TOT SI VAL

Malauradament l'intrusisme està present en totes les professions, però potser en el món del periodisme és més patent.

Tothom elogia la gran temporada que està fent el FC Barcelona en el campionat de lliga, tothom parla dels rècords de Messi i Vilanova i tothom diu excel·lències del bon joc de l'equip, però, els intrusos, aquest tipus de periodistes que ningú sap d'on han sortit i que pretenen assentar càtedra cada vegada que obren la boca, troben sempre la manera de deslluir les victòries de l'equip contrari als seus interessos. Interessos que moltes vegades es deuen a un malaltís fanatisme per uns colors que, probablement, defineixen una tendència política.

Ahir, veient un dels programes que resumeixen la jornada futbolística, analitzaven les jugades "conflictives" del partit de torn.

Quant li va tocar al partit del FC Barcelona, els ànims dels tertulians es van exasperar d'una manera veritablement alarmant.

Els crits i retrets es van apoderar de la pantalla de televisió i en lloc de analitzar si veritablement l'àrbitre havia comès un error, els éssers cridaners que componien el circ justicier de l'ètica futbolística, van començar a fer comparacions.

"L'àrbitre tindria que haver xiulat penal, ja que fa dos partits, per una jugada igual, li va xiular un al Madrid", vociferava un.

L'altre cridava més i rebatia l'argument amb comparacions d'altres partits que no venien a conte.

Em pregunto, si un ciutadà assassina a un altre i va a judici, l'advocat defensor por utilitzar com argument que fa uns anys un altre va cometre un delicte i va sortir impune?

Oi què no?

Doncs, perquè tenen la mania de fer comparacions i culpar als altres dels seus errors?

Crec que no és més que un reflexa de la nostra actual societat i dels polítics que ens governen. Portem més d'un any sentint i patint allò de "l'herència rebuda".

L'intrusisme també s'ha instaurat en les tertúlies polítiques, qualsevol indocumentat opina, critica i, fins i tot, s'atreveix a aconsellar als governants del que tenen i no tenen que fer.

S'avancen a la justícia.

Les seves tertúlies es converteixen en judicis sumaríssims, als quals, els jutjats estan en una indefensió total.

Tant és si el que diuen és mentida, o la informació que estan transmeten està esbiaixada, es tracta de parlar del personatge de torn, de l'enemic de l'amo ideològic que els hi donarà un copet a l'esquena per la feina ben feta.

Ara es tracta d'atacar a Catalunya, de la manera que sigui, tant és si és mitjançant el Barça, la família Pujol o al mateix president de la Generalitat.

Catalunya ha comès el pecat més gran que es pot cometre contra una dictadura, voler pensar per si mateixa.

Com he dit moltes vegades no soc independentista, però crec que tots els pobles tenen el dret a decidir el seu futur.

He dit dictadura i no és cap error, estem en una dictadura, disfressada de democràcia, però és una dictadura.

El ministre de justícia vol instaurar un altre cop la censura, la cadena perpètua i cada vegada retalla més els drets dels ciutadans.

Ens han retallat l'educació, la sanitat, els sous i, poc a poc, l'autoestima.

El president del govern d'Espanya ni tant sols es digna a assistir al funeral d'un soldat que ha mort en una guerra que no ens incumbeix.

La presidenta de la comunitat de Castella--La Manxa, tanca els serveis d'urgències de 21 pobles... però, els intrusos periodistes troben excuses per justificar totes aquestes aberracions.

La conclusió que he arribat, potser errònia, és que tots aquests personatges, han irromput a les nostres vides com els antics trobadors, que anaven de poble en poble, alabant les excel·lències dels senyors feudals de torn.

Cada vegada està més clar que la formula política d'aquest país ha caducat i si no es dona un cop de timó, aviat ens trobarem en una situació irreversible.

D'AQUÍ NO MARXA NINGÚ

Esta vist que en aquest país no dimiteix ningú. En Duran diu que no marxa, l'alcaldessa de Madrid, l'Ana Botella, tampoc marxa, i mira que tots dos l'han feta grossa.

En Duran tindria que dimitir per bocamoll. Si en el seu moment s'hagués quedat callat, ara ningú li demanaria la dimissió.

El cas de la Botella ja és més penós, gràcies a la mala gestió del seu equip i d'ella mateixa han mort cinc noies, però no dimitirà.

A Madrid la única que va dimitir, cinc minuts abans de que la fessin fora, va ser l'Aguirre... em sembla que m'he equivocat de foto, però no té importància. 

El de la foto estava totalment sonat i era malvat i la... bé tant és, ho deixaré corre.

Com estava dient, ningú dimiteix.

Això sí, ens queda l'esperança de que algun ministre tingui que demanar la baixa per menjar productes caducats. Sí, el ministre Cañete, segons ha declarat, es menge els iogurts caducats.

Aquests són els polítics que ens governen, uns no se senten responsables de les bestieses que fan, encara que hi hagin morts pel mig, altres mengen iogurts caducats i altres menteixen sense escrúpols.

Cada vegada està més clar que aquest país està en mans d'una colla d'ineptes i pocavergonyes... ui! A veure si ara em cauran cinc partits de suspensió per dir que son uns pocavergonyes. És el càstig que li han posat a Sergio Ramos per dir-li això al àrbitre. Si l'hagués arrancat el cap a un contrari d'una coça, s'hauria quedat en un partit i gràcies, però com ha insultat a l'àrbitre...

Estic convençut de que la degradació moral que estem patint està directament relacionada amb la manca de escrúpols dels nostres polítics.

El ministre de "justícia?", l'amic Gallardón, s'ha trobat que el poder judicial lamenta que superi Franco i Primo de Rivera i diu que la seva cadena perpètua, encara que hi hagi tractat de camuflar, no la van instaurar ni els dos últims dictadors espanyols.

La delegada del govern a Madrid segueix perseguint a un pobre noi que participava en un piquet informatiu el 14 de novembre.

En Rajoy està per Algèria... i la filla de Klaus Kinski publica un llibre en el que acusa al seu pare, mort fa més de 20 anys, d'abusos sexuals.

Aquest és el nostre país i el món en el que vivim.

A Espanya tenim a "Aguirre, la ira de Rajoy" i la resta del món "Aguirre, la ira de Dios".

REIS... PRÍNCEP... AVE... MERDA!

He trigat uns dies en tornar a escriure per donar temps a que els mags de l'orient em portessin quelcom, però no, no m'han portat res. Bé no es cert, a mi i a tots els gironins ens han portat l'AVE.

Perquè serveix?

No ho sé, mai he cregut en aquests tipus d'obres faraòniques que a la llarga acaben no sent rentables. Però ja està feta, ara ens toca fer-la útil.

Com deia els mags de l'orient han passat de llarg.

Era normal, republicà i monàrquics no és un còctel que funcioni massa bé.

Tampoc tenia cap esperança, i més des de que em van confirmar què els reis són els pares.

Potser direu... si són els pares és més fàcil que ens portin alguna cosa, però hem de tenir en compte que a l'actualitat, els pares i avis, són els que estan mantenint l'economia familiar, per tant fan de mags tot l'any.

També podria ser que si haguessin inaugurat l'AVE abans de Nadal, els reis el podrien haver agafat i venir a Girona... però el que ha vingut és el Príncep, tampoc sé a què. Estic convençut que si la situació política hagués estat un altre, aquesta inauguració s'hauria solucionat amb la ministra del sector i el conseller de torn, però com la situació és la que és, ningú vol perdre's sortir a la foto.

Ara ens tocarà seguir patint les obres inacabades.

Ara sabrem si veritablement l'ocupació del tren és rentable o no, i al cap i a la fi seguirem pagant per una cosa que en cap moment ha estat considerada com primordial.

Per altre banda, els nostres polítics, nacionals i domèstics, han fet el viatge inaugural.

S'han retrobat en Mas i en Rajoy, amb el Príncep Felip de convidat de pedra i la ministra Pastor.

La conversa, que tots hauríem desitjat que fos sobre els problemes actuals, tant d'Espanya com de Catalunya, resulta que s'ha desenvolupat en torn a les dietes per aprimar-se i l'esport que fa cada un per mantenir-se en forma.

Així ho deixo.

Que cada un tregui les seves conclusions.

Però, si en un tren es reuneixen les tres persones més influents de la política nacional i parlen de sobrepès i dietes, francament estem més fotuts del que pensava.

AVE... els que paguen us saluden.

ESTIMATS REIS MAGS DE... D'ON SOU?

Els republicans tenim un problema afegit a la nostra situació dins la societat. Fins ara ser republicà era, més o menys, sinònim de diable, però actualment està ben vist, ara és sinònim de modernitat, de persona conscienciada amb els problemes de la societat, de dona o home que lluita pel benestar dels altres.

Jo sempre he sigut republicà i d'esquerres, no sé exactament quina va ser la raó que em va portar cap a aquesta ideologia, potser la situació política que vaig patir durant la meva infantessa i joventut o potser perquè estic sonat.

Aquesta última raó em sembla la més lògica.

Però tornaré al que anava; els republicans tenim un problema afegit... no podem escriure la carta als Reis.

Evidentment, com a republicans, no podem acceptar a uns monarques per molt de lluny que vinguin. No seria coherent.

Estem destinats a rebre sempre carbó... encara que... si ara estem ben vistos deuríem tenir una recompensa.

Ja que el de Roma, en Benet VII (no beneit), a desnonat al bou i la mula i ha espanyolitzat als Mags de l'Orient (potser aconsellat pel ministre Wert) podria acceptar que els Reis portin regals als republicans.

Per si això passés escriuré la meva carta.

Companys Mags (no sé sí de l'orient o d'occident), per aquest any 2013 voldria tant sols una cosa, sí tant sols una, no és ni feina pels aturats, ni cases pels desnonats, ni una sanitat igual per a tothom, ni una escola pública decent, no, tant sols vull uns dirigents honestos.

Semblarà una tonteria, però estic convençut, què si tinguéssim uns polítics honestos, se solucionarien els problemes de l'atur, la sanitat, la pobresa, etc.

Amb uns polítics honestos, els bancs no estafarien als ciutadans amb "preferents" i hipoteques impossibles de pagar, no tindríem una sanitat cada vegada més precària i una educació cada vegada més deficient. Tindríem gent preocupada per complir amb les promeses que han fet durant la campanya electoral, escoltarien al ciutadà...

M'acabo d'adonar de la veritable raó per la qual sóc republicà i d'esquerres... no tant sols perquè estic sonat, sinó perquè sumiu amb una societat que no estigui supeditada als interessos dels més poderosos, dels més rics, dels bancs i dels polítics corruptes.

Vull una societat solidària. Vull que tothom tingui les mateixes oportunitats, tant en educació, treball i habitatge... calla, això no ho diu la constitució? Aquesta constitució que tant defensen els governants d'aquest país, quant es tracta de retallar els drets als altres? Ostres, potser l'únic que tinc que demanar al Mags de l'orient, o d'on cony siguin, és que els nostres governants compleixin la Constitució.

Estimats Reis Mags de... :

Porteu-me un tribunal constitucional que obligui al govern a complir la constitució. Gràcies.

ANY NOU...VIDA...IGUAL

Diuen que any nou vida nova... doncs no.

Estem en el segon dia de l'any i no ha canviat res.

El govern segueix mentint.

Ara resulta que si la reforma laboral s'hagués fet fa tres anys ens hauríem estalviat un milió d'aturats. Pel que entenc, el discurs de l'herència rebuda s'ha quedat obsolet i es tenen que buscar altres formules per culpar al govern anterior dels mals que ara patim.

A aquest pas, en un parell d'anys la culpa de tot serà dels romans. 
Semblaré pesat, però és que aquests governants que tenim s'han cregut que som idiotes i la veritat és que els únics idiotes son ells.

Encara no he sentit a cap membre del govern del PP assumir les culpes per quelcom que hagin fet. Tot és culpa dels altres; dels ciutadans per viure per sobre de les nostres possibilitats, dels funcionaris per treballar poc, dels mestres per ensenyar malament, d'en Zapatero... bé en Zapatero per ser Zapatero, vull dir, per governar mentre els del PP volien governar.

Ara, desaparegut Zapatero, els funcionaris treballant més i cobrant menys, els mestres catalans en fase d'espanyolització i els de la resta del país fotuts i més mal pagats, els ciutadans ja no vivim per sobre de les nostres possibilitats, (ara quasi no tenim possibilitats per viure)... la culpa és de Merkel.

Serà que en Rajoy vol ser ara president d'Alemanya?

La premsa afí al règim només fa lloances de la política feixista que patim i la premsa d'esquerres... bé no sé que fa la premsa d'esquerres.

Estem en una dictadura que ens està portant a una repressió brutal i a una falta de drets total. Tenim que pagar per anar a la farmàcia, per utilitzar ambulàncies, el IPC ha pujat un 2,9% i els sous s'han baixat, els jubilats han perdut poder adquisitiu, la justícia s'ha convertit en un article de luxe, només accessible a les classes pudents i ens assabentem que la senyora de Cospedal cobra prop de 200.000 euros a l'any, que el president del govern té dos o tres sous.

Estem governats per un aprenent de dictador, sense cap escrúpol a enriquir-se a costa dels ciutadans. Està afavorint als seus amics; ha permès la pujada de la llum, del gas i de l'aigua. Els transports públics, utilitzats majoritàriament per les classes treballadores, han pujat una barbaritat i té la poca vergonya d'agrair al ciutadans la seva comprensió en un Twiter.

No viuen la realitat, s'han creat un món fictici carregat de mentides i no tenen cap connexió amb el carrer.

De qui no vull oblidar-me avui és de la inefable Esperanza Aguirre. Per si no tenim suficients problemes, s'ha erigit com la lideressa de la lluita contra la dictadura "Castrista". Es a dir, com van enxampar a un dels seus acòlits en un delicte flagrant, amb mort inclosa d'un ciutadà cubà, ella posa en dubta la legalitat de les accions del govern de La Havana... senyora Aguirre, perquè no es fixa en les actuacions de la delegada del seu govern a Madrid? Aquestes si què són democràtiques?

Doncs a mi em semblen molt més a prop d'una dictadura què d'una democràcia. Al cap i a la fi al senyor Carromero, té collons en cognom, va ser jutjat i condemnat per homicidi involuntari, en canvi la senyora Cifuentes ha condemnat a milers de ciutadans, sense judici, a pagar multes per passejar pel carrer, sense està confirmat si anaven o no a una manifestació.

Ja que he començat amb un refrany acabaré amb un altre: "Abans es veu la palla en l'ull aliè que la biga en el propi"

ADEU 2012... COM SERÀS 2013?

S'acabat l'any, dotze mesos de govern Rajoy i pitjor no han pogut anar les coses.
Fer un balanç de totes les agressions a la llibertat que ha fet aquest govern, amb vocació clarament feixista, seria una feina molt àrdua, ja que són innombrables.
Han empobrit a la població; han retallat els nostres drets, han apujat els impostos i rebaixat els sous, han humiliat als immigrants convertint-los en delinqüents i privant-los del dret a la sanitat en molts casos, però el President del govern té els sants collons de fer un balanç positiu en el seu discurs. Durant dotze mesos ens han tractat d'idiotes, ens han mentit i hem permès que aquest país es converteixi en una autèntica dictadura. El senyor Rajoy i els seus sequaços estan desmantellant l'estat de benestar que hem tingut fins ara per satisfer els seus propis interessos.

L'extrema dreta d'aquest país no va pair la mort del dictador i ara, amb l'excusa de la crisi, volen reinstaurar un altre vegada un regne de terror i pobresa.
Mentres, els nostres governants més propers, ofuscats per cants de sirenes independentistes, es preocupen més d'un llunyà referèndum què d'una solució real dels problemes dels ciutadans.
Ens espera un altre any dur i no tant sols per la crisi, sinó per la consolidació d'aquesta dictadura què, si no l'aturem, ens ensorrarà molt més en la misèria. Està vist que les manifestacions, les vagues i les protestes de tot tipus no afecten a un govern amb majoria.
S'han marcat un full de ruta: Reinstaurar el franquisme.
Què tenim que fer? Quina és la solució a aquesta agressió als drets dels ciutadans?
No tinc la resposta, tant sols sé que seguiré lluitant, denunciant tot allò que no m'agradi, arribant a l'insult si això serveix per despertar a aquells que s'han instal·lat en el conformisme i somien que ja anirà millor. Somiar és molt bo, però no tant sols tenim que somiar, tenim que actuar. Denunciem tot el que estigui malament. Tenim l'eina més potent, la raó. Pràcticament, avui en dia, tothom té accés a les xarxes socials. Utilitzem-les per denunciar totes les injustícies que estem patint, fem-lo amb tots els idiomes que coneixem i que el món s'adoni que no estem en una veritable democràcia, sinó en una creixent dictadura.
Vull acabar l'any amb el desig de que el proper serà millor... o no tant dolent.

Salut i república.

MÉS DEL MATEIX, PERÒ AMB "AFERS EXTERIORS"

Quasi any nou... i govern nou????, bé tant sols unes cares noves. Ara em pregunto... era necessari convocar eleccions?

L'únic que em guanyat és que en Felip Puig deixa interior, potser per això ja ha valgut la pena tornar a les urnes. El president Mas, que deuria haver-lo deixat a casa, em refereixo a en Puig, l'ha col·locat a la conselleria d'Empresa i Ocupació... que por.

No entenc la fixació que té l'Artur Mas a posar a aquest personatge en llocs problemàtics, en el temps, dos anys, que ha estat a la conselleria d'Interior les ha fet de tots colors, ha ordenat agressions brutals als ciutadans, ha mentit, tant a la ciutadania com al govern, s'ha mofat dels mitjans de comunicació i ara el tornem a tenir en una de les conselleries amb més responsabilitat envers el ciutadà. En aquest moment el nombre d'aturats a Catalunya s'apropa als 800.000, però sembla que per la Generalitat no és un problema prioritari. Al menys és el que es pot entendre per la decisió de col·locar a un senyor que ens ha acostumat a solucionar els problemes a hòsties. Què passarà en la propera vaga? Demanarà al seu successor a Interior la intervenció immediata dels Mossos? No crec que aquest paio tingui que estar en un govern, ha demostrat àmpliament la seva ineptitud, però que hi farem, cada vegada està més clar que l'únic que interessa a aquest govern és acontentar a els seus "socis" o el que siguin i posar data a un referèndum, que sembla cada vegada més lluny.

Sempre he dit que no soc independentista, però que en el cas que una majoria ho decidís ho acceptaria, però el que no puc acceptar és que es posi per sobre del benestar del poble els interessos sobiranistes d'uns il·luminats que no tenen cap respecte pel habitants d'aquest país. Quant em refereixo a país em refereixo a Catalunya, que sempre he reconegut que és un país integrat a Espanya, per això defenso el federalisme. Però això és un altre qüestió, el que ara és preocupant és que hem passat per unes eleccions que veritablement no han servit de res. Tot continua exactament igual, les mateixes cares al govern, però en llocs diferents, algunes de noves, però, crec, que en llocs equivocats.

Més a més, amb la que està caient... que cony és la conselleria d'Afers exteriors? Ens hem tornat totalment bojos? Vinga va, gastem el que no tenim en viatges a enlloc, amb més xorrades i deixem que cada vegada hi hagin més ciutadans dormint als caixers dels bancs.

Cada vegada estic més convençut que el president Mas no va saber llegir correctament el que va passar l'Onze de Setembre, es va deixar convèncer de que aquella manifestació era una exaltació al sobiranisme i no una manifestació de desacord amb el que s'està fent.

