BOUS, MULES I CAPELLANS

El bou i la mula no hi eren al pessebre, segons ha dit Benet XVI...era un pessebre, no?, el més lògic és que hi hagués un bou, una mula, una ovella... el que no és lògic és que naixés una criatura. Però com ja sabem, l'església catòlica no s'ha fet precisament famosa per la seva coherència. Per ells no és natural que dues dones o dos homes s'enamorin entre ells i vulguin viure junts i formar una família, però sí és natural que un paio que porta tres dies mort ressusciti. Per l'església catòlica és un crim l'avortament, però no el que la màxima autoritat dels catòlics beneís els tancs nazis a la segona guerra mundial. Pels catòlics radicals és normal sortir al carrer, amb abrics de visó i d'astracan, a protestar contra un govern socialista perquè ha aprovat una llei a favor del matrimoni del mateix gènere i no és normal que la gent surti al carrer a reclamar els seus drets. Com és natural em refereixo a un tipus de catòlic molt determinat, el de classe mitjana-alta, moltes vegades integrant o simpatitzant de l'Opus Dei, resident a barris selectes de les grans ciutats i votant del PP i en alguns casos de CiU, no per se simpatitzant de CDC sinó per ser més proper a UDC. Son els que en l'època de la dictadura anaven de caça amb algun ministre i fins i tot amb el propi dictador i rebien favors del govern a canvi de submissió total al poder. Però tot això ja ho sabem, en Marx, Karl no Groutxo, va dir "La religió és l'opi del poble" cosa que la dreta va entendre perfectament. Al llarg de la història, els grans dictadors han utilitzat la religió com a força repressora contra el poble. A Espanya no va ser diferent i el dictador va arribar a anar sota pali, cosa que està reservada a les altes esferes de l'església o als reis. Com deia, el bou i la mula han estat desnonats del portal de Betlem, pel ciutadà del carrer, no té importància, els continuarà col·locant en el pessebre, juntament amb el caganer, el capellà muntat en un assa i l'home pescant al riu, però, què faran els dels abrics de visó i d'astracan?, si segueixen les directrius dels dirigents de l'església catòlica a l'hora de sortir en manifestació per protestar per l'avortament i els matrimonis gais i protestar contra un govern d'esquerres, suposo que també seguiran aquesta de no posar el bou i la mula al pessebre. Ens trobarem bous i mules de fang, o plàstic al costat dels contenidors? Els pobres animals seran relegats a  caixes de cartró dintre d'un altell? O no faran cas i seguiran col·locant-los al pessebre?. Una vegada més podrem veure la doble moral de molts catòlics, que tant sols protesten quant les lleis no els hi agraden o afavoreixen als més necessitats i les respecten quant els hi son a favor. Potser és una tonteria parlar que si tenen que  està o no un bou i una mula en una representació d'un esdeveniment que ningú pot assegurar si veritablement va passar o no. El que sí que és molt preocupant és que el màxim responsable de l'església amb més creients del món es preocupi d'això i no de trobar solucions als greus problemes de països de l'Àfrica.
Està clar que això no els hi preocupa, ni als dirigents de l'església ni a la majoria dels seus seguidors amb una situació econòmica esplaiada. Molts dels dirigents del govern i banquers son de missa diària...crec, què no han entès res del que diu la Bíblia, s'han fet una religió a mida, en la que l'important és si havien o no un bou i una mula al pessebre i no si molta gent tindrà que passar el Nadal a un pessebre... potser han tret el bou i la mula perquè hi càpiga tota aquesta gent.

JA ÉS NADAL

Avui he sortit a passejar per Girona, més que res, per veure com era la il·luminació nadalenca que han instal·lat, i m'he adonat que l'any passat vaig perdre una gran oportunitat de callar-me. La raó és que l'any passat, quant vaig veure l'arbre de nadal que van instal·lar a la plaça de Catalunya, vaig comentar que més lleig no podia ser... i amb vaig equivocar, si que podia ser més lleig, aquest any s'han superat. Els que us apropeu per Girona el podreu veure i perquè podeu fer comparacions a la fotografia teniu el de l'any passat.

