10 de novembre del 2012

RICS I POBRES... POLÍTICS


Una vegada més els mitjans de comunicació, sobre tot, els que s'ha nomenen "de proximitat", han demostrat la seva sensibilitat amb els problemes socials; el divendres se celebraven diferents actes electorals a la ciutat de Girona, un debat organitzat per una emissora de ràdio, privada, i un diari, privat, i un altre organitzat per la Mesa d'Entitats per la Participació i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, dues associacions de participació ciutadana.
El que aquí escriu, en un atac d'innocència política, vaig comunicar a un mitjà de comunicació "de proximitat" la celebració del debat, ja que un dels participants, el cap de llista del Partit Republicà d'Esquerres, és el meu fill, i se'm va assegurar que una persona d'informatius es desplaçaria fins al local per tal de prendre unes imatges i poder fer una petita notícia en el següent informatiu... però... sorpresa!, ningú va venir... i cap altre mitjà de comunicació, a excepció del diari de Girona, que casualment organitzava l'altre debat, però ni la televisió ni altres diaris van fer acte de presència. No tindria cap importància si no fos per les connotacions polítiques que sembla que comporta.
En el debat de la Ser i Diari de Girona participaven els caps de llista dels partits en representació al parlament, en el debat de la Mesa d'Entitats per la Participació i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, participaven tots els partits que es presenten per la demarcació de Girona, a excepció dels que van declinar la invitació, en total va ser 10. Per la informació del Diari de Girona, en el debat per ells organitzat, va ser "un debat agitat i amb posicions molt confrontades, tot i que amb poques propostes de futur. Els candidats dels sis partits gironins amb representació parlamentària van protagonitzar ahir una hora i mitja de discussió al voltant de la independència, les retallades, les infraestructures i la crisi econòmica." En el debat organitzat per a Mesa d'Entitats per la Participació i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, es van tractar temes com sanitat, ensenyament, habitatge, infraestructures, educació i Aigües del Ter.
El primer debat va ser estrictament pamfletari i propagandístic, sense solucions reals i sense cap sensibilitat cap a els ciutadans, l'altre un intent de oferir i proposar solucions als problemes reals dels ciutadans, en el primer es va parlar de independentisme, en el segon de les persones, potser el problema era que en un estaven els caps de llista dels 6 partits amb representació i a l'altre els cap de llista dels que no tenen representació i els segons o tercers o quarts dels que si tenen, però el problema no és quin tipus de debat es va celebrar en cada lloc sinó en el tractament que la premsa va donar a cada un.
Perquè, una televisió de proximitat no va enregistrar un debat en el que es parlaven dels problemes reals de la ciutadania?. Era, potser, més important satisfer l'ambició narcisista d'uns polítics que només intenten guanyar unes eleccions al preu que sigui, i rebre a canvi futurs favors que proporcionin substanciosos beneficis a base de subvencions?, no acuso a ningú, però sempre que hi han polítics i mitjans de comunicació en mig d'una campanya electoral intercanviant-se favors, és molt difícil no dubtà de la seva honestedat.
Espero que ningú s'ofengui, però potser el problema no és soluciona canviant els polítics, sinó que la solució és canviar la política. En un debat, celebrat a l'espai Caixa va assistir l'alcalde, a l'altre, celebrat a l'aula Magna de la casa de cultura, va assistir el poble, jutgeu vosaltres.

9 de novembre del 2012

HABIA UNA VEZ... UN CIRCO


Ja no hi ha pas endarrere, la campanya electoral ja és aquí. A partir d'ara mítings, anuncis electorals per televisió, ràdio i diaris i el més important; l'empastifada general de la ciutat amb la cara dels candidats en postura amable i somrient...be segons les últimes notícies i amb les manipulacions legals de la junta electoral, l'empastifada la podran fer els partits més grans.
M'explicaré; els llocs a on es poden col·locar els cartells es sorteja'n entre els partits en un acte que se celebra a la seu de la junta electoral, en el primer sorteig, tant sols van participar els partits que havien presentat els avals, que s'exigien en un primer moment. Amb el recurs presentat per UpyD y Hartos.org, es va anul·lar l'obligació dels avals i van ser més partits els que havien entrar a formar part del sorteig del pastís de l'empastifada, es a dir els llocs on penjar i enganxar cartells. Es va repetir el sorteig i es van beneficiar els partits grans i amb representació, una vegada més. Es va aixecar acta, es va signar i tot va quedar clar... fins avui, el partit xenòfob i feixista, es a dir Plataforma per Catalunya, va presentar recurs i s'ha tornat a sortejar i els partits petits tornen a sortir malparats. La comparació que faria de l'actitud de la junta electoral, és com si en un partit de futbol, l'àrbitre fes repetir el tir d'un penalti fins que el jugador marqués el gol, però no hi ha res a fer, tenim una democràcia manipulada per afavorir als partits grans, no interessa que els petits aconsegueixin vots, perjudica a partits com CiU o PSC, que veuen com perden possibilitats d'aconseguir més diputats, sobre tot CiU, que veu, amb la dispersió de vots cap a altres formacions, cada vegada més llunyana la majoria absoluta i el seu afany de... sobiranisme?... absolutisme?... o la possibilitat de seguir retallant i enganyant al ciutadà.
Però al que anava, la gran empastifada, cartells sobre cartells, eslògans, en molts casos surrealistes, i promeses que mai es compliran, això si amb cara somrient i foto manipulada. Els especialistes en Photoshop se'ls hi gira molta feina, tenen que rejovenir als candidats, treure'ls-hi les canes i les arrugues... però la llàstima és que el photoshop no pot "retocar" l'esperit dels candidats, sota la cara afable i el somriure amigable, continuarà el polític ambiciós i manipulador, sense cap empatia amb els veritables problemes dels ciutadans i que una vegada torni ha estar en el poder, deixarà de donar la ma als aturats i petonejar als nens, però si que tindrem les faroles amb cartells, les parets amb eslògans i les carteres, cada vegada, més buides.
I... si no votéssim a ningú?... quina putada, els seus "egos" patirien un sotrac tant fort que potser començarien a pensar en el ciutadà... quina bestiesa, tinc que deixar de prendre cafè i tornar a l'alcohol que ennuvola els pensaments i et fa veurà la vida molt més de color de rosa... potser és que els polítics... beuen?.

8 de novembre del 2012

"SPA"JODERSE


La gran prestidigitadora, la reina de les pomes i les peres, la gran afortunada de compartir llit amb l'inefable José María Aznar, ha obert la boca, en el sentit més decent de la paraula, en l'altre sentit sembla que ho va fer mentre morien quatre noies a Madrid per culpa de la negligència de... merda... de qui és la culpa?, ah!, segur que acaba sent d'en Zapatero... ah no, ja no hi és. Tant és, segur que la culpa és de la herència rebuda... no tampoc, el Madrid Arena el van construir fa deu anys i manava... ah! si el ministre justicier, es a dir el de justícia i esta clar que no poden culpar a un socialista, l'últim que va estar a l'alcaldia va ser en Juan Barranco, allà per l'any 1987. Home si filem prim, cosa que es especialista el PP, podríem culpar-lo dient que va ser el que va pensar construir el Madrid Arena... però no, és massa rebuscat.
Ja sé el que faran, ha donat les pistes la gran alcaldessa, una comissió d'investigació formada pels presumptes culpables de la negligència i que acabaran culpant al organitzador de la macro-festa, que com contrapartida de menjar-se el marron, acabarà per rebre una subvenció per organitzar algun esdeveniment del Partit Popular i tot arreglat. D'aquí uns mesos tot estarà oblidat, ningú dimitirà i l'hereva de la gran Esperanza Aguirre, en la manipulació de la realitat, donarà un altre roda de premsa surrealista presentant uns falsos documents en el que es podrà veure que realment la culpa era d'en Zapatero, que va retirar una subvenció que tenia la comunitat de Madrid i que al mateix temps es beneficiava l'ajuntament i que estava destinada al manteniment del Madrid Arena, i això va desencadenar aquest cúmul de despropòsits que els hi costat la vida a quatre noies que tant sols volien passar una nit de festa. Crec que acabaré com altres vegades... senyores i senyors del PP, vagin-se a la merda... per altra banda...nosaltres ja hi som a la merda, ens han portat ells i no desitjo veure'ls, per tant vagin-se on vulguin, però ben lluny, l'alcaldessa podria anar-se'n amb el seu super-man al spa de Portugal i continuar amb que estava fent, quant uns ciutadans desaprensius van decidir espatllar-los un llarg cap de setmana de massatges i... cony quin fàstic la imatge que m'ha vingut ara al cap... no els hi desitjo ni als del PP... be perquè no?... i posats a imaginar... un trio amb la Camacho?... la Botella..l'Aznar...que malament que estic, ho deixo.

