M'he
adonat que quant els polítics volen manipular l'opinió dels
ciutadans, tants sols tenen que apel·lar als sentiments patriòtics.
Va començar CiU amb els seus missatges independentistes i ha
continuat el PP amb un presumpte atac a la llengua. He dit presumpte
perquè és un esborrany i encara no sabem de cert que és el que
passarà.
Si
mirem amb perspectiva ens adonarem que a les xarxes socials i als
diaris catalans, l'únic que importa de veritat és la defensa de la
llengua i la independència. Crec que de tot el que està passant és
el menys important, ja se que alguns em tractaran de poc patriota o
poc català, se me'n fot.
La
meva veritable preocupació son els quasi sis milions d'aturats, el
creixent augment de la mendicitat, els més de dos milions de nens
que tenen una gran carència en alimentació, les famílies
desnonades que passaran el Nadal al carrer, la humiliació constant,
com éssers humans, que estem patint per part d'un govern totalment
insolidari i repressiu, aquesta és la meva preocupació i és la que
tindrien que tenir els ciutadans. No si parlarem en català o en
xinès.
Cada
vegada som més pobres, econòmica i intel·lectualment, ens hem
deixat manipular i els polítics han aconseguit que les nostres
prioritats siguin les que els interessen a ells, de manera que els
greus problemes que patim passin a ser secundaris.
Cap
diari parla del drama social, però parla de la llengua vehicular a
les escoles, i no em refereixo tant sols a Catalunya, també a
Euskadi o Galícia.
Potser
és que no estic suficientment conscienciat de la causa
independentista o idiomàtica, però prefereixo no tenir parats, no
tenir pobres, no tenir nens sense possibilitats de tenir una vida
digna a tenir un país independent o parlar una llengua o un altra.
Per
altre banda, quin país independent tindríem?, un governat pels
mateixos que s'han associat al PP per tirar endavant retallades
brutals i que perjudiquen tant sols a les classes mitjanes i baixes?.
Em
nego a seguir el joc a polítics sense escrúpols que abandonen el
poble per al seu benefici. El governant honest primer soluciona els
problemes dels ciutadans, després fa les altres coses, els que tenim
aquí només volen al ciutadà a l'hora d'anar a votar.
Tinc
ganes de veure a Facebook o Twiter gent demanant millores socials i
no estat propi, vull veure gent reclamant justícia social i no
reivindicacions insolidàries que no preocupen a la majoria. Vull que
sigui més important l'habitatge o l'alimentació que la proclamació
d'una independència utòpica i sense una base real. Vull que tothom
accedeixi a l'educació sense preocupar-nos amb quin idioma.
Està
molt be que defensem la nostra identitat i els nostres drets, però
no podem oblidar la solidaritat amb els més necessitats i anteposar
als problemes reals les manipulacions d'uns polítics interessats en
seguir en el poder al preu que sigui.
Ja
que els polítics estan totalment incapacitats per solucionar els
problemes dels ciutadans, comença a ser hora que els solucionem
nosaltres, donem l'esquena als polítics i sortim al carrer a
reclamar el que és veritablement important. Tenim que exigir un
canvi en la política que està portant a terme un govern basat en la
mentida i la manipulació. Un govern que avui ha participat en l'acte
més vergonyós d'aquest segle; acceptar el Premi Nobel de la Pau.
Espero que hagi sigut una broma i que demà ens diguin que es van
confondre de dia i creien que era el 28 de desembre, els sants
innocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada