Debat?...
baralla?... desqualificacions?... potser això podria definir el que
va ser un debat que en cap moment va aportar cap solució als
veritables problemes dels ciutadans. No entraré a analitzar qui va
estar millor, qui va mentir més o qui va guanyar o perdre, tant és.
El que si em va preocupar molt és el sistema de debats que s'ha
establert a les televisions, només els candidats amb representació
parlamentària. Crec que és una formula totalment antidemocràtica i
m'explicaré; els candidats amb representació parlamentària porten
2, 3 o 4 anys, alguns molts més, governant, el que tenen que debatre
o proposar ja ho sabem, el que no sabem és el que proposen altres
partits minoritaris, que potser al no haver governat tenen les idees
molt més clares, tenen propostes diferents a les dels partits
afiançats en el poder i amb una inèrcies que son molt difícils de
canviar. Algú es creu que CiU canviarà la seva forma de governar?
Algú creu que el tarannà del partit Popular envers Catalunya
variarà el més mínim? Doncs perquè perdem el temps escoltant el
que ja sabem i no obri'm les portes per l'entrada d'aire fresc?.
Només faré un comentari del debat d'ahir i que em va descol·locar
un xic, el discurs en castellà de l'Albert Rivera i el còctel
lingüístic de l'Alicia Sanchez Camacho. Dic que em va descol·locar
perquè em fa pensar que el problema de sentir-se català, espanyol,
catalàespanyol o espanyolcatalà, depèn única i exclusivament a
l'idioma, segons vaig interpretar. Per la gent del PP, la seva franja
de votants és la dels que parlen castellà, al igual que per els de
Ciutadans. Aleshores... el ministre Wert, amb el seu intent
d'espanyolització l'únic que pretén és aconseguir votants pel PP
i C's? Amb aquest petit detall, crec, va quedar desvetllada tota
l'estratègia d'un partit que mai ha guanyat a Catalunya i que amb la
manipulació del idioma vol aconseguir votants.
Tornant als debats,
la cobertura de les televisions públiques com privades es centra
tant sols en els partits grans, com els cataloguen molts periodistes,
i obliden que una gran part de la ciutadania té un pensament molt més
proper a altres formacions, però que tant sols poden fer-se sentir
en petits locals, en cercles molt reduïts i sense la col·laboració
dels mitjans de comunicació. Perquè la fal·lera de les televisions
locals a fer el mateix que les grans cadenes?. Estan totalment
equivocats, els grans partits ja tenen cobertura amb les televisions
públiques i les privades estatals, la seva obligació, com mitjà de
proximitat, com alguns s'identifiquen, és donar veu a les minories
que no poden accedir a les grans, la seva obligació és conèixer la
veritable cara de la política de carrer, amb tertúlies de
representants de partits que aporten solucions als problemes
quotidians, a Girona hi han plataformes cíviques, associacions
veïnals que de la mà de petits partits estan fent una gran feina
envers els ciutadans, de les necessitats dels més desfavorits,
aquesta és la política que es té que potenciar i no les baralles
d'uns senyors què estan més preocupats de seguir mantenint
l'estatus què ara tenen què de ajudar al ciutadà. Si un va i
pregunta als veïns de Sant Narcís o Santa Eugènia a Girona que els
hi interessa més, la independència o la solució de les obres de
l'AVE, que respondran?... Polítics feu-vos la pregunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada