LA SOLITUD DEL LÍDER

M'agradaria que algú m'expliqués com en 12 mesos es pot encabronar a tot un país, però per sectors. Un pot fer emprenyar a tothom de forma global, però anar-los encabronant per sectors és una feina molt meticulosa i estudiada. Un govern pot prendre decisions que perjudiquin a uns i beneficiïn als altres, però el govern de Mariano Rajoy ha anat emprenyant mica en mica a tots els ciutadans per sectors, això sí, sense discriminar a ningú per religió, raça o estatus social i econòmic. Sempre em sentit que dos col·lectius, els metges i els jutges, gaudien d'uns privilegis que ni les dictadures més ferotges havien atacat. Són dos col·lectius que normalment no s'han identificat per la solidaritat amb el ciutadà, però ha arribat un partit, no precisament socialista, i ha socialitzat l'encabronament.

Ja havíem vist manifestar-se a mestres, alumnes i pares, miners i treballadors en general, a jubilats, capellans i monges, infermeres i infermers, auxiliars de geriatria i a minusvàlids, també a discapacitats i a malalts, desprès, per sorpresa de molts, van sortir al carrer els metges i ara el més difícil, han sortit a manifestar-se els advocats, fiscals i jutges.

Enhorabona senyor Rajoy, ja no sé qui li queda per encabronar... a sí quedaven els diputats i avui, fent un esforç sobrehumà, ha aconseguit posar d'acord a tota l'oposició i que presentin una denúncia davant el Tribunal Constitucional.

Com deia, enhorabona, ara la seva solitud és total, tant sols li queda el recolzament d'aquesta fundació feixista anomenada FAES, segueixo sense saber que cony vol dir, però és el de menys. Sí, està sol, ningú, a excepció dels seus incondicionals, que per cert cada vegada són menys, recolza les seves polítiques. Els ciutadans li han donat l'esquena i els seus votants cada vegada estan més decebuts. Està arruïnant un país i és incapaç de prendre una decisió que provoqui el més mínim indici d'esperança (no aguirre).

Mica en mica el pessimisme s'està arrelant a la societat i arribarà un moment que el ciutadà explotarà, i llavors què?, Quines solucions plantejaran els saberuts ideòlegs de la FAES?.

El que més em preocupa és que el pessimisme s'està apoderant de mi. Aquests ineptes estan aconseguint encabronar-me fins i tot a mi mateix i em nego a que ho aconsegueixin.

A partir d'ara em dedicaré a escriure de futbol... no, no pot ser en Mourinho i en Cristiano m'encabronen tant o més que en Rajoy.

Només parlaré del Barça... tampoc, perquè una colla de descerebrats l'estan convertint en un estendard polític i no m'agrada barrejar l'esport i la política. Ara volen crear penyes independentistes. Quins valors estem transmeten als nens?. L'esport és solidaritat, camaraderia, amistat, no podem permetre que és prostitueixi d'aquesta manera. En Mussolini, en Hitler i en Franco, van utilitzar l'esport com arma política, els dos primers van arribar a assassinar a equips contraris per no deixar-se guanyar, el tercer va encastellar a qui ja sabem. 

Mai aprenem de la història i sempre acaba per repetir-se. Sempre som a temps per evitar-ho, no deixem que ens manipulin, al futbol tenim que anar a animar al nostre equip, no a reivindicar res. No ens adonem que els jugadors, normalment, són mercenaris que van amb el que més paga?, Algú creu que si demà o demà passat, les relacions d'un Messi o Iniesta amb la directiva es torcen, no marxaran a un altre equip?. Per molt que ara parlin català i donin petons al escut o la senyera. L'esport és el que és, esport, i la política... bé no sé que és exactament la política, però segur que no és solidaritat, camaraderia i amistat, segur, sí ho fos aquest govern actuaria d'un altre manera.