"OPERACIÓN BOB ESPONJA"

M'agradaria poder conèixer al o als artistes que es dediquen a posar noms a les operacions policials.

Ens trobem amb "el caso Pokémon", "Campeón", "Malaya", "Mercúrio", "Operación Gürtel", "Nécora", "Guateque", "Nanysex", "Fitipaldi", "Abanico", "Cloaca", "Carrusel", "Galgo", "Hipercor", "Faisán", "Maquillaje", "Ballena Blanca", "operación Puerto", etc.

No em negaran que el que es dedica a això o és un catxondo o està directament sonat.

I al cas "Floriano" com li podriem dir?

Cas "ventrílocuo"?

Cas "vamos a contar mentiras"?

O directament cas "gilipollas"?

Aquest personatge, que és doctor en Dret, no té cap pudor en mentir per tal d'explicar les coses més inversemblants que un es pugui imaginar.

Ara resulta que una il·legalitat és una cosa normal en el PP. Sí, es veu que per el Partit Popular és habitual despatxar a un treballador i seguir-li pagant la seguretat social.

Han arribat a tal cúmul de mentides que tenen que anar-les tapant amb altres mentides, i la bola cada vegada és més gran.

A més a més tenen molta sort; la senyora Ana Mato, un dia es va trobar un "Jaguar" al garatge de casa seva i no ho va trobar estrany... collons jo cada vegada que entro en el meu garatge segueixo trobant el meu Citroën.

Els populars troben normal que uns senyors els convidin a viatjar amb les despeses pagades, troben normal que els hi regalin rellotges d'or i joies caríssimes, però no troben estrany que la gent es quedi sense casa o sense feina o directament sense possibilitats de donar de menjar als seus fills.

Cada dia em pregunto el mateix, que hem de fer?

Ha arribat un moment en el que la poca vergonya d'aquests personatges és tant gran que estem totalment indefensos.

No ens donen l'oportunitat de tornar a les urnes, estan convençuts que, com tenen la majoria absoluta al parlament, poden fer el que els hi vingui en gana.

Veiem com han permès que banquers, sense escrúpols, enganyessin a pobres jubilats amb operacions bursàtils totalment ruïnoses.

Veiem com gent, que s'han vist obligats a robar uns bolquers o una mica de menjar, han d'entrar a la presó, mentre els Bárcenas i companyia es burlen de la justícia i dels ciutadans.

Veiem com ens intenten enganyar dia a dia, proclamant la seva honestedat i veiem com cada dia estan més enfonsats en el fang.

He començat preguntant-me qui seria el posa els noms a les operacions judicials o policials i per el que està passant al nostre país jo ho batejaria com "Operación Bob Esponja", ja que sembla que estiguem vivint en una Pinya al fons del Mar.

MENTIDERS, COVARDS I LLADREGOTS.

Tenim un president, en Mariano Rajoy, que menteix sistemàticament.

És covard, no s'enfronta cara a cara amb els problemes i permet que els seus ministres facin totes les barbaritats que els hi venen en ganes.

Menysprea profundament als ciutadans i està convençut de que el vot que dipositem, cada quatre anys, a les urnes serveix, tant sols, per donar-lis el poder i que la nostra obligació és callar i obeir la resta de la legislatura.

El que tenim a casa nostra no difereix molt, té petites diferències, és prepotent. 

El nostre, el d'aquí, és condescendent amb el ciutadà i està convençut de que ell serà el guia cap a una nova "Ítaca".

Bé, si ho analitzem són tots dos iguals... tant se'ls i en fot el ciutadà.

Estan més preocupats de "salvar els mobles" que de salvar gent. Han perdut tot tipus d'empatia.

Sempre m'he negat a generalitzar en els cassos de corrupció, però no em nego a generalitzar en els cassos d'imbecil·litat.

Tenim els polítics més inútils de, potser, tot el món. 

No han entès res de res, segueixen creient que són els "putus amos", com deia en Pep Guardiola.

Ens estan portant cap a la ruïna econòmica, cultural i social.

S'estan carregant tot l'estat de benestar que tant anys de lluita ens ha costat aconseguir... i no fem res.

S'ha demostrat que amb la lluita diària, els integrants de la PAH, han aconseguit portar al parlament les seves propostes... perquè no ho fem amb totes les altres propostes?

Si recollim signatures per portar al parlament totes les nostres reivindicacions, al final no els hi quedarà més remei que escoltar al poble.

Potser no, potser se'ls hi en fot tot i aprofitant-se de la majoria absoluta, per cert gràcies a tots els que vàreu votar al PP, seguiran fent el que els hi vingui en gana.

La gran incultura política que patim en aquest país ens ha portat a tenir els dirigents que actualment tenim.

Falta una reeducació política de la ciutadania.

Necessitem que els votants votin amb seny, que el votant sàpiga a qui vota i perquè el vota.

Necessitem que la justícia intervingui en el moment que les promeses electorals no es compleixen.

Necessitem... bé necessitem polítics honestos i que accedeixin a la política per treballar pel poble i no contra el poble.

Que no aterrin a la política per fer-se rics.

Ja està bé de Bárcenas, Millet, Sepúlveda, Pujol, Mato, Bustos i tota aquesta colla de lladregots.

Tampoc necessitem polítics com l'impresentable d'en Toni Cantó, que demostra la seva mediocritat en totes les activitats en les que està present; mal actor, mal polític i, després de sentir les seves últimes declaracions, mala persona.

No necessitem més males persones, ja en tenim suficients. 

Necessitem persones com els de la PAH i més Iniciatives Legislatives Populars.

Necessitem, al cap i a la fi, més gent honesta.

ÉS INDEPENDENTISME O ÉS INSOLIDARITAT?

La pregunta me l'he fet, a mi mateix, quant he llegit, no recordo a on, que a Alemanya, els "landers" més rics subvencionen als més pobres.

Molts dels presumptes independentistes amb els que he parlat alguna que altre vegada, sempre, per defensar la independència de Catalunya, han esgrimit els arguments de que Catalunya paga més que les altres comunitats.

En cap moment han defensat altres raons que no siguin les econòmiques o en alguns cassos les del idioma.

Està clar que, per molt que s'encaparri el ministre Wert, a Catalunya el multilingüisme està molt arrelat i ens trobem nens i nenes que parlen, sense cap problema, dos, tres i fins a quatre idiomes. El problema de fons és, sense cap dubte, l'econòmic.

Espanya ens roba, diuen.

Espanya ens està espoliant, diuen.

Espanya no ens dona el que ens correspon, diuen.

I quina és la solució?

Segons ells la independència... diuen.

Com ja he dit altres vegades, us imagineu un país independent, amb un govern compost per gent com els germans Pujol, en Duran i Lleida, en Manuel Bustos?

Amb gent com en Millet i companyia pul·lulant pels passadissos de la seu del govern?

Per arribar a un govern propi, primer de tot, és tindria que fer una neteja a fons... qui la fa?

Estem en una societat corrupte, en la que els valors morals estan sota mínims i tot si val.

La ministra de cultura alemanya, Johanna Wanka, dimiteix al ser acusada de copiar una part de la tesi doctoral fa més de trenta anys.

Mona Sahlin, vice-primera ministra sueca el 1995, va usar la targeta de dèbit del Parlament per comprar bolquers, llenceria i dues barres de xocolata Toblerone. Va abandonar el seu escó, els seus càrrecs i va tornar els diners.

I com aquests hi han molts, però cap al nostre país.

Aquí tenim presidents de comunitats sota sospita de prevaricació, ministres sota sospita de rebre i/o tenir diners en negre, polítics imputats en múltiples casos de corrupció i no dimiteix ningú.

Els nostres dirigents han perdut tota la credibilitat i són incapaços de fer el més petit gest de penediment.

Seguim estant molt lluny d'Europa i a casa nostra, a Catalunya, cada dia més lluny de tot. Aquests polítics que ens desgovernen han trobat la formula per amagar els seus greus pecats; crear una catarsi en la que la principal fita a aconseguir és la independència.

En lloc de buscar aliats en altres comunitats i lluitar contra un govern central que ofega als ciutadans, preferim caminar sols per un desert ple d'entrebancs i que al final ens portarà al mateix lloc d'on hem sortit.

Els nostres polítics domèstics es barallen entre ells, es barallen amb els d'altres comunitats i no aporten cap solució.

El govern del PP està més preocupat del retornament dels toros a Catalunya que de solucionar el greu problema dels desnonaments.

El govern de Catalunya, està més preocupat de que no tornin els toros que de enfrontar-se al govern central per solucionar els desnonaments.

Llavors... si el nostre propi govern no fa lleis per aturar les agressions que rebem els ciutadans... com ens guiarà cap a un estat propi?

Tenen els "collons" d'enfrontar-se a Madrid fent una declaració de sobirania, però no gosen a fer lleis per a defensar als ciutadans.

Torno a preguntar... Independentisme o insolidaritat?

ÉS L'HORA DELS ADEUS

Notícia d'última hora... Benet XVI plega.

I ara què?

Sembla ser que ningú s'ho esperava, bé els del diari El Mundo segur que sí, però la resta dels mortals no teníem ni idea.

He dit que el diari El Mundo, perquè últimament ells ho saben tot.

En una de les múltiples tertúlies en les que participa l'inefable Eduardo Inda, ja ha donat explicacions de les raons i indicis de tenir més informació què, fins i tot, el propi Vaticà.

Però bé, al que anava, des del 1415 no dimitia cap pontífex, l'últim va ser Gregori XII.

Per cert no repetiré el que ha estat un clamor a la xarxa durant tot el dia; el què alguns dirigents propers deurien prendre nota.

El que vull analitzar és el sistema d'elecció del substitut i l'edat d'aquests.

El Vaticà és un país, petit en territori, però immens en seguidors els quals no voten ni tenen capacitat per decidir qui serà el seu nou dirigent.

El proper dirigent de l'església catòlica serà, probablement, un venerable ancià, que estarà totalment allunyat de la realitat i que no aportarà res per a la solució dels problemes reals del món.

Com deia, els fidels a l'església catòlica no tenen ni veu ni vot. El proper pontífex serà escollit per altres venerables ancians que segur que estan tant senils com l'escollit.

Al cap i la fi és el mateix que passa aquí. Els ciutadans votem a uns i manen uns altres.

Avui és un dia d'acomiadaments, el Papa de Roma i el ex marit d'Ana Mato. 

Sí, sembla ser que al final han despatxat al senyor Sepúlveda del seu lloc, aquell del que, segons en Floriano, no podia ser acomiadat perquè vulneraria la llei, llavors ara què passa? 

Els demandarà a la magistratura del treball i el tindran que readmetre o agafarà els diners i marxarà?

És una vergonya, que amb la situació laboral del país, tinguem que aguantar aquests despropòsits del PP.

També ens hem assabentat avui que la confident de l'ex d'en Jordi Pujol Ferrusola era la superwomen Alícia Sánchez Camacho... te collons, sembla que els corruptes formen un cercle diabòlic en el que tots estan conectats.

L'Oriol Pujol, amb el cas de les ITV, té connexions amb el cas "Campeón" d'en Blanco, aquell que era vicepresident del PSOE, en Jordi Pujol, bé més aviat la ex amb la Camacho, es a dir amb el PP.

En Bárcenas, pel que sembla, era qui li feia les declaracions de la Renda al President Rajoy. 

Les comptes de Suïssa no tant sols són d'en Bárcenas, segons diu una revista hi han tres persones més, tots del PP... i encara us pregunteu perquè el Papa de Roma ha presentat la dimissió?

Això que passa no ho aguanta ni Deu i molt menys el seu representant a la terra.

In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. 

Amén