QUÈ ENS PREOCUPA?

Cada vegada és més difícil posar-se davant l'ordinador i començar a escriure. I és difícil per la quantitat de bajanades que fan els nostres polítics cada dia.

A l'hora d'escollir un tema, normalment, un, analitza què és el que més preocupa al lector, però amb tal quantitat de temes amb els que ens llevem cada dia, cada vegada és més complicat escollir un.

Els Bárcenas, Gürtel, Mato, Urdangarín... estan presents a tots els diaris i informatius, tant de televisió com de ràdio, i em preocupa que això no sigui realment el que li preocupa al ciutadà.

Al menys a mi, encara que moltes vegades escrigui d'ells, em preocupen molt més els desnonaments, l'atur i la pobresa, cada vegada més estesa, i vull creure que al poble també.

En una enquesta feta per una d'aquestes agències que treballen "amb dades de població activa", (està clar que si no fos activa és que estaria morta i no serviria per fer-lis una enquesta), les preocupacions principals dels ciutadans són l'atur i la corrupció i que les professions en les que menys confien són la justícia i el periodisme.

Que als ciutadans els hi preocupi l'atur i la corrupció és normal, que desconfiïn de la justícia, també, però que desconfiïn del periodisme és molt més preocupant.

La desconfiança amb la justícia és lògica, si tenim en compte que és més fàcil ficar a la presó a una pobre mare de família per comprar bolquers amb una targeta de crèdit, que es va trobar al carrer, que a un pocavergonya com en Millet, que continua a casa seva després de tot el que ha fet.

Els jutges, fiscals i advocats, han perdut la noció de la realitat i s'han convertit en un altre mitjà de repressió a servei del poder.

Altres mostres del que dic són les pressions al fiscal general de Catalunya per dimitir o sentències que estem veient diàriament.

La desconfiança en el periodisme és preocupant però es veia venir, hi ha massa intrusisme, qualsevol es considera periodista i s'ha convertit en una cursa per a veure qui ven més diaris o aconsegueix més publicitat.

Les notícies, moltes vegades, es publiquen sense contrastar i es fa per no donar temps al rival a que ho publiqui ell.

El que passava abans amb la premsa esportiva o del cor, ara passa amb tot tipus d'informació; difama que alguna cosa queda.

En la premsa del cor són capaços de publicar la mentida més grossa que un es pugui imaginar, i si els demanden no passa res, els beneficis per les vendes compensen les sancions.

Amb la premsa esportiva passa alguna cosa semblant, ho varem veure amb el cas de la Cope i el FC Barcelona, quan van dir que hi havia cassos de dopatge i es va demostrar que era mentida.

Però això ha arribat a la política, un diari difama a un president d'una comunitat autònoma i na passa res.

No sabem fins a quin punt les notícies relacionades amb el PP i el senyor Bárcenas són fiables, i no ho sabem perquè tots menteixen.

Els diaris per vendre més diaris i els polítics per sortir-se de la crema els més impunes possible.

Sense adonar-me he escrit l'article d'avui, potser és que jo també menteixo i això d'escriure no és tant difícil com vull fer creure, ara entenc perquè desconfien de nosaltres.

"HASTA LA VICTÓRIA SIEMPRE, COMANDANTE"

El dirigent amb més carisma del món ha mort.

Com sempre, els detractors i els partidaris, no es posaran d'acord. 
Uns diran que va ser molt bo per Veneçuela i els altres que ha sigut el pitjor que els hi podia passar.

Era populista, estimat pel poble pla i odiat pels rics. Era estimat pels governs d'esquerres i odiat pels de dretes.

Una mostra la tenim en el tractament que donen els diferents mitjans de comunicació del nostre país; els més propers a l'esquerra el tracten bé, per als altres, els afins al règim que ens governa, és el més semblant al diable.

És veritablement fastigós escoltar a gentussa, que s'anomena periodista, parlar amb odi d'un senyor, què en molts cassos ni tant sols coneixien.

Sembla com si aquí no haguéssim tingut una dictadura i que tant sols són dictadors els dirigents d'Amèrica llatina, els quals, habitualment, no han combregat amb els dirigents de la dreta espanyola.

No era una persona de la meva predilecció, però li tinc que reconèixer que ha aixecat un país que estava totalment invadit per les potències mundials i en molts cassos durament espoliat.

Ha guanyat totes les eleccions a les que s'ha presentat, sempre ha tingut el recolzament de la majoria del poble i els pseudo periodistes fidels al règim d'aquest país s'atreveixen a criticar-lo.

Va ser famosa la seva intervenció a les Nacions Unides, quant va tractar de diable al president americà, quant va dir que feia olor a sofre, va ser famós el seu enfrontament amb el Rei i la famosa frase "¿por qué no te callas?".

Va ser un colpista. Va intentar enderrocar el govern de Carlos Andrés Pérez, va fracassar i va anar a la presó. Després va presentar-se a les eleccions i va guanyar.

Ha sigut odiat a Europa i estimat a Sud Amèrica.

Europa mai ha entès a Amèrica, sobre tot  Espanya. Hem cregut que com parlen el mateix idioma són iguals que nosaltres i no és veritat.

Des d'Espanya no podem jutjar el seu govern, però, potser tindríem que haver après d'ell  algunes coses.