Que un dia de festa sortint famílies senceres al carrer per celebrar la diada de Catalunya, no vol dir que tots vulguin la independència. Molts d'ells volien expressar la seva insatisfacció per la situació actual, altres el seu desig d'una societat millor, però la lectura que va voler fer en Mas, és la que l'interessava a ell. Va voler aprofitar una manifestació, que en situació normal no hagués reunit ni a la meitat de la gent que va sortir, en una eina per estrènyer al govern de Madrid per aconseguir unes millores en les relacions Espanya-Catalunya. Tot ha sortit al revés, tenia 62 diputats i ara en té 50, els pactes amb ERC ja veurem com acaben i la manca de solidaritat amb els ciutadans cada vegada és més patent. Espero que pel bé de Catalunya tot surti bé, però vist com ha anat fins ara... quina por.

BONES FESTES

NO HI HA FORMALITAT, FINS I TOT ELS MAIES ENS ENGANYEN

Una altra mentida del senyor Rajoy; el món no s'ha acabat.

Abans tot era culpa d'en Zapatero. Suposo que després d'un any de mal govern del PP, les coses comencen a ser culpa d'en Rajoy. Per tant que no s'hagi acabat el món és culpa d'en Rajoy.

Més a més el senyor Rajoy ens ha acostumat a no creure res del que diu. 

Però bromes a part... s'ha acabat el món? 

Crec que sí. 

La culpa no sé exactament de qui és, però crec que tal i com creiem que era aquest món difereix molt de la realitat.

Per a molta gent el món porta acabant-se des de fa massa temps; els que no tenen feina, els que han estat desnonats, els que pateixen una sanitat precària, els que han estat estafats per banquers sense escrúpols... Però crec que la predicció dels Maies no es referia a això. Per sort no coneixien al PP, ni tant sols sabien de l'existència d'Europa, ni de la Merkel.

Eren, potser, més feliços que nosaltres i tenien temps per fer prediccions. Potser si els nostres dirigents fossin més feliços haurien previst la crisi que estem patint.

El que passa també, és que els Maies cultivaven l'estudi, tenien molt respecte per la cultura i defensaven les seves llengües, no tenien cap Wert.

Moltes de les prediccions, més aviat totes, no s'han arribat a complir. Tan sols se les han cregut una colla d'il·luminats bastant incultes. Però cada un és lliure en creure el què vulgui i fer les bestieses que cregui convenients sempre i quant no afectin als altres.

El què passa és que qui ens governen també són una colla d'il·luminats i fan bestieses, sense cap necessitat de prediccions Maies.

Els ciutadans d'aquest país estem permeten que uns ineptes ens portin a la ruïna. Estem permeten que ens robin i no fem res. Els bons governants es preocupen dels seus votants.

Però no hem tingut sort, jo esperava que un meteorit caigués al cap d'aquests ineptes i féssim neteja... bé espero que en el proper fi del món s'arregli tot.

Fins a la propera apocalipsi seguirem aguantant mentides i xoriços.

ENEMICS/AMICS/ENEMICS... I TOT IGUAL

La dreta espanyola sempre ha tingut la necessitat de tenir enemics. Durant el franquisme varem sentir allò dels "contubernios judeo masónicos", hi havia l'amenaça del comunisme i es tenien que defensar els valors de l'anomenada "reserva espiritual de occidente".

Després va venir ETA i el GRAPO, i el franquisme va tenir un altre enemic. Amb la pràctica desaparició d'aquests grups terroristes, els hereus del franquisme necessiten tenir enemics, ells estan acostumats a tenir a la por d'aliada, pel que s'han de buscar contra qui canalitzar les seves frustracions... i els mediocres polítics catalans els hi han posat en safata. Ara la dreta casposa espanyolista ja té enemic: Catalunya. I els atacs seran constants. Això els hi serveix per amagar la seva incapacitat per governar. És l'excusa perfecta per posar en pràctica totes les eines de repressió que feia temps que estaven oblidades. Els dos governs (per cert, de dretes tots dos), han trobat la forma ideal d'amagar les seves mancances a l'hora de dirigir el país.

Uns amb un atac desmesurat a totes les institucions catalanes, sobre tot a la llengua i creant un enemic malèfic que serà el culpable de tots els mals d'Espanya.

Els altres, amb la pitjor gestió de la crisi, ens han ficat a tots en el carro de l'independentisme i estan intentant que oblidem la greu agressió que estan fen als nostres drets.

El de Madrid ho fa a la gallega, sense donar a entendre si va o ve i el d'aquí fent-se la víctima d'algun estrany complot. Entre tots dos estan portant-nos a un enfrontament que ningú vol i que acabarà molt malament.

En Rajoy, com no s'atreveix a donar la cara, utilitza els seus acòlits de la premsa casposa i retrògrada, com El Mundo, La Razón o als bitxos sense qualificar d'Intereconomia, per atacar a Catalunya. En Mas, ara amb el vistiplau d'ERC, utilitza la demagògia.

El senyor Mas va llegir molt malament l'onze de Setembre, no va entendre res. En una apreciació molt particular el comparo amb Cristiano Ronaldo, egòlatra i narcisista. Ho va demostrar en el cartell electoral.

L'altre dia en CR7, en declaracions a una televisió portuguesa, deia que ha aprés que els títols individuals no serveixen de res i els que valen de veritat son els col·lectius. Fa uns mesos deia el contrari i els seus actes així ho demostren.

El president Mas, es va creure que ell era el salvador del país, que amb l'eufòria del 11 de setembre tothom el seguiria amb els ulls tancats, i es va atrevir a convocar unes eleccions que ja donava per guanyades. Però la realitat és una altra: no tothom està amb ell, no ha guanyat cap títol individual i ha tingut que buscar ajuda per jugar en equip. Crec que l'equip que ha trobat no és el més adient per aconseguir alguna cosa. Les amenaces no solucionen problemes, les negociacions sí.

Madrid té la força, té els diners, i els catalans sabem molt bé quines son les nostres prioritats. Potser sí que és necessari un referèndum, que el poble català parli i aquests polítics s'adonin de quina és la realitat.

Parlo amb molta gent del carrer amb problemes reals i tots em diuen el mateix... Si som independents... Tindré feina? El banc em perdonarà l'hipoteca? Canviarà la política d'en Mas i retiraran el co-pagament farmacèutic? (Per cert, un invent del govern de CiU). Els mossos deixaran d'agredir brutalment als ciutadans quan sortim a protestar?

L'actitud de CiU sempre ha sigut la d'un govern absolutista, per sort fins ara controlat pel govern central... Què faran quant no tinguin cap control? Em temo el pitjor, i no m'agrada...                    

2014 ... 16 MILIONS ... I FOTUTS COM SEMPRE

Quins són els veritables valors a la nostra vida?. Començo amb aquesta pregunta després de llegir una sèrie de notícies molt descoratjadores.

Per molts, espero que una minoria, és important que Xavi, Puyol i Messi renovin el seu contracte amb el Barça i que CiU i ERC hagin acordat fer una consulta sobiranista al 2014.

Potser soc una mica pesat, però, és això el veritablement important?.

Ens hem parat a pensar, que el senyor Messi cobrarà 16 milions d'euros a l'any?

Ens hem parat a pensar que el pacte entre CiU i ERC ens ocasionarà més impostos i per tant més problemes?

Durant la dictadura es criticava el fomentar, des de l'estat el futbol i els toros, ja que es considerava una flagrant manipulació de la ciutadania. Ara ens estem trobant amb el mateix, les portades dels diaris prioritzen les notícies relacionades amb el futbol i, a Catalunya, a més a més, el possible referèndum del 2014.

Un altre vegada torno a reclamar una política social i adreçada al ciutadà.

El pobre pare de família que té que pagar una hipoteca, el menjador de l'escola dels seus fills, l'euro per recepta i el 10%, com a mínim, dels medicaments, les ambulàncies i que a sobre està a l'atur, que pensa del contracte de Messi?.

Algú creu que la prioritat dels catalans és la independència?

Cada vegada que obro el Facebook i llegeixo les lloances al pacte de CiU i ERC per haver marcat una data pel referèndum, puc assegurar que se'm remouen els budells. Tots aquests independentistes d'oportunitat saben realment el que passa al carrer?, estic convençut que no, viuen en una bombolla, han patit un rentat de cervell estrany, que no els hi permet adonar-se de la realitat de la societat catalana.

