10 d’abril del 2013

ESCRACHE


Tenim una nova moda: El "escrache".
Què és?
Doncs una nova manera de tocar els collons als polítics.
Bé, fins aquí tot normal, ells ens toquen els collons a nosaltres amb la seva nefasta política i nosaltres a ells.
Però, com és normal en aquest país, líder en fer les "gilipollades" més clamoroses, el ministre de torn ha decidit, en lloc d'aplicar la llei, legislar aquesta forma d'assetjament.
Ara només se'ls hi podran tocar els collons als polítics des de una distància de 300 metres...
Crec que aquest món cada dia està més boig.
Ens movem per modes portades d'altres països, copiem el pitjor de cada lloc i seguim votant als mateixos ineptes.
No sé si el "escrache" serveix per quelcom... bé sí, per fer emprenyar a la premsa de dretes fidel al règim... i per omplir hores i hores de tertúlies inútils.
Sempre he cregut que en els sous dels polítics està inclòs el patir aquest tipus de coses, però el que no crec és què els familiars tinguin que suportar això.
Assetjar als polítics en els seus llocs de treball, seus dels partits o fins i tot quant caminen pel carrer, de moment, no és il·legal, però, anar a les cases particulars, crec, que no és molt ètic.
El què està clar és que no ens hi posarem d'acord, per a uns és una forma de protestar i per a altres una manera de molestar, no penso prendre partit, a mi personalment no m'agrada, però no ho criticaré.
Un altre tipus de "escrache", el qual ningú el critica, és el que fan totes les persones que se situen a les portes dels jutjats per increpar als imputats en diferents casos. Són els jutges i jurats d'uns judicis populars que moltes vegades són emparats per la premsa més radical.
En aquest país tenim la mala costum de jutjar, en molts cassos, abans que es pronunciïn els jutges.
El grau de crispació del ciutadà, per culpa de la situació actual, ha arribat a punts veritablement surrealistes.
Veiem gent insultant a persones que tant sols estan imputades, no se sap si són culpables o innocents i ni tant sols els coneixen, però tant és, la premsa partidista ja els ha jutjat abans que els jutges i els ciutadans segueixen fidels les directrius d'uns manipuladors, habitualment dirigits per polítics interessats.
Em recorden les "punxadores"; dones què durant la revolució francesa punxaven, amb agulles de teixir, a els condemnats a la guillotina mentre eren transportats per el mig de la gent.
Estem tornant a temps passats, en que els judicis es feien a les places públiques i el poble era el que decidia el futur, moltes vegades molt negre, del condemnat.
Potser sí que tindrem que desempolsar les guillotines i deixar que el poble jutgi als corruptes, així no tindrem que veure situacions tan vergonyoses com l'absolució del senyor Camps... calla no, el va jutjar un jurat popular... crec que ja no funciona ni això... tindrem que tornar al "escrache", no serveix, però al menys toca els collons als... delinqüents? corruptes?

8 d’abril del 2013

ELS VERITABLES HEROIS


Els ciutadans surten al carrer, els metges surten al carrer, els jutges surten al carrer... els polítics s'amaguen i deixen que els seus periodistes afins... desprestigiïn als que surten al carrer.
Una premsa honesta tindria que alabar a tots els herois anònims que cada dia surten al carrer per defensar als seus conciutadans més desfavorits, però el que fa es posar-se al costat del que paga i intentar desqualificar les accions que porten a terme.
Ho estem veient amb la PAH.
Per els diaris afins al govern, tots els que integren aquestes associacions són terroristes... els altres diaris... callen.
A part de la PAH hi han moltes associacions que també treballen desinteressadament per intentar fer més fàcil la vida als demés.
Hi han associacions de veïns que cada dia estan lluitant per aconseguir millores en el seus barris, associacions que recapten menjar pels més necessitats i associacions que treballen per la integració dels emigrants.
Tots els components d'aquestes associacions ho fan gratis, aprofiten les seves hores de descans per treballar per els demés.
Què fan els polítics en les seves hores de descans?
A Girona hi han diverses associacions que, més a més, de lluitar contra la injustícia tenen que lluitar contra la ineptitud dels polítics municipals.
Mai havia parlat de política municipal i avui no faré una excepció, no mereix la pena, parlaré de l'anònim treball que molts voluntaris fan dia a dia.
Està clar que en la situació actual els ciutadans no podem confiar en els polítics, ens van abandonar fa temps, i som nosaltres els que, amb la col·laboració de tots, tenim que solucionar els problemes que ells ens han creat.
Associacions de veïns com la de Sant Narcís de Girona, porta molt de temps lluitant per una causa en la que qui tindria que haver estat lluitant a favor dels veïns és el propi ajuntament.
L'Estat ha permès, amb les obres del tren d'alta velocitat, que una zona de la ciutat de Girona estigui totalment destrossada, i l'ajuntament ha estat nedant entre dues aigües. Les aigües dels vots i les aigües de satisfer al Govern central.
Qui són els que estan solucionant els problemes? Els veïns mitjançant les associacions.
Qui està aconseguint solucionar els problemes dels desnonaments? Els veïns mitjançant les associacions.
Així podríem seguir tot el dia i arribaríem a una conclusió... tenim uns polítics que no serveixen per a res.
El poder sempre ha de ser del poble i pel poble, mai pot ser per uns polítics i contra el poble.
Un, només, té que sortir al carrer i mirar a la gent, escoltar les seves converses i s'adonarà què no tot va bé, encara que un portaveu del PP digui que Espanya és un dels millors països d'Europa.
Però no tant sols no va bé per part dels polítics, també hi ha ciutadans que s'han quedat ancorats en temps passats, en els que la diferència de classes era una cosa habitual i els pobres eren, sistemàticament, menyspreats per les classes pudents.
L'altre dia vaig ser testimoni d'una situació que en altres temps podria haver estat del més normal, però en ple segle XXI era veritablement vergonyosa. Una senyora, d'uns 60 anys, ben vestida, enjoiada i amb pentinat de perruqueria, es queixava iradament al director d'una agència bancària, del fet de que la nit anterior, el seu marit no havia pogut entrar al caixer automàtic per a treure diners perquè hi havia una persona dormint, i com és normal, segons ella, va témer ser atracat... la vaig mirar, he de dir que amb menyspreu, i li vaig fer veure que la raó per la qual aquella persona dormia en el caixer, podia ser per culpa del mateix banquer al qual ella s'estava queixant...
Bé no té importància com va acabar la discussió, però em va fer pensar en que mentre una gran part de la societat s'està solidaritzant amb els més necessitats, un altre encara té reminiscències d'una dictadura que va afavorir la diferència de classes.
Els nostres mal-governants no viuen en el nostre món... viuen en "Los mundos de Yupi" i malauradament estan acompanyats per alguns ciutadans... potser alguns dels seus votants.