Ja han passat les eleccions i ara arriba el moment dels pactes. Tal i com està la situació al país, el més lògic és que es posin sobre la taula els problemes més greus com l'atur, l'augment de la pobresa, la cada vegada més preocupant precarietat de la sanitat pública, l'educació, els desnonaments... un moment... no el veritablement important i tema de discussió és la independència.
Sí senyores i senyors. Si uns nens han de caminar 10 quilòmetres per anar a l'escola, o si a un petit poble li han tancat el CAP i no tenen atenció mèdica per la nit, o sí els bancs segueixen desnonant a famílies... no és raó per arribar a un pacte. Això sí, si en el pacte s'inclou com a primordial la independència, ja és una altra cosa. Estem llegint en diaris, escoltant en ràdios i veient per la televisió a conscienciosos tertulians, molts d'ells ofesos perquè ningú vol pactar amb CiU, parlant de la necessitat d'arribar a acords entre els partits nacionalistes per a aconseguir la força suficient i convocar un referèndum. Criminalitzen als altres partits catalogant-los d'espanyolistes i anticatalanistes. També inclouen als què, com jo, creiem que hi han coses més importants. Qualsevol persona amb dos dits de front, sap que lo primer que s'ha de fer és solucionar els problemes més greus dels ciutadans i després parlar d'independentismes, referèndums i altres coses. Esquerra Republicana diu que ajudarà a que els pressupostos siguin aprovats, sempre i quant és posi data a una consulta sobre la independència... ens hem tornat totalment bojos?...
Avui he sentit a un polític (que, per cert, no m'agrada gens) posar una mica de seny a tot aquest embolic. Ha sigut en Duran i Lleida. Potser perquè no està a favor de la independència o està més a prop del federalisme. El cas és que reconeix que en aquests moments hi han coses molt més importants que arribar a pactes tant sols per aconseguir la possibilitat de celebrar un referèndum.
No estic en contra d'una consulta. Dubto que aquesta sortís a favor de la independència, però mai m'oposaré a que la ciutadania expressi la seva opinió. És la veritable democràcia, la participació de tots a les decisions importants. Però si que m'oposaré a que es prioritzi el debat sobre la consulta a la solució dels greus problemes que estem patint. És molt fàcil per a un polític que te la vida solucionada somiar amb independències, però el pare de família, a l'atur, amb una ajuda de 400 euros al mes i una hipoteca sobre les esquenes, algú creu que pensa en independentismes? Jo crec que no. La família que anava a ser desnonada ahir a Salt, i que gràcies a l'actuació de la PAH ha aconseguit un aplaçament de l'execució de la sentència del jutjat, interposada per La Caixa del Penedès, pensa en solucionar la manutenció dels seus cinc fills i trobar una feina estable abans que no viure en un país inclòs dintre d'Espanya o d'Europa o independent.
Cada vegada queda més clar què CiU té un menyspreu total cap a la ciutadania. Amenacen amb seguir retallant, i cada vegada sona més a una venjança per no haver aconseguit la tan anhelada "majoria excepcional". Com a dictadors vocacionals, ara faran pagar al poble les seves frustracions amb més retallades, més repressió policial i més promeses de paradisos perduts, als quals ja hauriem arribat si els haguéssim donat la majoria.
Els dolents som nosaltres, una vegada més, perquè no hem entès el messiànic discurs del president Mas. No hem confiat en donar-li el lideratge suficient per portar-nos a la terra promesa, travessant un mar de dificultats, que com Moisès, ell separa, perquè tots els catalans arribem a la somiada Ítaca... o al menys aquesta era la idea del cartell electoral.
Em temo lo pitjor. Una desgavellada de govern, sense un rumb clar, amb més problemes per als ciutadans i eleccions, un altre vegada, dintre d'uns mesos. O també, per tal de no perdre l'oportunitat d'estar al poder, un pacte amb el PP i tots tan feliços. Espero impacient la resolució d'aquest embolic, que cada vegada sembla més una telenovel·la sud-americana, plena de traïcions i enamoraments impossibles i que habitualment s'allarga i s'allarga, per no perdre l'interès del teleespectador. Però crec que en aquest cas, el teleespectador ha perdut l'interès des del primer moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada