Castanyada o Halloween?, aquest ha estat el dilema a moltes famílies, els més joves de la casa volen el Haloween, per allò de les disfresses, els caramels i tota la parafernàlia macabra d'una festa que es remunta a les cultures celtes i que va ser exportada als Estats Units, pels emigrants Escocesos i Irlandesos, que van viatjar per formar aquest monstruós país, que acostuma a marcar les modes a la resta de la humanitat. La castanyada és més nostre; castanyes, moniatos, panellets i mistela, i els de certa edat no entenen aquesta fal·lera de disfressar-se per celebrar la nit més macabre de l'any. També serveix per organitzar macro-festes en llocs, pel que semble, poc apropiats per aplegar a un nombre tan elevat de públic, i que com guió de Stephen King, acaben en tragèdia. Les autoritats municipals i autonòmiques intenten treure ferro a aquestes desgràcies culpant als altres i no acceptant la negligència d'aprovar una festa en un lloc sense possibilitat d'evacuació, però tant és, al cap i a la fi, acabarà pagant la culpa el que sigui menys culpable i l'any que ve s'organitzarà una festa similar en el mateix lloc i amb la mateixa tragèdia i la culpa seguirà sent de no se sap qui. Aprofitant el pont, el qual el govern pretén treure, molts marxen de les ciutats, aprofiten per descansar i oblidar les penúries que la desafortunada política del partit governant, ens esta fent passar. Però una cosa està clara, aquest govern no vol que el ciutadà tingui que planificar unes petites vacances amb els minsos recursos econòmics que pateix la majoria de la ciutadania, i quina és la solució?... doncs treure'm els ponts, que tothom treballi tots els dies, que les vacances no siguin pagades i obligar a treballar tot l'any i així és perdrà la il·lusió de planificar uns dies d'esbarjo, així el ciutadà estarà més submís i obedient, els empresaris, amb el inefable Arturo Fernández, amic personal d'Esperanza Aguirre, al front, es mostraran satisfets per les decisions dels polítics, que els hi donen més poder i l'explotació del proletariat cada vegada és més factible. Els sindicats cridaran i organitzaran vagues generals, que els ciutadans, cada vegada més oprimits, dubtaran si recolzar o seguir treballant per tal de poder pagar l'hipoteca i que els bancs rescatats amb els seus diners no els facin fora de casa. D'aquesta manera, passarem definitivament de celebrar la castanyada a celebrar permanentment un halloween terrorífic en el que no caldran disfresses, per que els polítics s'hauran tret la careta definitivament i la seva terrorífica figura de repressió ens farà viure en un continu "truco o trato?", el "truco" serà el d'aconseguir arribar a final de més amb la galopant inflació i el "trato" el que no arribarà mai per a tal d'aconseguir un acord amb els bancs. No es que això sigui una visió pessimista de l'actualitat, es tant sols un conte macabre per passar el temps, al voltat del foc, mentre els moniatos i les castanyes es couen i acabem menjant panellets,(els que puguin, per que al preu que estan...), i esperant que els mals auguris, que ens proclamen els polítics, morin en el foc depurador de la nit dels morts i les bruixes.