Va ser valent a l'hora d'enfrontar-se als Bancs. Tots recordarem la seva conversa, en directe, amb el president del Banco Provincial, Pedro Rodriguez.

Les nacionalitzacions d'empreses que no complien amb els acords establerts... al cap i a la fi era un governant del poble i pel poble.

Ara, Veneçuela, té un camí dur i llarg, pot seguir tot igual o pot anar-se a norris tota la feina de molts anys. Tot dependrà dels propis veneçolans, que són els únics en decidir el seu futur, mal li pesi a la dreta casposa del nostre país.

Com comunista i republicà sempre estaré amb qui està amb el poble.

"HASTA LA VICTÓRIA SIEMPRE, COMANDANTE"

"DICTADURA SENSE DICTADOR"

El que està passant a Espanya és totalment atípic.

Estem patint una dictadura sense tenir un dictador.

Abans, en l'època que tant enyoren alguns dirigents del PP, aquest país tenia una dictadura ferotge i un dictador, el general Franco. Ara tenim una dictadura i no sabem qui mana.

El president del govern està desaparegut, no parla i els seus ministres i subordinats fan el que els hi ve en gana.

Hi ha una falta de lideratge total i això porta a que el fiscal general de l'estat cessi al fiscal de Catalunya perquè no li agrada el que ha dit.

El ministre Montoro insulta i menysprea als ciutadans sistemàticament.

Els portaveus, del PP i del govern, menteixen amb una impunitat digne d'una "república bananera".

Els polítics, en lloc de defensar al ciutadà, intenten salvar-se de la crema i procuren sortir el més indemnes que sigui possible.

En quina situació quedem els ciutadans?

Doncs quedem... doncs quedem... a quatre potes... ja m'enteneu.

La premsa del règim, no repetiré quins són, justifica totes les accions del govern i manipula la informació per tal de convèncer als ciutadans de què el que s'està fent és el correcte.

En algun altre escrit ja vaig comentar que l'assetjament contra Catalunya havia començat i l'Estat utilitzarà totes les eines que estiguin al seu abast. La llengua, la cultura, la llibertat, fins i tot el futbol, més concretament el FC Barcelona, està sent atacats per membres del govern i els seus acòlits.

El problema és que els que ens tenen que defensar, els nostres polítics, són una colla de brètols que no els hi preocupa el menys mínim el que pensem o patim.

L'atur cada dia puja més, el nivell de vida cada vegada és més precari i comencem a veure pel carrer imatges que ens recorden a temps passats.

Un dia vaig recomanar veure la pel·lícula de Berlanga "Plácido" i la torno a recomanar, cada vegada és més actual.

Des d'Europa demanen més retallades i més pujades d'impostos, i el govern, que no dirigeix Rajoy, acatarà, sense vacil·lar, aquestes directrius. No els importa si el ciutadà pateix, ja han fet la seva feina, han salvat els bancs i tot lo altre no te importància.

Ens estem convertint en els més pobres d'Europa, però el nostre estimat govern ens retornarà els "Toros", el festival d'Eurovisión i tornarem a tenir el "NODO" als cinemes... serà l'única manera de saber el que far el president del govern.

"PERES, POMES I ALTRES ESPÈCIES"

Pel que sembla, el PP, ha començat les maniobres de distracció per tal de que no es parli tant del cas Bárcenas i ens preocupem d'altres coses.

Va començar el ministre Montoro, amb els actors, després amb els diputats i ara, per arrodonir, amb els partits polítics. Segons ell tots som uns corruptes de merda, menys els del PP.

El següent en entrar en escena va ser la senyora de Cospedal, amb aquelles fantàstiques explicacions en diferit... o en directe... indemnitzacions... bé no sé, coses d'ella.

I ara li ha tocat al "front ultra catòlic conservador", representat pel ministre de l'Interior, Jordi Fernández Díaz, que amb el seu inapropiat comentari, sobre els matrimonis de mateix genero, ha incendiat les tertúlies varies que patim diàriament en les televisions, així com les xarxes socials.

La inadequada frase, literalment, és: "Si nos oponemos al matrimonio entre personas del mismo sexo, no podemos usar argumentos confesionales. Existen argumentos racionales que dicen que ese matrimonio no debe tener la misma protección por parte de los poderes públicos que el matrimonio natural. La pervivencia de la especie, por ejemplo, no estaría garantizada".

Estimat senyor Fernández: Els capellans i les monges... asseguren la pervivència de l'espècie?

Els solters... asseguren la pervivència de l'espècie?

Els estèrils... asseguren la pervivència de l'espècie?

Els matrimonis que decideixen no tenir fills... asseguren la pervivència de l'espècie?

Els companys d'espècie del ministre, entenguis ultra catòlics conservadors, que decideixen la castedat, com aconsella la seva religió... asseguren la pervivència de l'espècie?

Doncs a què ha vingut aquesta ximpleria?

Molt fàcil, com he dit abans, és la forma de distreure l'atenció dels ciutadans cap a altres coses.

Avui les tertúlies han deixat en segons terme els cassos de corrupció per parlar dels cassos d'imbecil·litat que estan atacant al PP.

Potser no és una estratagema i tant sols és que són totalment idiotes i cada vegada que obren la boca la caguen més.

El ficar-se amb els matrimonis gais no és nou, el ministre Gallardón ja va deixar anar algunes perles, però qui va filar encara més prim va ser la super alcaldessa de Madrid, amb allò de "Peres i Pomes i Pomes i Pomes i Peres..." és a dir un altre ximpleria.

Ara que he parlat de la Botella, què ha passat amb el Madrid Arena?

El PP ha intentat per tots els mitjans distreure a la ciutadania amb casos menors, per tal de fer oblidar els importants. Posen molt d'interès en els cassos dels espies a Catalunya, però no parlen d'Ana Mato.

Ataquen als matrimonis gais, però sembla que d'en Bárcenas s'ha oblidat, i així amb tot.

Però el que està clar és que si no tinguessin als seus fidels periodistes, que son capaços de justificar lo injustificable, no podrien porta a bon port aquesta campanya de distracció.

No volia acabar sense fer menció a una imatge que em va impactar molt, el passat diumenge; la figura de José María Aznar al palco del Bernabeu, a la dreta de Florentino. Una prova més de que el Real Madrid torna a ser l'equip del règim.

"LA PEINETA NACIONAL"

No volia parlar de futbol, però els últims esdeveniments m'obliguen a endinsar-me en el tèrbol món de l'art balonpèdic.

Durant un temps, en el que teníem uns governants catalans, més o menys sensats, en què els seus úniques aspiracions eren governar, el millor possible, per tots els ciutadans, el Barça era admirat arreu del món, fins i tot a la península ibèrica.

Ara els deus s'han tornat bojos... vull dir, els governants s'han tornat bojos i amb els seus afanys secessionistes, han convertit al Barça i als seus jugadors en una potència malèfica que genera odi per allà on va.

S'ha passat d'alabar a Messi a considerar-lo en l'ésser més malvat des de Rasputín. La premsa de Madrid, que sempre havia considerat al argentí com un dels millors jugadors del món, mai deien el millor per no ofendre al capo Florentino, ara el qualifiquen de escalfador de partits. L'acusen de fer declaracions incendiàries i de provocador. 
S'atreveixen a posar en dubte tots els valors del barcelonisme per declaracions, més o menys afortunades, del entrenador suplent.

Al cap i a la fi, s'ha donat el tret de sortida per acabar amb tots els signes d'identitat de Catalunya per tal d'aturar les intencions independentistes d'una bona part dels catalans.

Els àrbitres ajuden descaradament als rivals del Barça per intentar enrabiar als seus seguidors. 
El sacrosant Real Madrid, torna a tenir els favors del règim, i com si haguéssim entrat en el túnel del temps a on no arriben amb els gols arriba el col·legiat amb el xiulet... moltes vegades sense xiular.

Una vegada més la política ha emmerdat l'esport i el que fa uns mesos eren lloances al meravellós futbol que desenvolupaven els jugadors barcelonistes, s'han tornat desqualificacions emparades en qualsevol gest, per minúscul que sigui, que faci algun dels jugadors.

El marcar amb el dit el numero 1, per la premsa de Madrid, s'ha tornat en una "peineta", tipus Bárcenas, dirigida a l'afició madrilenya.

Un comentari estadístic, dient que amb un cert àrbitre és guanyen menys partits, per la premsa de Madrid és un intent de coaccionar al col·legiat.

Ara, això sí, tots els insults, desqualificacions i mentides, que hem tingut que suportar per part de gentussa, com els Roncero, Siro i companyia, de la caverna més retrògrada i antidemocràtica del periodisme hereu del franquisme, no compte.

Ells pixen colònia i els catalans, com éssers malèfics que som, quant intentem defensar-nos som desestabilitzadors i provocadors.

Com ja he dit moltes vegades no soc independentista, però amb els últims esdeveniments, començo a entendre a qui reclama un estat propi.

Sempre defensaré que hi han altres camins... i com última esperança sempre ens quedarà el Manchester.

Per cert, per poc que pugui, no tornaré a parlar de futbol, és més divertit parlar de Cospedal, Bárcenas, Rajoy i companyia, que de professionals seriosos com els futbolistes...

Bé i  com que en Jordi Alba no va fer cap “peineta”, aquí està aquesta, de part meva, per a tota la premsa esportiva de Madrid. "Va por vosotros".

DINOSAURES I MILITARS

Moltes vegades m'agradaria poder entrar dintre del cervell d'alguns militars espanyols per poder esbrinar quin és el concepte que tenen de "democràcia" o de "llibertat".

Aquest pensament m'ha vingut al escoltar a un general en la reserva justificar una intervenció militar a Catalunya, sota l'argument: "La patria es más importante que la democracia".

Fins quant tindrem que suportar a aquests militars passats, feixistes i cavernícoles?

Moltes vegades penso que a un govern, sense cap tipus de personalitat, com és el que tenim, li van molt bé aquestes sortides totalment antidemocràtiques de vells dinosaures vinguts del franquisme.

La llei, si veritablement estiguéssim en una democràcia, tindria que intervenir immediatament.

Cap democràcia pot permetre que dictadors vocacionals, facin proclames antidemocràtiques per defensar idees obsoletes i repressives.

Sempre he dit que la transició es va fer molt malament, es va permetre que tots els repressors feixistes que van fer tant de mal durant 40 anys, sortissin indemnes d'uns delictes totalment reprovables.

Tots els països, després d'un canvi de regim, han fet una depuració, però aquí els hi varem posar la catifa per que poguessin vestir-se de demòcrates.

Si aquest, suposadament corrupte, govern no pren les regnes i castiga a tots aquests potencials futurs colpistes, acabarem amb un conflicte que ningú vol, però que de moment ningú fa res per aturar-lo.

Jo, a aquests dinosaures vestits de militar, els hi recordaria quina és la seva veritable feina en una societat moderna.

Els hi obligaria a reciclar-se, o bé abandonar totalment la seva vida castrense i convertir-los en uns jubilats normals, passejant als nets, visitant les obres i jugant a la petanca, però no amb bombes de mà, que és el que ells volen.

Una democràcia no pot permetre tenir ex-militars amb vocació colpista, conspirant tot el dia. Prous conspiracions tenen els partits polítics com per tenir que suportar a uns militars passats de moda.

Sempre he cregut que els exercits són el més nefast per una societat, són una colla de persones, mancades de personalitat, que han convertit l'obediència cega en una forma de vida.

Un grup tant nombrós de gent, no pot seguir cegament les ordres d'una colla de dirigents amb un nivell intel·lectual tan baix que l'única raó que coneixent és la utilització de les armes i la mort.

Si a aquest impresentable general no li agrada que Catalunya pugui decidir el seu futur que es foti, la llibertat és el bé més preuat de l'home, i l'obligació de l'exèrcit és defensar-la, no coaccionar-la, per molt que sigui contrària als seus pensaments.

Però el que està clar és que aquestes declaracions d'alguns militars estan totalment en concordança amb els pensaments de molts integrants del govern del PP. No estan tant lluny els senyors Wert, Gallardón, Montoro o, fins i tot, el propi president del govern, ja que ho permet.

Estem en una democràcia que segueix segrestada pels hereus d'una dictadura ferotge que va dominar durant 40 anys aquest país, i no hem sigut capaços de trencar els llaços amb ells.

El dia que els desterrem totalment de les nostres institucions i donem l'esquena a tots aquests polítics amb reticències franquistes, començarem a veure el final d'un túnel que va començar al 36 i que encara no ha acabat.

Masses anys suportant desqualificacions i repressions verbals dels franquistes, ignorem-los, menyspreem-los i potser es cansaran d'intentar-nos amargar la vida.

“LA PUTA DEL REY”

A finals del segle XVII, el rei Vittorio Amadeo s'encapritxa apassionadament de l'esposa del seu camarlenc, la duquessa de Luynes. Ella, que estima el seu marit, li rebutja, però l'espòs la hi ofereix al seu senyor. La unió dels dos es veu forçada per l'odi i el desig de ferir-se mútuament ...

Aquest és l'argument de la pel·lícula que dona nom a l'article d'avui. No sé com, potser per una associació d'idees, però m'ha vingut al cap al llegir les declaracions d'aquesta suposada "princesa" anomenada Corina.

Ningú sap exactament a què es dedica... a qui es dedica tenim una petita idea.

Uns diuen que és una relacions públiques amb molts contactes, altres que és una "aconseguidora" i altres directament no en tenen ni puta idea.

És una amiga "entranyable", segons ha dit. No se que vol dir exactament, però això d'entranyable no sona molt bé.

Segons ha explicat, ha fet diversos serveis pel nostre país. Quins serveis?

A veure si ara resultarà que és la Mata Hari del segle XXI. Bé, si veritablement ha treballat per l'estat espanyol el problema és més gros del que sembla, i si no, també tenim un problema.

La història està plena de intrigues palatines, amb cortesanes i traïcions... i bufons. El traïdor ja sabíem qui era, en Bárcenas, el Bufó... bé tenim uns quants per escollir, però el que ens faltava era la cortesana i ja la tenim.

Ara ja tenim la història complerta, el gendre pocavergonya, la princesa trista, el traïdor, els bufons i la cortesana.

Dóna per una obra de William Shakespeare... o potser d'Stephen King, però malauradament sembla, cada vegada més, una dolenta pel·lícula dels coneguts Pajares i Esteso. Ens podríem imaginar a sa Majestat en calçotets, perseguint a la suposada princesa Corina, pels passadissos de l'hotel de Botswana.

Fa uns anys, Antena 3, tenia un programa que es deis "La paròdia Nacional", potser és hora de ressuscitar-lo, però aquest cop tant sols cal treure les imatges dels informatius.

Tenim: Cas Urdangarín, cas Bárcenas, cas Gürtel, Corina (the princess)... i bé tots els altres múltiples casos de corrupció que ens envolten.

Quina opinió tenen a la resta del món del nostre país?

Tenim un rei... tots sabem com és. Tenim un president de govern... tenim un cap de l'oposició... Us heu adonat que no tenim res?

Això no és un país és una opereta bufa, amb un mal argument i una música que tots coneixem.

Abans no tenia molt clar qui era el bufó del regne, però en el transcurs d'aquest escrit m'he adonat que és en Montoro. L'altre dia la va fer grossa al acusar als actors de no pagar els impostos i avui ho ha volgut arreglar i l'ha cagat més. Ara ha acusat als diputats de l'oposició de no pagar els impostos... cony, en Bárcenas els paga? Els amics de la trama Gürtel paguen? El senyor Montoro potser tindrà que anar al metge per que li tracti la incontinència verbal que pateix des de fa un temps.

