"GRACIAS PRESIDENTE"

Gràcies senyor Rajoy, fins ara no me n'havia adonat de la gran feina que està fent vostè envers la història d'aquest país. Jo, que ja tinc més de 50 anys, havia pràcticament oblidat les fortes repressions que varem rebre els manifestants a les portes de la universitat allà pel final dels anys 70, concretament durant els anys del post-franquisme. Aquelles càrregues desmesurades dels grisos, a cavall per la Gran-via i la ronda; aquelles pilotes de goma que podien arribar a matar a una persona... tot allò ho havíem oblidat, i ara amb la seva política antisocial ens ho està fent recordar.

Espero que no torni a guanyar mai més unes eleccions i que la història que vostè ens està fent reviure el castigui amb l'oblit, perquè és el pitjor president que ha tingut mai aquest país. Els nens que ara comencen l'escola tindran la sort de poder viure el què van viure els seus avis. Podran conèixer la història sense necessitat de què se la expliquin. Gràcies per la gran contribució que està fent per la memòria històrica. Gràcies per refrescar-nos la memòria, ja havíem oblidat la agressió als nostres drets, la repressió física i intel·lectual, la repressió a la llengua i a la cultura. Gràcies perquè els seus ministres cada dia fan una nova declaració que ens encén més la sang i ens distancia més dels governants. Gràcies per tornar a la televisió nacional manipulada i partidista, a tertúlies crispades i de tertulians cada vegada més radicals i feixistes. Gràcies per convertir-nos en la riota del món. Gràcies per fer-nos entendre que quan diu blanc vol dir negre. Gràcies per mentir sempre i no fernos dubtar sobre les seves declaracions, sabem que sempre son mentida. Gràcies per fernos més pobres, ara hem sabut el veritable valor de l'euro... Gràcies per obrirnos els ulls i tenir cada dia més clar que vam fer malament la transició de la dictadura a la democràcia...
Gràcies per tornar-nos als anys 60, crec que em compraré un SEAT 600 o un Biscuter... Bé, no sé amb què el pagaré... Ah sí! Signaré lletres, com els meus pares fa 60 anys. Gràcies.Ha convertit un país de futur en un país sense futur, amb odis entre els habitants, fomentant la segregació i fent cada vegada més rics als rics i més pobres als pobres. Gràcies senyor Rajoy, per no permetre que oblidem el què va ser la dictadura, fent-nos-la reviure cada dia. Estem a un pas de les cartilles de racionament, del "Vente pa Alemania Pepe", d'anar a la barema a França i dins de poc de l'estraperlo. Gràcies per ofegar totes les aspiracions de la joventut i limitar la educació a les classes benestants i que augmenti la pobresa, la prostitució i la delinqüència.

IN-INDE-INDEPENDENCIÀ

Llegint... crec que he de deixar aquest mal costum, ja que tal i com va el país aviat estarà prohibit. Doncs com estava dient, llegint els múltiples articles, en diferents diaris, sobre la independència de Catalunya, m'he adonat que pot acabar sent la mentida més gran de la història...

I ho argumentaré; sembla ser que tothom està convençut que a l'endemà de les eleccions, Catalunya serà un país independent, en el que tots serem rics, més alts, més rossos i amb els ulls blaus, i que tots els problemes estaran solucionats. Sóc conscient que tots els independentistes radicals se'm tiraran al coll, rebré insults, ja n'he rebut uns quants, però es el de menys.

Com deia, els radicals, que acostuman a ser uns conversos (són els que fa un temps no sabien ni el què era "independència"), argumentaran que és la única solució per a salvar el país... Salvar el país! De la mà d'uns paios que pugen impostos, són insolidaris i se'ls hi en fot el què passa al carrer? De la mà d'un president que en cap moment ha nombrat la paraula Independència? Ha parlat d'autodeterminació, de llibertat, de cinquanta coses més, però d'independència en cap moment.

El ciutadà està siguent enganyat, s'estan creant unes perspectives que no són reals. Si la independència arriba, serà dintre de molts anys, els tràmits són llargs i les negociacions difícils. Es parla d'independència com del partit de futbol del proper diumenge, que vas, compres les entrades i ja està, però no es així, i encara no he sentit a cap polític que ho expliqui clarament.

És clar, ja estem en temps electoral i el què ara és prioritari és guanyar. Com...? És igual, uns diuen que ja està fet, els altres que si passa ens portarà tots els mals, els altres que ens tenim que federar... Federar amb qui? Ja que per a federar-te necessites que algú es vulgui federar amb tú, però això tampoc importa. El què importa de veritat a partir d'ara és guanyar les eleccions.

Empresaris amenacen amb marxar de Catalunya si s'independitza, els radicals reclamen boicots contra aquests empresaris... Com si el tipus de gent que no respecta les opinions dels altres llegís llibres, però és el mateix. Quan el boicot al cava català es van aixecar veus criticant l'actitud tan insolidària de la resta de la península, però ara si un empresari està en contra de la independència se l'ha de cremar a la foguera. A partir d'ara tota opinió contrària a la independència serà tractada com alta traició, se'l criminalitzarà per no pensar com aquesta "majoria" enganyada i que no s'ha parat a pensar si tot el què aquests polítics ambiciosos estan proposant és veritablement factible.

Lleguim els programes electorals abans d'anar a votar i per una vegada votem amb el cap i no amb el cor, perquè sinó després vindran les lamentacions i tornarem a ser un poble enganyat, però aquest cop per nosaltres mateixos. Escoltarem moltes mentides. No caiguem en el parany dels cants de sirena i siguem un poble intel·ligent votant el què veritablement sigui el millor per Catalunya i no pels polítics, i d'aquesta manera demostrarem que sí que estem preparats per a caminar cap a una independència meditada i planificada, i no cap a una suposada independència aconseguida sota la mentida i la manipulació i que desgraciadament no arribarà mai.

Crec que continuaré llegint, és molt més saludable que escoltar a polítics. Encara que els llibres siguin d'una editorial que amenaça amb marxar, la cultura mai ha sapigut de fronteres, i els què les hi han posat, habitualment s'anomenen dictadors.