ho he escrit en castellà per que ho entengui, encara que potser també parla el català en la intimitat..., però no, no pot ser que parli el català, ja que de fer-ho s'hauria tornat independentista. Segons la fètida imaginació d'aquest defensor del franquisme més ranci, l'aprendre el català a les escoles és fomentar l'independentisme... doncs fomentar el castellà...en què converteix als estudiants?... en nacionalistes espanyols?...com ell?, no sé què és pitjor. Tots els extremismes son perillosos, però dubto molt que l'idioma pugui o no despertar idees secessionistes a qui les parli, jo soc català, parlo i escric el català i no soc independentista, parlo i escric el castellà i no soc espanyolista, parlo i escric l'anglès i no soc anglòfil.
El voler privar a un poble del seu idioma és una mostra claríssima de la vocació dictatorial d'aquest govern, intentant reprimir el que és irreprimible, la llibertat de pensament.
Mai he entès la fixació de la dreta a voler imposar les seves idees utilitzant la cultura, de la qual ells, normalment, tenen un menyspreu colossal. El ministre Wert i el govern del PP, estan maltractant descaradament el cinema, el teatre, l'educació, tot el que fa olor a llibertat i cultura.
L'únic que estan aconseguint és que els que no son independentistes se'ls hi despertin unes inquietuds cap a un nacionalisme molt més extremista que el dels que ho han sigut de sempre. Els conversos son més perillosos que els convençuts. L'independentista convençut, porta anys lluitant pel que ell creu, i ho fa des de la racionalització del problema, el convers ho fa des de l'odi creat per aquell que li vol imposar unes idees diferents a les seves.
El govern del PP està jugant en foc i acabarà per cremar-se, els catalans mai han acceptat imposicions i menys quant han atacat l'idioma i la cultura.
Sembla com si el ministre Wert hagués viatjat en el temps i retornés d'èpoques en les que prioritzava "la formación del espíritu nacional".
Això acabarà malament, tenim bous i mules desnonats vivint al carrer, reis mags ballant per sevillanes, ministres espanyolitzant i els de casa sense posar-se d'acord en el que tenen que fer.
Ens espera un nadal, si les coses li surten bé al ministre Wert, com el que va retratar Berlanga en una de les seves més meravelloses pel·lícules "Plácido". Si no l'heu vist os recomano que la busqueu en el vídeo club o a internet, segur que reconeixereu moltes similituds amb personatges actuals.
Però siguem optimistes, de moment Sant Josep i la Verge, segueixen mantenint la seva identitat, a veure amb què es despenja el de Roma, potser els àngels eren catalans... no, no poden ser catalans, serien independentistes, doncs seran alemanys, enviats per la Merkel per vigilar les retallades al portal de Betlem.

