A
finals del segle XVII, el rei Vittorio Amadeo s'encapritxa
apassionadament de l'esposa del seu camarlenc, la duquessa de Luynes.
Ella, que estima el seu marit, li rebutja, però l'espòs la hi
ofereix al seu senyor. La unió dels dos es veu forçada per l'odi i
el desig de ferir-se mútuament ...
Aquest
és l'argument de la pel·lícula que dona nom a l'article d'avui. No
sé com, potser per una associació d'idees, però m'ha vingut al cap
al llegir les declaracions d'aquesta suposada "princesa"
anomenada Corina.
Ningú
sap exactament a què es dedica... a qui es dedica tenim una petita
idea.
Uns
diuen que és una relacions públiques amb molts contactes, altres
que és una "aconseguidora" i altres directament no en
tenen ni puta idea.
És
una amiga "entranyable", segons ha dit. No se que vol dir
exactament, però això d'entranyable no sona molt bé.
Segons
ha explicat, ha fet diversos serveis pel nostre país. Quins serveis?
A
veure si ara resultarà que és la Mata Hari del segle XXI. Bé, si
veritablement ha treballat per l'estat espanyol el problema és més
gros del que sembla, i si no, també tenim un problema.
La
història està plena de intrigues palatines, amb cortesanes i
traïcions... i bufons. El traïdor ja sabíem qui era, en Bárcenas,
el Bufó... bé tenim uns quants per escollir, però el que ens
faltava era la cortesana i ja la tenim.
Ara
ja tenim la història complerta, el gendre pocavergonya, la princesa
trista, el traïdor, els bufons i la cortesana.
Dóna
per una obra de William Shakespeare... o potser d'Stephen King, però
malauradament sembla, cada vegada més, una dolenta pel·lícula dels
coneguts Pajares i Esteso. Ens podríem imaginar a sa Majestat en
calçotets, perseguint a la suposada princesa Corina, pels
passadissos de l'hotel de Botswana.
Fa
uns anys, Antena 3, tenia un programa que es deis "La paròdia
Nacional", potser és hora de ressuscitar-lo, però aquest cop
tant sols cal treure les imatges dels informatius.
Tenim:
Cas Urdangarín, cas Bárcenas, cas Gürtel, Corina (the princess)...
i bé tots els altres múltiples casos de corrupció que ens
envolten.
Quina
opinió tenen a la resta del món del nostre país?
Tenim
un rei... tots sabem com és. Tenim un president de govern... tenim
un cap de l'oposició... Us heu adonat que no tenim res?
Això
no és un país és una opereta bufa, amb un mal argument i una
música que tots coneixem.
Abans
no tenia molt clar qui era el bufó del regne, però en el transcurs
d'aquest escrit m'he adonat que és en Montoro. L'altre dia la va fer
grossa al acusar als actors de no pagar els impostos i avui ho ha
volgut arreglar i l'ha cagat més. Ara ha acusat als diputats de
l'oposició de no pagar els impostos... cony, en Bárcenas els paga?
Els amics de la trama Gürtel paguen? El senyor Montoro potser tindrà
que anar al metge per que li tracti la incontinència verbal que
pateix des de fa un temps.
L'altre
notícia meravellosa que hem sabut avui, és que l'amic Urdangarín
deu dos trimestres de l'hipoteca del seu palau a Pedralbes... i
encara no l'han desnonat?
Segons
l'amic entranyable de Corina, la justícia no és igual per a tothom?
Com
és que no tenim notícies del desnonament?
Potser
esperen que la PAH intervingui per aturar-lo?
Com
és que el rei, pare de la Infanta Cristina, no els hi ha deixat els
diners per pagar el deute?
Quin
tipus de família són?
Francament,
tenim un govern mediocre, una democràcia de mentida i una monarquia
de vergonya.
Salut
i República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada