18 de juliol del 2013

77 ANYS DESPRÉS... SEGUEIXEN PRESENTS


Avui fa 77 anys que un grup de feixistes van fer l'atemptat més fastigós de la història d'aquest país i malauradament, els seus hereus, segueixen maltractant-lo.
Els hereus d'aquells militars feixistes s'han instal·lat en el poder i
estan intentant acabar amb tot el que pugui tenir el més mínima olor a llibertat i democràcia.
Seguim havent de suportar la corrupció que van instaurar tots els fidels seguidors del franquisme.
Periodistes deshonestos segueixen amb la feina propagandística que van crear diaris com “Pueblo” o “El Alcázar”.
Hem de patir les mentides de personatges què, fa pocs anys, menjaven mortadel·la i ara compren caviar amb els diners que ens roben.

Pel que anem sabent, durant anys i anys, els alts càrrecs del PP s'han enriquit amb tractes poc lícits amb empresaris poc honestos.
Però, més a més, havem de suportar els retrets de ministres superbs que ens tracten com a ciutadans de segona i ens acusen d'haver viscut per sobre de les nostres possibilitats.
Està clar que la culpa és nostre, vam permetre que la transició es fes sense ficar a la presó a tots els feixistes que ens van tiranitzar durant 40 anys, hem permès que, ells i els seus hereus, s'introduïssin a les administracions i fins i tot els vàrem donar l'oportunitat, que ells ens van negar, d'accedir democràticament a unes eleccions.

La data d'avui és per reflexionar, encara que molts dels que ara ens governen internament ho deuen estar celebrant, i és per reflexionar perquè, els feixistes del 1936 van donar el cop d'estat amb les armes i els d'ara ho estan fent minant-nos, o intentant minant-nos, la poca moral que ens queda.
Els Arenas, Trillo, Rajoy, Cospedal... han de sortir de la política i
acompanyar a Bárcenas en el seu nou estatus... el de presidiari.
No podem permetre tenir un president de govern mentider i corrupte, no podem permetre que periodistes corruptes controlin la política i no podem permetre que els ciutadans ho passem cada vegada pitjor mentre ells viuen cada vegada millor.

Diuen que els pobles tenen els governants que es mereixen, però crec què aquests governants pocavergonyes no ens els mereixem.

Quina és la solució?

No ho sé, tant de bo la conegués, però el que si, tinc clar, és que tots aquests han de dimitir, marxar i convocar unes eleccions. Ara, el que tinc molt clar és que si tornessin a sortir... marxo d'aquest país.

Ei! amics independentistes, això val per tots eh? El senyor Mas també ha de dimitir i convocar unes eleccions i a partir d'aquest moment, quant tinguem un govern a Catalunya honest i sense corruptes, demanem el referèndum o consulta o com li volgué dir. Tot el que es faci ara sona més a intent de distracció que a un veritable interès per aconseguir la independència.

Primer fem net, aquí i allí, i després parlem-ne.



Salut i República.






(c)

16 de juliol del 2013

TEMPS DE DIVORCIS





Rajoy i Bárcenas, 







Urdangarín i Torres, 







Mourinho i Karanka, 








Tito i Guardiola... 








Què està passant?

Serà veritat allò que diuen, de què durant l'estiu és quan més divorcis hi ha?

En Rajoy va posar les mans al foc per en Bárcenas... i s'ha cremat.
En Karanka va ser el fidel escuder d'en Mourinho... i s'ha quedat sense feina.
Urdangarín (també “el duque en... Palma... do”) se sent traït pel seu soci i mestre.
En Tito i en Guardiola, amics des de petits... i... bé no sé exactament quin ha sigut el problema, però sembla que ja no són amics.

El que queda molt clar és que les relacions personals són molt
difícils i quan es toca poder encara es compliquen més.

El cas de Bárcenas i Rajoy, potser, és el més escandalós de tots, i ho és, no tan sols pel que implica sinó per tota la comparsa que arrossega.
El bocamoll... perdó el portaveu del PP, el senyor Floriano, cada vegada que obre la boca la caga més.
La secretària general del PP, la senyora de Cospedal, cada vegada que desmenteix alguna notícia, l'endemà, surt la prova que la deixa en evidència, i així tot un cúmul de despropòsits, que com deia ahir, semblen el guió d'una pel·lícula còmica.
En tot aquest circ "cutre", ha aparegut el que faltava, el, potser, més cretí de tots, el mestre de les intrigues i l'únic ministre que va
ser capaç de dir “Viva Honduras” quan es trobava a El Salvador,
l'actual ambaixador a Londres, el “manda huevos”, el valedor dels
assassins de 62 militars, Federico Trillo. Ara resulta que aquest
tètric personatge, a més a més, de calumniar a tot el que aireja
els draps bruts del PP, va pagar amb diners de la caixa “B” del
partit als advocats que van defensar als implicats en l'accident del YAK 42.
Sortiran més, això està clar, però ningú dimitirà. El covard president que tenim ja va donar mostres ahir de quina és la seva estratègia; manipular, en tot el que sigui possible, la premsa. L'enganyifa de la roda de premsa d'ahir, amb el president de Polònia present, crec que és una de les accions més botifleres d'aquesta falsa democràcia que patim. Una vegada més, la premsa afí al règim, ha demostrat que no té cap pudor en servir al seu amo, i, si és necessari, mentir sense escrúpols.

La nefasta majoria absoluta del PP ens ha portat una dictadura ferotge, en la que s'està maltractant al ciutadà, arruïnant el país i
desmuntant un estat de benestar que ens havia costat molt
aconseguir.
El PSOE amenaça amb una moció de censura, però els únics que podem fer marxar a aquesta colla de corruptes som els ciutadans.
Hem d'exigir unes eleccions anticipades, i sobretot, des de Catalunya, si veritablement volem aconseguir la independència, hem de recolzar totes les iniciatives que s'organitzin arreu del territori espanyol per forçar la desaparició de tota aquesta colla de “xoriços”. Cada vegada és més necessària la Tercera República, ja que si no acabarem patint les conseqüències irreversibles d'aquesta dictadura disfressada de democràcia.



15 de juliol del 2013

EL RETORNO DE LA PANTERA ROSA


Si l'actualitat política del nostre país es traslladés al cinema podria perfectament titular-se “El Retorno de la Pantera Rosa”, amb en Peter Sellers (si encara fos viu) en el paper de Mariano Rajoy.
El cúmul de despropòsits en els quals cau el govern del PP, semblen més del guió d'una pel·lícula còmica que no pas del dia a dia d'un govern compromès amb els seus votants.
La mentida cada vegada és més gran, les proves que Bárcenas entrega cada dia són més contundents i el covard president del govern segueix amagant-se.
Tothom demana la dimissió de Mariano Rajoy i el PP tanca files intentant desprestigiar a aquell pel què fa uns mesos tots posaven les mans al foc.
Es convertirà el PP en un partit de mancs?
Tots van posar les mans al foc pel ex-tresorer i sembla que tots
s'han cremat.
He comparat l'actualitat política amb la pel·lícula de Blake Edwards per una raó molt senzilla... no crec que hi hagi personatge més maldestre i inútil que l'inspector Jacques Clouseau i em recorda molt al nostre president pepero.

La premsa fidel al règim també ha tancat files per a defensar al seu líder i comença a llençar “merda” contra tot i tots. 
És normal, si cau el govern feixista, els fidels acòlits llepa culs que treballen a La Razón, ABC, Intereconomia... què faran? 
Perilla la seva feina si es demostra tot el que està publicant-se, no per part d'ells, és clar. 
Ells intenten tergiversar les informacions dels altres diaris i amb rocambolesques històries procuren emmerdar-ho tot de manera què, els més fidels al règim, dubtin de tot el que publiquin els diaris no fidels al govern.

El més espectacular dels llepaculs és el director de La Razón, Francisco Marhuenda. Intenta manipular a tots els contertulians que comparteixen taula amb ell. Per a ell tot és una trama per enderrocar al seu estimat Mariano i crec, que cada dia està més aprop d'utilitzar la famosa frase del dictador Franco, aquella en la que catalogava de tot el que era desfavorable als seus interessos com un “CONTUBERNIO   JUDEOMASÓNICO”.
Per altra banda, ha de ser molt difícil buscar raons per a defensar el que és indefensable, utilitza el victimisme i dona per fet que tot és un atac contra el PP i Rajoy. També crec que personalitzar en ell mateix els problemes dels altres és una demostració d'una gran mancança de personalitat. No seguiré parlant d'ell, m'exaspera, estic convençut que és un dels periodistes més deshonestos i espero que aviat desaparegui, del panorama actual, amb el seu amic Rajoy.
Mentre, els d'aquí, els polítics domèstics es passegen pel món amb les mans a la butxaca i xiulant, esperant que no els hi esquitxi. El president Mas, amb el culet estret, desitja que això es vagi allargant i els seus problemes es dilueixin amb el temps.