PRIMER EL BOU I LA MULA...ARA ELS REIS MAGS

Com que no tenim suficients problemes en aquest món, el màxim dirigent de l'església catòlica es dedica a crear-nos més.
Des de sempre hem sabut que els Reis Mags venien d'Orient, les cançons infantils així ho diuen, "Els Reis d'Orient porten coses, porten coses; els Reis d'Orient porten coses a la gent.", tots sabem que eren Melcior, Gaspar i Baltasar, un ros, l'altre blanc i el tercer de raça negre. Doncs bé, ara resulta que segons Benet XVI, eren d'Andalusia, sí, segons ell eren de Tarsis o Tartesos, zona que compren les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla.
Aquest home ha de canviar la medicació, pren alguna cosa que no li senta bé.
Andalusos, eren andalusos... per tant suposo que el negre era un immigrant que treballava a la recollida de la Maduxa a Lepe, el ros a les mines de Riotinto i el blanc... es va quedar blanc al veure als altres dos.
A veure, estimat Benet, no beneit, encara que a vegades ho sembli, què van portar... or, encens i mirra... o "Manzanilla", "pescaito frito" i "fresones de Huelva"?, van venir acompanyats pels "Rocieros de la Puebla"?, van venir en carretes, com les que porten al "Rocio"?.
Per molt que ho penso no em puc imaginar una festa flamenca en el portal de Betlem.
Crec que segons quins càrrecs tindrien que tenir una edat de jubilació, com a qualsevol feina. Joseph Aloisius Ratzinger té 85 anys i no crec que a aquesta edat tingui el cap per dirigir l'església amb més seguidors del món, per molta inspiració divina i del esperit sant (per cert que és un colom) que tingui.
Es calcula que l'església catòlica té uns 1.200 milions de seguidors, i està en mans d'un paio que diu que els mags d'Orient eren d'Andalusia, que en el pessebre no hi havien ni el bou i la mula... i ens queixem dels dirigents que tenim aquí?.
Vistos els últims esdeveniments en aquest país, nosaltres sí que tenim bous i mules, però al govern, tenim reis, per desgracia, però no son andalusos, un és Italià, nascut a Roma, i l'altre a Grècia. Pel que sembla son més pintorescos els nostres que els que van visitar el Pessebre.
Espero que aquest any rebem als Mags de.... bé d'on siguin, amb picades de mans a ritme de rumba, que és més català que les sevillanes i en lloc de posar la copa de cava la nit de reis, els hi posarem un gotet de anís o "manzanilla".
Pel que es veu a tot arreu estan igual de fotuts com nosaltres, al Vaticà tenen un dirigent senil i nosaltres un mentider, allí l'han escollit una colla de senils com ell i aquí...aquí... ah sí els del PP... no se com definir-los, però aprofito per donar-lis les gràcies, han aconseguit que tinguem per primera vegada a la història un president que fa tot el contrari del que ha promès.
Ens queda l'esperança (no la Aguirre) de que com els reis mags, ara son andalusos, estiguin molt emprenyats amb el govern i els hi portin carbó.

BOUS, MULES I CAPELLANS

El bou i la mula no hi eren al pessebre, segons ha dit Benet XVI...era un pessebre, no?, el més lògic és que hi hagués un bou, una mula, una ovella... el que no és lògic és que naixés una criatura. Però com ja sabem, l'església catòlica no s'ha fet precisament famosa per la seva coherència. Per ells no és natural que dues dones o dos homes s'enamorin entre ells i vulguin viure junts i formar una família, però sí és natural que un paio que porta tres dies mort ressusciti. Per l'església catòlica és un crim l'avortament, però no el que la màxima autoritat dels catòlics beneís els tancs nazis a la segona guerra mundial. Pels catòlics radicals és normal sortir al carrer, amb abrics de visó i d'astracan, a protestar contra un govern socialista perquè ha aprovat una llei a favor del matrimoni del mateix gènere i no és normal que la gent surti al carrer a reclamar els seus drets. Com és natural em refereixo a un tipus de catòlic molt determinat, el de classe mitjana-alta, moltes vegades integrant o simpatitzant de l'Opus Dei, resident a barris selectes de les grans ciutats i votant del PP i en alguns casos de CiU, no per se simpatitzant de CDC sinó per ser més proper a UDC. Son els que en l'època de la dictadura anaven de caça amb algun ministre i fins i tot amb el propi dictador i rebien favors del govern a canvi de submissió total al poder. Però tot això ja ho sabem, en Marx, Karl no Groutxo, va dir "La religió és l'opi del poble" cosa que la dreta va entendre perfectament. Al llarg de la història, els grans dictadors han utilitzat la religió com a força repressora contra el poble. A Espanya no va ser diferent i el dictador va arribar a anar sota pali, cosa que està reservada a les altes esferes de l'església o als reis. Com deia, el bou i la mula han estat desnonats del portal de Betlem, pel ciutadà del carrer, no té importància, els continuarà col·locant en el pessebre, juntament amb el caganer, el capellà muntat en un assa i l'home pescant al riu, però, què faran els dels abrics de visó i d'astracan?, si segueixen les directrius dels dirigents de l'església catòlica a l'hora de sortir en manifestació per protestar per l'avortament i els matrimonis gais i protestar contra un govern d'esquerres, suposo que també seguiran aquesta de no posar el bou i la mula al pessebre. Ens trobarem bous i mules de fang, o plàstic al costat dels contenidors? Els pobres animals seran relegats a  caixes de cartró dintre d'un altell? O no faran cas i seguiran col·locant-los al pessebre?. Una vegada més podrem veure la doble moral de molts catòlics, que tant sols protesten quant les lleis no els hi agraden o afavoreixen als més necessitats i les respecten quant els hi son a favor. Potser és una tonteria parlar que si tenen que  està o no un bou i una mula en una representació d'un esdeveniment que ningú pot assegurar si veritablement va passar o no. El que sí que és molt preocupant és que el màxim responsable de l'església amb més creients del món es preocupi d'això i no de trobar solucions als greus problemes de països de l'Àfrica.
Està clar que això no els hi preocupa, ni als dirigents de l'església ni a la majoria dels seus seguidors amb una situació econòmica esplaiada. Molts dels dirigents del govern i banquers son de missa diària...crec, què no han entès res del que diu la Bíblia, s'han fet una religió a mida, en la que l'important és si havien o no un bou i una mula al pessebre i no si molta gent tindrà que passar el Nadal a un pessebre... potser han tret el bou i la mula perquè hi càpiga tota aquesta gent.

JA ÉS NADAL

Avui he sortit a passejar per Girona, més que res, per veure com era la il·luminació nadalenca que han instal·lat, i m'he adonat que l'any passat vaig perdre una gran oportunitat de callar-me. La raó és que l'any passat, quant vaig veure l'arbre de nadal que van instal·lar a la plaça de Catalunya, vaig comentar que més lleig no podia ser... i amb vaig equivocar, si que podia ser més lleig, aquest any s'han superat. Els que us apropeu per Girona el podreu veure i perquè podeu fer comparacions a la fotografia teniu el de l'any passat.

Però més enllà del gust dels nostres governants a l'hora d'escollir els adorns de Nadal, mentre caminava pels carrers de Girona, he recordat una enquesta que he vist en un diari, no recordo quin era, en la que preguntaven si és tenien que decorar els carrers per nadal o es tenia que estalviar... Jo mateix m'he anat indignant al recordar la pregunta i he començat a fixar-me en la gent, pel Pont de pedra o la Rambla, tots amb preses, distants uns dels altres, amb cares de preocupació i m'he adonat que està clar que es tenen que decorar els carrers, i els comerciants posar nadales als seus establiments, i adornar-los amb llums i muntar pessebres, amb el bou i la mula, encara que el de Roma digui que no hi eren. Què ens queda sinó? Estem en uns moments en que tot son problemes, atur, desnonaments, agressions per part de la policia i agressions per part dels polítics, també tenim que perdre aquestes festes ?. No soc creient, però les festes de Nadal, més enllà del context religiós, son unes festes per reunir-se amb els amics i la família i somiar.

Quantes vegades ens parat davant d'un aparador i hem pensat, si pogués, això o allò li regalaria a la dona o la mare o a l'amic, i automàticament ens diem, potser l'any que ve que les coses aniran millor, segur. I continuem caminant i fent regals imaginaris que potser podrem comprar l'any que ve.

Si ens treuen les llums de nadal, la il·lusió de la loteria que ens farà milionaris per poder comprar els regals que hem vist... si ens treuen l'únic que ens queda, la il·lusió, quina merda de vida, no?.

Moltes vegades les enquestes dels diaris les deuen de fer uns saberuts amb la mateixa sensibilitat que una ameba. Està clar que es tenen que adornar els carrers amb llums, només faltaria, així quant ens desnonin, perquè aquest govern ens acabarà desnonant a tots,(el papa de Roma ja ha desnonat al bou i la mula), podrem caminar pels carrers il·luminats, pobres com rates, però amb la il·lusió de que l'any que ve serà millor i podrem comprar tot allò que seguirem desitjant dels aparadors i seguirem somiant amb el dècim de loteria... una feina...una casa... amb una vida millor.

Ara sortirà algú que em dirà que es té que estalviar... perquè? Si ens han retallat l'educació, la sanitat, els salaris, les pensions, paguem més impostos que mai... doncs que els ajuntaments paguin la llum, així l'Aznar, en González i demès directius de companyies elèctriques es faran més rics i podran comprar tot el que vulguin i no podran somiar com nosaltres, no tindran la necessitat de mirar aparadors i pensar "l'any que ve"... seran més infeliços que nosaltres perquè tant sols tindran diners... els somnis seran nostres.

UNA VISIÓ MOLT REAL

ÉS L'HORA DELS "TRILEROS"

Ja han passat les eleccions i ara arriba el moment dels pactes. Tal i com està la situació al país, el més lògic és que es posin sobre la taula els problemes més greus com l'atur, l'augment de la pobresa, la cada vegada més preocupant precarietat de la sanitat pública, l'educació, els desnonaments... un moment... no el veritablement important i tema de discussió és la independència.
Sí senyores i senyors. Si uns nens han de caminar 10 quilòmetres per anar a l'escola, o si a un petit poble li han tancat el CAP i no tenen atenció mèdica per la nit, o sí els bancs segueixen desnonant a famílies... no és raó per arribar a un pacte. Això sí, si en el pacte s'inclou com a primordial la independència, ja és una altra cosa. Estem llegint en diaris, escoltant en ràdios i veient per la televisió a conscienciosos tertulians, molts d'ells ofesos perquè ningú vol pactar amb CiU, parlant de la necessitat d'arribar a acords entre els partits nacionalistes per a aconseguir la força suficient i convocar un referèndum. Criminalitzen als altres partits catalogant-los d'espanyolistes i anticatalanistes. També inclouen als què, com jo, creiem que hi han coses més importants. Qualsevol persona amb dos dits de front, sap que lo primer que s'ha de fer és solucionar els problemes més greus dels ciutadans i després parlar d'independentismes, referèndums i altres coses. Esquerra Republicana diu que ajudarà a que els pressupostos siguin aprovats, sempre i quant és posi data a una consulta sobre la independència... ens hem tornat totalment bojos?...
Avui he sentit a un polític (que, per cert, no m'agrada gens) posar una mica de seny a tot aquest embolic. Ha sigut en Duran i Lleida. Potser perquè no està a favor de la independència o està més a prop del federalisme. El cas és que reconeix que en aquests moments hi han coses molt més importants que arribar a pactes tant sols per aconseguir la possibilitat de celebrar un referèndum.
No estic en contra d'una consulta. Dubto que aquesta sortís a favor de la independència, però mai m'oposaré a que la ciutadania expressi la seva opinió. És la veritable democràcia, la participació de tots a les decisions importants. Però si que m'oposaré a que es prioritzi el debat sobre la consulta a la solució dels greus problemes que estem patint. És molt fàcil per a un polític que te la vida solucionada somiar amb independències, però el pare de família, a l'atur, amb una ajuda de 400 euros al mes i una hipoteca sobre les esquenes, algú creu que pensa en independentismes? Jo crec que no. La família que anava a ser desnonada ahir a Salt, i que gràcies a l'actuació de la PAH ha aconseguit un aplaçament de l'execució de la sentència del jutjat, interposada per La Caixa del Penedès, pensa en solucionar la manutenció dels seus cinc fills i trobar una feina estable abans que no viure en un país inclòs dintre d'Espanya o d'Europa o independent.
 Cada vegada queda més clar què CiU té un menyspreu total cap a la ciutadania. Amenacen amb seguir retallant, i cada vegada sona més a una venjança per no haver aconseguit la tan anhelada "majoria excepcional". Com a dictadors vocacionals, ara faran pagar al poble les seves frustracions amb més retallades, més repressió policial i més promeses de paradisos perduts, als quals ja hauriem arribat si els haguéssim donat la majoria.
 Els dolents som nosaltres, una vegada més, perquè no hem entès el messiànic discurs del president Mas. No hem confiat en donar-li el lideratge suficient per portar-nos a la terra promesa, travessant un mar de dificultats, que com Moisès, ell separa, perquè tots els catalans arribem a la somiada Ítaca... o al menys aquesta era la idea del cartell electoral.
 Em temo lo pitjor. Una desgavellada de govern, sense un rumb clar, amb més problemes per als ciutadans i eleccions, un altre vegada, dintre d'uns mesos. O també, per tal de no perdre l'oportunitat d'estar al poder, un pacte amb el PP i tots tan feliços. Espero impacient la resolució d'aquest embolic, que cada vegada sembla més una telenovel·la sud-americana, plena de traïcions i enamoraments impossibles i que habitualment s'allarga i s'allarga, per no perdre l'interès del teleespectador. Però crec que en aquest cas, el teleespectador ha perdut l'interès des del primer moment.

ES POT DIR MÉS ALT PERÒ NO MÉS CLAR

L'EMPANADA NACIONAL

L'expresident Aznar ha presentat un llibre, de memòries, i ha parlat... de més com sempre, i ha dit: "Los nacionalistas son malos gobernantes, organizan líos y generan grandes problemas", suposo que inclou tot tipus de nacionalismes, al cap i a la fi ell també és "nacionalista" i dels pitjors, i efectivament quant va governar va organitzar "lios y grandes problemes". Tots recordem la participació d'Espanya a la guerra d'Irak, amb fotografia a les Azores rodejat de George Bush i Tony Blair, o la fotografia al "rancho" de Bush amb els peus a sobre de la taula i posterior roda de premsa amb accent texà. Tots recordem i continuem patint el "pelotazo" de la totxana, recordem l'atemptat de l'estació d'Atocha i posterior reguitzell de mentides i manipulacions periodístiques del diari al servei del poder com és El Mundo, tots recordem la famosa frase que va dir a la comissió d'investigació; "Digo que los que idearon estos atentados no están ni en desiertos remotos ni en montañas lejanas". Per tot això i moltes més bestieses portades a terme per aquest personatge, una mica terrorífic, crec que la frase "Los nacionalistas son malos gobernantes, organizan líos y generan grandes problemas", és una reflexió, inclosa dins les seves memòries, i no deixa de ser un acte de contrició, un reconeixement als errors comesos durant el temps que va governar... o potser es referia a Artur Mas?... sí és així, aleshores no ho entenc, van governar junts, no?, va governar amb el Partit Nacionalista Basc, no?, llavors no creaven "lios"?... Que podem esperar d'aquest paio, que ha estat un dels pitjors presidents que ha tingut Espanya, encara que el seu successor el farà bo. És el típic ressentit, que tira merda contra tothom sense reconèixer els seus errors... però no parlaré més d'ell, no val la pena perdre el temps, prou creu té a casa amb la gran alcaldessa madrilenya. Parlant de l'alcaldessa madrilenya... no, no val la pena, prefereixo parlar d'en Mas... no tampoc... me he adonat que tots son iguals, només volen el poder, ara ja el tornen a tenir i... "donde dije digo digo Diego", i si no escolteu les declaracions d'Oriol Pujol... Fa un temps vaig escriure en aquest blog, ho podeu llegir l'article es diu "SENYOR PRESIDENT" el següent: "Si guanya les eleccions, amb un programa independentista, al endemà ens dirà que és un projecte a llarg plaç, i que ja arribarà el moment? Senyor Mas, no ens menteixi més. Presenti un programa factible per Catalunya, no retalli més i deixi les despeses supèrflues, com ambaixades i xorrades semblats i respecti als catalans, no pensi en eleccions, sense vostè Catalunya sabrà perfectament a on anar i que fer, no necessitem emperadors victimistes que al cap i la fi desconeixen els problemes reals dels ciutadans i tant sols fan política." i desgraciadament el temps em comença a donar la raó.
Veurem quins son els pactes, veurem si totes les promeses es comencen a complir... o tornarem a ser la riota... o dintre d'uns mesos tornarem a tenir eleccions?

VALORACIÓ DE LES ELECCIONS PER PART DEL PARTIT REPUBLICÀ D'ESQUERRES

http://ir-pre.es/index.php/noti/13-catala/129-valoracio-de-les-eleccions-del-25-de-novembre-per-part-del-partit-republica-desquerra

CAMPAAAAANA... Y SE ACABÓ.

