18 de març del 2013

AVUI VA D'IDIOTES



Avui volia parlar d'altres coses de les que finalment parlaré i la raó és la proliferació d'idiotes que hi ha pel món.
De l'últim del que hem tingut notícies és de Giorgos Katidis, del AEK Atenas. Aquest anormal, per celebrar el gol que acabava de fer, no se li va acudir un altre cosa que fer la salutació clarament identificada amb el nazisme.
L'angelet s'ha disculpat dient que no sabia el que significava això i la federació, en una reunió d'urgència, l'ha sancionat de per vida. Es mereix el càstig per partida doble, si veritablement no sabia el que feia, per idiota i si ho sabia, per mentider i nazi.
Però no creieu que només hi han idiotes a Grècia, aquí també en tenim, sinó mireu el vídeo que ha fet públic el diari "El País" de les actuacions d'uns militars espanyols a Irak.
Fins ara ens hem escandalitzat de les actuacions de soldats americans i anglesos, però, malauradament, des d'avui, al nostre país, també tenim raons per escandalitzar-nos d'alguns dels nostres soldats.
Desitjo que sigui un fet aïllat, però, sospito que coneixerem més actituds menyspreables com aquesta.
Si us dic la veritat mai he tingut en bona consideració als dos grups als que representen els protagonistes del meu article d'avui, em refereixo als futbolistes i als militars.
Els primers habitualment, encara que hi han moltes excepcions, no es caracteritzen per la seva intel·ligència.
No sere cruel i no donaré noms, però tots recordem els "Morry Christmas" i altres perles.
En relació als militars que voleu que us digui. Són un grup de gent en el que les seves raons són la utilització de les armes, la força i la obediència cega i en cap moment el raonament o el diàleg.
Sempre he cregut en la inutilitat del exercit i en països civilitzats mai tindrien que existir.
El que està clar és que en el grup d'idiotes tindríem que incloure als polítics, mostres tenim de la seva incapacitat intel·lectual, però avui no parlaré d'ells... són idiotes.
El que està clar és que els dos grups dels que parlo tenen moltes similituds i, potser per això, acaben tenint actuacions poc saludables.
Els futbolistes, moltes vegades, viuen en un règim dictatorial i, moltes vegades, repressiu.
Els futbolistes, moltes vegades, pateixen les bogeries d'entrenadors psíquicament inestables, no cal que nomeni a qui em ve a la ment.
Els militars, moltes vegades, estan sotmesos a polítics psíquicament inestables que els porten a guerres absurdes i il·legals.
Tampoc és necessari què posi cap exemple... bigoti... peus a la taula... Azores... bé queda clar, no?
Espero que aquest dos casos que hem conegut avui serveixin per conscienciar als que manen, i què, d'una vegada per totes, es faci una llei que condemni el nazisme, el feixisme i tot tipus d'apologia de ideologies antidemocràtiques, i que els militars, ja que els tenim que tenir, vagin a fer missions humanitàries i no a estomacar a pobres presoners.
Ah! i una llei que condemni als idiotes.