PERSONATGES ESTRANYS... O SIMPLEMENT "GILIPOLLES"

Fa uns anys un amic em va dir que jo tenia un magnetisme estrany, que feia que els personatges més "FRIKIS" se m'acostessin... i crec que és cert.
Farà un parell de mesos, cap a mitjans del mes d'octubre vaig tenir una entrevista de feina amb el director d'una “suposada” nova televisió que s'anava a establir en l'àmbit nacional i amb seu a Girona.
Com és de suposar no em vaig creure res, potser els més de 35 anys de professió em fan veure les coses de manera diferent.
Com deia no em vaig creure res, però vaig accedir a una segona entrevista quant s'enregistres un dels programes estrella del canal.
L'assumpte es va anar ajornant fins que un dia em va trucar per mantenir una reunió en la qual més o menys, no entraré en detalls, em va demanar que col·laborés desinteressadament en els dos propers programes que volien enregistrar, cosa a la qual vaig negar-me, entre altres coses perquè des de fa molts anys tinc per norma no treballar gratis.
La reunió va finalitzar sense cap més interès per part de tots dos de tornar a mantenir cap relació...però sorpresa; la passada nit de Nadal, exactament a dos quarts de quatre de la matinada rebo un seguit de WhatsApp en el que, el personatge abans esmentat, em citava a veure'ns als tribunals... bé transcriuré els texts directament des del mòbil per no manipular-los:

“25 de dic, 3:21 - XXXXXX: Ens veiem als tribunals per plagio dun programa creat per mi

25 de dic, 3:21 - XXXXXX: Tu no saps amb qui tractes nanu

25 de dic, 3:21 - XXXXXX: Ja me posat en comunicacio amb varies persones influyenta

25 de dic, 3:21 - XXXXXX: I man dit que fee”

He substituït el nom del personatge per “X”,però potser el faré públic. Bé, segueixo la història.
Jo, l'únic programa que produeixo és el que molts de vosaltres ja coneixeu “VEÏNS”, el qual vaig crear fa més de quinze anys i va ser emès a Coruña Televisión els anys 1996 i 1997.
Des del mes de Juliol del 2012, que vaig proposar el programa a la Mesa d'Entitats i al mes de Novembre, del mateix any, a l'Ajuntament de Girona, no m'he dedicat a cap altre programa de televisió.
El programa, més ben dit, la idea del programa així com una sinopsi està registrat en el Registre de la Propietat intel·lectual, tant en el format per televisió com en el format per a ràdio.
Els fets són que aquest personatge, al qual no coneixia fins al dia de la primera reunió, a mitjans d'octubre de 2013 i que ell tampoc em coneixia a mi, m'acusa de plagiar-li un programa que jo vaig crear al 1996, perquè, ja que no faig ni he fet cap més programa en els últims quatre anys,suposo que l'acusació de plagi és per aquest programa. 
Espero que aquesta acusació no sigui per algun altre programa que hagi vist per la televisió, ja que jo no sóc responsable de la programació de totes les cadenes de televisió...encara que ja m'agradaria.
Com us deia els essers més estranys acaben acostant-se'm...
Bé si això, finalment, acaba als tribunals, ja us ho explicaré i riurem una mica.
Aprofito per desitjar-vos un bon any 2014.

"L'OPI DEL POBLE"

Carl Marx va dir: “La religió és l'opi del poble”, està clar que quant ho va dir no podia conèixer als polítics que ens governen a Catalunya, ja que si no hauria dit “L'independentisme és l'opi del poble”.
El gran prestidigitador de la política catalana, s'ha tornat a treure un conill de la txistera i l'ha convertit en doble pregunta. Ha desviat, un cop més, l'atenció dels ciutadans dels veritables problemes que patim.
En tota aquesta legislatura no s'ha pres cap decisió que beneficiï al poble, s'ha parlat de viatges a Ítaca, d'independentisme, d'enemics imaginaris i dracs misteriosos, però no s'ha resolt cap problema important... però, oh! meravella, quant tot semblava anar-sen a norris... ¡ja tenim pregunta! i tot torna a girar al voltant de la consulta; les tertúlies es converteixen en debats acalorats sobre la conveniència o no de la independència, es parla de traïcions i de traïdors, de tot, menys de problemes reals.
Problemes reals com els desnonaments, la pobresa creixent o la llarga llista d'aturats que passegen per les nostres ciutats.
Problemes com els de moltes famílies que en prou feines podran posar un plat calent a taula per Nadal.
Problemes com la manca de seguretat, com la incertesa de poder tenir una sanitat de qualitat, com la possibilitat de què els nostres fills no puguin gaudir d'una educació en condicions... però tant és... ¡ja tenim preguntes!
També és cert que això ha tranquil·litzat a les famílies que, els fidels esbirros del

poder, han deixat al carrer aquest matí a Salt (Girona).
S'han quedat al carrer, però amb la tranquil·litat de què podran anar a votar.
No saben a on aniran a viure, però se sentiran feliços de saber que els, magnànims, polítics que van prometre vetllar per ells, han aconseguit posar-se d'acord en una pregunta que, molts d'ells, ni tan sols entenen.
Això sí, Catalunya camina cap a una independència amb un poble sense un lloc on viure, sense una educació de qualitat pels seus fills, sense una sanitat decent, sense una feina estable o un sou digne... però independent.
També és cert que tot això no passaria si aquests impresentables polítics no tinguessin una cohort de fidels que no són capaços de veure més enllà dels seus “independents” nassos.
Avui he llegit un munt de bajanades, celebracions de tot tipus i al mateix temps la policia autònoma, la que ha de vetllar per a la seguretat dels ciutadans, deixava al carrer a 14 famílies amb nens petits.
Mentre uns nobles ciutadans, ennuvolats pels cants de sirenes i de mítics viatges a Ítaca, altres, els més desafortunats, veien com havien de quedar-se al carrer, sense res.
Aquesta és la independència que ens proposen els nostres polítics?
Doncs no la vull. Ni a aquests polítics tampoc.
No vull un país creat amb la desigualtat.
No vull un país en el qual és més important la política que la gent.
Al cap i a la fi...no vull aquest país.
Vull que la gent no sigui manipulada i vull que la justícia social sigui el primer compromís dels governats.

UNA MICA DE BONA MÚSICA ... PER CALMAR LES FERES

"SEGUIR EL PROTOCOL"

Sembla ser que “seguir el protocol” és moldre a pals a un ciutadà fins a matar-lo.
Sembla ser que “seguir el protocol” és donar cops de puny al cap d'un home indefens immobilitzat a terra per vuit mossos armats.
Sembla ser que “seguir el protocol” és abusar del més dèbil i privar-lo dels seus drets.
Sembla ser que estem en mans d'uns vulgars “matons” a sou que no tenen cap respecte per la vida dels altres.
Espero que aquests nefasts personatges siguin castigats amb tot el pes de la llei, però, tots sabem que sortiran, una vegada més, indemnes, i els ciutadans seguirem patint els seus abusos i seguirem perdent ulls i sent apallissats a les comissaries.
Hem arribat a un punt en què el govern cada dia s'assembla més al de fa 50 anys i la nostra estimada policia va pel camí de seguir el trist i penós rastre que van marcà els “Billi el Niño” i companyia.
La justícia cada dia és més injusta; jutgen a una pianista per tocar el piano, els culpables de la més gran catàstrofe ecològica del segle surten lliures i no hi ha cap culpable, els banquers van lliurant-se de la presó, els polítics corruptes segueixen al carrer i molts d'ells mantenint els seus càrrecs i privilegis...
Veritablement cada dia entenc menys aquesta societat; aplaudim les pallassades dels polítics i creiem que les seves bajanades són per defensar-nos davant als seus corruptes col·legues, ens creiem quan ens prometen viatges imaginaris a una llibertat per ells controlada i seguim consentint els seus abusos.
A on estan aquells segadors que es van revelar contra el poder?
A on estan aquells que es van aixecar contra els francesos i van expulsar-los?
El conformisme s'ha apoderat de la nostra societat i som com els hàmsters dintre de la gàbia, donant voltes en una roda que gira i gira i que no porta en lloc, però, distreu als amos.
Potser és que “seguim el protocol” i fem el que volen que fem i ens hem acostumat a no aixecar la veu i trobar normal que la policia apallissi als ciutadans i els fiscals demanin anys de presó pels que toquen el piano, els polítics ens robin i els banquers cada dia siguin més rics.
Però, a l'igual tenim sort i un dia caminant pel carrer uns matons vestits d'uniforme i als que paguem amb els nostres impostos, ens apallissin i deixem de patir... o potser tocant el piano... o perdem un ull... bé tant és, al cap i a la fi sempre estarem dominats per uns o pels altres, amb promeses de viatges imaginaris o amb salaris de merda.

EL NOU RACISME

Catalunya sempre ha estat un lloc on tenia cabuda tothom.
En els anys 60 moltes famílies, del sud de la península, varen establir-se a aquesta terra que els hi va donar les oportunitats que no podien gaudir en els seus llocs d'origen.
Sempre han viscut tot tipus d'idiologies, religions, idiomes i raçes.
En els anys 90 van venir gents del nord d'Àfrica, de Sud Amèrica i de l'Europa de l'Est i no ha passat res... però hi ha sorgit una nova raça, la pura, la verdadera, l'única amb capacitat per dirigir el destí de tots els ciutadans... “els independentistes radicals”, uns éssers que cataloguen als habitants de Catalunya en dos grups; els de veritat, independentistes, i els traïdors, els no independentistes.
Són aquests que aplaudeixen a personatges com l'Albert Pla quan diu bajanades. Al president de la Generalitat quan fa demostracions de mala educació i grolleria. Quan polítics catalans fan demostracions de mala educació al Parlament i insulten als que no pensen com ells.
És, efectivament, el “nou racisme”.
Sí, un racisme desmesurat, radical i molt perillós.
Un racisme que no respecta l'opinió dels altres i els deprecia.
A aquesta nova tribu la trobem principalment a les xarxes socials, on impunement proclamen totes les seves soflames sense cap respecte cap als altres.
Molts d'ells tenen una capacitat intel·lectual molt reduïda i les seves curtes ments no els hi permeten veure més enllà dels seus nassos.
Estic en contra dels raonaments il·lògics i de les mentides per crear una falsa realitat. Estic fart de llegir barbaritats sobre la independència amb fal·làcies històriques creades per anònims interessats. Estic fart d'haver de demostrar que sóc tan català com qualsevol encara que no cregui en l'independentisme.
Desitjo que el govern de Madrid, que ens agradi o no és el nostre govern, autoritzi una consulta i que a les hores veritablement sabrem la veritat.
Serà molt difícil que s'arribi a fer, ho sé, i serà molt difícil perquè no la vol ningú.
Els del govern de Madrid per por a què sortís que Sí i els d'aquí per por que sortís que No... o potser, també, per si sortís que Sí.
Fos quin fos el resultat no satisfaria a ningú... bé sí als racistes... o potser tampoc, ja que el seu racisme desmesurat ja no tindria raó de ser.
No em vull imaginar una Catalunya independent, governada per una colla d'intransigents
racistes i amb una mentalitat tan obtusa.
Potser a aquest pas haurem de demanar ajut a “SOS RACISMO”, perquè estem a dos minuts de tenir el nostre propi Kukuxclan, això sí vestits amb túniques estelades i barretina.
Catalunya no es mereix a aquesta gent, Catalunya sempre ha sigut terra de gent de seny i ens han segrestat uns desinformats amb idees molt perilloses.

SÍ QUE ES POT

(fotografia Miquel Ruiz)

Avui hem viscut una victòria del poble.
Hem vist com el poder dels ciutadans ha aconseguit, almenys de moment, evitar el desnonament de 16 famílies a Salt.
Però, potser la pregunta és:
On estan els nostres representants polítics?
Perquè ha de ser el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, qui ho hagi d'aturar?
Catalunya pretén ser un país independent, totalment d'acord.
Catalunya vol poder decidir el seu futur, totalment d'acord.
Els polítics que ens governen actualment ens han de dur cap a la independència... i no són capaços de defensar al poble?
No li fa vergonya al president Mas que sigui el Tribunal Europeu de Drets Humans, el que falli a favor del poble, mentre el seu govern és totalment incapaç de trobar una solució?
Com és que la Generalitat no ha solucionat aquest problema?
Potser estan més preocupats en posar-se medalles que en posar solucions.
Aquests són els que ens han de governar en un futur país independent?
Quina por.

(fotografia Miquel Ruiz)

Són totalment ineptes a l'hora de solucionar els problemes més senzills.
Els Ajuntaments convergents s'han convertit en una extensió de les polítiques antisocials de la Generalitat.
Els Ajuntaments, que són els representants del poble, els administradors que la ciutadania ha nomenat per a solucionar els problemes,segueixen les directrius polítiques marcades pel partit i s'obliden de la seva veritable raó de ser.
Cóm és que l'Ajuntament de Salt i el de Girona no han estat al costat del poble?
Perquè no han estat els serveis socials d'aquests municipis el que s'hi han posat al davant de la lluita?

(fotografia Miquel Ruiz)

Han hagut de ser els ciutadans, creant associacions per a defensar-se, els que han hagut de reclamar a Estrasburg per a què algú els escolti.
La PAH, criticada i insultada per part de polítics corruptes, és qui defensa als més dèbils i fa la feina que haurien de fer els nostres polítics.
Gent que, desinteressadament, lluita pels més desafavorits hauria de ser respectada per aquesta classe política que tan sols apareix a l'hora de posar-se medalles.
Tan sols em queda felicitar a tots els que veritablement han lluitat per aturar aquest despropòsit, la PAH, la Xarxa pels drets socials i un grup molt ampli de ciutadans.

Les fotografies d'avui són del gran fotògraf Miquel Ruiz.

Sí QUE ES POT.

LES FULLES MORTES...

Avui una fulla d'un arbre ha caigut... però, bé analitzem les raons;
Es volia suïcidar?
Volia matar a algú?
Ha sigut una acció premeditada per a perjudicar l'arbre?
Tot això serà analitzat...
Pensareu que m'he tornat boig, però tan sols he utilitzat el sistema d'informació que fa servir La Sexta en el seu nou programa d'esports, aquest que han batejat amb el nom de “Jugones” i que més aviat s'hauria de dir “Merengones”.
Podeu canviar l'arbre i la fulla per en Messi i el Barça i ja teniu mitja hora de programa parlant de res.
Avui un amic es queixava, a Facebook, de què la gran comunicadora de la premsa cutre, perdó, premsa rosa, no sabia pronunciar un cognom gallec -el cognom era Teixeira-, però no és res d'estrany, el periodisme a aquest país s'ha desprestigiat tant que ja tot si val.
Els diaris i televisions es nodreixen de fidels bufons al servei dels polítics de torn, i ens trobem amb els Pedro J., els Marhuenda i tota aquesta colla d'impresentables.
Catalunya s'ha convertit en l'enemic de tots els feixistes del país i tot si val a l'hora d'atacar als catalans.
El govern del PP menysprea sistemàticament tot el que sigui contrari al seu ideari

i no s'amaguen a l'hora d'utilitzar tots els mitjans.
Van menysprear la Via Catalana, les manifestacions en contra de les seves lleis, les manifestacions d'estudiants, de professors, miners, metges..., tot, per ells, és un acte polític orquestrat pels socialistes i comunistes.
Avui, l'impresentable Marhuenda, utilitzo impresentable per no utilitzar paraules més gruixudes, ha tingut els “pebrots” de preguntar-se “¿que país normal votaria a Izquierda Unida?”...
Prefereixo no contestar, però el que sí que tinc clar és que en un país normal, ell, estaria a la presó per apologia del feixisme.
Crec que continuaré analitzant les raons del presumpte atemptat de la fulla de l'arbre, de les raons que l'han impulsat a caure i potser, arribaré a la conclusió de què la fulla és d'esquerres o catalana i que l'arbre és un cabal seguidor del PP.
Arribaré, potser, a la conclusió de què tots estem equivocats i que ells tenen la raó... o que la fulla ha sigut més valent que nosaltres i s'ha separat de l'arbre per viure la seva vida, ha trencat les fictícies cadenes que la lligaven al seu repressor i ha marxat per viure la seva vida...
Cada un que ho interpreti com vulgui. 

CINEMA O TEATRE... O CIRC?

Sempre sóc reticent a parlar de futbol i és per les passions que genera. És més fàcil que dos amics es barallin pel futbol que per altra cosa. Però hi ha una cosa que em preocupa i és què un comentari del president del FC Barcelona, Sandro Rosell, hagi exasperat tant als madridistes i a la premsa afí al patriarca Florentino.
El president del Barça, encertadament o no, va fer el següent comentari: “ Aún no me lo creo. Las evidencias no hace falta comentarlas”.
Bé, que podem deduir de la frase?, doncs, que va veure la jugada, que no es creu que xiulés un penal i que no cal comentar-lo, ja que per televisió es veu clarament.
Què és el que van entendre els “Hooligans” madridistes?
“Aún no me creo que no seamos independientes, es evidente que el gobierno centralista quiere favorecer al Real Madrid, para torpedear nuestras intenciones secesionistas”
Què van entendre els integrants del Real Madrid?
“Aún no me creo que niegen que el arbitro está en nómina del Real Madrid, es evidente que Florentino le ordenó por el “pinganillo” que debia pitar el penalti”
Està clar que cada un veu o escolta el que més l'interessa i que la premsa, plena d'intrusos, es decanta cap a qui més li paga.
La intervenció d'en Siro López a La Sexta és la demostració més clara del periodista venut al poder, de la falta d'ètica i de personalitat i una ofensa a tota la premsa seriosa.
Esta clar que no és l'únic culpable, el bufó del Real Madrid disfressat de mig barcelonista, Josep Pedrerol és l'inductor d'aquests esquetxos còmics que pretenen fer-nos veure com a premsa seriosa d'investigació.
Però, bé, al cap i la fi, el que esta passant amb la premsa esportiva és un reflex del que passa amb l'anomenada “premsa seriosa”.
Estem veient a televisions nacionals intervencions de, presumptes, periodistes que no saben expressar-se, que no saben utilitzar l'idioma i cometen greus faltes lingüístiques.
On són els professionals?
Ah! sí a l'atur o jubilats o apartats. Les redaccions s'han omplert de becaris i càrrecs de confiança dels polítics, destinats a filtrar el que es diu i de la manera que es diu.

La manipulació ha arribat a totes les televisions i diaris i estem veient com Televisió Espanyola versiona totes les notícies relacionades amb el govern, la casa del rei o tot el que estigui relacionat amb el PP. TV3 s'ha convertit en un canal monotemàtic, només es parla d'independència. Les privades fluctuen depenent de les simpaties polítiques dels seus dirigents i presentadors i Tele 5... bé Telecinco... cony Telecinco... ah! Si depén dels escàndols sexuals de la pseudo famosa de torn.
He començat parlant d'esport, he seguit amb política i he acabat amb sexe i tot dirigit pels pallassos que ens governen, per tant... CINEMA. TEATRE I CIRC.

SOCIALISTES DE DRETES

Tenia un amic que deia que la seva ideologia era “anarco conservadora”, era un “bon vivant” i veritablement mai va decantar-se ni cap a l'esquerra ni cap a la dreta. Es rodejava de gent de tota mena i mai va tenir problemes, la seva filosofia de vida era viure el millor possible... va morir amb 45 anys.
Algú es preguntarà el perquè d'aquesta història i el perquè del títol, molt senzill; estic fart d'escoltar a presumptes socialistes donar lliçons de democràcia des de les, ben pagades, poltrones de directors generals o d'assessors de grans companyies.
Tothom té dret a guanyar-se la vida de la millor manera, però que ex-ministres o ex-presidents de govern, amb sous desorbitats, vulguin donar-nos lliçons a aquestes alçades, no.
Avui he escoltat a l'ex-ministre Corcuera fer una defensa ferotge de la Constitució... ell, que va fer una llei que vulnerava tots els articles de la Carta Magna, la famosa llei Corcuera o també coneguda com la de “la patada en la puerta”.
Sempre he dit que no sóc independentista, però defenso el dret a fer una consulta.
La “Via Catalana” va demostrar que hi ha molta gent disposada a lluitar per aconseguir un

referèndum, la majoria silenciosa no ho sé, però ja que al govern del PP el preocupa tant que es vulnerin els drets d'aquesta majoria la solució seria la consulta, oi?
Aquests dies hem hagut de suportar insults de tots colors i des de totes direccions, han parlat de Catalunya des dels més informats fins als més rucs.
Els feixistes -Intereconomia, 13TV, La Razón, ABC, etc. - treuen fum pels queixals i han desplegat tot un ventall d'insults, que moltes vegades voregen l'absurd.
S'hi han encebat amb els que van participar en la cadena humana, amb els nens que també hi van assistir i fins i tot amb les vaques i els gegants i capgrossos.
Com sempre no han entès res, els polítics catalans tampoc, però aquest és un altre tema.
El president del govern, amagant-se com sempre darrere dels seus incondicionals, no parla, i quant ho fa la caga.
El Rei... bé, aquest sembla que no hi toca, per tant la seva opinió ja no l'importa a ningú.
Els socialistes... Ai! Els socialistes... algú creia que eren d'esquerres? Doncs no, els que tenim en el govern d'Espanya són de dretes, i els del PP, que haurien de ser de dretes... són d'extrema dreta.
Què ens queda?
No me'n refio d'Esquerra Republicana, de CiU, ja ni et dic, i d'Iniciativa...
Crec que no me'n refio de ningú. L'única esperança que ens queda és la pressió popular, que els ciutadans obliguem a tots aquests corruptes polítics a escoltar-nos. Probablement mai serem independents, però cap polític té el dret a no deixar-nos provar.

HISTÒRIES, MANIPULACIONS I TRAÏCIONS.

Fins ara, estàvem acostumats a veure en canals de televisió d'extrema dreta, “Intereconomia”, “13TV”, etc., etc., a suposats historiadors reescriure la recent història d'aquest país.
Els Pio Moa, César Vidal, i tota una colla de franquistes, que en un país veritablement democràtic estarien a la presó, explicaven la història amb una visió totalment distorsionada i fal·laç.
Bé, més o menys una part de la nostra societat ho havia assumit com un mal menor, un tribut que havíem de pagar per no haver fet una transició en condicions.
Però, ara, hi ha sorgit un altre problema, i aquest és molt més perillós; els franquistes, que fins ara s'amagaven darrere la màscara de demòcrates dins les files del PP, han sortit a la llum, s'han tret la careta i sense cap pudor escupen els seus despropòsits per una boca que havia d'haver estat tapada per a sempre en una transició realment democràtica.

A les últimes hores hem hagut de sentir a destacats membres del Partit Popular comparar la

bandera republicana amb els signes feixistes i franquistes que exhibeixen els joves peperos.
Hem hagut de sentir que els culpables de més d'un milió de morts a la guerra civil són els republicans de la II República i així un munt de despropòsits.
Què pretén el PP?
Desestabilitzar a l'esquerra per treure rèdits electorals?
O és que veritablement són tan ignorants que el que diuen s'ho creuen de veritat?
La dreta, amb el seu ben organitzat cor de tragèdia grega dirigit pel bufó Marhuenda, proclama lloances al seu líder, covard i mentider com a qualsevol tragèdia grega que es preï, sense preocupar-se de ferir al ciutadà.
La seva única fita és la de sortir el més indemnes possible d'aquesta voràgine de corrupció que els assetja i intentar desviar les culpes als rivals polítics.
El patriotisme d'opereta, la manipulació informativa i la repressió cultural i social, són els signes d'identitat d'aquesta colla de polítics corruptes, què, davant la passivitat de l'oposició, cada vegada estan més crescuts i deprecien sistemàticament als ciutadans i les seves reivindicacions.
Tenen la poca vergonya de culpar als altres dels delictes que ells porten anys perpetrant.
Acusen als ciutadans del que ells són únics culpables i intenten crear una catarsi de culpabilitat en la ciutadania.
Ens esperen moments durs, la bèstia està ferida i arremet contra tot i contra tots, necessiten descarregar el seu odi i ho fan contra el més dèbil, el treballador, el malalt i els joves.

Com en una  tragèdia grega, el dirigent és un dictador, cruel i sense escrúpols, i la seva cohort una colla d'ignorants que no dubtaran en trair al seu líder per unes monedes.
La història, malgrat les manipulacions dels fidels esbirros del règim, sempre es repeteix, i els traïdors juntament amb el dictador... moren a l'últim acte... acompanyats pel cor.

I DESPRÉS QUÈ?

S'apropa l'11 de setembre i igual que al 1714 el soroll de sables cada vegada és més fort.
Els socialistes barallant-se entre ells, uns volen anar a formar part de la cadena, altres no volen i la resta no vol que hi vagin els que volen anar... està clar que a convergència passa el mateix, uns aniran a títol personal i els altres estaran d'esperit, és a dir que ningú aclareix quina és la seva posició.
Com sempre, el ciutadà, més o menys informat, anirà, i si hi ha “hòsties” se les menjarà totes i els organitzadors, els que van a títol personal i els esperits sortiran indemnes... igual que al 1714.
Sempre he deixat molt clara la meva posició davant aquestes mostres de patriotisme “cutre”; un patriotisme insolidari i manipulat per gent que busca el seu propi benefici. Cada vegada la situació econòmica és pitjor, els menjadors socials no donen l'abast, la sanitat és més precària i els pallassos dels nostres polítics es dediquen a pensar en bajanades.
Estem patint les pitjors retallades de la nostra història i la principal preocupació dels, autoproclamats, salvadors de la pàtria és organitzar “capullades” per ser una mica més patètics.

Quina imatge deuen tenir a la resta del món d'una comunitat que permet que cada dia hi
hagi més nens desnodrits, més aturats i més indigents, però organitza estelades amb espelmes i cadenes humanes?
Quan dic comunitat em refereixo a grup de gent, no a comunitat autònoma, respecto la definició de país, però en aquest cas em refereixo a grup de gent.

Fet aquest aclariment, sobretot pels més susceptibles, em segueixo preguntant:
Quina utilitat té aquesta cadena humana?
Quina utilitat té fer estelades amb espelmes?

Algú, per exemple un d'aquests salvadors de la pàtria, s'ha parat a pensar en el que és
veritablement necessari pels ciutadans?
Imagineu una cadena humana per exigir a aquest govern que ens maltracta, més ajudes socials, més beques pels estudiants, més drets pels treballadors?
Ja sé quina és la resposta... si fóssim independents, no tindríem aquests problemes... i UNA MERDA, si fóssim independents, seguirien manant aquesta colla de fills de puta, continuarien retallant per poder guanyar més diners i estaríem avocats a una situació totalment caòtica.
Quina diferència tindríem? Si som independents, tots aquests polítics corruptes que ara ens governen... se'ls quedarà Madrid o els haurem de seguir aguantant?
Els casos Palau, ITV, etc. no tornaran a passar?
Vindrà un angelet del cel i els transformarà en homes honestos?
Quan puguin llegir en el seu passaport “Catalunya” automàticament es tornaran en uns dirigents capaços de fer feliços als seus conciutadans?
No, ens putejaran igual, ens maltractaran i ens voldran convèncer de què el que fan és l'únic que es pot fer i que la culpa és dels altres... com sempre.

Això si, seguirem fent estelades amb espelmes i cadenes humanes, tenint una sanitat precària, una educació deficient i mantenint a corruptes que ens robaran tot el que ens quedi i la culpa serà... cony, ja no serà de Madrid, però tant és ja trobaran a algú que carregui amb la seva incompetència.


(c)

LES BONES IDEES SEMPRE TRIOMFEN

Quan els polítics no vetllen pel poble, el poble ha de cuidar-se ell mateix

COOPERATIVA FROG

MALNUTRICIÓ, FAM... AMBAIXADES

A Catalunya hi ha prop de 50.000 infants, que pateixen malnutrició,
751 pateixen desnutrició i la pobresa infantil afecta ja al 28% dels
menors de 16 anys; 364.478 nens.
I a tot això, què diu el president Mas?
Res.
Potser és que ara no toca.
Ara toca distreure als ciutadans amb hipotètics viatges a Ítaca, amb
somnis secessionistes i altres deliris apartats de la realitat
quotidiana.
Cap polític honest pot parlar d'independentismes mentre la població passa
gana.
No em serveix la típica excusa de què des de Madrid ens deuen molts
diners, el fet de culpar a Madrid de tots els mals que patim és la típica
excusa del mal perdedor.
Em recorda quan el Barça perdia, la culpa era de la política, dels
àrbitres... bé de tothom menys dels veritables culpables que eren
els directius, incapaços de formar un equip competitiu.
Això és el que està passant amb els que ens governen, són incapaços de
formar equips competitius. Tenen equips formats per corruptes,
lladres i vividors.
Però bé, aquest és un altre tema. El que és veritablement preocupant és
el tema de la malnutrició.
I si tanquessin les ambaixades i els diners es destinessin a pal·liar la

manca de recursos de moltes famílies?
No, no pot ser, l'ego dels nostres dirigents no estaria satisfet.
El President Mas no podria donar rodes de premsa a Nova York amb la
bandera catalana al darrere. No se sentiria important i s'adonaria
d'una realitat; què és el president d'una comunitat autònoma i no
d'un país, per molt que ens ho vulgui disfressar.
Els que organitzen aquestes “xorrades” d'estelades
multitudinàries, de cadenes humanes i altres bajanades, perquè no
es dediquen a ajudar als seus conciutadans i a organitzar recollides
d'aliments o destinar els diners a menjadors per a tots aquests nens
i nenes amb problemes de nutrició?
Hi ha molta gent implicada en ajudar als més necessitats, a Girona
s'està portant a terme un gran projecte “L'Escudella Solidària”,
i a altres llocs els ciutadans també treballen en projectes
similars.
Tot això està molt bé, però els que haurien de treballar per
solucionar aquests problemes són els polítics, per això els hi
paguem, però no, estan més preocupats de mirar-se el melic, de
viure de puta mare i amb discursos grandiloqüents, manipular als
ciutadans i distreurens dels veritables problemes.
Sé que sortiran els amics radicals-independentistes, aquells que tot ho
solucionen amb “si fóssim independents, no passaria”, i ens
intentaran convèncer de què... bé ja ho he dit.
Aquells que han decidit que hi ha dos tipus de català; el bon català,
l'independentista i el mal català, el que no creu amb
la independència. Malauradament i gràcies a aquests personatges i
als corruptes polítics, acabarem dividint als catalans en, els que
poden menjar i els que passen gana.

(c)

LES XARXES (ANTI)SOCIALS

Sempre m'han agradat les xarxes socials, Facebook, Twitter... però últimament, i sobretot al nostre país, s'han convertit en unes xarxes antisocials.
Si discrepes del comentari fet per una persona, corres el risc de ser insultat, menyspreat i en alguns casos bloquejat.
A mi m'ha passat.
He rebatut una notícia i el que he rebut per resposta han sigut
desqualificacions i insults i quan m'he intentat defensar he sigut
censurat.
Però bé, tampoc és que em preocupi molt, qualsevol persona que no accepta l'opinió d'un altre no mereix la més mínima atenció per la meva part.
Us heu adonat que cada vegada les xarxes estan més controlades pels intolerants?
Potser és una mostra del que està passant en la nostra societat, com més connectats estem, més separats ens trobem.
Sabem el que passa a la Xina o a Estats Units, però no sabem el que li passa al veí del costat, si és que no ho publica a Facebook.
Ens hem tancat en un món que tan sols té una finestra per mirar-lo i és la pantalla de l'ordinador.
Hem seguit l'accident de tren de Santiago per les notícies d'internet, hem seguit els mundials de natació per internet, i així un munt de coses que passen al voltant nostre i ens assabentem per internet.
Abans hi havia les tertúlies als bars i cafès i moltes vegades acabaven en fortes discussions, però ara, la discussió, acaba bloquejant a la persona que discrepa de tu.
S'ha perdut el costum de debatre, els polítics els primers.
Ara està de moda el “I tu més”.

Fa molts anys, no existia internet, vaig tenir una forta disputa amb una persona, i la vaig tenir per carta, la qual cosa et permetia pensar molt la resposta i analitzar tranquil·lament el que et deia el contertulià.
Ara no, ara ens fiquem en una discussió a Facebook i acaben sortint retrets i insults, que de l'altra manera mai haurien estat.
També està clar que en l'època pre-internet, podies debatre amb qui tu volies i ara acabes debatent amb un anònim, moltes vegades amb una formació precària i que desconeix totalment el fons de la discussió.
La demagògia és molt utilitzada, i per a alguns és la pedra filosofal
dels seus arguments.
Fa temps vaig pensar a crear un grup de debat a Facebook, el problema és que acabaria com tots, amb retrets, insults, etc. 
Crec que continuaré amb els meus soliloquis i deixaré els debats internàutics per aquells, que amb l'anonimat, són més feliços.

(c)

(FIN DE LA CITA)

El cap de l'estat, és a dir el Rei: "Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir". (fin de la cita)









El president del govern, és a dir Mariano Rajoy: "Me equivoqué, creí a un falso inocente. Ése ha sido todo mi papel en la historia". (fin de la cita)







Aquests dos personatges són els que governen aquest país.
Un es gasta els diners dels contribuents en matar elefants i col·leccionar amants i l'altre en repartir-los entre els seus fidels.

La intervenció del President-Hologràfic Rajoy, avui sense pantalla de plasma pel mig, ha sigut de les més vergonyoses que recordo. Ha estat xulesc, desafiant i ha mentit.
Ha tractat l'oposició amb condescendència i, en molts moments, ha utilitzat les desqualificacions per a defensar-se.
No ha aclarit res, la culpa és dels altres i ell, almenys és el que he entès, és un babau, ja que en cap moment, tan sols durant 20 anys, es va adonar de les malifetes de Bárcenas i companyia.

Tothom ha demanat la dimissió del senyor Rajoy... bé tots no, en Duran, per allò de “Si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar” (fin de la cita), ha preferit no mullar-se i tan sols l'ha pregat que demani perdó.

El senyor Rajoy, una vegada més, s'ha rigut dels ciutadans. Ens ha intentat enganyar un cop més, això sí, amb l'acompanyament de la seva banda de micos ensinistrats, que l'aplaudeixen cada intervenció ... o mentida. Veritablement vergonyós.

Però la pregunta és, i ara què?

Perquè després de les seves declaracions, imagino que el seu amic Bárcenas traurà fum pels queixals. També, el President-Hologràfic, ha tingut la genial idea d'atacar al diari “El Mundo” i suposo que en Pedro J. Ramirez no estarà gens content.

El que està clar és que avui no ha fet amics i haurem d'estar atents a les properes notícies, ja que suposo que el tàndem Pedro J.-Bárcenas, trauran tota l'artilleria, els papers que hem vist fins ara són cromos comparats amb el que pugui venir.

Potser m'equivoco, però crec que Mariano Rajoy ha signat la seva sentència, els enemics no perdonen i això de culpar de tot al comptable i al periodista ja ho va fer Al Capone i ja sabem com va acabar.

Crec que tots els ciutadans tindran un nivell d'indignació similar al meu, els micos ensinistrats no, però la gent normal i corrent no pot quedar-se indiferent davant aquesta patètica actuació del president del govern.

No dimitirà, almenys mentre no li demanin des d'Europa, i ara, com dictador vocacional, posarà en marxa tota la maquinària de l'estat per a venjar-se de tots els que l'han acusat de corrupte.

(FIN DE LA CITA)

(c)

L'ASSASSÍ ÉS EL MAJORDOM... O EL MAQUINISTA

Les pel·lícules de serie “B” sempre solucionen l'assassinat
carregant-li el mort al majordom, el govern del PP, sempre, acaba
culpant dels accidents ferroviaris al maquinista.
El President-Hologràfic, habitant habitual d'un plasma, va aparèixer
durant uns minuts en el lloc de l'accident, va fer una breu visita
als ferits i va fotre al camp. L'aficionat a matar elefants i
col·leccionar amants, també va estar de visita i tots els
comparses, que normalment no saben ni a on està Galícia, van anar
desfilant intentant sortir a la foto amb el fons més catastròfic
possible i rodejat d'incondicionals per donar suport a les víctimes.
Tot una comèdia, tot fals, ja que l'única realitat és que, per la
negligència de no sabem qui, han mort 78 persones.
Els polítics, més preocupats de buscar culpables, sempre lluny d'ells,
no tenen cap interès a esclarir la veritat, volen que tot això els
esquitxi el menys possible i si el marró s'el pot menjar l'oposició,
millor que millor.
Els de la premsa afí al règim, els de les grans connotacions feixistes,
s'han afanyat a inculpar al maquinista. S'han encarregat de fer
una brutal campanya de desprestigi, així, d'aquesta manera tirar
pilotes fora i preservar als seus estimats amos d'una culpa, que
encara que la tinguin, ells intentaran desviar cap a altres.
Tenim uns dirigents incapaços d'assumir qualsevol culpabilitat i en lloc
d'esbrinar la veritat, busquen xivos expiatoris i manipulen les
comissions d'investigació per a sortir el més indemnes possible.
Les empreses Adif i Renfe també s'han afanyat a culpar al maquinista
i evitar embrutar-se amb un accident, que no els deixaria en bon
lloc en futures actuacions en altres països.
L'accident s'emportat 78 vides, malauradament això ja no té solució, però
els polítics estan més preocupats del que els hi representa a ells
que el que representa a familiars i amics de les víctimes.
Per la xarxa s'han vist missatges de tots colors, els d'anormals
insultant a les víctimes, els de solidaritat i els de desafortunats
polítics que valdria més que es tallessin els dits abans d'escriure
un Twit:

Aquest twit és real i demostra una vegada més la catadura moral dels
nostres polítics... senyor és vostè un fill de puta, encara que la
seva mare sigui una santa.
També apareixerà algun polític culpant a la ciutadania, segur que
algun argument trobaran, però el que està clar és que moltes
famílies han quedat desfetes per aquest accident. Espero que no sigui
culpa de les retallades, o de concessions a empreses poc serioses que
financen al PP, espero que l'ombra de la Gürtel no aparegui entre
tot aquest afer, i noms que apareixen en els famosos papers de
Bárcenas no estiguin implicats.
Aquest govern ha de dimitir, i ara és un bon moment, la merda els esquitxa
per a tot arreu i ens estan esquitxant a nosaltres.
El meu més sincer condol als familiars i amics de les víctimes i vull
aprofitar per recordar a una de les víctimes, el periodista Enrique
Beotas, amb el que vaig tenir el plaer de treballar i conèixer, érem
d'idiologies totalment dispars, però sempre varem connectar. 

Era un gran professional i millor persona. 

Descansi en Pau. 


(c)

DIA DE LUTO

77 ANYS DESPRÉS... SEGUEIXEN PRESENTS

Avui fa 77 anys que un grup de feixistes van fer l'atemptat més fastigós de la història d'aquest país i malauradament, els seus hereus, segueixen maltractant-lo.

Els hereus d'aquells militars feixistes s'han instal·lat en el poder i

estan intentant acabar amb tot el que pugui tenir el més mínima olor a llibertat i democràcia.

Seguim havent de suportar la corrupció que van instaurar tots els fidels seguidors del franquisme.

Periodistes deshonestos segueixen amb la feina propagandística que van crear diaris com “Pueblo” o “El Alcázar”.

Hem de patir les mentides de personatges què, fa pocs anys, menjaven mortadel·la i ara compren caviar amb els diners que ens roben.

Pel que anem sabent, durant anys i anys, els alts càrrecs del PP s'han enriquit amb tractes poc lícits amb empresaris poc honestos.

Però, més a més, havem de suportar els retrets de ministres superbs que ens tracten com a ciutadans de segona i ens acusen d'haver viscut per sobre de les nostres possibilitats.

Està clar que la culpa és nostre, vam permetre que la transició es fes sense ficar a la presó a tots els feixistes que ens van tiranitzar durant 40 anys, hem permès que, ells i els seus hereus, s'introduïssin a les administracions i fins i tot els vàrem donar l'oportunitat, que ells ens van negar, d'accedir democràticament a unes eleccions.

La data d'avui és per reflexionar, encara que molts dels que ara ens governen internament ho deuen estar celebrant, i és per reflexionar perquè, els feixistes del 1936 van donar el cop d'estat amb les armes i els d'ara ho estan fent minant-nos, o intentant minant-nos, la poca moral que ens queda.

Els Arenas, Trillo, Rajoy, Cospedal... han de sortir de la política i

acompanyar a Bárcenas en el seu nou estatus... el de presidiari.

No podem permetre tenir un president de govern mentider i corrupte, no podem permetre que periodistes corruptes controlin la política i no podem permetre que els ciutadans ho passem cada vegada pitjor mentre ells viuen cada vegada millor.

Diuen que els pobles tenen els governants que es mereixen, però crec què aquests governants pocavergonyes no ens els mereixem.

Quina és la solució?

No ho sé, tant de bo la conegués, però el que si, tinc clar, és que tots aquests han de dimitir, marxar i convocar unes eleccions. Ara, el que tinc molt clar és que si tornessin a sortir... marxo d'aquest país.

Ei! amics independentistes, això val per tots eh? El senyor Mas també ha de dimitir i convocar unes eleccions i a partir d'aquest moment, quant tinguem un govern a Catalunya honest i sense corruptes, demanem el referèndum o consulta o com li volgué dir. Tot el que es faci ara sona més a intent de distracció que a un veritable interès per aconseguir la independència.

Primer fem net, aquí i allí, i després parlem-ne.

Salut i República.






(c)

TEMPS DE DIVORCIS

Rajoy i Bárcenas, 

Urdangarín i Torres, 

Mourinho i Karanka, 

Tito i Guardiola... 

Què està passant?

Serà veritat allò que diuen, de què durant l'estiu és quan més divorcis hi ha?

En Rajoy va posar les mans al foc per en Bárcenas... i s'ha cremat.

En Karanka va ser el fidel escuder d'en Mourinho... i s'ha quedat sense feina.

Urdangarín (també “el duque en... Palma... do”) se sent traït pel seu soci i mestre.

En Tito i en Guardiola, amics des de petits... i... bé no sé exactament quin ha sigut el problema, però sembla que ja no són amics.

El que queda molt clar és que les relacions personals són molt

difícils i quan es toca poder encara es compliquen més.

El cas de Bárcenas i Rajoy, potser, és el més escandalós de tots, i ho és, no tan sols pel que implica sinó per tota la comparsa que arrossega.

El bocamoll... perdó el portaveu del PP, el senyor Floriano, cada vegada que obre la boca la caga més.

La secretària general del PP, la senyora de Cospedal, cada vegada que desmenteix alguna notícia, l'endemà, surt la prova que la deixa en evidència, i així tot un cúmul de despropòsits, que com deia ahir, semblen el guió d'una pel·lícula còmica.

En tot aquest circ "cutre", ha aparegut el que faltava, el, potser, més cretí de tots, el mestre de les intrigues i l'únic ministre que va

ser capaç de dir “Viva Honduras” quan es trobava a El Salvador,

l'actual ambaixador a Londres, el “manda huevos”, el valedor dels

assassins de 62 militars, Federico Trillo. Ara resulta que aquest

tètric personatge, a més a més, de calumniar a tot el que aireja

els draps bruts del PP, va pagar amb diners de la caixa “B” del

partit als advocats que van defensar als implicats en l'accident del YAK 42.

Sortiran més, això està clar, però ningú dimitirà. El covard president que tenim ja va donar mostres ahir de quina és la seva estratègia; manipular, en tot el que sigui possible, la premsa. L'enganyifa de la roda de premsa d'ahir, amb el president de Polònia present, crec que és una de les accions més botifleres d'aquesta falsa democràcia que patim. Una vegada més, la premsa afí al règim, ha demostrat que no té cap pudor en servir al seu amo, i, si és necessari, mentir sense escrúpols.

La nefasta majoria absoluta del PP ens ha portat una dictadura ferotge, en la que s'està maltractant al ciutadà, arruïnant el país i

desmuntant un estat de benestar que ens havia costat molt

aconseguir.

El PSOE amenaça amb una moció de censura, però els únics que podem fer marxar a aquesta colla de corruptes som els ciutadans.

Hem d'exigir unes eleccions anticipades, i sobretot, des de Catalunya, si veritablement volem aconseguir la independència, hem de recolzar totes les iniciatives que s'organitzin arreu del territori espanyol per forçar la desaparició de tota aquesta colla de “xoriços”. Cada vegada és més necessària la Tercera República, ja que si no acabarem patint les conseqüències irreversibles d'aquesta dictadura disfressada de democràcia.

EL RETORNO DE LA PANTERA ROSA

Si l'actualitat política del nostre país es traslladés al cinema podria perfectament titular-se “El Retorno de la Pantera Rosa”, amb en Peter Sellers (si encara fos viu) en el paper de Mariano Rajoy.

El cúmul de despropòsits en els quals cau el govern del PP, semblen més del guió d'una pel·lícula còmica que no pas del dia a dia d'un govern compromès amb els seus votants.

La mentida cada vegada és més gran, les proves que Bárcenas entrega cada dia són més contundents i el covard president del govern segueix amagant-se.

Tothom demana la dimissió de Mariano Rajoy i el PP tanca files intentant desprestigiar a aquell pel què fa uns mesos tots posaven les mans al foc.

Es convertirà el PP en un partit de mancs?

Tots van posar les mans al foc pel ex-tresorer i sembla que tots

s'han cremat.

He comparat l'actualitat política amb la pel·lícula de Blake Edwards per una raó molt senzilla... no crec que hi hagi personatge més maldestre i inútil que l'inspector Jacques Clouseau i em recorda molt al nostre president pepero.

La premsa fidel al règim també ha tancat files per a defensar al seu líder i comença a llençar “merda” contra tot i tots. 
És normal, si cau el govern feixista, els fidels acòlits llepa culs que treballen a La Razón, ABC, Intereconomia... què faran? 
Perilla la seva feina si es demostra tot el que està publicant-se, no per part d'ells, és clar. 
Ells intenten tergiversar les informacions dels altres diaris i amb rocambolesques històries procuren emmerdar-ho tot de manera què, els més fidels al règim, dubtin de tot el que publiquin els diaris no fidels al govern.

El més espectacular dels llepaculs és el director de La Razón, Francisco Marhuenda. Intenta manipular a tots els contertulians que comparteixen taula amb ell. Per a ell tot és una trama per enderrocar al seu estimat Mariano i crec, que cada dia està més aprop d'utilitzar la famosa frase del dictador Franco, aquella en la que catalogava de tot el que era desfavorable als seus interessos com un “CONTUBERNIO   JUDEOMASÓNICO”.

Per altra banda, ha de ser molt difícil buscar raons per a defensar el que és indefensable, utilitza el victimisme i dona per fet que tot és un atac contra el PP i Rajoy. També crec que personalitzar en ell mateix els problemes dels altres és una demostració d'una gran mancança de personalitat. No seguiré parlant d'ell, m'exaspera, estic convençut que és un dels periodistes més deshonestos i espero que aviat desaparegui, del panorama actual, amb el seu amic Rajoy.

Mentre, els d'aquí, els polítics domèstics es passegen pel món amb les mans a la butxaca i xiulant, esperant que no els hi esquitxi. El president Mas, amb el culet estret, desitja que això es vagi allargant i els seus problemes es dilueixin amb el temps.

CARTA AL REI

Estimat senyor: 

Mai ha sigut sant de la meva devoció, crec que ens va ser imposat amb el vist i plau d'uns polítics corruptes que, d'aquesta manera, podien continuar vivint del "cuentu".

La seva aportació a aquesta societat mai l'he considerat necessària i, espero que la història m'acabi donant la raó, no crec que la seva intervenció en el frustrat cop d'estat fos la que vostè desitjava, així com el resultat final.

Ha estat el culpable de moltes de les coses que han passat en aquest país; les bajanades del seu gendre, les de la seva filla, així com les seves pròpies. L'hem conegut diferents amants, les quals han rebut multitud de regals amb els diners dels contribuents.

L'hem conegut molts negocis que ratllaven la il·legalitat i ha estat culpable de més d'una mort.

Per tot això li demano que abdiqui d'una vegada, marxi a navegar i deixi en pau a tothom, sobretot als de la meva espècie.

Atentament,

Un elefant.

Y TÚ... ¿DE QUIÉN ERES?

El passat dissabte es va celebrar "El concert per la llibertat", els diaris han anat plens de tot tipus de comentaris, favorables, desfavorables, crítics, despectius, es a dir de tots colors.
No hi vaig ser, vaig veure uns minuts per televisió i tinc que dir que em va deixar totalment indiferent.
Sempre he dit que no soc independentista, però estic a favor de celebrar una consulta per donar la oportunitat de que  qui decideixi sigui el poble i no uns polítics interessats.
El que veritablement em preocupa és el resultat del referèndum, si és favorable, res a dir, s'accepta la majoria i endavant... però si surt que no a la independència?
Quina serà la resposta de tots els que ja estan celebrant una hipotètica independència?
Acceptaran el resultat o començarà una campanya ferotge en contra de tots els que han votat "NO"?
El gran problema de vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo és la decepció que ocasiona si no s'aconsegueix.
Llegeixo i escolto moltes bajanades, sobretot pels més radicals; que si la crisi no ens afectaria, que si l'atur no existiria, que si tots seriem més... bé tot seria millor, però ningú explica el llarg camí que això comporta, la gran complicació que generaria a empresses, bancs, etc.
Els més convençuts culpen a Madrid de tots els mals que pateix Catalunya, sense parar-se a pensar que hi han molts catalans que manen a Madrid. Sembla que l'independentisme s'ha convertit en una eina de classificació de bons i mals catalans.
Si no ets favorable a la secessió no ets un català de bé.
Si vas a favor de la selecció espanyola de futbol no ets un bon català.
Si gaudeixes de les victòries de Fernando Alonso en la Formula I...no ets un bon català.
Estem patint la pitjor dictadura de la nostre història recent, ens estem deixant manipular per uns pocs, que fan lectures partidistes dels esdeveniments quotidians i els manipulen per a convèncer-nos de que ells tenen la raó.
Els pobles han de ser lliures de decidir, però mai poden estar manipulats per a decidir el que

vol una determinada quantitat de gent.
Ja està bé de discursos manipuladors, ja està bé de demonitzar a tot aquell que no pensa igual.
Una de les incongruències més grans que he vist, en relació a aquests suposats sentiments independentistes, és desitjar que guanyés Brasil a la final de la "Confederaciones"... doncs jo anava a favor d'Espanya, soc català, del Barça, i em vaig emprenyà molt per la derrota. Tot aquell que barreja l'esport amb la política demostra ser més ruc que els que xiulen als jugadors del Barça quan juga a Madrid, o València o a qualsevol altre lloc.
Sempre he envejat els sentiments patriòtics dels americans, tant és que siguin del nord, del centre o del sud.
Un habitant de l'estat de Texas, respecta tant la bandera texana com la del país i té un respecte total al seu himne.
Aquí xiulem l'himne i ens emprenyem quan els altres no respecten els nostres signes d'identitat. Potser un camí cap a la veritable independència seria començar a respectar als demés i tenir una mica de sentit comú, que per cert és el menys comú de tots els sentits.