ENVEJA, INCULTURA... O SIMPLEMENT IMBECIL·LITAT

Cada dia estic més sorprès de la imbecil·litat del ésser humà. Em refereixo a les valoracions, que molta gent fa, de les actituds d'altres persones.

La passada setmana es van lliurar els premis Goya i els actors, pel que no ho sàpiga són persones com tots nosaltres, van fer constants reivindicacions i crítiques a recents decisions del govern i a la situació social actual.

Fins aquí tot normal i lògic.

El que ja no és tan lògic són les múltiples crítiques que han sorgit a les xarxes socials.

Que sí un va anunciar hipoteques d'un banc i ara critica els desnonaments... que sí un altre defensa als sahrauins i visita hospitals jueus... que si porten roba de grans dissenyadors...

Som idiotes?

Que una actriu hagi anunciat hipoteques d'un determinat banc, desenvolupant la seva feina, i ara critiqui l'actitud del banc no és hipocresia, és tant sols la realitat.

Algú se l'ha acudit denunciar a Anthony Hopkins per haver interpretat a Anibal a "El silenci dels anyells"?

O demanar penes de presó per a tots els actors que assassinen o roben en la pel·lícules?

Doncs per què critiquem a actors per tenir consciència social?

Sabeu que molts, però molts d'ells tenen greus problemes per arribar a final de mes, com tots nosaltres?

Sabeu que són persones exactament igual que nosaltres que tant sols fan la seva feina?

Sembla que es prefereix criticar a qui fa públics les nostres reivindicacions que a qui ha creat els problemes.

No tenim que criticar a Bardem per defensar al poble sahrauí, tenim que criticar als polítics que els han portat a aquesta situació.

No podem criticar a la Verdú per solidaritzar-se amb els desnonats, tenim que criticar als banquers i jutges que estan permeten que això passi.

Una gala com la dels premis Goya, no deixa de ser un espectacle i una festa del cinema, és fantasia i glamur, però com són els d'aquí, els de casa, ens permetem el luxe de criticar-los.

Diumenge se celebrarà la gala dels Oscars... serem tant durs amb els actors americans?

O com que la gran majoria dels que critiquen als nostres actors no entenen l'anglès, no sabran les reivindicacions que fan els americans i no estaran sotmesos al linxament popular.

Avui, per solidaritat amb els meus companys de professió he volgut fer aquesta reivindicació, no m'ho tingueu en compte.

SÓN COMPLETAMENT XIMPLES

Ha acabat el debat de l'estat de la nació.

Per saber quin és l'estat de la nació no feia falta fer un debat, tots sabem com està l'estat... fet una merda.

Però l'important no és com va anar el debat, tots ho vàrem veure, malament, el que és important és saber si va servir per quelcom.

350 diputats discutint de qui la te més gran i qui ho ha fet millor o pitjor.

350 diputats enfotent-se els uns dels altres i tots enfotent-se de tots els ciutadans.

El president en la seva línia habitual, mentint.

El cap de l'oposició, més tou que l'osset "Mimosin".

Els demés repetint el que ja sabem i que ells també saben.

Al cap i a la fi, que com sempre, no ha servit per res.

Això sí, tots han sortit cofois, tots han vençut al enemic, ningú ha perdut... bé sí, nosaltres.

Quant les mentides eren més grosses, les que explicava el president, tota la colla d'ensinistrats "bufons", aplaudien amb més afany per silenciar els de davant.

No els hi importa si la gent se suïcida per no poder fer front als seus deutes, no els hi importa que molta gent perdi la casa, la feina i fins i tot la família, l'únic que els importa és aplaudir més fort que els de l'oposició.

Els diaris afins al PP, parlen d'un govern fort i seriós, els d'esquerres d'un govern feble i sense cap línia de treball... i nosaltres cada vegada més fotuts.

Després d'aquest debat, que ha deixat totalment indiferent als ciutadans, tot seguirà igual, els de dretes aplaudint les genialitats del president, els d'esquerres criticant les genialitats del president... i en Bárcenes enfotent-se de tothom.

El president Rajoy va passar de puntetes, en el debat, per temes tant importants com la corrupció, els desnonaments, els suïcidis i per tot el que veritablement preocupa al ciutadà.

Va parlar del que, al cap i a la fi, no li preocupa al poble.

Algú creu que els treballadors d'Ibèria estan preocupats per si es compleix el dèficit?

Algú creu que les famílies que tenen pendents ordres de desnonament, els hi preocupa la Prima de Risc?

Algú creu que els aturats de llarga durada, els preocupa alguna cosa del que van parlar durant hores i hores al parlament?

A ells tampoc, però d'aquesta manera eviten parlar dels veritables problemes del país.

Això sí, al senyor Montoro li preocupa molt que un parell d'actors, que per cert no viuen a Espanya, no paguin aquí els impostos, però no li preocupa que hi hagin milers i milers de defraudadors.

Potser el senyor Montoro és tindria que llegir la llei i sabria que els impostos es paguen en el país on vius... en Bárcenas on viu?

Bé, no val la pena parlar més d'aquest tema, està molt clar que tot el que olori a esquerra o a cultura li produeix una al·lèrgia immensa al govern del PP.

Tots estan satisfets, tots són meravellosos i tots tenen la vida solucionada, no tenen problemes per arribar a final de mes, no tenen problemes per pagar les quotes de la hipoteca, no tenen problemes per viure de "puta mare" i no tenen cap problema per oblidar-se de la resta dels ciutadans.

"MORTADELO Y FILEMÓN", "ANACLETO AGENTE SECRETO"... O "SCOOBY DOO"?

Hem passat de les històries de corrupció, d'intrigues, de traïcions i suborns a històries de detectius.
El que passa és que tal i com estem veient que es desenvolupen els esdeveniments, més que d'una aventura del famós detectiu Sherlock Holmes de Sir Arthur Conan Doyle, sembla una historieta d'en Mortadelo i Filemón d'en Francisco Ibañez.
Es barallen per les competències la Policía Nacional i els Mossos d'Esquadra.
S'acusen els uns als altres, Tots estan "pringats" i sembla que tinguin por que surtin a la llum investigacions, que tant els uns com els altres, podrien haver encarregat.
He dit que sembla més de detectius de còmic que de novel·la, per una raó; no és estrany que en el segle XXI tots els arxius d'aquests senyors estiguin en papers i carpetes i no en formats digitals?
No és estrany que amb les noves tecnologies, tinguin que posar un micròfon en un centre de flors?
No us imagine-ho a Mortadelo disfressat de cambrera servint-li el vi a l'Alícia Sanchez-Camacho?
O disfressat directament de flor hàbilment col·locat en el centre de flors?
Cada dia estic més convençut que estem en un país de broma, vivim un còmic perpetu?
El senyor Bárcenas és com el gàngster dels Simpson, en Factony.
Montoro és Gollum... o el senyor Burns, per continuar amb els Simpson.
Wert és en Fétido Adams.
Gallardón és l'Smithers... i així podríem seguir amb tots els personatges de còmic. Però el que és veritablement preocupant és la falta d'ètica dels nostres polítics.
Cap d'ells dimiteix, segueixen utilitzant el que ja he comentat moltes vegades: "i tu més".
El més rocambolesc de tot són les elucubracions que fan els independentistes més radicals, veient fantasmes a on no n'hi ha. Això és simple i planerament un delicte, comès per gent sense escrúpols i no tenim que veure-ho com un atac a Catalunya o una manera de dinamitar el procés sobiranista.
No os adoneu, amics independentistes, que són els mateixos que, suposadament, ens tenen que portar cap a l'estat propi, els que estan delinquint?
Són els senyors Pujol, Millet, Duran o el mateix Mas...habitants d'un altre planeta?
"Algo huele a podrido en Dinamarca" com li deia el fidel Marcelo a Hamlet i Horaci en la coneguda obra de Shakespeare.
Però sempre podrem encarregar-li la investigació de tots aquests cassos a "Mortadelo y Filemón, o a "Anacleto, agente secreto" o a "Scooby Doo" o senzillament a "Las Hermanas Gilda".

"LOS JUEVES...MILAGRO"

Dilluns, a la ciutat de La Corunya, l'associació "Stop Deshaucios" va aconseguir evitar el desnonament, d'una senyora de 86 anys, per un deute d'uns 126€.

Els bombers de la ciutat van recolzar l'acció de "Stop Deshaucios" i es van negar a tallar les cadenes que impedien als agents judicials accedir a l'habitatge de la senyora.

Bé, la història és coneguda, perquè ha sortit a tots els diaris i informatius de televisió i ràdio, però el que m'ha cridat l'atenció han estat les raons que, la reportera d'una televisió nacional, ha donat per explicar perquè el dimarts no s'havien reprès les accions judicials per portar a terme el desnonament; només es fan desnonaments els dilluns i els dimecres...

Eh?

Immediatament m'ha vingut a la memòria la pel·lícula del genial Berlanga, "Los Jueves milagro".

Pot semblar que tot això és una broma o una interpretació errònia de la informació, però no, és cert.

I ara em ve un pensament... si tenen, els desnonaments, uns dies establerts per portar-se a terme... és que estan tan arrelats a la nostra societat que han arribat al nivell de normalitat.

Els diumenges futbol, els dimarts "champions", els dilluns i dimecres desnonaments i els dijous "MILAGRO".

És tan vergonyós el que està passant que cada vegada trobo menys arguments per poder justificar les lleis creades per aquests polítics.

El partit popular segueix mentint sense cap tipus d'escrúpols, ens tracten d'idiotes, es creuen que ens tenen enganyats i que els únics llestos són ells.

El president Rajoy segueix amagat, els seus ministres mentint, els portaveus, tant del grup parlamentari com del partit, diuen el contrari del que diuen els altres.

El senyor Bárcenas es passeja impunement per tot el món desafiant a jutges i fiscals.

Aquí, a casa nostre, s'espien els uns als altres i els altres als uns.

La corrupció espanyola està present a tots els informatius de les televisions mundials i, com he dit abans, el president amagat.

Exactament no sabem si està amagat sota les faldilles de la Cospedal, la Saez de Santamaria o de la ministra Mato, però el que està clar és que tenim el president més covard de tota la història recent.

Com sempre esperarà que el temps ho solucioni i sinó sempre li quedarà l'opció de marxar i deixar que ho solucioni el que vingui al darrera.

Una vegada més, els ciutadans som els que tenim que solucionar els problemes. Les accions populars són les que estan fent una de les feines principals de qualsevol govern; defensar al ciutadà. 
Tenim un govern que ha oblidat totalment quina és la seva veritable tasca, la de treballar pel poble i protegir-lo. 
Aquest govern agredeix sistemàticament als ciutadans, ens priven dels nostres drets, els que estan escrits en aquesta constitució, que quan els interessa, enarboren com l'estendard de la veritat; dret a la feina, a l'educació, a la sanitat i a un habitatge digne.

S'ha convertit en un govern que rescata empresaris i banquers i menysprea al poble. 

Però sempre ens quedaran els dijous.

Potser arribarà el miracle i podrem institucionalitzar, a més a més dels dies de desnonament, allò que va crear en Berlanga, "LOS JUEVES MILAGRO".

"DIFAMA QUE ALGO QUEDA"

Al llegir els diaris d'avui, ben d'hora ben d'hora, com diria en Pep Guardiola...malament ja porto dos articles nomenant-lo, bé això és un altre cosa de la que ja parlaré un dia d'aquests.

