Cada
vegada és més difícil posar-se davant l'ordinador i començar a
escriure. I és difícil per la quantitat de bajanades que fan els
nostres polítics cada dia.
A
l'hora d'escollir un tema, normalment, un, analitza què és el que
més preocupa al lector, però amb tal quantitat de temes amb els que
ens llevem cada dia, cada vegada és més complicat escollir un.
Els
Bárcenas, Gürtel, Mato, Urdangarín... estan presents a tots els
diaris i informatius, tant de televisió com de ràdio, i em preocupa
que això no sigui realment el que li preocupa al ciutadà.
Al
menys a mi, encara que moltes vegades escrigui d'ells, em preocupen
molt més els desnonaments, l'atur i la pobresa, cada vegada més
estesa, i vull creure que al poble també.
En
una enquesta feta per una d'aquestes agències que treballen "amb
dades de població activa", (està clar que si no fos activa és
que estaria morta i no serviria per fer-lis una enquesta), les
preocupacions principals dels ciutadans són l'atur i la corrupció i
que les professions en les que menys confien són la justícia i el
periodisme.
Que
als ciutadans els hi preocupi l'atur i la corrupció és normal, que
desconfiïn de la justícia, també, però que desconfiïn del periodisme és molt
més preocupant.
La
desconfiança amb la justícia és lògica, si tenim en compte que és
més fàcil ficar a la presó a una pobre mare de família per
comprar bolquers amb una targeta de crèdit, que es va trobar al
carrer, que a un pocavergonya com en Millet, que continua a casa seva
després de tot el que ha fet.
Els
jutges, fiscals i advocats, han perdut la noció de la realitat i
s'han convertit en un altre mitjà de repressió a servei del poder.
Altres
mostres del que dic són les pressions al fiscal general de Catalunya
per dimitir o sentències que estem veient diàriament.
La
desconfiança en el periodisme és preocupant però es veia venir, hi
ha massa intrusisme, qualsevol es considera periodista i s'ha
convertit en una cursa per a veure qui ven més diaris o aconsegueix més
publicitat.
Les
notícies, moltes vegades, es publiquen sense contrastar i es fa per
no donar temps al rival a que ho publiqui ell.
El
que passava abans amb la premsa esportiva o del cor, ara passa amb
tot tipus d'informació; difama que alguna cosa queda.
En
la premsa del cor són capaços de publicar la mentida més grossa
que un es pugui imaginar, i si els demanden no passa res, els
beneficis per les vendes compensen les sancions.
Amb
la premsa esportiva passa alguna cosa semblant, ho varem veure amb el
cas de la Cope i el FC Barcelona, quan van dir que hi havia cassos
de dopatge i es va demostrar que era mentida.
Però
això ha arribat a la política, un diari difama a un president d'una
comunitat autònoma i na passa res.
No
sabem fins a quin punt les notícies relacionades amb el PP i el
senyor Bárcenas són fiables, i no ho sabem perquè tots menteixen.
Els
diaris per vendre més diaris i els polítics per sortir-se de la
crema els més impunes possible.
Sense
adonar-me he escrit l'article d'avui, potser és que jo també
menteixo i això d'escriure no és tant difícil com vull fer creure,
ara entenc perquè desconfien de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada