13 de desembre del 2012

LA SOLITUD DEL LÍDER


M'agradaria que algú m'expliqués com en 12 mesos es pot encabronar a tot un país, però per sectors. Un pot fer emprenyar a tothom de forma global, però anar-los encabronant per sectors és una feina molt meticulosa i estudiada. Un govern pot prendre decisions que perjudiquin a uns i beneficiïn als altres, però el govern de Mariano Rajoy ha anat emprenyant mica en mica a tots els ciutadans per sectors, això sí, sense discriminar a ningú per religió, raça o estatus social i econòmic. Sempre em sentit que dos col·lectius, els metges i els jutges, gaudien d'uns privilegis que ni les dictadures més ferotges havien atacat. Són dos col·lectius que normalment no s'han identificat per la solidaritat amb el ciutadà, però ha arribat un partit, no precisament socialista, i ha socialitzat l'encabronament.
Ja havíem vist manifestar-se a mestres, alumnes i pares, miners i treballadors en general, a jubilats, capellans i monges, infermeres i infermers, auxiliars de geriatria i a minusvàlids, també a discapacitats i a malalts, desprès, per sorpresa de molts, van sortir al carrer els metges i ara el més difícil, han sortit a manifestar-se els advocats, fiscals i jutges.
Enhorabona senyor Rajoy, ja no sé qui li queda per encabronar... a sí quedaven els diputats i avui, fent un esforç sobrehumà, ha aconseguit posar d'acord a tota l'oposició i que presentin una denúncia davant el Tribunal Constitucional.
Com deia, enhorabona, ara la seva solitud és total, tant sols li queda el recolzament d'aquesta fundació feixista anomenada FAES, segueixo sense saber que cony vol dir, però és el de menys. Sí, està sol, ningú, a excepció dels seus incondicionals, que per cert cada vegada són menys, recolza les seves polítiques. Els ciutadans li han donat l'esquena i els seus votants cada vegada estan més decebuts. Està arruïnant un país i és incapaç de prendre una decisió que provoqui el més mínim indici d'esperança (no aguirre).
Mica en mica el pessimisme s'està arrelant a la societat i arribarà un moment que el ciutadà explotarà, i llavors què?, Quines solucions plantejaran els saberuts ideòlegs de la FAES?.
El que més em preocupa és que el pessimisme s'està apoderant de mi. Aquests ineptes estan aconseguint encabronar-me fins i tot a mi mateix i em nego a que ho aconsegueixin.
A partir d'ara em dedicaré a escriure de futbol... no, no pot ser en Mourinho i en Cristiano m'encabronen tant o més que en Rajoy.
Només parlaré del Barça... tampoc, perquè una colla de descerebrats l'estan convertint en un estendard polític i no m'agrada barrejar l'esport i la política. Ara volen crear penyes independentistes. Quins valors estem transmeten als nens?. L'esport és solidaritat, camaraderia, amistat, no podem permetre que és prostitueixi d'aquesta manera. En Mussolini, en Hitler i en Franco, van utilitzar l'esport com arma política, els dos primers van arribar a assassinar a equips contraris per no deixar-se guanyar, el tercer va encastellar a qui ja sabem. 
Mai aprenem de la història i sempre acaba per repetir-se. Sempre som a temps per evitar-ho, no deixem que ens manipulin, al futbol tenim que anar a animar al nostre equip, no a reivindicar res. No ens adonem que els jugadors, normalment, són mercenaris que van amb el que més paga?, Algú creu que si demà o demà passat, les relacions d'un Messi o Iniesta amb la directiva es torcen, no marxaran a un altre equip?. Per molt que ara parlin català i donin petons al escut o la senyera. L'esport és el que és, esport, i la política... bé no sé que és exactament la política, però segur que no és solidaritat, camaraderia i amistat, segur, sí ho fos aquest govern actuaria d'un altre manera.

12 de desembre del 2012

MÉS XIMPLES I NEIXEN CÀNTIR


BOBO 1º

El 29 de Mayo de 1998, Bartolomé Rubia Muñoz "Bartolín" de 27 años, un concejal del PP en su ayuntamiento, fue secuestrado en la localidad de La Carolina en la provincia Jaen, un feudo popular de unos 15.000 habitantes.
Una llamada en nombre de la banda terrorista ETA, advertía de que Bartolomé había sido secuestrado por miembros de ETA. Inmediatamente, se creó una alarma social, ya que se temía que ETA volviera a repetir un suceso como el del tristemente asesinado Miguel Ángel Blanco, ocurrido diez meses atrás.
Al día siguiente, Bartolín apareció en la otra punta del país, más concretamente en la localidad de Irún en la provincia de Guipúzcoa, sin documentación, con apenas 200 pesetas en el bolsillo y sin tan siquiera su teléfono móvil, que acabaría traicionándole. Cuando los agentes de la Erzaintza lo encontrarón, Bartolín relató la historia de su secuestro:
Bartolín aseguraba que había sido secuestro por ETA. Un hombre y una mujer lo raptaron, y los trasladaron desde su pueblo natal hasta Linares. Según su relato, lo obligaron a beber una cocacola con una sustancia que lo adormeció; después, lo metieron en un tren con dirección a Irún. Una vez allí y tras montar en un coche, consiguio escapar de sus secuestradores, abriendo la puerta del coche y tirandose en marcha por un terraplén.
Pero el 30 de Mayo, los investigadores de la policía reconstruyeron la historia de Bartolín y descubrieron que todo había sido un montaje ideado por el propio Bartolín, que incluso reivindicó su propio secuestro desde su teléfono móvil.
Trás descubrirse la farsa, Bartolín pasó de ser una víctima de ETA, a objeto sospechas, enfado y más tarde chistes para la mayoría, además de producirse una ola de indignación a nivel nacional. Bartolín fue trasladado de nuevo a su pueblo natal, donde aguardaban en la puerta de su casa, a pesar de la lluvia, unas 300 personas formadas por periodistas y vecinos de La Carolina. Al llegar a su casa, le esperaban sus familiriares, y testigos aseguran que su padre, nada más verlo, le soltó dos sonoras bofetadas, tras lo cual, Bartolín rompió a llorar como un niño. El que era alcalde de La Carolina y el padrino de Bartolín declaró: "En todas las familias hay un tonto, y a mi me ha tocado este".”

BOBO 2º

El diputado del Partido Popular Santiago Cervera fue detenido ayer por la Guardia Civil aunque fue puesto en libertad tras prestar declaración, al verse involucrado en un asunto de extorsión económica, según informa «Diario de Navarra».
El pasado día 5, el presidente de Caja Navarra, José Antonio Asiain, recibió un correo electrónico anónimo en el que se le exigían 25.000 euros a cambio de no hacer público unos ingresos en su despacho de abogados a cargo de Caja Navarra. El anónimo le especificaba que debía depositar el dinero en un ranura de la muralla de Pamplona.
Asiáin, que estaba de vacaciones, puso en conocimiento de la Guardia Civil el caso y la Benemérita estableció un dispositivo de vigilancia en el lugar donde se debía de realizar el pago. Posteriormente, Santiago Cervera recibió otro correo anónimo en el que le conminaba a recoger un sobre en el mismo lugar donde había sido citado Asiain dos días después.
Cuando Cervera acudió al lugar el dispositivo de la Guardia Civil procedió a la detención del diputado. Posteriormente fue puesto en libertad.”

Les dues històries són reals i de dos membres del PP. No dubto en absolut de la honradesa del segon, però, és què tots els ximples són del PP?
No em responeu, ja sé la resposta.
El que em preocupa és que pertanyen... o pertanyien al partit que governa aquests país. En el 98 governava l'Aznar i en el 2012 en Rajoy, és a dir, sempre hi ha un ximple... bé dos.
Algú em podrà dir que dos casos en tant de temps no demostra res i és veritat, no és una prova de la imbecil·litat supina dels membres del PP, però, i si afegim... Wert, Gallardón, Aguirre, Sànchez-Camacho, Saenz de Santamaria, Montoro, de Guindos i Botella? A que canvia la cosa?.
M'he adonat que són tant ximples que consideren ximples als altres, es creuen que ens enganyen i no és veritat. Ja no tenen capacitat per enganyar-nos. Han perdut la credibilitat i ja no els hi tenim cap respecte. La premsa humorística s'està encebant amb ells i en lloc de rectificar, cada vegada la fan de més grossa.
El president de l'Assemblea de Madrid, José Ignacio Echeverría, prohibeix la presència de convidats en els plens del Parlament regional després de l'acte de protesta de la 'marea blanca' dijous passat. Quant no els hi agrada una cosa la prohibeixen i tema solucionat.
Si la gent es manifesta, s'envia a la policia i tema solucionat.
Si els bancs han fet mals negocis, se'ls injecten diners i tema solucionat.
I així podríem seguir tot el dia, és el sistema Rajoy; el que em molesta ho prohibeixo, si la premsa fa preguntes incòmodes, no contesto i ja està.
I ara creieu que els únics imbècils del PP, són els dos personatges del principi de la història?. Malauradament, crec, que aquests dos personatges són tant sols la mostra d'una classe política que té que desaparèixer ràpidament, abans que ho contaminin tot.

11 de desembre del 2012

"EDUCACIÓN Y DESCANSO"


Avui m'he adonat que la nostra societat està ferida de mort. Els valors que sempre ens han inculcat els nostres grans s'estan perdent a passos agegantats.
Els polítics quant van irrompre a les nostres vides, i desgraciadament per molts de nosaltres ho van fer molt tard ja que vàrem néixer en una dictadura, semblava que ho feien per representar-nos i defensar els nostres drets.
Els que estaven a la dictadura no eren polítics, eren senyors amb bigoti, allunyats dels problemes dels ciutadans i amb la única missió de imposar les seves idees, normalment basades en ideologies feixistes i religioses, i reprimir al poble econòmica i intel·lectualment.
Era l'època d'ideologia única i pobre de tu que se t'acudís pensar per tu mateix. El problema actual és que no porten bigoti. Bé algun ideòleg de dretes sí. El Partit Popular ha sigut, i és, el pitjor que li ha passat a aquest país des de la dictadura. Vàrem passar d'una Espanya en blanc i negre, amb moltes carències culturals i socials, a una Espanya que poc a poc anava prosperant. Les classes socials s'anaven apropant, la diferència entre la classe baixa i la mitja estava cada vegada més a prop, els rics estaven més a prop de les mitjanes.
Els governs socialistes ho anaven fent mitjanament bé i la dreta protestava per la pèrdua de privilegis. Va arribar el PP d'Aznar, amb l'ajuda de CiU, i va aconseguir ficar-nos en guerres i patir atemptats islamistes, els vàrem aconseguir fer fora i va arribar un altre vegada el socialisme, aquest cop amb polítiques molt socials i poc econòmiques, amb una crisi que no van voler veure i una oposició ferotge, que no havia admès la seva derrota a les urnes. Hem viscut set anys amb la oposició més deslleial amb un govern democràtic, amb acusacions vergonyoses i intents de manipulació de la ciutadania. Va arribar a ser menyspreable.
Però després de molts intents del PP, amb un candidat gris i manipula-ble, ha tornat a tenir el poder a base de mentides i amb el recolzament d'una sinistre fundació anomenada "FAES", que exactament no sé que vol dir i que tampoc tinc cap interès en saber-ho, ho podria mirar per internet però amb fa mandra.
Crec que "FAES" podria ser "FASCISTAS ESPAÑOLES", però crec que no vol dir això.
Com estava dient, han tornat al poder amb l'ajut d'aquesta fundació, la qual ha col·locat estratègicament a uns dels seus ideòlegs en un dels ministeris que més mal pot fer a la ciutadania, cultura, educació i esports. Aquest ministeri s'assembla cada vegada més a allò que en Franco va crear i es deia "educación y descanso".
El partit popular, per sí sol no podia guanyar les eleccions, necessitava als votants d'extrema dreta i una desídia total dels votants d'esquerres. Aquestes dues causes es van donar ara fa un any i estem patint la crueltat política més gran dels últims 37 anys.
Molts, per facebook o Twiter, donen les gràcies, sarcàsticament, als votants del PP, però potser també els hi tindríem que agrair aquesta situació als no votants d'esquerres.
Quant l'esquerra entra en guerres internes, soluciona el problema tancant-se en ella mateixa. S'oblida del poble i es converteix en un animal ferit que s'amaga i perd el contacte amb la realitat. Si l'esquerra no desperta no sortirem mai d'aquest cercle de despropòsits que ens estan portant a una degradació de la societat que aviat no tindrà solució.
La dreta està còmoda amb un poble inculte, pobre i desesperat. La dreta vol un poble submís, vol que la desesperació per sobreviure el dia a dia ens ennuvoli la capacitat de pensar i prendre decisions. No deixem que ens enganyin amb cortines de fum, el veritablement important és solucionar l'atur, solucionar la sanitat, l'educació, defensar les pensions. Demà o demà passat, quant això no sigui prioritari, ens assentarem i parlarem, en català o castellà, d'independentismes, federalismes i altres coses, però de moment solucionem els problemes, no creem més i tampoc permetem que els creen els polítics, al cap i la fi els paguem nosaltres i els podem despatxar quant vulguem. Tant sols tenim que aplicar la llei que ha creat el PP.

10 de desembre del 2012

SÍ QUE ES POT SER MÉS POCAVERGONYA


M'he adonat que quant els polítics volen manipular l'opinió dels ciutadans, tants sols tenen que apel·lar als sentiments patriòtics. Va començar CiU amb els seus missatges independentistes i ha continuat el PP amb un presumpte atac a la llengua. He dit presumpte perquè és un esborrany i encara no sabem de cert que és el que passarà.
Si mirem amb perspectiva ens adonarem que a les xarxes socials i als diaris catalans, l'únic que importa de veritat és la defensa de la llengua i la independència. Crec que de tot el que està passant és el menys important, ja se que alguns em tractaran de poc patriota o poc català, se me'n fot.
La meva veritable preocupació son els quasi sis milions d'aturats, el creixent augment de la mendicitat, els més de dos milions de nens que tenen una gran carència en alimentació, les famílies desnonades que passaran el Nadal al carrer, la humiliació constant, com éssers humans, que estem patint per part d'un govern totalment insolidari i repressiu, aquesta és la meva preocupació i és la que tindrien que tenir els ciutadans. No si parlarem en català o en xinès.
Cada vegada som més pobres, econòmica i intel·lectualment, ens hem deixat manipular i els polítics han aconseguit que les nostres prioritats siguin les que els interessen a ells, de manera que els greus problemes que patim passin a ser secundaris.
Cap diari parla del drama social, però parla de la llengua vehicular a les escoles, i no em refereixo tant sols a Catalunya, també a Euskadi o Galícia.
Potser és que no estic suficientment conscienciat de la causa independentista o idiomàtica, però prefereixo no tenir parats, no tenir pobres, no tenir nens sense possibilitats de tenir una vida digna a tenir un país independent o parlar una llengua o un altra.
Per altre banda, quin país independent tindríem?, un governat pels mateixos que s'han associat al PP per tirar endavant retallades brutals i que perjudiquen tant sols a les classes mitjanes i baixes?.
Em nego a seguir el joc a polítics sense escrúpols que abandonen el poble per al seu benefici. El governant honest primer soluciona els problemes dels ciutadans, després fa les altres coses, els que tenim aquí només volen al ciutadà a l'hora d'anar a votar.
Tinc ganes de veure a Facebook o Twiter gent demanant millores socials i no estat propi, vull veure gent reclamant justícia social i no reivindicacions insolidàries que no preocupen a la majoria. Vull que sigui més important l'habitatge o l'alimentació que la proclamació d'una independència utòpica i sense una base real. Vull que tothom accedeixi a l'educació sense preocupar-nos amb quin idioma.
Està molt be que defensem la nostra identitat i els nostres drets, però no podem oblidar la solidaritat amb els més necessitats i anteposar als problemes reals les manipulacions d'uns polítics interessats en seguir en el poder al preu que sigui.
Ja que els polítics estan totalment incapacitats per solucionar els problemes dels ciutadans, comença a ser hora que els solucionem nosaltres, donem l'esquena als polítics i sortim al carrer a reclamar el que és veritablement important. Tenim que exigir un canvi en la política que està portant a terme un govern basat en la mentida i la manipulació. Un govern que avui ha participat en l'acte més vergonyós d'aquest segle; acceptar el Premi Nobel de la Pau. Espero que hagi sigut una broma i que demà ens diguin que es van confondre de dia i creien que era el 28 de desembre, els sants innocents.

9 de desembre del 2012

NO ES POT SER MÉS POCAVERGONYA


Ha arribat un moment en el que o els ciutadans prenem les regnes del nostre destí o aquesta colla de fills de puta, que van enganyar a una gran majoria dels ciutadans per aconseguir la majoria a les urnes, es carregaran tot el que hem aconseguit en molts anys de treball i lluita.
La última bestiesa que se'ls ha acudit és la privatització de l'orientació i els serveis de col·locació pels aturats a Castella -- La Manxa.
La número dos del PP, vol privatitzar l'atur. És pot tenir més poca vergonya?, fins quant podrem aguantar?. Sembla mentida, però en menys d'un any de govern, aquests inconscients han aconseguit carregar-se tot l'estat de benestar.
Com ja he dit en altres escrits estan portant a la misèria a la majoria dels ciutadans, mentre ells cada vegada són més rics. Com ho podem parar?. Malauradament estan portant al país a una situació tan desesperada que els aldarulls al carrer cada dia estan més a prop. No parlo de grups antisistema, que no deixen de ser una colla de gamberros teledirigits per gent sense escrúpols, parlo de ciutadans veritablement indignats i sense por a perdre res, ja que no els hi queda res.
Estem veient com cada dia hi ha més gent sense casa, sense possibilitats de trobar feina i els aturats augmenten dia a dia.
L'ofensiva a la retallada de llibertats no tant sols ha començat en les retallades de la sanitat, les pensions, etc., han començat atacant directament a la identitat dels pobles, reprimint la cultura i la llengua, utilitzant l'escola com arma ideològica, imposant la religió com idea única i l'idioma espanyol com a única llengua de comprensió.
El franquisme ho va utilitzar i es va mantenir 40 anys en el poder, sembrant la por mitjançant la religió i la repressió. Els nostres pares i avis s'ho van trobar de sobte i no sabien de que anava la pel·lícula, però nosaltres, per sort, ja sabem de que va.
No permetem que tornin a instaurar el regne de l'horror, no podem permetre que el franquisme torni a instaurar-se en la nostre vida, fem-los fora, exigim unes noves eleccions i no permetem que personatges tan sinistres com Wert, Gallardón o Cospedal, ens facin reviure unes èpoques en les que no ens van deixar ser feliços. Sinó ho fan per les bones... doncs que s'atinguin a les conseqüències.