I ara què? Si escoltem als líders de cada partit, ningú a perdut, uns que si a les enquestes era pitjor, els altres que si podríem haver perdut més vots i al final tots contents. No veig com s'ho faran, CiU + PP?, CiU + PSC?, CiU + ERC?, CiU + C's + CUP?... aquests últim no el veig, però en política coses pitjors s'han vist. El que ha votat el ciutadà ja no té cap importància, des del moment que es van tancar els col·legits electorals, per els grans partits, els ciutadans s'han tornat a convertir en éssers sense cara que protesten i no comprenen el gran sacrifici que és està en la política. A partir d'avui ja no té cap importància el que pensa el poble, ara és hora de grans pactes per a seguir governant, les promeses electorals s'han evaporat en una foguera feta amb il·lusions...independència? Ja ho veurem, ara hi han coses més importants... drets socials?... quina bestiesa... sanitat?... amb no posar-se malalt solucionat... educació?... si no sabem anar a votar a qui deuríem, quina importància té l'educació?, això és el que en aquests moments pensen la majoria dels nostres recents elegits "representants".

A partir d'avui tot serà igual, el president Mas, si és que ho torna a ser, seguirà amb la seva mateixa política, o és què algú creu que canviarà quelcom?, l'oposició seguirà igual i el PP, com té majoria absoluta a Madrid, tant se l'hi en fot el que pensem els catalans. Ara sentirem allò de "ara no toca", "tenim problemes més importants" i tot el reguitzell d'excuses per a tal d'anar deixant passar el temps i anar refredant l'impuls independentista. Si CiU pacta amb algú que no sigui ERC, seguirà amb el discurs que ha mantingut durant la campanya?, por suposat que no. Però al cap i la fi la lectura que he fet d'aquestes eleccions, probablement equivocada, és què hem perdut la vora de sis mesos en una campanya molt cara, en la que s'han aparcat els veritables problemes dels catalans, emmascarats per un discurs victimista, a la vegada que fals, de què la culpa de tot la tenen els altres. Els desdonaments als ciutadans per part dels bancs catalans els ha permès el govern català, el copagament de la sanitat l'ha permès el govern català, l'euro per recepta, se'l ha inventat el govern català, les agressions als ciutadans, per part dels mossos d'esquadra, els ha ordenat el govern català, i de tot això no han parlat, tant sols han parlat d'independència. Si segueix el mateix govern seguiran els desdonaments, les agressions i els copagaments, la manca d'autocars escolars i les subvencions als menjadors, seguirà l'atur i el nombre de pobres augmentarà... crec que hem perdut la gran oportunitat de fer fora a un govern que porta dos anys enganyant-nos amb falses promeses i propostes fantàstiques, crec que és hora de fer un pensament per part dels polítics i obligar a CiU a governar per al poble i no contra el poble com ha vingut fent durant dos anys. Però això si que és una utopia, tot continuarà igual i des de Madrid, la premsa radical de dretes, seguirà atacant Catalunya i continuarem queixen-nos i ens tornarem a preguntar i ara què?

REVISTA CAFÈ AMB LLET

SER O NO SER...UN NINOT

Porto tot el dia intentant reflexionar, però no he trobat sobre què. Això de declarar el dia anterior a les votacions com a jornada de reflexió no ho he entès mai. Sobre què tenim que meditar? El vot, pràcticament, tothom el té decidit i el que no ho té... poca cosa meditarà. La jornada de reflexió, suposo que està pensada... bé això de "pensada" venint d'aquests polítics que tenim no crec que sigui molt encertat, però com deia, imagino que està adreçada als anomenats indecisos... però qui son els "indecisos", imagino que son els que habitualment es prenen molt seriosament allò del secret del vot, i quant els hi pregunten en les enquestes no responen, o també son els que al final no van a votar. La jornada de reflexió no deixa de ser una jornada més de campanya, en la que els mitjans de comunicació afins a cada color polític és dediquen a seguir al candidat passejant amb la família, passejant al gos o fent les gilipollades habituals d'un dia així i que ningú es creu que sigui el que fa habitualment. Potser és l'únic dia en el que la família pot gaudir de la companyia del abnegat polític, que la resta de l'any està de reunió en reunió... bé això tampoc és cert, la resta de l'any fan el que fa qualsevol ciutadà, treballar, el que té la sort de tenir feina, i dedicar-se a les seves coses. La jornada de reflexió és l'últim cop d'efecte de cara al votant, en aquest dia veiem al candidat relaxat, sense corbata, tirant-li la pilota al gos, en molts casos deu de ser de lloguer, ja que la resta de l'any no tornem a veure'l, jugant a futbol amb els fills, potser la resta de l'any juguen a bàsquet o a res i això sí... les passejades romàntiques amb les seves parelles. No el veiem crispat, no ens parla de política ni de res transcendent, veiem la cara amable.

