24 de novembre del 2012

SER O NO SER...UN NINOT


Porto tot el dia intentant reflexionar, però no he trobat sobre què. Això de declarar el dia anterior a les votacions com a jornada de reflexió no ho he entès mai. Sobre què tenim que meditar? El vot, pràcticament, tothom el té decidit i el que no ho té... poca cosa meditarà. La jornada de reflexió, suposo que està pensada... bé això de "pensada" venint d'aquests polítics que tenim no crec que sigui molt encertat, però com deia, imagino que està adreçada als anomenats indecisos... però qui son els "indecisos", imagino que son els que habitualment es prenen molt seriosament allò del secret del vot, i quant els hi pregunten en les enquestes no responen, o també son els que al final no van a votar. La jornada de reflexió no deixa de ser una jornada més de campanya, en la que els mitjans de comunicació afins a cada color polític és dediquen a seguir al candidat passejant amb la família, passejant al gos o fent les gilipollades habituals d'un dia així i que ningú es creu que sigui el que fa habitualment. Potser és l'únic dia en el que la família pot gaudir de la companyia del abnegat polític, que la resta de l'any està de reunió en reunió... bé això tampoc és cert, la resta de l'any fan el que fa qualsevol ciutadà, treballar, el que té la sort de tenir feina, i dedicar-se a les seves coses. La jornada de reflexió és l'últim cop d'efecte de cara al votant, en aquest dia veiem al candidat relaxat, sense corbata, tirant-li la pilota al gos, en molts casos deu de ser de lloguer, ja que la resta de l'any no tornem a veure'l, jugant a futbol amb els fills, potser la resta de l'any juguen a bàsquet o a res i això sí... les passejades romàntiques amb les seves parelles. No el veiem crispat, no ens parla de política ni de res transcendent, veiem la cara amable.
A part de tot això, perquè serveix?... no seria millor que continués la campanya? Que els polítics estiguessin a les portes dels col·legits electorals, oferint les seves qualitats als indecisos? No seria maco veure al polític oferint les paperetes amb allò de: "venga señora, que me lo quitan de las manos"? El ministre Wert al costat de les urnes espanyolitzant als votants?, els del PP, com si de predicador de televisió americana es tractés, explicant les calamitats que patirem si som independents? Veuríem la veritable cara dels polítics, vulgars trilers i venedors de fum, oferint els seus productes a veu en crit..."retallades, retallades per un vot", "sanitat per a rics", "compri la nacionalitat i li regalem un pis", "desdonaments a osties" "càrregues policials a bon preu", aquests podrien ser els crits d'aquests venedors de vots, que pretenen que avui reflexionem. Doncs vaig a reflexionar... i demà serà un altre dia.