EL NOU RACISME

Catalunya sempre ha estat un lloc on tenia cabuda tothom.
En els anys 60 moltes famílies, del sud de la península, varen establir-se a aquesta terra que els hi va donar les oportunitats que no podien gaudir en els seus llocs d'origen.
Sempre han viscut tot tipus d'idiologies, religions, idiomes i raçes.
En els anys 90 van venir gents del nord d'Àfrica, de Sud Amèrica i de l'Europa de l'Est i no ha passat res... però hi ha sorgit una nova raça, la pura, la verdadera, l'única amb capacitat per dirigir el destí de tots els ciutadans... “els independentistes radicals”, uns éssers que cataloguen als habitants de Catalunya en dos grups; els de veritat, independentistes, i els traïdors, els no independentistes.
Són aquests que aplaudeixen a personatges com l'Albert Pla quan diu bajanades. Al president de la Generalitat quan fa demostracions de mala educació i grolleria. Quan polítics catalans fan demostracions de mala educació al Parlament i insulten als que no pensen com ells.
És, efectivament, el “nou racisme”.
Sí, un racisme desmesurat, radical i molt perillós.
Un racisme que no respecta l'opinió dels altres i els deprecia.
A aquesta nova tribu la trobem principalment a les xarxes socials, on impunement proclamen totes les seves soflames sense cap respecte cap als altres.
Molts d'ells tenen una capacitat intel·lectual molt reduïda i les seves curtes ments no els hi permeten veure més enllà dels seus nassos.
Estic en contra dels raonaments il·lògics i de les mentides per crear una falsa realitat. Estic fart de llegir barbaritats sobre la independència amb fal·làcies històriques creades per anònims interessats. Estic fart d'haver de demostrar que sóc tan català com qualsevol encara que no cregui en l'independentisme.
Desitjo que el govern de Madrid, que ens agradi o no és el nostre govern, autoritzi una consulta i que a les hores veritablement sabrem la veritat.
Serà molt difícil que s'arribi a fer, ho sé, i serà molt difícil perquè no la vol ningú.
Els del govern de Madrid per por a què sortís que Sí i els d'aquí per por que sortís que No... o potser, també, per si sortís que Sí.
Fos quin fos el resultat no satisfaria a ningú... bé sí als racistes... o potser tampoc, ja que el seu racisme desmesurat ja no tindria raó de ser.
No em vull imaginar una Catalunya independent, governada per una colla d'intransigents
racistes i amb una mentalitat tan obtusa.
Potser a aquest pas haurem de demanar ajut a “SOS RACISMO”, perquè estem a dos minuts de tenir el nostre propi Kukuxclan, això sí vestits amb túniques estelades i barretina.
Catalunya no es mereix a aquesta gent, Catalunya sempre ha sigut terra de gent de seny i ens han segrestat uns desinformats amb idees molt perilloses.

SÍ QUE ES POT

(fotografia Miquel Ruiz)

Avui hem viscut una victòria del poble.
Hem vist com el poder dels ciutadans ha aconseguit, almenys de moment, evitar el desnonament de 16 famílies a Salt.
Però, potser la pregunta és:
On estan els nostres representants polítics?
Perquè ha de ser el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, qui ho hagi d'aturar?
Catalunya pretén ser un país independent, totalment d'acord.
Catalunya vol poder decidir el seu futur, totalment d'acord.
Els polítics que ens governen actualment ens han de dur cap a la independència... i no són capaços de defensar al poble?
No li fa vergonya al president Mas que sigui el Tribunal Europeu de Drets Humans, el que falli a favor del poble, mentre el seu govern és totalment incapaç de trobar una solució?
Com és que la Generalitat no ha solucionat aquest problema?
Potser estan més preocupats en posar-se medalles que en posar solucions.
Aquests són els que ens han de governar en un futur país independent?
Quina por.

(fotografia Miquel Ruiz)

Són totalment ineptes a l'hora de solucionar els problemes més senzills.
Els Ajuntaments convergents s'han convertit en una extensió de les polítiques antisocials de la Generalitat.
Els Ajuntaments, que són els representants del poble, els administradors que la ciutadania ha nomenat per a solucionar els problemes,segueixen les directrius polítiques marcades pel partit i s'obliden de la seva veritable raó de ser.
Cóm és que l'Ajuntament de Salt i el de Girona no han estat al costat del poble?
Perquè no han estat els serveis socials d'aquests municipis el que s'hi han posat al davant de la lluita?

(fotografia Miquel Ruiz)

Han hagut de ser els ciutadans, creant associacions per a defensar-se, els que han hagut de reclamar a Estrasburg per a què algú els escolti.
La PAH, criticada i insultada per part de polítics corruptes, és qui defensa als més dèbils i fa la feina que haurien de fer els nostres polítics.
Gent que, desinteressadament, lluita pels més desafavorits hauria de ser respectada per aquesta classe política que tan sols apareix a l'hora de posar-se medalles.
Tan sols em queda felicitar a tots els que veritablement han lluitat per aturar aquest despropòsit, la PAH, la Xarxa pels drets socials i un grup molt ampli de ciutadans.

Les fotografies d'avui són del gran fotògraf Miquel Ruiz.

Sí QUE ES POT.