A part de tot això, perquè serveix?... no seria millor que continués la campanya? Que els polítics estiguessin a les portes dels col·legits electorals, oferint les seves qualitats als indecisos? No seria maco veure al polític oferint les paperetes amb allò de: "venga señora, que me lo quitan de las manos"? El ministre Wert al costat de les urnes espanyolitzant als votants?, els del PP, com si de predicador de televisió americana es tractés, explicant les calamitats que patirem si som independents? Veuríem la veritable cara dels polítics, vulgars trilers i venedors de fum, oferint els seus productes a veu en crit..."retallades, retallades per un vot", "sanitat per a rics", "compri la nacionalitat i li regalem un pis", "desdonaments a osties" "càrregues policials a bon preu", aquests podrien ser els crits d'aquests venedors de vots, que pretenen que avui reflexionem. Doncs vaig a reflexionar... i demà serà un altre dia.

IMATGES DEL MÍTIN DE FINAL DE CAMPANYA DEL PRE-IR

Programa electoral PRE-IR eleccions 2012











http://www.facebook.com/video/video.php?v=498655756835634

http://www.izquierdarepublicana.com/en-apoyo-al-pre

http://www.youtube.com/watch?v=RCiblNe_6CA&feature=g-high-u

20N I ALTRES TONTERIES

20 N... no tinc clar si és un dia de celebració o és un dia per oblidar. Podria ser de celebració i se m'ocorren dues raons; la desaparició o millor dit, la mort del dictador fa 37 anys i el dia internacional del nen... encara que després de veure les xifres de pobresa infantil al nostre país i que més de dos milions de nens no tenen que menjar se'm fa molt difícil pensar en celebracions. Això de la mort del dictador si que podria ser una raó per celebrar... però clar ens vam desfer d'un gallec i va i 36 anys després, l'any passat, torna un altre. Que no s'espanti ningú no penso fer comparacions, un era petit i malparit i l'altre... no és petit.

Ara fa un any totes les desgracies del nostre país tenien que desaparèixer per art d'encantament i ha estat totalment al inrevés, les desgracies han augmentat, tenim més atur, hi han més pobres, els bancs més rics, els polítics ens menteixen sense escrúpols i ja no saben a qui creure. Segons la ministra de treball tot va de...perqué ens enganyem, per molt que diguin els polítics tot va de pena.

El 20N sempre serà una creu per la democràcia, però al menys els polítics han tingut la decència de no sortir a fer balanços, totalment delirants, de una gestió que fins ara és inqualificable.

També ha sigut un dia interessant, ja que he pogut donar-me'n conte de qui son els que pretenen governar-nos, ara em refereixo a Catalunya. He sortit a donar un volt per Girona i he pogut constatar una cosa de la qual ja m'havien parlat, però que no havia pogut veure per mi mateix; el joc brut d'algunes formacions polítiques. Ara pensareu que parlaré d'en Mas i el diari El Mundo... doncs no, parlaré dels partits que es dediquen a tapar els cartells d'altres formacions. Per alguns semblarà una anècdota, però si ens parem a pensar, els partits petits, moltes vegades, bé, quasi sempre, estan finançats, ja no pels militants, sinó pels integrants de la llista, els cartells valen molts diners i la feina d'anar-los col·locant la fan ells mateixos privant-se d'hores de descans. Formacions, que fa quatre dies es trobaven en les mateixes condicions, ara han crescut, i pensen que es més senzill destruir que convèncer. Per no crear especulacions la formació a la que em refereixo és la CUP de Girona, és dediquen sense cap escrúpol a tapar tots els cartells de formacions petites. De què tenen por?, potser és que no estan segurs dels seus votants? Tenen que omplir tota la ciutat amb la seva imatge per arribar al subconscient del ciutadà i influir en la seva decisió?,o és que el gamberrisme és una nova forma de fer política?, ja se que a molts no els hi agradarà aquest comentari, però no em sembla ètic ni responsable utilitzar aquest sistema per aconseguir vots. Companys recordeu que en política tot passa factura, i el votant es dona conta de quines son les estratagemes d'alguns grups per aconseguir vots, no tot si val, critiquem les formes de partits com el PP, CiU o el PSC a l'hora de lluitar contra el rival polític i partits que deurien anar de la mà amb altres és dediquen a fer el mateix, amb un altre sistema, però tant menyspreable com la difamació o la mentida.

LI DIUEN DEBAT PERÒ ÉS PROPAGANDA

Debat?... baralla?... desqualificacions?...  potser això podria definir el que va ser un debat que en cap moment va aportar cap solució als veritables problemes dels ciutadans. No entraré a analitzar qui va estar millor, qui va mentir més o qui va guanyar o perdre, tant és. El que si em va preocupar molt és el sistema de debats que s'ha establert a les televisions, només els candidats amb representació parlamentària. Crec que és una formula totalment antidemocràtica i m'explicaré; els candidats amb representació parlamentària porten 2, 3 o 4 anys, alguns molts més, governant, el que tenen que debatre o proposar ja ho sabem, el que no sabem és el que proposen altres partits minoritaris, que potser al no haver governat tenen les idees molt més clares, tenen propostes diferents a les dels partits afiançats en el poder i amb una inèrcies que son molt difícils de canviar. Algú es creu que CiU canviarà la seva forma de governar? Algú creu que el tarannà del partit Popular envers Catalunya variarà el més mínim? Doncs perquè perdem el temps escoltant el que ja sabem i no obri'm les portes per l'entrada d'aire fresc?. 

Només faré un comentari del debat d'ahir i que em va descol·locar un xic, el discurs en castellà de l'Albert Rivera i el còctel lingüístic de l'Alicia Sanchez Camacho. Dic que em va descol·locar perquè em fa pensar que el problema de sentir-se català, espanyol, catalàespanyol o espanyolcatalà, depèn única i exclusivament a l'idioma, segons vaig interpretar. Per la gent del PP, la seva franja de votants és la dels que parlen castellà, al igual que per els de Ciutadans. Aleshores... el ministre Wert, amb el seu intent d'espanyolització l'únic que pretén és aconseguir votants pel PP i C's? Amb aquest petit detall, crec, va quedar desvetllada tota l'estratègia d'un partit que mai ha guanyat a Catalunya i que amb la manipulació del idioma vol aconseguir votants. 

Tornant als debats, la cobertura de les televisions públiques com privades es centra tant sols en els partits grans, com els cataloguen molts periodistes, i obliden que una gran part de la ciutadania té un pensament molt més proper a altres formacions, però que tant sols poden fer-se sentir en petits locals, en cercles molt reduïts i sense la col·laboració dels mitjans de comunicació. Perquè la fal·lera de les televisions locals a fer el mateix que les grans cadenes?. Estan totalment equivocats, els grans partits ja tenen cobertura amb les televisions públiques i les privades estatals, la seva obligació, com mitjà de proximitat, com alguns s'identifiquen, és donar veu a les minories que no poden accedir a les grans, la seva obligació és conèixer la veritable cara de la política de carrer, amb tertúlies de representants de partits que aporten solucions als problemes quotidians, a Girona hi han plataformes cíviques, associacions veïnals que de la mà de petits partits estan fent una gran feina envers els ciutadans, de les necessitats dels més desfavorits, aquesta és la política que es té que potenciar i no les baralles d'uns senyors què estan més preocupats de seguir mantenint l'estatus què ara tenen què de ajudar al ciutadà. Si un va i pregunta als veïns de Sant Narcís o Santa Eugènia a Girona que els hi interessa més, la independència o la solució de les obres de l'AVE, que respondran?... Polítics feu-vos la pregunta.

UN PETIT RECORD D'UN DELS GRANS

SENSE COMENTARIS