Carl
Marx va dir: “La religió és l'opi del poble”, està clar que
quant ho va dir no podia conèixer als polítics que ens governen a
Catalunya, ja que si no hauria dit “L'independentisme és l'opi del
poble”.El gran prestidigitador de la política catalana, s'ha tornat a treure un conill de la txistera i l'ha convertit en doble pregunta. Ha desviat, un cop més, l'atenció dels ciutadans dels veritables problemes que patim.
En tota aquesta legislatura no s'ha pres cap decisió que beneficiï al poble, s'ha parlat de viatges a Ítaca, d'independentisme, d'enemics imaginaris i dracs misteriosos, però no s'ha resolt cap problema important... però, oh! meravella, quant tot semblava anar-sen a norris... ¡ja tenim pregunta! i tot torna a girar al voltant de la consulta; les tertúlies es converteixen en debats acalorats sobre la conveniència o no de la independència, es parla de traïcions i de traïdors, de tot, menys de problemes reals.
Problemes reals com els desnonaments, la pobresa creixent o la llarga llista d'aturats que passegen per les nostres ciutats.
Problemes com els de moltes famílies que en prou feines podran posar un plat calent a taula per Nadal.
Problemes com la manca de seguretat, com la incertesa de poder tenir una sanitat de qualitat, com la possibilitat de què els nostres fills no puguin gaudir d'una educació en condicions... però tant és... ¡ja tenim preguntes!
També és cert que això ha tranquil·litzat a les famílies que, els fidels esbirros del
S'han quedat al carrer, però amb la tranquil·litat de què podran anar a votar.
No saben a on aniran a viure, però se sentiran feliços de saber que els, magnànims, polítics que van prometre vetllar per ells, han aconseguit posar-se d'acord en una pregunta que, molts d'ells, ni tan sols entenen.
Això sí, Catalunya camina cap a una independència amb un poble sense un lloc on viure, sense una educació de qualitat pels seus fills, sense una sanitat decent, sense una feina estable o un sou digne... però independent.
També és cert que tot això no passaria si aquests impresentables polítics no tinguessin una cohort de fidels que no són capaços de veure més enllà dels seus “independents” nassos.
Avui he llegit un munt de bajanades, celebracions de tot tipus i al mateix temps la policia autònoma, la que ha de vetllar per a la seguretat dels ciutadans, deixava al carrer a 14 famílies amb nens petits.
Mentre uns nobles ciutadans, ennuvolats pels cants de sirenes i de mítics viatges a Ítaca, altres, els més desafortunats, veien com havien de quedar-se al carrer, sense res.
Aquesta és la independència que ens proposen els nostres polítics?
Doncs no la vull. Ni a aquests polítics tampoc.
No vull un país creat amb la desigualtat.
No vull un país en el qual és més important la política que la gent.
Al cap i a la fi...no vull aquest país.
Vull que la gent no sigui manipulada i vull que la justícia social sigui el primer compromís dels governats.
