Aquest
pensament m'ha vingut al escoltar a un general en la reserva
justificar una intervenció militar a Catalunya, sota l'argument: "La
patria es más importante que la democracia".
Fins
quant tindrem que suportar a aquests militars passats, feixistes i
cavernícoles?
Moltes
vegades penso que a un govern, sense cap tipus de personalitat, com
és el que tenim, li van molt bé aquestes sortides totalment
antidemocràtiques de vells dinosaures vinguts del franquisme.
La
llei, si veritablement estiguéssim en una democràcia, tindria que
intervenir immediatament.
Cap
democràcia pot permetre que dictadors vocacionals, facin proclames
antidemocràtiques per defensar idees obsoletes i repressives.
Sempre
he dit que la transició es va fer molt malament, es va permetre que
tots els repressors feixistes que van fer tant de mal durant 40 anys,
sortissin indemnes d'uns delictes totalment reprovables.
Tots
els països, després d'un canvi de regim, han fet una depuració,
però aquí els hi varem posar la catifa per que poguessin vestir-se
de demòcrates.
Si
aquest, suposadament corrupte, govern no pren les regnes i castiga a
tots aquests potencials futurs colpistes, acabarem amb un conflicte
que ningú vol, però que de moment ningú fa res per aturar-lo.
Jo,
a aquests dinosaures vestits de militar, els hi recordaria quina és
la seva veritable feina en una societat moderna.
Els
hi obligaria a reciclar-se, o bé abandonar totalment la seva vida
castrense i convertir-los en uns jubilats normals, passejant als
nets, visitant les obres i jugant a la petanca, però no amb bombes
de mà, que és el que ells volen.
Una
democràcia no pot permetre tenir ex-militars amb vocació colpista,
conspirant tot el dia. Prous conspiracions tenen els partits polítics
com per tenir que suportar a uns militars passats de moda.
Sempre
he cregut que els exercits són el més nefast per una societat, són
una colla de persones, mancades de personalitat, que han convertit
l'obediència cega en una forma de vida.
Un
grup tant nombrós de gent, no pot seguir cegament les ordres d'una
colla de dirigents amb un nivell intel·lectual tan baix que l'única
raó que coneixent és la utilització de les armes i la mort.
Si
a aquest impresentable general no li agrada que Catalunya pugui
decidir el seu futur que es foti, la llibertat és el bé més preuat
de l'home, i l'obligació de l'exèrcit és defensar-la, no
coaccionar-la, per molt que sigui contrària als seus pensaments.
Però
el que està clar és que aquestes declaracions d'alguns militars
estan totalment en concordança amb els pensaments de molts
integrants del govern del PP. No estan tant lluny els senyors Wert,
Gallardón, Montoro o, fins i tot, el propi president del govern, ja
que ho permet.
Estem
en una democràcia que segueix segrestada pels hereus d'una dictadura
ferotge que va dominar durant 40 anys aquest país, i no hem sigut
capaços de trencar els llaços amb ells.
El
dia que els desterrem totalment de les nostres institucions i donem
l'esquena a tots aquests polítics amb reticències franquistes,
començarem a veure el final d'un túnel que va començar al 36 i que
encara no ha acabat.
Masses
anys suportant desqualificacions i repressions verbals dels
franquistes, ignorem-los, menyspreem-los i potser es cansaran
d'intentar-nos amargar la vida.
