28 de setembre del 2012

SARCASME

Tots aquests dies he estat seguin amb molt d'interès totes les notícies sobre independentisme, manifestacions, retallades, etcètera, i he arribat a la conclusió de que tenim els pitjors polítics de la història d'Espanya i Catalunya. El president del govern es passeja per la Sisena Avinguda de Nova York fumant un puro, mentre a Madrid se celebra una manifestació que acaba en batalla campal, amb una actuació criminal i desproporcionada de la policia, el govern presenta uns pressupostos generals, que son totalment inviables i tenen la poca vergonya d'explicar-los en una roda de premsa en la que la vicepresidenta no fa més que somriure, suposo que estava pensant que tots els ciutadans som uns ignorants i que ens ho creiem tot. El president de la Generalitat, després d'explicar un mont de coses diferents cada deu minuts, pacte fiscal, autodeterminació, independència... i no se quantes coses més, ha aconseguit el que no havia aconseguit ni el govern més de dretes del país, dividí als catalans, ara o ets independentista o ets un traïdor. Si et prens tot el que passa amb sarcasme, sempre hi ha algú que no ho entén i t'acaba agredint verbalment, tothom està crispat, si fas broma per treure ferro a una situació, que ningú volíem i que han estat els polítics qui ens han portat, acabes discutint amb un senyor que ni coneixes i que després de la discussió no tens cap ganes de conèixer Tots els que fins ara es mantenien en un lloc discret de la societat, treuen pit i opinen de coses que fa un temps no sabien ni que existien. Potser comença a ser hora de treure'ns la vena dels ulls i actuar amb seny, no podem consentir la manipulació d'uns polítics que tant sols volen guanyar les eleccions i no tenen cap respecte pel ciutadà, el Partit Popular vol guanyar a Galícia i Euskadi i guanyar vots a Catalunya, Convergència, amb el senyor Mas, vol la majoria a Catalunya, por portar a terme no sabem ben bé què, si la independència, el pacte fiscal, l'autodeterminació o la lliga de futbol..., uns dies vol ser com el Canadà, que consti que els independentistes han perdut tots els referèndums, altres dies vol ser com Puerto Rico, aquesta opció encara no la he entès, i altres vol un país independent, sense ser una república, (potser vol ser emperador o rei), al cap i a la fi, que només nosaltres, els ciutadans tenim la força per aconseguir el que volem, i ho tenim que voler tots, no tant sols els que criden més. Ara començaran les campanyes electorals, i que no ens passi rés, sentirem que el millor es ser independent o federal o espanyolista o... es el mateix, ens prometran tot el que vulguem sentir i ningú parlarà de retallades, del cas Palau, del cas Gurtel, de tot el que veritablement te importància per nosaltres, no podrem anar al mercat, però serem independents, no podrem anar al metge, però serem federals, no tindrem feina, però podrem adorar als polítics que ens han portat a aquesta situació i que en el temps de campanya ens han esborrat el cervell per convertir-nos en els ciutadans model que ells desitja'n, això si, fotuts, pobres, però... a la fi lliures. Segur?