Mai
he cregut en casualitats, sobretot quan les coses passen en moments
determinats. Ho dic per una quantitat d'esdeveniments que han passat
en poc temps. Que quedi clar que no és un escrit per defensar o
disculpar a ningú, cada un és responsable dels seus actes, però el
que no és normal és que tot passi quan al més poderós li va
bé.
Malauradament mai he confiat en la justícia d'aquest país i mai he confiat amb la premsa que és afí al poder.
Els famosos papers de Panamà han posat al descobert quantitat d'empreses, més o menys legals, però molt properes als enemics del poder establert. Tampoc és casualitat que no surti cap nom proper a Rajoy, Aznar, Florentino Pérez o al mateix Real Madrid.
Tampoc pot ser casualitat que sempre que s'apropa un partit de futbol important pel FC Barcelona o la possibilitat d'aconseguir un títol, apareguin notícies vinculades amb la família Messi o amb el seu entorn.
No pot ser casualitat que quan un dels directors de cinema més guardonats i més crítics amb les polítiques culturals del govern estigui a punt d'estrenar la seva darrera pel·lícula també estigui esquitxat per suposats escàndols. Però al marge de tot això, el més greu és que molts dels que han estat assenyalats per la suposada premsa lliure, poden no haver comès cap infracció, ja que tenir diners fora del país o tenir societats a l'estranger no és il·legal sempre que es paguin els impostos corresponents, però està clar que això de moment no s'ha comprovat, ja
Malauradament mai he confiat en la justícia d'aquest país i mai he confiat amb la premsa que és afí al poder.
Els famosos papers de Panamà han posat al descobert quantitat d'empreses, més o menys legals, però molt properes als enemics del poder establert. Tampoc és casualitat que no surti cap nom proper a Rajoy, Aznar, Florentino Pérez o al mateix Real Madrid.
Tampoc pot ser casualitat que sempre que s'apropa un partit de futbol important pel FC Barcelona o la possibilitat d'aconseguir un títol, apareguin notícies vinculades amb la família Messi o amb el seu entorn.
No pot ser casualitat que quan un dels directors de cinema més guardonats i més crítics amb les polítiques culturals del govern estigui a punt d'estrenar la seva darrera pel·lícula també estigui esquitxat per suposats escàndols. Però al marge de tot això, el més greu és que molts dels que han estat assenyalats per la suposada premsa lliure, poden no haver comès cap infracció, ja que tenir diners fora del país o tenir societats a l'estranger no és il·legal sempre que es paguin els impostos corresponents, però està clar que això de moment no s'ha comprovat, ja
El mal ja està fet, tant és que siguis culpable o innocent, ja estan senyalats i per molt que es demostri que no han comès cap il·legalitat l'opinió pública ja els ha jutjat i condemnat.
Que es pot fer davant aquesta indefensió? Res. S'ha confós la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa amb una eina d'atac contra els enemics de qui controlen els mitjans de comunicació. Ho estem veient en programes de televisió, afins a un determinat equip de futbol, que no tenen cap pudor en manipular una notícia per tal d'atacar a l'equip rival. No tenen cap pudor en treure de context unes declaracions i utilitzar-les per manipular l'opinió pública. Hi ha una part de la premsa que està en mans de periodistes sense escrúpols, especialistes en la manipulació i en servir a l'amo que més pagui. També està la premsa honesta, la de sempre i que no vol entrar en jocs manipuladors, però que al final acaba sucumbint a les notícies, més o menys reals, per tal de no perdre clients.
Ara ens queda esperar, veure si tot aquest enrenou segueix endavant o, com altres vegades, es va diluint amb el temps. Espero que el que veritablement hagi comès un delicte ho pagui, però també m'agradaria que el que hagi sigut inculpat sense raó sigui exculpat amb el mateix ressò mediàtic que quan va ser assenyalat com delinqüent.
