Ja
és Nadal i la febre del consumisme ha atacat a tots els habitants
d'aquest lloc nomenat món. Pobres, rics, tots sortim a comprar i a
gastar... però, no, tots no. Hi ha un grup de gent què no podrà
gastar compulsivament com la resta dels mortals... són els polítics,
si senyores i senyors, nens i nenes, ni el Pare Noel, ni Sas
Majestats els Reis de l'Orient visitaran les cases d'aquests abnegats
homes i dones que vetllen, dia i nit, per la felicitat de la resta
dels seus congèneres...o almenys és el què ens ha explicat una
abnegada servidora pública, la dona més sacrificada del país, la
dona que no arriba a fi de més i que amb un misser sou de, a la
vora, de 100.000 € a l'any ha de comprar a les "outlets"
i a les botigues "lowcost". En quin món vivim, quin futur
els hi espera als nostres fills i néts, si amb aquestes quantitats
ja no es pot viure... El que hi hagi més de 4 milions d'aturats que
viuen amb una mica més de 400 € al mes no és rellevant, ells no
compren al "Primark", ells no aturen el cotxe al mig de la
Granvía de Madrid, ells no sobreviuen amb miserables sous de més de
6 mil euros al mes, ells són feliços; amb els seus ingressos no
poden comprar, no tenen cotxe i no han de patir per coses tan
insignificants com administrar grans fortunes. El món està abocat a
un gran abisme, aviat els pobres haurem d'agafar les rendes del món
i alliberar als polítics del patiment de no arribar a fi de mes i
d'haver de malviure amb els seus miserables sous. Aviat, els pobres,
haurem de governar i solucionar aquesta gran diferència social i
aconseguir sous justos per a tothom. Aviat els habitants d'aquest
planeta obrirem els ulls i ens adonarem que els càrrecs electes han
de ser gent normal, com tots i que els privilegis hi han de
desaparèixer. No podem permetre que els nostres polítics passin
penúries... no podem permetre que els hi tallin la llum i el gas, no
podem permetre que s'hagin d'il·luminar amb espelmes assassines, no
podem permetre que es tanquin els menjadors escolars durant les
vacances i que milers de nens, fills d'aquests abnegats servidors
públics, passin gana, no podem permetre que siguin desnonats dels
seus palaus per no poder pagar la hipoteca o el lloguer. És Nadal i
és un bon moment per començar a arreglar el que els polítics han
esgarrat, alliberem-los de la feixuga càrrega de governar-nos
malament i de malviure. Bon Nadal