L'altre notícia meravellosa que hem sabut avui, és que l'amic Urdangarín deu dos trimestres de l'hipoteca del seu palau a Pedralbes... i encara no l'han desnonat?

Segons l'amic entranyable de Corina, la justícia no és igual per a tothom?

Com és que no tenim notícies del desnonament?

Potser esperen que la PAH intervingui per aturar-lo?

Com és que el rei, pare de la Infanta Cristina, no els hi ha deixat els diners per pagar el deute?

Quin tipus de família són?

Francament, tenim un govern mediocre, una democràcia de mentida i una monarquia de vergonya.

Salut i República.

¿ME LO REPITE?

... fue una indemnización en diferido... en forma, efectivamente de simulación de...simulación o de lo que hubiera sido el diferido en partes de una de... lo que antes era una retribución tenia que tener la retención a la Seguridad Social...

( Maria Dolores de Cospedal, filósofa... o lo que sea)

... la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte, y la parte contratante de la primera parte será considerada en este contrato... la parte contratante de la segunda parte será considerada como la parte contratante de la segunda parte.

(Groucho Marx, humorista... genial)

Les dues cites són reals, la segona és de la pel·lícula "Una noche en la Ópera" dels Germans Marx. La primera és d'un altre pel·lícula, no se si d'humor o de terror, però pertany a la pel·lícula que s'ha muntat el PP per anar mantenint una mentida.

Dolores de Cospedal, en una demostració de domini del idioma i de l'oratòria, ha deixat anar aquesta frase per intentar explicar el que és inexplicable.

Tot indica que el senyor Bárcenas ha treballat al PP fins el passat dia 31 de gener, però la senyora de Cospedal ens vol fer creure que, des de el 2010 no tenia cap relació amb el seu partit.

Bé, tot estaria dins lo normal, amb mentides incloses, si no fos perquè el senyor Bárcenas acaba de demandar al PP per acomiadament improcedent...

Tatxaaaaaaaant........(m'ha semblat oportú el Tatxant)

Si... des del 2010... el senyor Bárcenas no treballava al PP... i estaven pagant-li una indemnització... perquè els demanda?

Algú ho enten?

Si abans la mentida era grossa... ara és moooooolt grossa.

Que dirà el senyor Rajoy a tot això?

Puc assegurar al lector que m'he perdut, no entenc res i cada vegada estic més segur de que els senyors del PP ens consideren totalment ximples.

Ara m'agradarà escoltar als valedors de la dreta d'aquest país, els directors de diaris com ABC, La Razón, o els tertulians d'Intereconomía, a veure com defensen les actuacions dels seus estimats polítics.

No oblidem que la premsa més fidel al règim "Pepero", té la gran habilitat de justificar cada una de les actuacions dels membres del govern, per molt inversemblants que siguin.

Poden justificar des de les brutals retallades fins als desnonaments, s'han atrevit a justificar, fins i tot el "Franquisme", però crec que ara tenen una àrdua feina...a veure si tenen collons de justificar aquesta mentida.

(Malauradament segur que ho faran)

"BINGOOOO"

A partir d'ara les agressions dels mossos d'esquadra contra als ciutadans estaran numerades.

Cada criminal agressió, mitjançant les maleïdes pilotes de goma, estarà perfectament controlada.

Cada pilota de goma portarà un numero, d'aquesta manera podran saber el nombre exacte d'agredits.

En lloc de prohibir-les, que seria el més normal, els hi posen un numero i així sabran qui ha disparat cada pilota i quina quantitat.

Jo he trobat un altre explicació:

La Generalitat en el seu afany de convertir Catalunya en un dels països més moderns del món i com prova de que pot ser independent, ha creat la manera d'innovar les múltiples manifestacions que es porten a terme a les nostres ciutats.

Quant comenci la manifestació, unes hostesses, degudament uniformades amb els colors de la senyera, repartiran un cartrons de "Bingo" a cada manifestant.

Al final de la manifestació, la guàrdia pretoriana del president Mas, també coneguda com Mossos d'Esquadra, començarà les càrregues desproporcionades, dispararan les pilotes numerades i els manifestants aniran marcant en el cartró el numero corresponent a la pilota que els hi hagi impactat.

El que aconsegueixi complimentar la "Línia", rebrà una doble ració de cops de porra i cosses, per part dels tres o quatre pretorians més propers.

L'afortunat que aconsegueixi omplir el cartró, i per tant tenir "Bingo", serà gratificat amb dos nits a la garjola, doble ració de cops i múltiples vexacions, així com un "Book" amb meravelloses fotografies de front i de perfil.

Bé, crec que més val prendre-s'ho d'aquesta manera, ja que sembla una broma.

No se si els nostres governants són ximples o es creuen que ho som nosaltres.

Consideren normal agredir al ciutadà per sortir al carrer a defensar els seus drets. No tenen cap respecta per la llibertat d'expressió i pretenen coaccionar al poble per dissuadir-lo de manifestar-se.

Tots els dirigents que tenim són iguals, els d'aquí i els d'allà. 
Malauradament hi ha molta gent que no s'ha adonat i encara confien en que aquesta colla de gamarussos ens tenen que guiar cap una independència, que cada vegada veig més llunyana.

Per cert, si un aconsegueix un nombre de pilotes correlatives... té premi?

ENVEJA, INCULTURA... O SIMPLEMENT IMBECIL·LITAT

Cada dia estic més sorprès de la imbecil·litat del ésser humà. Em refereixo a les valoracions, que molta gent fa, de les actituds d'altres persones.

La passada setmana es van lliurar els premis Goya i els actors, pel que no ho sàpiga són persones com tots nosaltres, van fer constants reivindicacions i crítiques a recents decisions del govern i a la situació social actual.

Fins aquí tot normal i lògic.

El que ja no és tan lògic són les múltiples crítiques que han sorgit a les xarxes socials.

Que sí un va anunciar hipoteques d'un banc i ara critica els desnonaments... que sí un altre defensa als sahrauins i visita hospitals jueus... que si porten roba de grans dissenyadors...

Som idiotes?

Que una actriu hagi anunciat hipoteques d'un determinat banc, desenvolupant la seva feina, i ara critiqui l'actitud del banc no és hipocresia, és tant sols la realitat.

Algú se l'ha acudit denunciar a Anthony Hopkins per haver interpretat a Anibal a "El silenci dels anyells"?

O demanar penes de presó per a tots els actors que assassinen o roben en la pel·lícules?

Doncs per què critiquem a actors per tenir consciència social?

Sabeu que molts, però molts d'ells tenen greus problemes per arribar a final de mes, com tots nosaltres?

Sabeu que són persones exactament igual que nosaltres que tant sols fan la seva feina?

Sembla que es prefereix criticar a qui fa públics les nostres reivindicacions que a qui ha creat els problemes.

No tenim que criticar a Bardem per defensar al poble sahrauí, tenim que criticar als polítics que els han portat a aquesta situació.

No podem criticar a la Verdú per solidaritzar-se amb els desnonats, tenim que criticar als banquers i jutges que estan permeten que això passi.

Una gala com la dels premis Goya, no deixa de ser un espectacle i una festa del cinema, és fantasia i glamur, però com són els d'aquí, els de casa, ens permetem el luxe de criticar-los.

Diumenge se celebrarà la gala dels Oscars... serem tant durs amb els actors americans?

O com que la gran majoria dels que critiquen als nostres actors no entenen l'anglès, no sabran les reivindicacions que fan els americans i no estaran sotmesos al linxament popular.

Avui, per solidaritat amb els meus companys de professió he volgut fer aquesta reivindicació, no m'ho tingueu en compte.

SÓN COMPLETAMENT XIMPLES

Ha acabat el debat de l'estat de la nació.

Per saber quin és l'estat de la nació no feia falta fer un debat, tots sabem com està l'estat... fet una merda.

Però l'important no és com va anar el debat, tots ho vàrem veure, malament, el que és important és saber si va servir per quelcom.

350 diputats discutint de qui la te més gran i qui ho ha fet millor o pitjor.

350 diputats enfotent-se els uns dels altres i tots enfotent-se de tots els ciutadans.

El president en la seva línia habitual, mentint.

El cap de l'oposició, més tou que l'osset "Mimosin".

Els demés repetint el que ja sabem i que ells també saben.

Al cap i a la fi, que com sempre, no ha servit per res.

Això sí, tots han sortit cofois, tots han vençut al enemic, ningú ha perdut... bé sí, nosaltres.

Quant les mentides eren més grosses, les que explicava el president, tota la colla d'ensinistrats "bufons", aplaudien amb més afany per silenciar els de davant.

No els hi importa si la gent se suïcida per no poder fer front als seus deutes, no els hi importa que molta gent perdi la casa, la feina i fins i tot la família, l'únic que els importa és aplaudir més fort que els de l'oposició.

Els diaris afins al PP, parlen d'un govern fort i seriós, els d'esquerres d'un govern feble i sense cap línia de treball... i nosaltres cada vegada més fotuts.

Després d'aquest debat, que ha deixat totalment indiferent als ciutadans, tot seguirà igual, els de dretes aplaudint les genialitats del president, els d'esquerres criticant les genialitats del president... i en Bárcenes enfotent-se de tothom.

El president Rajoy va passar de puntetes, en el debat, per temes tant importants com la corrupció, els desnonaments, els suïcidis i per tot el que veritablement preocupa al ciutadà.

Va parlar del que, al cap i a la fi, no li preocupa al poble.

Algú creu que els treballadors d'Ibèria estan preocupats per si es compleix el dèficit?

Algú creu que les famílies que tenen pendents ordres de desnonament, els hi preocupa la Prima de Risc?

Algú creu que els aturats de llarga durada, els preocupa alguna cosa del que van parlar durant hores i hores al parlament?

A ells tampoc, però d'aquesta manera eviten parlar dels veritables problemes del país.

Això sí, al senyor Montoro li preocupa molt que un parell d'actors, que per cert no viuen a Espanya, no paguin aquí els impostos, però no li preocupa que hi hagin milers i milers de defraudadors.

Potser el senyor Montoro és tindria que llegir la llei i sabria que els impostos es paguen en el país on vius... en Bárcenas on viu?

Bé, no val la pena parlar més d'aquest tema, està molt clar que tot el que olori a esquerra o a cultura li produeix una al·lèrgia immensa al govern del PP.

Tots estan satisfets, tots són meravellosos i tots tenen la vida solucionada, no tenen problemes per arribar a final de mes, no tenen problemes per pagar les quotes de la hipoteca, no tenen problemes per viure de "puta mare" i no tenen cap problema per oblidar-se de la resta dels ciutadans.

"MORTADELO Y FILEMÓN", "ANACLETO AGENTE SECRETO"... O "SCOOBY DOO"?

Hem passat de les històries de corrupció, d'intrigues, de traïcions i suborns a històries de detectius.
El que passa és que tal i com estem veient que es desenvolupen els esdeveniments, més que d'una aventura del famós detectiu Sherlock Holmes de Sir Arthur Conan Doyle, sembla una historieta d'en Mortadelo i Filemón d'en Francisco Ibañez.
Es barallen per les competències la Policía Nacional i els Mossos d'Esquadra.
S'acusen els uns als altres, Tots estan "pringats" i sembla que tinguin por que surtin a la llum investigacions, que tant els uns com els altres, podrien haver encarregat.
He dit que sembla més de detectius de còmic que de novel·la, per una raó; no és estrany que en el segle XXI tots els arxius d'aquests senyors estiguin en papers i carpetes i no en formats digitals?
No és estrany que amb les noves tecnologies, tinguin que posar un micròfon en un centre de flors?
No us imagine-ho a Mortadelo disfressat de cambrera servint-li el vi a l'Alícia Sanchez-Camacho?
O disfressat directament de flor hàbilment col·locat en el centre de flors?
Cada dia estic més convençut que estem en un país de broma, vivim un còmic perpetu?
El senyor Bárcenas és com el gàngster dels Simpson, en Factony.
Montoro és Gollum... o el senyor Burns, per continuar amb els Simpson.
Wert és en Fétido Adams.
Gallardón és l'Smithers... i així podríem seguir amb tots els personatges de còmic. Però el que és veritablement preocupant és la falta d'ètica dels nostres polítics.
Cap d'ells dimiteix, segueixen utilitzant el que ja he comentat moltes vegades: "i tu més".
El més rocambolesc de tot són les elucubracions que fan els independentistes més radicals, veient fantasmes a on no n'hi ha. Això és simple i planerament un delicte, comès per gent sense escrúpols i no tenim que veure-ho com un atac a Catalunya o una manera de dinamitar el procés sobiranista.
No os adoneu, amics independentistes, que són els mateixos que, suposadament, ens tenen que portar cap a l'estat propi, els que estan delinquint?
Són els senyors Pujol, Millet, Duran o el mateix Mas...habitants d'un altre planeta?
"Algo huele a podrido en Dinamarca" com li deia el fidel Marcelo a Hamlet i Horaci en la coneguda obra de Shakespeare.
Però sempre podrem encarregar-li la investigació de tots aquests cassos a "Mortadelo y Filemón, o a "Anacleto, agente secreto" o a "Scooby Doo" o senzillament a "Las Hermanas Gilda".

"LOS JUEVES...MILAGRO"

Dilluns, a la ciutat de La Corunya, l'associació "Stop Deshaucios" va aconseguir evitar el desnonament, d'una senyora de 86 anys, per un deute d'uns 126€.

Els bombers de la ciutat van recolzar l'acció de "Stop Deshaucios" i es van negar a tallar les cadenes que impedien als agents judicials accedir a l'habitatge de la senyora.

Bé, la història és coneguda, perquè ha sortit a tots els diaris i informatius de televisió i ràdio, però el que m'ha cridat l'atenció han estat les raons que, la reportera d'una televisió nacional, ha donat per explicar perquè el dimarts no s'havien reprès les accions judicials per portar a terme el desnonament; només es fan desnonaments els dilluns i els dimecres...

Eh?

Immediatament m'ha vingut a la memòria la pel·lícula del genial Berlanga, "Los Jueves milagro".

Pot semblar que tot això és una broma o una interpretació errònia de la informació, però no, és cert.

I ara em ve un pensament... si tenen, els desnonaments, uns dies establerts per portar-se a terme... és que estan tan arrelats a la nostra societat que han arribat al nivell de normalitat.

Els diumenges futbol, els dimarts "champions", els dilluns i dimecres desnonaments i els dijous "MILAGRO".

És tan vergonyós el que està passant que cada vegada trobo menys arguments per poder justificar les lleis creades per aquests polítics.

El partit popular segueix mentint sense cap tipus d'escrúpols, ens tracten d'idiotes, es creuen que ens tenen enganyats i que els únics llestos són ells.

El president Rajoy segueix amagat, els seus ministres mentint, els portaveus, tant del grup parlamentari com del partit, diuen el contrari del que diuen els altres.

El senyor Bárcenas es passeja impunement per tot el món desafiant a jutges i fiscals.

Aquí, a casa nostre, s'espien els uns als altres i els altres als uns.

La corrupció espanyola està present a tots els informatius de les televisions mundials i, com he dit abans, el president amagat.

Exactament no sabem si està amagat sota les faldilles de la Cospedal, la Saez de Santamaria o de la ministra Mato, però el que està clar és que tenim el president més covard de tota la història recent.

Com sempre esperarà que el temps ho solucioni i sinó sempre li quedarà l'opció de marxar i deixar que ho solucioni el que vingui al darrera.

Una vegada més, els ciutadans som els que tenim que solucionar els problemes. Les accions populars són les que estan fent una de les feines principals de qualsevol govern; defensar al ciutadà. 
Tenim un govern que ha oblidat totalment quina és la seva veritable tasca, la de treballar pel poble i protegir-lo. 
Aquest govern agredeix sistemàticament als ciutadans, ens priven dels nostres drets, els que estan escrits en aquesta constitució, que quan els interessa, enarboren com l'estendard de la veritat; dret a la feina, a l'educació, a la sanitat i a un habitatge digne.

S'ha convertit en un govern que rescata empresaris i banquers i menysprea al poble. 

Però sempre ens quedaran els dijous.

Potser arribarà el miracle i podrem institucionalitzar, a més a més dels dies de desnonament, allò que va crear en Berlanga, "LOS JUEVES MILAGRO".

"DIFAMA QUE ALGO QUEDA"

Al llegir els diaris d'avui, ben d'hora ben d'hora, com diria en Pep Guardiola...malament ja porto dos articles nomenant-lo, bé això és un altre cosa de la que ja parlaré un dia d'aquests.

Com deia, llegint els diaris d'avui m'ha cridat l'atenció la portada d'el diari "El Mundo"; els germans Pujol, Jordi i Oleguer, van regularitzar uns diners que tenien fora d'Espanya... i què?

Han sigut més de tres mil contribuents els que han regularitzat diners que tenien amagats a la Hisenda Pública.

Perquè aquest interès de la premsa feixista, ui! no, premsa lliberal, per parlar d'uns senyors que no tenen res a veure amb la política?

Són dos senyors empresaris, amb una moralitat discutible, però, al cap i la fi dos empresaris que la seva única relació amb la política és ser fills del ex-president Pujol.

Com diuen els sectors més radicals de l'independentisme català, serà per ser catalans?

Serà per dinamitar l'afany independentista català?

Serà per distreure al ciutadà del que està passant al PP i a la comunitat de Madrid amb "Eurovegas"?

O tant sols és una mostra més del periodisme carronyer que domina en la societat actual?

Jo estic més pel últim argument, estem mancats de periodistes independents i, malauradament, intel·ligents.

El periodisme s'ha convertit en una manera de manipular l'opinió pública per afavorir els interessos dels que més paguen.

L'antiga professió d'informar, s'ha convertit en la professió d'intentar manipular.

La majoria de les informacions que publiquen no tenen cap base real, moltes són comentaris que s'han fet o que algú ha sentit, però tant és, del que es tracta és de vendre més diaris i esquitxar de merda a tots aquells que no són fidels a les idees dels que manen o que paguen més.

L'honestedat de diaris com El Mundo o La Razón sempre l'ha he posat en dubta, ja que sempre han estat al costat de la dreta més recalcitrant d'aquest país.

Cap diari està lliure de pecat, tots escombren cap a qui els hi mou els fils i en cap moment donen mostres d'una independència que seria molt desitjable en els moments que vivim.

Abans eren el polítics els que més utilitzaven allò del "i tu més", però ha arribat un moment en els que més ho utilitzen són els diaris.

Si un diari català treu una informació que esquitxa a algun polític de Madrid o al PP, automàticament surten notícies, als diaris de Madrid, que embruten l'honorabilitat de qualsevol personatge rellevant de la política o de la societat catalana.

La guerra bruta dels polítics s'ha extrapolat a la premsa i ara, els periodistes, són els aguerrits guerrers que netejaran la pàtria de corruptes i delinqüents.

Per cert, no vull acabar sense felicitar a tots els integrants de la industria cinematogràfica, que ahir, en una gala pagada amb els nostres impostos, van reivindicar el que els ciutadans portem molt de temps reclamant al carrer.

El ministre Wert va aguantar estoicament, amb cara de "pòquer" i amb un somriure que amagava les ganes de marxar.

Imagino que en molts moments deuria pensar que hauria estat millor a casa veient el futbol.

La dreta està molt ofesa, han atacat als seus amos i, pseudo periodistes o més aviat llepaculs del poder, com el del diari "El Mundo", han respost amb contundents atacs contra aquests actors d'esquerres que no entenen les grans polítiques que porten a terme uns meravellosos polítics.

Ja està bé, sempre tenim que aguantar les crítiques dels casposos de dretes insultant a tot el que no pensa com ells.

Els actors són odiats sistemàticament pels fatxes i no tenen cap respecte per la feina que fan.

Potser als únics que respecten, són, als del cine porno, que deu ser l'únic cine que veuen, sinó que li preguntin al director de El Mundo.

Com integrant d'aquesta industria, no la del porno, m'adhereixo a les reivindicacions dels meus companys de professió i menyspreu profundament a tota la premsa, casposa, de dretes que pretén desprestigiar a tot el que té una inquietud social, contrària als interessos dels governants.

Malgrat la àrdua tasca que duen a terme els mals governants, que tenim, per destruir tot el que faci olor de cultura, ahir, a la gala del cinema, vaig poder adonar-me que no ho aconseguiran.

Visca el cinema i la cultura en general.