Però més enllà del gust dels nostres governants a l'hora d'escollir els adorns de Nadal, mentre caminava pels carrers de Girona, he recordat una enquesta que he vist en un diari, no recordo quin era, en la que preguntaven si és tenien que decorar els carrers per nadal o es tenia que estalviar... Jo mateix m'he anat indignant al recordar la pregunta i he començat a fixar-me en la gent, pel Pont de pedra o la Rambla, tots amb preses, distants uns dels altres, amb cares de preocupació i m'he adonat que està clar que es tenen que decorar els carrers, i els comerciants posar nadales als seus establiments, i adornar-los amb llums i muntar pessebres, amb el bou i la mula, encara que el de Roma digui que no hi eren. Què ens queda sinó? Estem en uns moments en que tot son problemes, atur, desnonaments, agressions per part de la policia i agressions per part dels polítics, també tenim que perdre aquestes festes ?. No soc creient, però les festes de Nadal, més enllà del context religiós, son unes festes per reunir-se amb els amics i la família i somiar.

Quantes vegades ens parat davant d'un aparador i hem pensat, si pogués, això o allò li regalaria a la dona o la mare o a l'amic, i automàticament ens diem, potser l'any que ve que les coses aniran millor, segur. I continuem caminant i fent regals imaginaris que potser podrem comprar l'any que ve.

Si ens treuen les llums de nadal, la il·lusió de la loteria que ens farà milionaris per poder comprar els regals que hem vist... si ens treuen l'únic que ens queda, la il·lusió, quina merda de vida, no?.

Moltes vegades les enquestes dels diaris les deuen de fer uns saberuts amb la mateixa sensibilitat que una ameba. Està clar que es tenen que adornar els carrers amb llums, només faltaria, així quant ens desnonin, perquè aquest govern ens acabarà desnonant a tots,(el papa de Roma ja ha desnonat al bou i la mula), podrem caminar pels carrers il·luminats, pobres com rates, però amb la il·lusió de que l'any que ve serà millor i podrem comprar tot allò que seguirem desitjant dels aparadors i seguirem somiant amb el dècim de loteria... una feina...una casa... amb una vida millor.

Ara sortirà algú que em dirà que es té que estalviar... perquè? Si ens han retallat l'educació, la sanitat, els salaris, les pensions, paguem més impostos que mai... doncs que els ajuntaments paguin la llum, així l'Aznar, en González i demès directius de companyies elèctriques es faran més rics i podran comprar tot el que vulguin i no podran somiar com nosaltres, no tindran la necessitat de mirar aparadors i pensar "l'any que ve"... seran més infeliços que nosaltres perquè tant sols tindran diners... els somnis seran nostres.

UNA VISIÓ MOLT REAL

ÉS L'HORA DELS "TRILEROS"

