Al
llegir els diaris d'avui, ben d'hora ben d'hora, com diria en Pep
Guardiola...malament ja porto dos articles nomenant-lo, bé això és
un altre cosa de la que ja parlaré un dia d'aquests.
Com
deia, llegint els diaris d'avui m'ha cridat l'atenció la portada
d'el diari "El Mundo"; els germans Pujol, Jordi i Oleguer,
van regularitzar uns diners que tenien fora d'Espanya... i què?
Han
sigut més de tres mil contribuents els que han regularitzat diners
que tenien amagats a la Hisenda Pública.
Perquè
aquest interès de la premsa feixista, ui! no, premsa lliberal, per
parlar d'uns senyors que no tenen res a veure amb la política?
Són
dos senyors empresaris, amb una moralitat discutible, però, al cap i
la fi dos empresaris que la seva única relació amb la política és
ser fills del ex-president Pujol.
Com
diuen els sectors més radicals de l'independentisme català, serà
per ser catalans?
Serà
per dinamitar l'afany independentista català?
Serà
per distreure al ciutadà del que està passant al PP i a la
comunitat de Madrid amb "Eurovegas"?
O
tant sols és una mostra més del periodisme carronyer que domina en
la societat actual?
Jo
estic més pel últim argument, estem mancats de periodistes
independents i, malauradament, intel·ligents.
El
periodisme s'ha convertit en una manera de manipular l'opinió
pública per afavorir els interessos dels que més paguen.
L'antiga
professió d'informar, s'ha convertit en la professió d'intentar
manipular.
La
majoria de les informacions que publiquen no tenen cap base real,
moltes són comentaris que s'han fet o que algú ha sentit, però
tant és, del que es tracta és de vendre més diaris i esquitxar de
merda a tots aquells que no són fidels a les idees dels que manen o
que paguen més.
L'honestedat
de diaris com El Mundo o La Razón sempre l'ha he posat en dubta, ja
que sempre han estat al costat de la dreta més recalcitrant d'aquest
país.
Cap
diari està lliure de pecat, tots escombren cap a qui els hi mou els
fils i en cap moment donen mostres d'una independència que seria
molt desitjable en els moments que vivim.
Abans
eren el polítics els que més utilitzaven allò del "i tu més",
però ha arribat un moment en els que més ho utilitzen són els
diaris.
Si
un diari català treu una informació que esquitxa a algun polític
de Madrid o al PP, automàticament surten notícies, als diaris de
Madrid, que embruten l'honorabilitat de qualsevol personatge
rellevant de la política o de la societat catalana.
La
guerra bruta dels polítics s'ha extrapolat a la premsa i ara, els
periodistes, són els aguerrits guerrers que netejaran la pàtria de
corruptes i delinqüents.
Per
cert, no vull acabar sense felicitar a tots els integrants de la
industria cinematogràfica, que ahir, en una gala pagada amb els
nostres impostos, van reivindicar el que els ciutadans portem molt de
temps reclamant al carrer.
El
ministre Wert va aguantar estoicament, amb cara de "pòquer"
i amb un somriure que amagava les ganes de marxar.
Imagino
que en molts moments deuria pensar que hauria estat millor a casa
veient el futbol.
La
dreta està molt ofesa, han atacat als seus amos i, pseudo
periodistes o més aviat llepaculs del poder, com el del diari "El
Mundo", han respost amb contundents atacs contra aquests actors
d'esquerres que no entenen les grans polítiques que porten a terme
uns meravellosos polítics.
Ja
està bé, sempre tenim que aguantar les crítiques dels casposos de
dretes insultant a tot el que no pensa com ells.
Els
actors són odiats sistemàticament pels fatxes i no tenen cap
respecte per la feina que fan.
Potser
als únics que respecten, són, als del cine porno, que deu ser
l'únic cine que veuen, sinó que li preguntin al director de El
Mundo.
Com
integrant d'aquesta industria, no la del porno, m'adhereixo a les
reivindicacions dels meus companys de professió i menyspreu
profundament a tota la premsa, casposa, de dretes que pretén
desprestigiar a tot el que té una inquietud social, contrària als
interessos dels governants.
Malgrat
la àrdua tasca que duen a terme els mals governants, que tenim, per destruir tot el que faci olor de cultura, ahir, a la gala del cinema,
vaig poder adonar-me que no ho aconseguiran.
Visca
el cinema i la cultura en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada