Avui
he sortit a passejar per Girona, més que res, per veure com era la
il·luminació nadalenca que han instal·lat, i m'he adonat que l'any
passat vaig perdre una gran oportunitat de callar-me. La raó és que
l'any passat, quant vaig veure l'arbre de nadal que van instal·lar a
la plaça de Catalunya, vaig comentar que més lleig no podia ser...
i amb vaig equivocar, si que podia ser més lleig, aquest any s'han
superat. Els que us apropeu per Girona el podreu veure i perquè
podeu fer comparacions a la fotografia teniu el de l'any passat.
Però
més enllà del gust dels nostres governants a l'hora d'escollir els
adorns de Nadal, mentre caminava pels carrers de Girona, he recordat
una enquesta que he vist en un diari, no recordo quin era, en la que
preguntaven si és tenien que decorar els carrers per nadal o es
tenia que estalviar... Jo mateix m'he anat indignant al recordar la
pregunta i he començat a fixar-me en la gent, pel Pont de pedra o la
Rambla, tots amb preses, distants uns dels altres, amb cares de
preocupació i m'he adonat que està clar que es tenen que decorar
els carrers, i els comerciants posar nadales als seus establiments, i
adornar-los amb llums i muntar pessebres, amb el bou i la mula,
encara que el de Roma digui que no hi eren. Què ens queda sinó?
Estem en uns moments en que tot son problemes, atur, desnonaments,
agressions per part de la policia i agressions per part dels
polítics, també tenim que perdre aquestes festes ?. No soc creient,
però les festes de Nadal, més enllà del context religiós, son
unes festes per reunir-se amb els amics i la família i somiar.
Quantes
vegades ens parat davant d'un aparador i hem pensat, si pogués, això
o allò li regalaria a la dona o la mare o a l'amic, i automàticament
ens diem, potser l'any que ve que les coses aniran millor, segur. I
continuem caminant i fent regals imaginaris que potser podrem comprar
l'any que ve.
Si
ens treuen les llums de nadal, la il·lusió de la loteria que ens
farà milionaris per poder comprar els regals que hem vist... si ens
treuen l'únic que ens queda, la il·lusió, quina merda de vida,
no?.
Moltes
vegades les enquestes dels diaris les deuen de fer uns saberuts amb
la mateixa sensibilitat que una ameba. Està clar que es tenen que
adornar els carrers amb llums, només faltaria, així quant ens
desnonin, perquè aquest govern ens acabarà desnonant a tots,(el
papa de Roma ja ha desnonat al bou i la mula), podrem caminar pels
carrers il·luminats, pobres com rates, però amb la il·lusió de
que l'any que ve serà millor i podrem comprar tot allò que seguirem
desitjant dels aparadors i seguirem somiant amb el dècim de
loteria... una feina...una casa... amb una vida millor.
Ara
sortirà algú que em dirà que es té que estalviar... perquè? Si
ens han retallat l'educació, la sanitat, els salaris, les pensions,
paguem més impostos que mai... doncs que els ajuntaments paguin la
llum, així l'Aznar, en González i demès directius de companyies
elèctriques es faran més rics i podran comprar tot el que vulguin i
no podran somiar com nosaltres, no tindran la necessitat de mirar
aparadors i pensar "l'any que ve"... seran més infeliços
que nosaltres perquè tant sols tindran diners... els somnis seran
nostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada