"PISCOLABIS"

Soc un habitual usuari del transport públic, entre altres coses perquè no m'agrada conduir.

En un dels meus desplaçaments en autobús, dues senyores anaven parlant dels problemes que tenien per dormir, una d'elles explicava a la seva contertuliana que el problema era del coixí, i que tenia previst comprar-se un de "piscolabis"....M'he quedat pensant durant la resta del viatge que caram era un coixí de "piscolabis".

Jo creia que un piscolabis era en alguns jocs de cartes, com el tresillo, acció de tirar un triomf superior al que ja és a la taula, amb la qual cosa es guanya basa o també una lleugera refacció que es pren, no tant per necessitat com per ocasió o per regal.

Quant he arribat a casa he mirat els tipus de coixí que hi han al mercat i el més similar que he trobat és un coixí de "viscolàtex" d'una marca molt coneguda.

El lector es preguntarà que a que ve això, i la resposta és molt senzilla, les dues tertulianes coixineres de l'autobús, parlaven en castellà, cosa que no té cap rellevància ja que a Catalunya, mal li pesi al senyor Wert o al senyor Francisco Vázquez, es parla tant el català com el castellà a més d'un munt d'idiomes que moltes vegades no sé distingir.

He fet esment del idioma per destacar que no eren nascudes a Catalunya, per l'accent he notat que venien d'Andalusia, i el que m'ha preocupat profundament és la gran mancança de coneixements lingüístics que es tenen a l'estat espanyol. No seria interessant que el govern es preocupés d'espanyolitzar als que habitualment parlen l'espanyol?.

El castellà és un dels idiomes més rics del món i a Espanya es parla molt malament, no em refereixo a tipus d'accents, em refereixo a un gran desconeixement de la gramàtica i del significat de les paraules.

Cada dia es parla pitjor, tant el castellà com el català.

Fa uns anys, les televisions, diaris, ràdios, es a dir la majoria dels mitjans de comunicació, tenien un corrector d'estil, que a part de assessorar, corregia els erros idiomàtics. Ara amb els correctors per internet estan desapareixent i amb ells la protecció del idioma. Estem farts de sentir bestieses en transmissions esportives, i fins i tot en els informatius. Per molta gent, que per raons que tots sabem, va ser molt difícil l'accés a l'educació, especialment en zones rurals. Per molts, sobre tot els majors de 60 anys, l'única manera d'enriquir els seus coneixements, han sigut, moltes vegades, els mitjans de comunicació i aquests no estan ajudant en aquests moments.

El ministre de educació i cultura, l'impresentable Wert, està més preocupat de polititzar que d'educar. Les intencions d'aquest govern, clarament ultradretiste, és tornar a la unificació educativa, polititzant-la de tal manera que les ideologies que ells defensen vagin calant en els joves estudiants. Volen tornar a l'educació dirigida per fonaments polítics i no permetre la llibertat de pensament.

El ministre Wert deu d'estar molt orgullós dels temps passats, ja que ens vol portar un altra vegada. Pel que sospito l'educació que vol pels nostres fills i nets és la del "piscolabis" en lloc del "viscolàtex".

Si el gran malabarista de l'idioma castellà, el gran Quevedo, aixequés el cap, segur que reptava a duel a tots aquests polítics de pacotilla que ens governen. Era un dels seus entreteniments preferits.