Com deia, llegint els diaris d'avui m'ha cridat l'atenció la portada d'el diari "El Mundo"; els germans Pujol, Jordi i Oleguer, van regularitzar uns diners que tenien fora d'Espanya... i què?

Han sigut més de tres mil contribuents els que han regularitzat diners que tenien amagats a la Hisenda Pública.

Perquè aquest interès de la premsa feixista, ui! no, premsa lliberal, per parlar d'uns senyors que no tenen res a veure amb la política?

Són dos senyors empresaris, amb una moralitat discutible, però, al cap i la fi dos empresaris que la seva única relació amb la política és ser fills del ex-president Pujol.

Com diuen els sectors més radicals de l'independentisme català, serà per ser catalans?

Serà per dinamitar l'afany independentista català?

Serà per distreure al ciutadà del que està passant al PP i a la comunitat de Madrid amb "Eurovegas"?

O tant sols és una mostra més del periodisme carronyer que domina en la societat actual?

Jo estic més pel últim argument, estem mancats de periodistes independents i, malauradament, intel·ligents.

El periodisme s'ha convertit en una manera de manipular l'opinió pública per afavorir els interessos dels que més paguen.

L'antiga professió d'informar, s'ha convertit en la professió d'intentar manipular.

La majoria de les informacions que publiquen no tenen cap base real, moltes són comentaris que s'han fet o que algú ha sentit, però tant és, del que es tracta és de vendre més diaris i esquitxar de merda a tots aquells que no són fidels a les idees dels que manen o que paguen més.

L'honestedat de diaris com El Mundo o La Razón sempre l'ha he posat en dubta, ja que sempre han estat al costat de la dreta més recalcitrant d'aquest país.

Cap diari està lliure de pecat, tots escombren cap a qui els hi mou els fils i en cap moment donen mostres d'una independència que seria molt desitjable en els moments que vivim.

Abans eren el polítics els que més utilitzaven allò del "i tu més", però ha arribat un moment en els que més ho utilitzen són els diaris.

Si un diari català treu una informació que esquitxa a algun polític de Madrid o al PP, automàticament surten notícies, als diaris de Madrid, que embruten l'honorabilitat de qualsevol personatge rellevant de la política o de la societat catalana.

La guerra bruta dels polítics s'ha extrapolat a la premsa i ara, els periodistes, són els aguerrits guerrers que netejaran la pàtria de corruptes i delinqüents.

Per cert, no vull acabar sense felicitar a tots els integrants de la industria cinematogràfica, que ahir, en una gala pagada amb els nostres impostos, van reivindicar el que els ciutadans portem molt de temps reclamant al carrer.

El ministre Wert va aguantar estoicament, amb cara de "pòquer" i amb un somriure que amagava les ganes de marxar.

Imagino que en molts moments deuria pensar que hauria estat millor a casa veient el futbol.

La dreta està molt ofesa, han atacat als seus amos i, pseudo periodistes o més aviat llepaculs del poder, com el del diari "El Mundo", han respost amb contundents atacs contra aquests actors d'esquerres que no entenen les grans polítiques que porten a terme uns meravellosos polítics.

Ja està bé, sempre tenim que aguantar les crítiques dels casposos de dretes insultant a tot el que no pensa com ells.

Els actors són odiats sistemàticament pels fatxes i no tenen cap respecte per la feina que fan.

Potser als únics que respecten, són, als del cine porno, que deu ser l'únic cine que veuen, sinó que li preguntin al director de El Mundo.

Com integrant d'aquesta industria, no la del porno, m'adhereixo a les reivindicacions dels meus companys de professió i menyspreu profundament a tota la premsa, casposa, de dretes que pretén desprestigiar a tot el que té una inquietud social, contrària als interessos dels governants.

Malgrat la àrdua tasca que duen a terme els mals governants, que tenim, per destruir tot el que faci olor de cultura, ahir, a la gala del cinema, vaig poder adonar-me que no ho aconseguiran.

Visca el cinema i la cultura en general.