PUJAR-SE AL CARRO

Algú s'ha adonat què els que més demanen la independència, són els que ho podrien haver fet fa molts anys?

M'explicaré, encara que és una teoria una mica caòtica.

Els independentistes més radicals són gent d'edat compresa entre els 50 i 70 anys, és a dir, gent que podria haver reclamat la independència fa uns 30 o 40 anys i no ho van fer.

Els joves, entre 20 i 40 anys, estan més preocupats pels problemes socials, lluiten per aconseguir que els altres puguin viure millor.

Aquest absurd pensament m'ha vingut al cap al escoltar a un veterà polític en una entrevista a televisió. Un polític que porta molts anys a la palestra i que ara, com molts de la seva generació, s'han apuntat al carro del independentisme.

Sempre he deixat molt clar que no soc independentista, però respecto profundament a qui defensa aquesta opció, a qui no puc respectar és a qui ha tingut la oportunitat de lluitar per unes idees i, per comoditat, no ho va fer en el seu moment.

Ara, què els joves han aixecat la veu, és molt fàcil pujar-se al carro. Han tingut que ser els més joves, amb el seu inconformisme, els que han tingut que fer entrar en raó als vells dinosaures que han estat adormits durant molts anys.

No recordo cap discurs independentista del President Mas fa uns anys.

No recordo cap polític dels que han manat durant molts anys a Catalunya, plantar-se a Madrid i, al president de torn, exigir-li un referèndum per decidir el futur.

Hem vist a polítics tontejant amb el govern de Madrid i la Monarquia per aconseguir favors, que moltes vegades, eren totalment innecessaris.

No se com acabarà aquesta aventura independentista, però el que tinc molt clar és que no ho aconseguiran els que ho podrien haver fet fa molts anys. Els únics que poden aconseguir aquest viatge a Ítaca, com diu en Mas, són els que ara tenen un altre feina... aconseguir que la gent segueixi tenint una casa, pugui tenir un lloc de treball i una qualitat de vida, que tots aquests que ara reclamen la independència, no van ser capaços d'aconseguir que la mantinguéssim.

No poden venir ara els Mas, Maragall, Rahola, etc, a dir-nos que la solució als problemes, que ells han ajudat a empitjorar, és la independència, ja que ells no la van reclamar quant van tenir la oportunitat.

Hem vist a aquests polítics a les desfilades del 12 d'Octubre a Madrid, al costat del rei Joan Carles, els hem vist a recepcions a la Sarsuela, rodejats de tots els ministres de torn, i ara, amb l'afany de posar-se unes medalles que no els hi pertanyen, reneguen de tot el que van fer i ens volen fer creure que són els que salvaran el país.

No em puc creure que hagin canviat tan radicalment de pensament.

No em puc creure que els que fa uns anys es passejaven pels "ministerios" com paons, ara defensin unes idees què abans mai havien defensat.

Estic segur que el camí cap a una veritable independència començarà el dia que els que ara lluiten pels drets dels més desprotegits ho puguin fer des d'un escó del parlament i no des del carrer.

PIXAR FORA DE TEST

El pixar fora de test és un costum molt arrelat a la cultura hispànica, o potser tindria que dir a la península ibèrica.
El ministre Margallo ha criticat... o, no ha acceptat de bon grat, la victòria de Maduro a Veneçuela i el, recent proclamat, president de la República Bolivariana de Veneçuela no ho ha acceptat molt cavallerosament.
Ha volgut emular al seu predecessor, però la diferència és tant gran entre l'un i l'altre, que ha quedat en una mera anècdota.
Però el que m'ha meravellat és la defensa hercúlia que la gent d'esquerres està fent d'aquest futur... dictador?
Capriles no m'agrada, però els tramposos tampoc.
Per les notícies que he rebut d'amics i familiars des de aquell país, les darreres eleccions no han estat tot lo netes que els veritables demòcrates desitgem.
Sembla ser que han votat en nom de gent que no va anar a votar... bé una serie de irregularitats poc saludables per començar un mandat.
Ara, el que no entendré mai és la defensa que s'esta fent de Maduro i l'atac a Capriles pel sols fet de què un és de dretes i l'altre de... no sé de què.
És una manera diferent de fer política, aquí parlen actors fracassats sense cap sentit de la decència, com l'impresentable Toni Cantó, al qual no li dedicaré ni una sola línia més, i allí parlen els esperits de presidents morts mitjançant ocells.

Faré un incís... en Toni Cantó és un "capullo" integral.

Com deia, la política a segons quins països d'Amèrica és molt diferent a la que patim a Europa i ja va sent hora de que ens preocupem més de casa nostra què de la casa dels demés.
Ja fa temps vaig dir que amb la mort d'Hugo Chavez, a Veneçuela li esperaven temps molt durs, ja que cap dels dos candidats té el carisma del desaparegut comandant i, tots dos, semblen més la caricatura d'un personatge de pel·lícula de sèrie "B", què dos dirigents seriosos i preparats per dirigir un dels països més rics del món.

Un altra gran diferència entre la política d'Amèrica i d'Europa, l'hem pogut veure amb l'actituddel president dels Estats Units arrel de l'atemptat de Boston. Quan a Espanya, concretament a Madrid, morien cinc noies, a la macro festa del Madrid Arena, la màxima autoritat de la ciutat, l'Ana Botella, marxava a un Spa a Portugal amb el seu marit i el president del govern s'amagava sota les faldilles d'alguna ministra.

Als Estats Units, moren tres persones en un atemptat a Boston i el primer en sortir i donar la cara és el president Obama i ordena que és faci una exhaustiva investigació per esbrinar els fets com més aviat millor.
Aquí, a Espanya, encara s'estan tirant les culpes dels uns als altres, sense assumir cap tipus de responsabilitat.
Sempre he cregut què no tenim cap dret a criticar les polítiques d'altres països, ja que la moralitat dels nostres polítics deixa molt que desitjar i no són millors que els Maduro, Capriles i companyia. Tant sols tenim que mirar d'on venen molts d'ells... d'una ferotge dictadura, al menys molts dels dirigents d'Amèrica del Sud han lluitat per la llibertat dels seus països... aquí lluiten per tenir més diners i més contes secretes a Suïssa.

FEIXISTES, NAZIS I SAMARRETES... AH! I DÉU

El passat diumenge va ser 14 d'Abril, per molts és una data qualsevol, però pels que encara seguim creient que el camí cap a la III República és inexorable va ser un dia diferent.
Es van celebrar multitud d'actes i la dreta casposa, avui, treu foc pels queixals.
S'està posant en dubte la necessitat de mantenir una monarquia corrupta i innecessària i això fa trontollar els fonaments d'un estat basat en la supremacia dels rics per sobre dels menys afavorits.
Associacions com la PAH són molestes per la dreta i els benestants, i s'ha obert la veda per
anar a la cacera de qualsevol que aixequi la veu en contra dels poderosos.
Se'ls cataloga de terroristes, d'assetjadors i de tot allò que pugui minar la seva credibilitat i
legalitat.
Gentussa com, els mal anomenats, sindicat "Manos Limpias" -té collons que es facin anomenar "Manos Limpias" quan la majoria dels seus integrants venen de famílies amb les mans tacades de sang, coses d'una transició mal feta- bé, com deia, aquesta colla d'impresentables, hereus del franquisme més sanguinari, i més propers al feixisme que a la democràcia, han denunciat a l'Ada Colau per amenaces i coacció per els "escraches"... és de conya, si no fos perquè el problema és molt més greu d'el que es creuen aquests feixistes.
Està clar que la III República no solucionaria el problema, ja que aquest ve de molt lluny, del dia en que es va decidir oblidar totes les barbaritats fetes pels franquistes, però al menys serviria per fer una neteja en els alts estaments de l'estat.
Serviria per tancar la boca a aquests franquistes remodelats a monàrquics i que s'han cregut que són els amos de l'estat.
Serviria, al cap i a la fi, per fer una revolució i intentar canviar les coses.
Un estat veritablement democràtic no ha de permetre que els seus dirigents maltractin als ciutadans.
Estem patint agressions verbals i físiques, la policia no té cap respecte pels drets de la població i els polítics qualifiquen de terrorista o "NAZI" a tot aquell que està en contra de les seves corruptes actuacions.
El Partit Popular, mitjançant els seus més qualificats impresentables, ha començat una creuada per desacreditar a tots els que intenten fer millor la vida dels seus conciutadans.
Han sortit a la palestra la tant enyorada "lideresa" Espe, el inefable amic d'en Bush, el dels peus a la taula i accent texà, es a dir, l'Aznar i tota una colla de pallassos, molt ben adoctrinats, que expel·leixen exabruptes sense cap tipus de pudor.
La gent surt al carrer, protesta i porta a terme accions per demostrar el seu descontent amb els dirigents i aquests miren cap a un altre lloc i deixen anar els seus, ben ensinistrats, acòlits per evitar tenir que donar la cara, no sigui que algun exaltat es les trenqui.
La situació cada cop és més tensa i com aquest, inepte, govern no canvii poden passar coses molt greus... encara que com el president Rajoy li ha regalat una samarreta de la selecció espanyola de futbol al Papa Francesc, Déu l'il·luminarà i... maleïda ressaca després de tanta celebració...