7 de novembre del 2012

A GRANS MALS...GRANS SOLUCIONS



Ens ha costat molt, però a al final hem aconseguit conèixer el nou programa del PP. L'alcaldessa de Madrid, la inefable Ana Botella de Aznar, ens va marcar ahir quines seran les pautes de la nova campanya; per evitar que esdeveniments tant penosos, com la mort de quatre noies, una menor d'edat, en una macro-festa, autoritzada per l'ajuntament i celebrada en un recinte municipal, a partir d'ara queden prohibits tots els actes multitudinaris en recintes municipals. Per evitar la mortalitat en les carreteres del municipi, suposo que prohibiran circular amb cotxe i per evitar que els ciutadans catalans pensin en independències i coses varies, col·loca'n al ministre Wert i aquest s'encarregarà de espanyolitzar als catalans. La mediocritat dels polítics i específicament els del PP queda demostrada en declaracions com les de l'alcaldessa de Madrid; per evitar que quedi al descobert la ineficàcia dels components del seu equip de govern, en lloc de exigir-los responsabilitats, el que fan és,una vegada més, és prohibir... si prohibir. Es la manera de governar sense responsabilitats. Fa uns anys em van explicar un acudit, en el que en un dels famosos discursos interminables de Fidel Castro, acabava dient; "y no quiero que ningún cubano se acueste sin cenar" i entre el public va aixecar la ma un homenet que li diu: "Fidel yo hoy no he podido cenar" al que Fidel li va respondre: "Pués no te acuestes, cabrón"... Aquesta és la gran solució del PP, si els amics empresaris dels governants organitza'n macro-festes, amb el vist i plau de les autoritats i en recintes municipals i tot surt malament, en lloc d'assumir responsabilitats, el que es te que fe es prohibir les festes. Ara sortiran els altres components del circ capitanejat per Mariano Rajoy, i aplaudiran la gran solució de l'alcaldessa. Que passara amb les celebracions esportives?... bé, suposo que les del Real Madrid si que es podran celebrar, la resta no. Quant un governant te la imperiosa necessitat de solucionar els problemes amb prohibicions, el que està fent és apropar-se cada vegada més al absolutisme, a una espiral dictatorial que no acaba amb els problemes i aconsegueix allunyar-se cada vegada més dels ciutadans. Les grans carències intel·lectuals d'aquests polítics, els fan no veure més enllà de les seves pròpies frustracions, diuen que no hi ha pitjor tirà que un esclau amb un fuet, i en aquests casos és fa més patent quant no saben trobar les solucions a problemes que han creat amb la seva pròpia negligència. La solució no és prohibir, mai ho ha sigut, però davant els casos flagrants de corrupció que s'ha instal·lat en el des-govern del PP, sembla que aquest és el menor dels problemes. L'alcaldessa segueix els passos de la seva alma mater, Esperanza Aguirre, i aviat la veurem agafar el relleu en les famoses declaracions demagogues i en els discursos banals i destinats a escalfar l'ambient polític, que per altre banda cada vegada sembla més desfavorable per en Rajoy i el seu circ. Descansin en pau les víctimes, innocents, de una negligència més dels governants, que tiraran tota la terra a sobre que sigui possible i engegaran el ventilador per escampar la merda el més lluny possible.