I ARA QUÈ?

La pregunta que tothom es fa és; i ara què?
En Rajoy ja no és president i en Sánchez s'enfronta a un repte molt complicat, governar en minoria i lluitar contra els furibunds atacs d'un PP que ha demostrat que a part de no saber governar tampoc sap perdre.
Els fidels seguidors del ranci nacionalisme pepero escampen per la xarxa tot tipus d'exabruptes. Diaris com La Razón o l'ABC, manipulen la informació adoctrinant als seus fidels seguidors en la creença de què el que ha passat, ha estat un acte antidemocràtic, un cop d'estat en tota regla.
A les xarxes hi ha de tots colors, des dels estrambòtics seguidors de Tabàrnia fins als “conspirasionistes” que veuen per tot arreu l'ombra sinistra de Veneçuela.

No se'n lliura ningú, tant és que siguis d'un partit o d'un altre, pel sol fet d'haver vist amb bona cara la moció de censura ets un traïdor a la democràcia i a la pàtria.
El cas és què ens espera una mini legislatura molt dura, en la qual haurem de sentir les bajanades del senyor Hernando, patir el discurs neonacionalista de l'amic Rivera i suportar portades del diari d'en Marhuenda vorejant el surrealisme.

Algú pensarà que m'oblido del sinistre i fastigós personatge radiofònic que demana bombardejar Catalunya, però no, no m'oblido, és què crec que no mereix, ni tan sols, ser anomenat.

I a Catalunya què? Doncs ja tenim govern, amb un president que sembla més aviat el superior dels Franciscans o el director d'una acadèmia de reforç, aquelles a les que van els nostres fills quan suspenen, que no pas un polític i uns consellers què en la seva presa de possessió només els hi va faltar fer-se selfies, però el més important és que ja no tenim a sobre el temut article 155, que per cert el 90% dels habitants del multicolor territori espanyol no tenen ni la més remota idea que és.

Ara tots volen dialogar, menys en Puigdemont que viu en el seu planeta imaginari d'unicorns grocs i governs paral·lels. On queda aquell "a por ellos"? L'utilitzarà el líder taronja com a lema de campanya? Potser sí. El dels populars ja ens el va avançar l'Hernando, proetarras, Veneçuela, xalet d'Iglesias i Montero i tot el catàleg de desqualificacions a les que ens tenen acostumats.

Bé, ja veurem com acaba tot plegat, de moment no ha començat pas malament. L'esperança és l'últim que es perd...