Urdangarín,
Bárcenas, Aznar, Gürtel...
Això
és el veritablement important?
Atur,
desnonaments, pobresa, suïcidis, fam...
I
això?
Educació,
sanitat, avortament, cultura...
Què
és veritablement important?
Doncs
molt senzill... el que ven més diaris i més publicitat.
Pot
semblar una anàlisis molt banal, però malauradament és la sensació
que dóna quan obres un diari o mires, per televisió, qualsevol
programa de debat.
El
nivell adquisitiu dels ciutadans cada vegada és més precari, l'atur
sembla que no té mires de solució, la nova llei d'educació és
retrògrada i amb caires clarament feixistes, els atemptats a la
cultura son flagrants, la llei de l'avortament és clarament
vexatòria per a les dones... i a les tertúlies parlen dels papers
de Bárcenas i dels negocis de Urdangarín.
En
una altre situació no tindria cap importància, però tal i com està
el país, no crec que aquests debats siguin el que interessa al
ciutadà.
Potser
si, i un pare de família prefereix saber quant va robar un o
l'altre, que saber sí podrà comprar menjar per a la seva família
la propera setmana.
Potser
els ciutadans prefereixen saber quant guanyarà Neymar al Barça, que
saber quant els hi tornaran els diners de les preferents.
No,
no ho prefereixen, qui ho prefereix és el govern i els banquers,
mentre el poble es preocupa de banalitats, no es preocupa dels seus
veritables problemes.
Algú
creu que l'aparició de l'inefable Aznar ha estat una casualitat?
No
podia ser una estratagema per a crear controvèrsia i desviar
l'atenció dels veritables problemes del PP?
El
Partit Popular, amb l'aparició de l'Aznar, està preparant la
campanya electoral per a les eleccions d'aquí dos anys... o potser
abans.
El
Partit Popular, que no té cap interès en solucionar cap problema,
vol preparar
El
Partit Popular, amb el sistema de anar prometent, va dilatant els
problemes per a veure si tot se soluciona sol. Ara ens volen fer
creure que la crisi tindrà el seu fi a finals del 2013... però els
economistes no ho veuen, segueixen enganyant-nos descaradament i
menteixen sense cap rubor.
Els
fidels llepaculs -diguem Marhuenda, per exemple- defensen a capa i
espasa totes les declaracions del govern i amb la seva
condescendència habitual, ens tracten de burros i menyspreen a tot
el que no està d'acord.
No
se fins a quan podran tensar la corda sense que es trenqui, però
cada vegada veig més perillosa la indignació del ciutadà i no hi
ha res més perillós que la desesperació, ho hem vist amb el
ciutadà que ha agredit a un empleat de banca que el va enganyar amb
les preferents.
Estem
sentats a sobre d'una bomba de rellotgeria que no sabem quan
explotarà... i ens preocupa l'Urdangarín... i en Bárcenas... o en
Colom amb la samarreta del Barça?
Boooooooooooommm!!