Ja han passat les eleccions i ara arriba el moment dels pactes. Tal i com està la situació al país, el més lògic és que es posin sobre la taula els problemes més greus com l'atur, l'augment de la pobresa, la cada vegada més preocupant precarietat de la sanitat pública, l'educació, els desnonaments... un moment... no el veritablement important i tema de discussió és la independència.
Sí senyores i senyors. Si uns nens han de caminar 10 quilòmetres per anar a l'escola, o si a un petit poble li han tancat el CAP i no tenen atenció mèdica per la nit, o sí els bancs segueixen desnonant a famílies... no és raó per arribar a un pacte. Això sí, si en el pacte s'inclou com a primordial la independència, ja és una altra cosa. Estem llegint en diaris, escoltant en ràdios i veient per la televisió a conscienciosos tertulians, molts d'ells ofesos perquè ningú vol pactar amb CiU, parlant de la necessitat d'arribar a acords entre els partits nacionalistes per a aconseguir la força suficient i convocar un referèndum. Criminalitzen als altres partits catalogant-los d'espanyolistes i anticatalanistes. També inclouen als què, com jo, creiem que hi han coses més importants. Qualsevol persona amb dos dits de front, sap que lo primer que s'ha de fer és solucionar els problemes més greus dels ciutadans i després parlar d'independentismes, referèndums i altres coses. Esquerra Republicana diu que ajudarà a que els pressupostos siguin aprovats, sempre i quant és posi data a una consulta sobre la independència... ens hem tornat totalment bojos?...
Avui he sentit a un polític (que, per cert, no m'agrada gens) posar una mica de seny a tot aquest embolic. Ha sigut en Duran i Lleida. Potser perquè no està a favor de la independència o està més a prop del federalisme. El cas és que reconeix que en aquests moments hi han coses molt més importants que arribar a pactes tant sols per aconseguir la possibilitat de celebrar un referèndum.
No estic en contra d'una consulta. Dubto que aquesta sortís a favor de la independència, però mai m'oposaré a que la ciutadania expressi la seva opinió. És la veritable democràcia, la participació de tots a les decisions importants. Però si que m'oposaré a que es prioritzi el debat sobre la consulta a la solució dels greus problemes que estem patint. És molt fàcil per a un polític que te la vida solucionada somiar amb independències, però el pare de família, a l'atur, amb una ajuda de 400 euros al mes i una hipoteca sobre les esquenes, algú creu que pensa en independentismes? Jo crec que no. La família que anava a ser desnonada ahir a Salt, i que gràcies a l'actuació de la PAH ha aconseguit un aplaçament de l'execució de la sentència del jutjat, interposada per La Caixa del Penedès, pensa en solucionar la manutenció dels seus cinc fills i trobar una feina estable abans que no viure en un país inclòs dintre d'Espanya o d'Europa o independent.
 Cada vegada queda més clar què CiU té un menyspreu total cap a la ciutadania. Amenacen amb seguir retallant, i cada vegada sona més a una venjança per no haver aconseguit la tan anhelada "majoria excepcional". Com a dictadors vocacionals, ara faran pagar al poble les seves frustracions amb més retallades, més repressió policial i més promeses de paradisos perduts, als quals ja hauriem arribat si els haguéssim donat la majoria.
 Els dolents som nosaltres, una vegada més, perquè no hem entès el messiànic discurs del president Mas. No hem confiat en donar-li el lideratge suficient per portar-nos a la terra promesa, travessant un mar de dificultats, que com Moisès, ell separa, perquè tots els catalans arribem a la somiada Ítaca... o al menys aquesta era la idea del cartell electoral.
 Em temo lo pitjor. Una desgavellada de govern, sense un rumb clar, amb més problemes per als ciutadans i eleccions, un altre vegada, dintre d'uns mesos. O també, per tal de no perdre l'oportunitat d'estar al poder, un pacte amb el PP i tots tan feliços. Espero impacient la resolució d'aquest embolic, que cada vegada sembla més una telenovel·la sud-americana, plena de traïcions i enamoraments impossibles i que habitualment s'allarga i s'allarga, per no perdre l'interès del teleespectador. Però crec que en aquest cas, el teleespectador ha perdut l'interès des del primer moment.

ES POT DIR MÉS ALT PERÒ NO MÉS CLAR

L'EMPANADA NACIONAL

L'expresident Aznar ha presentat un llibre, de memòries, i ha parlat... de més com sempre, i ha dit: "Los nacionalistas son malos gobernantes, organizan líos y generan grandes problemas", suposo que inclou tot tipus de nacionalismes, al cap i a la fi ell també és "nacionalista" i dels pitjors, i efectivament quant va governar va organitzar "lios y grandes problemes". Tots recordem la participació d'Espanya a la guerra d'Irak, amb fotografia a les Azores rodejat de George Bush i Tony Blair, o la fotografia al "rancho" de Bush amb els peus a sobre de la taula i posterior roda de premsa amb accent texà. Tots recordem i continuem patint el "pelotazo" de la totxana, recordem l'atemptat de l'estació d'Atocha i posterior reguitzell de mentides i manipulacions periodístiques del diari al servei del poder com és El Mundo, tots recordem la famosa frase que va dir a la comissió d'investigació; "Digo que los que idearon estos atentados no están ni en desiertos remotos ni en montañas lejanas". Per tot això i moltes més bestieses portades a terme per aquest personatge, una mica terrorífic, crec que la frase "Los nacionalistas son malos gobernantes, organizan líos y generan grandes problemas", és una reflexió, inclosa dins les seves memòries, i no deixa de ser un acte de contrició, un reconeixement als errors comesos durant el temps que va governar... o potser es referia a Artur Mas?... sí és així, aleshores no ho entenc, van governar junts, no?, va governar amb el Partit Nacionalista Basc, no?, llavors no creaven "lios"?... Que podem esperar d'aquest paio, que ha estat un dels pitjors presidents que ha tingut Espanya, encara que el seu successor el farà bo. És el típic ressentit, que tira merda contra tothom sense reconèixer els seus errors... però no parlaré més d'ell, no val la pena perdre el temps, prou creu té a casa amb la gran alcaldessa madrilenya. Parlant de l'alcaldessa madrilenya... no, no val la pena, prefereixo parlar d'en Mas... no tampoc... me he adonat que tots son iguals, només volen el poder, ara ja el tornen a tenir i... "donde dije digo digo Diego", i si no escolteu les declaracions d'Oriol Pujol... Fa un temps vaig escriure en aquest blog, ho podeu llegir l'article es diu "SENYOR PRESIDENT" el següent: "Si guanya les eleccions, amb un programa independentista, al endemà ens dirà que és un projecte a llarg plaç, i que ja arribarà el moment? Senyor Mas, no ens menteixi més. Presenti un programa factible per Catalunya, no retalli més i deixi les despeses supèrflues, com ambaixades i xorrades semblats i respecti als catalans, no pensi en eleccions, sense vostè Catalunya sabrà perfectament a on anar i que fer, no necessitem emperadors victimistes que al cap i la fi desconeixen els problemes reals dels ciutadans i tant sols fan política." i desgraciadament el temps em comença a donar la raó.
Veurem quins son els pactes, veurem si totes les promeses es comencen a complir... o tornarem a ser la riota... o dintre d'uns mesos tornarem a tenir eleccions?

VALORACIÓ DE LES ELECCIONS PER PART DEL PARTIT REPUBLICÀ D'ESQUERRES

http://ir-pre.es/index.php/noti/13-catala/129-valoracio-de-les-eleccions-del-25-de-novembre-per-part-del-partit-republica-desquerra

CAMPAAAAANA... Y SE ACABÓ.

I ara què? Si escoltem als líders de cada partit, ningú a perdut, uns que si a les enquestes era pitjor, els altres que si podríem haver perdut més vots i al final tots contents. No veig com s'ho faran, CiU + PP?, CiU + PSC?, CiU + ERC?, CiU + C's + CUP?... aquests últim no el veig, però en política coses pitjors s'han vist. El que ha votat el ciutadà ja no té cap importància, des del moment que es van tancar els col·legits electorals, per els grans partits, els ciutadans s'han tornat a convertir en éssers sense cara que protesten i no comprenen el gran sacrifici que és està en la política. A partir d'avui ja no té cap importància el que pensa el poble, ara és hora de grans pactes per a seguir governant, les promeses electorals s'han evaporat en una foguera feta amb il·lusions...independència? Ja ho veurem, ara hi han coses més importants... drets socials?... quina bestiesa... sanitat?... amb no posar-se malalt solucionat... educació?... si no sabem anar a votar a qui deuríem, quina importància té l'educació?, això és el que en aquests moments pensen la majoria dels nostres recents elegits "representants".

A partir d'avui tot serà igual, el president Mas, si és que ho torna a ser, seguirà amb la seva mateixa política, o és què algú creu que canviarà quelcom?, l'oposició seguirà igual i el PP, com té majoria absoluta a Madrid, tant se l'hi en fot el que pensem els catalans. Ara sentirem allò de "ara no toca", "tenim problemes més importants" i tot el reguitzell d'excuses per a tal d'anar deixant passar el temps i anar refredant l'impuls independentista. Si CiU pacta amb algú que no sigui ERC, seguirà amb el discurs que ha mantingut durant la campanya?, por suposat que no. Però al cap i la fi la lectura que he fet d'aquestes eleccions, probablement equivocada, és què hem perdut la vora de sis mesos en una campanya molt cara, en la que s'han aparcat els veritables problemes dels catalans, emmascarats per un discurs victimista, a la vegada que fals, de què la culpa de tot la tenen els altres. Els desdonaments als ciutadans per part dels bancs catalans els ha permès el govern català, el copagament de la sanitat l'ha permès el govern català, l'euro per recepta, se'l ha inventat el govern català, les agressions als ciutadans, per part dels mossos d'esquadra, els ha ordenat el govern català, i de tot això no han parlat, tant sols han parlat d'independència. Si segueix el mateix govern seguiran els desdonaments, les agressions i els copagaments, la manca d'autocars escolars i les subvencions als menjadors, seguirà l'atur i el nombre de pobres augmentarà... crec que hem perdut la gran oportunitat de fer fora a un govern que porta dos anys enganyant-nos amb falses promeses i propostes fantàstiques, crec que és hora de fer un pensament per part dels polítics i obligar a CiU a governar per al poble i no contra el poble com ha vingut fent durant dos anys. Però això si que és una utopia, tot continuarà igual i des de Madrid, la premsa radical de dretes, seguirà atacant Catalunya i continuarem queixen-nos i ens tornarem a preguntar i ara què?

REVISTA CAFÈ AMB LLET