Solidaritat Vs. Xenofòbia

Des de fa un temps Girona genera un munt de notícies, unes, teòricament bones, altres dolentes i unes altres totalment surrealistes. Va començar amb el “Vol gastronòmic”; un engendro mig penjat sobre el riu Onyar, que tan sols servia perquè una colla d'elitistes celebressin dinars i sopars a costa dels impostos dels ciutadans. Després va arribar el rodatge de “Joc de Trons”, convertint una part de la ciutat en un gran “plató” i sense generar ni un euro a les arques municipals; l'alcalde del moment, ara President de la Generalitat, va decidir no cobrar les taxes municipals d'ocupació de via pública i de rodatge.
Després van arribar les rocambolesques decisions per elegir el substitut de l'alcalde, ja que el del moment va ser nomenat President de la Generalitat -això és una altra història de la qual ja parlarem un altre dia-, i el circ va estar muntat. Van haver de dimitir un rastell de regidors per poder anomenar al número 19 de la llista. La presa de possessió es va fer malament i es va haver de repetir. Es va haver de suspendre un ple, ja que els regidors no acceptaven el sou que, el nou alcalde, es volia assignar, i a continuació va dimitir passant a ser la nova alcaldessa qui, segons els entesos, hauria hagut de ser des del primer moment.

Bé, això ha sigut una petita introducció pel lector que no conegui l'actual Girona i així es pugui fer una petita idea, ja que la veritable notícia és la d'un penós brot d'insolidaritat i xenofòbia. Un grup de gent va crear l'Escudella Solidària amb l'objectiu de la promoció d'activitats culturals, socials, formatives i associatives, i la participació de la ciutadania en les tasques de la comunitat, per aconseguir millorar la qualitat de vida i el benestar social de les persones partint d'un model solidari participatiu, basat en la dignitat de les persones i la implicació activa d'aquestes. Segons els seus responsables, és un espai per "fer barri, per fer bullir l'olla". Entre les activitats hi ha ludoteca, consulta de medicina xinesa, sessions de reiki, fisioteràpia, tallers de lectura, espai de trobada i reunió, classes d'anglès, francès i reforç escolar, cursos de treballs manuals i bijuteria, tallers de contes per a nens i nenes, xerrades, convencions i presentacions en sala de gran format, elaboració capgrossos de Santa Eugènia de Ter i un espai logístic per a entitats. La idea és molt bona i funciona, però als veïns no els hi agrada, i amb l'excusa d'unes obres, teòricament, mal fetes han intentat enviar-ho tot a norris. Sembla que, en ple segle XXI, encara hi ha gent que considera a les persones d'altres races com inferiors...o perillosos...o simplement, pel fet de ser diferents, gent de mal viure. Doncs bé, van acabar sent denunciats i anant a judici. El jutjat els hi ha donat la raó, poden continuar fent les seves activitats, però han de tancar una part, ja que l'obra, suposadament, mal feta és una porta d'emergència i en revertir-la han de reduir la capacitat del local. La lluita seguirà, però, de moment, un grup de xenòfobs insolidaris, han aconseguit privar a gent, amb menys recursos, de gaudir d'una sèrie de “privilegis” que els més afavorits gaudeixen sense problemes. Ja saben que la gent de bé pot portar als seus fills a acadèmies privades per aprendre idiomes, o a elitistes ludoteques per aparcar als seus fills, mentre, ells, juguen al pàdel, però hi han pares i mares que han de treballar moltes hores per poder viure i no poden pagar acadèmies i ludoteques i un servei com “Escudella Solidària” cobreix una mancança, que per altra banda hauria de cobrir un govern en condicions.
La història no ha fet més que començar i el desig és que tot acabi bé.

Pedro Sánchez i el gat de Schrödinger.

Imaginem un gat dins d'una caixa completament opaca. En el seu interior s'instal·la un mecanisme que uneix un detector d'electrons a un martell. I, just sota el martell, un pot de vidre amb una dosi de verí letal per al gat. Si el detector capta un electró activarà el mecanisme, fent que el martell caigui i trenqui el flascó.
Es dispara un electró.
Per lògica, poden succeir dues coses. Pot ser que el detector capti l'electró i activi el mecanisme. En aquest cas, el martell cau, trenca el flascó i el verí s'expandeix per l'interior de la caixa. El gat ho inhala i mor. En obrir la caixa, trobarem al gat mort. O pot ser que l'electró prengui un altre camí i el detector no ho capti, amb el que el mecanisme mai s'activarà, el flascó no es trencarà, i el gat seguirà viu. En aquest cas, en obrir la caixa el gat apareixerà sa i estalvi.
A escala atòmica, ambdues probabilitats es compleixen de manera simultània. Al món quàntic, el gat acaba viu i mort alhora, i tots dos estats són igual de reals. Però, en obrir la caixa, nosaltres només ho veiem viu o mort.
El lector es preguntarà quina és la raó d'aquesta classe de física quàntica i la resposta és molt senzilla... o no, o les dues coses a la vegada.
El PSOE és l'electró que s'ha disparat, pot anar cap a la dreta, C's, i activar el

detector que trenca el recipient a on està el verí, el PP, i mata al gat, nosaltres els ciutadans. L'electró va cap a l'esquerra, Podemos-IU-Compromís..., i el detector no s'activa i el gat, nosaltres, seguim vius.
Malauradament, com no sabem si l'electró-PSOE finalment anirà cap a la dreta-C's o l'esquerra-Podemos, nosaltres, els gats, podem estar vius o morts, o les dues cosses al mateix temps.
De moment l'intent d'anar cap a la dreta ha fet fallida i esperem que amb retard no trenqui el recipient i el gat mori.
Hi ha una altra oportunitat d'intentar salvar al gat, però tot sembla que el veritablement important no és salvar al gat sinó sortir reforçats de cara a unes pròximes eleccions. La caixa segueix tancada i el gat viu o mort o totes dues opcions, però segur que si, el gat, aconsegueix sortir, de la caixa, sortirà molt malmès.
La supèrbia d'uns, l'afany de poder dels altres i la por de perdre el poder i que tot rebenti dels tercers està fent que ningú faci el pas necessari per desencallar una situació que ja fa massa temps que dura.

El pitjor d'un PP una altra vegada al poder no són les retallades, no són les lleis repressives; és la venjança contra un poble que no els ha votat i contra uns partits que intenten privar-los de seguir manant per amagar tota la corrupció que té a les seves files.
Si no s'arriba a un pacte i les pròximes eleccions les guanya la dreta ja ens podem preparar, els anys de foscor, que tots volem oblidar, poden tornar i a les hores potser sí que el gat estarà definitivament mort.