24 de novembre del 2012

SER O NO SER...UN NINOT


Porto tot el dia intentant reflexionar, però no he trobat sobre què. Això de declarar el dia anterior a les votacions com a jornada de reflexió no ho he entès mai. Sobre què tenim que meditar? El vot, pràcticament, tothom el té decidit i el que no ho té... poca cosa meditarà. La jornada de reflexió, suposo que està pensada... bé això de "pensada" venint d'aquests polítics que tenim no crec que sigui molt encertat, però com deia, imagino que està adreçada als anomenats indecisos... però qui son els "indecisos", imagino que son els que habitualment es prenen molt seriosament allò del secret del vot, i quant els hi pregunten en les enquestes no responen, o també son els que al final no van a votar. La jornada de reflexió no deixa de ser una jornada més de campanya, en la que els mitjans de comunicació afins a cada color polític és dediquen a seguir al candidat passejant amb la família, passejant al gos o fent les gilipollades habituals d'un dia així i que ningú es creu que sigui el que fa habitualment. Potser és l'únic dia en el que la família pot gaudir de la companyia del abnegat polític, que la resta de l'any està de reunió en reunió... bé això tampoc és cert, la resta de l'any fan el que fa qualsevol ciutadà, treballar, el que té la sort de tenir feina, i dedicar-se a les seves coses. La jornada de reflexió és l'últim cop d'efecte de cara al votant, en aquest dia veiem al candidat relaxat, sense corbata, tirant-li la pilota al gos, en molts casos deu de ser de lloguer, ja que la resta de l'any no tornem a veure'l, jugant a futbol amb els fills, potser la resta de l'any juguen a bàsquet o a res i això sí... les passejades romàntiques amb les seves parelles. No el veiem crispat, no ens parla de política ni de res transcendent, veiem la cara amable.
A part de tot això, perquè serveix?... no seria millor que continués la campanya? Que els polítics estiguessin a les portes dels col·legits electorals, oferint les seves qualitats als indecisos? No seria maco veure al polític oferint les paperetes amb allò de: "venga señora, que me lo quitan de las manos"? El ministre Wert al costat de les urnes espanyolitzant als votants?, els del PP, com si de predicador de televisió americana es tractés, explicant les calamitats que patirem si som independents? Veuríem la veritable cara dels polítics, vulgars trilers i venedors de fum, oferint els seus productes a veu en crit..."retallades, retallades per un vot", "sanitat per a rics", "compri la nacionalitat i li regalem un pis", "desdonaments a osties" "càrregues policials a bon preu", aquests podrien ser els crits d'aquests venedors de vots, que pretenen que avui reflexionem. Doncs vaig a reflexionar... i demà serà un altre dia.

IMATGES DEL MÍTIN DE FINAL DE CAMPANYA DEL PRE-IR



20 de novembre del 2012

20N I ALTRES TONTERIES


20 N... no tinc clar si és un dia de celebració o és un dia per oblidar. Podria ser de celebració i se m'ocorren dues raons; la desaparició o millor dit, la mort del dictador fa 37 anys i el dia internacional del nen... encara que després de veure les xifres de pobresa infantil al nostre país i que més de dos milions de nens no tenen que menjar se'm fa molt difícil pensar en celebracions. Això de la mort del dictador si que podria ser una raó per celebrar... però clar ens vam desfer d'un gallec i va i 36 anys després, l'any passat, torna un altre. Que no s'espanti ningú no penso fer comparacions, un era petit i malparit i l'altre... no és petit.
Ara fa un any totes les desgracies del nostre país tenien que desaparèixer per art d'encantament i ha estat totalment al inrevés, les desgracies han augmentat, tenim més atur, hi han més pobres, els bancs més rics, els polítics ens menteixen sense escrúpols i ja no saben a qui creure. Segons la ministra de treball tot va de...perqué ens enganyem, per molt que diguin els polítics tot va de pena.
El 20N sempre serà una creu per la democràcia, però al menys els polítics han tingut la decència de no sortir a fer balanços, totalment delirants, de una gestió que fins ara és inqualificable.
També ha sigut un dia interessant, ja que he pogut donar-me'n conte de qui son els que pretenen governar-nos, ara em refereixo a Catalunya. He sortit a donar un volt per Girona i he pogut constatar una cosa de la qual ja m'havien parlat, però que no havia pogut veure per mi mateix; el joc brut d'algunes formacions polítiques. Ara pensareu que parlaré d'en Mas i el diari El Mundo... doncs no, parlaré dels partits que es dediquen a tapar els cartells d'altres formacions. Per alguns semblarà una anècdota, però si ens parem a pensar, els partits petits, moltes vegades, bé, quasi sempre, estan finançats, ja no pels militants, sinó pels integrants de la llista, els cartells valen molts diners i la feina d'anar-los col·locant la fan ells mateixos privant-se d'hores de descans. Formacions, que fa quatre dies es trobaven en les mateixes condicions, ara han crescut, i pensen que es més senzill destruir que convèncer. Per no crear especulacions la formació a la que em refereixo és la CUP de Girona, és dediquen sense cap escrúpol a tapar tots els cartells de formacions petites. De què tenen por?, potser és que no estan segurs dels seus votants? Tenen que omplir tota la ciutat amb la seva imatge per arribar al subconscient del ciutadà i influir en la seva decisió?,o és que el gamberrisme és una nova forma de fer política?, ja se que a molts no els hi agradarà aquest comentari, però no em sembla ètic ni responsable utilitzar aquest sistema per aconseguir vots. Companys recordeu que en política tot passa factura, i el votant es dona conta de quines son les estratagemes d'alguns grups per aconseguir vots, no tot si val, critiquem les formes de partits com el PP, CiU o el PSC a l'hora de lluitar contra el rival polític i partits que deurien anar de la mà amb altres és dediquen a fer el mateix, amb un altre sistema, però tant menyspreable com la difamació o la mentida.

19 de novembre del 2012

LI DIUEN DEBAT PERÒ ÉS PROPAGANDA


Debat?... baralla?... desqualificacions?...  potser això podria definir el que va ser un debat que en cap moment va aportar cap solució als veritables problemes dels ciutadans. No entraré a analitzar qui va estar millor, qui va mentir més o qui va guanyar o perdre, tant és. El que si em va preocupar molt és el sistema de debats que s'ha establert a les televisions, només els candidats amb representació parlamentària. Crec que és una formula totalment antidemocràtica i m'explicaré; els candidats amb representació parlamentària porten 2, 3 o 4 anys, alguns molts més, governant, el que tenen que debatre o proposar ja ho sabem, el que no sabem és el que proposen altres partits minoritaris, que potser al no haver governat tenen les idees molt més clares, tenen propostes diferents a les dels partits afiançats en el poder i amb una inèrcies que son molt difícils de canviar. Algú es creu que CiU canviarà la seva forma de governar? Algú creu que el tarannà del partit Popular envers Catalunya variarà el més mínim? Doncs perquè perdem el temps escoltant el que ja sabem i no obri'm les portes per l'entrada d'aire fresc?. 
Només faré un comentari del debat d'ahir i que em va descol·locar un xic, el discurs en castellà de l'Albert Rivera i el còctel lingüístic de l'Alicia Sanchez Camacho. Dic que em va descol·locar perquè em fa pensar que el problema de sentir-se català, espanyol, catalàespanyol o espanyolcatalà, depèn única i exclusivament a l'idioma, segons vaig interpretar. Per la gent del PP, la seva franja de votants és la dels que parlen castellà, al igual que per els de Ciutadans. Aleshores... el ministre Wert, amb el seu intent d'espanyolització l'únic que pretén és aconseguir votants pel PP i C's? Amb aquest petit detall, crec, va quedar desvetllada tota l'estratègia d'un partit que mai ha guanyat a Catalunya i que amb la manipulació del idioma vol aconseguir votants. 
Tornant als debats, la cobertura de les televisions públiques com privades es centra tant sols en els partits grans, com els cataloguen molts periodistes, i obliden que una gran part de la ciutadania té un pensament molt més proper a altres formacions, però que tant sols poden fer-se sentir en petits locals, en cercles molt reduïts i sense la col·laboració dels mitjans de comunicació. Perquè la fal·lera de les televisions locals a fer el mateix que les grans cadenes?. Estan totalment equivocats, els grans partits ja tenen cobertura amb les televisions públiques i les privades estatals, la seva obligació, com mitjà de proximitat, com alguns s'identifiquen, és donar veu a les minories que no poden accedir a les grans, la seva obligació és conèixer la veritable cara de la política de carrer, amb tertúlies de representants de partits que aporten solucions als problemes quotidians, a Girona hi han plataformes cíviques, associacions veïnals que de la mà de petits partits estan fent una gran feina envers els ciutadans, de les necessitats dels més desfavorits, aquesta és la política que es té que potenciar i no les baralles d'uns senyors què estan més preocupats de seguir mantenint l'estatus què ara tenen què de ajudar al ciutadà. Si un va i pregunta als veïns de Sant Narcís o Santa Eugènia a Girona que els hi interessa més, la independència o la solució de les obres de l'AVE, que respondran?... Polítics feu-vos la pregunta.