Cada dia surto a caminar i veig més pobres pel carrer, cada vegada sé de gent que té més problemes, segueixen els desnonaments i els nostres polítics continuen amb les seves paranoies sobiranistes. Ja està bé, siguem sensats i solucionem els problemes, no deixem que ens manipulin més creant falses esperances per fer-nos oblidar el que és veritablement important.

Estem patint la crisi més dura dels últims anys i ens trobem amb uns governs, el central i l'autonòmic, totalment incapaços de solucionar els problemes. Els votants ens sentim manipulats i enganyats i quant sortim al carrer ens trobem amb actituds que recorden temps passats; repressió policial, detencions il·legals, agressions al ciutadans i indefensió davant uns polítics corruptes.

La premsa més lleial al PP, criminalitza tot el que ve des de Catalunya i el govern català, en lloc d'intentar apaivagar els ànims, tira més llenya al foc.

On està el seny català?, on estan aquells polítics que anaven a Madrid i sabíen negociar?, els que tenim ara tant sols saben amenaçar, i amb fanfarronades no s'aconsegueix absolutament res, sinó al temps.

"MORRY CHRISTMAS"

 Ahir em queixava de com de malament es parla el castellà i el català, però el que també és vergonyós és l'anglès que parlen moltes figures públiques.
No exigiré que un jugador de futbol parli correctament l'anglès, quant saben que molts d'ells han tingut una clara mancança educacional, però sí el que ningú corregeixi la mala pronunciació en un vídeo que serveix per felicitar les festes als seguidors anglesos d'un determinat equip de futbol.
He tingut la mala sort de veure la felicitació que ha fet Sergio Ramos pels seguidors de parla anglesa del Real Madrid, i m'ha caigut la cara de vergonya en sentir el penós anglès que parla.
Ahir em queixava de la falta de correctors d'estil en mitjans de comunicació, però que una agència de publicitat no comprovi la qualitat d'un producte que veuran, malauradament, milions de persones és patètic.
Tots sabem el nivell intel·lectual d'aquests personatge, encara que hagi publicat un llibre. Com demostro dia a dia en el meu blog, qualsevol indocumentat pot escriure, jo ho faig.
Però el que és més preocupant és que aquest noi té 26 anys i deixa clarament en evidència l'educació d'aquest país.
Com és normal el club al que pertany ha retirat el vídeo, però el mal ja està fet.
Els governs que hem tingut en el transcurs d'aquests anys han anat canviant els sistemes educatius, sense aconseguir arribar a un que sigui veritablement efectiu. Continuem estant a la cua en educació a la comunitat europea i els successius ministres d'ensenyament, dels diferents governs, s'han preocupat més de polititzar que d'educar. Hem passat de la "Formación del Espiritu Nacional" a la "Educación para la ciudadanía" a, pel que sembla, un altre vegada la "Formación del Espíritu Nacional".
El ministre "espanyolitzador" ha fet moltes bestieses i la resta del govern ha mirat a un altre costat.
El ministre "gollum" ens està portant a la ruïna més gran de la història i la resta del govern mira a un altre costat.
La ministra de l'atur esta disposada a batre tots els records en el nombre d'inscrits al INEM i la resta del govern mira a un altre costat.
La ministra de "voy a joder a los inmigrantes" posa cada vegada més complicat l'accés a la sanitat pública, tant d'immigrants com dels del país i la resta del govern mira a un altre costat... doncs bé aquests és el problema, que tots mirant cap a un altre costat i ningú veu els problemes reals del país.
El dia 24 sentirem a Joan Carles de Borbón adreçar-se als ciutadans i dirà que es solidaritza amb els que ho estan passant malament i jo, com cada any, em cagaré amb la mare que el va parir. Perquè ningú es solidaritza amb els que ho passen malament i tothom mira a un altre costat, com el govern, i rebrem felicitacions i "Morry Christmas" i seguirem sense tenir una educació decent, ni es crearan llocs de treball i els sense papers seguiran no tenint atenció mèdica, però els diaris parlaran de Sergio Ramos.

Aquí teniu el vídeo, si algú entén el que diu que m'ho expliqui.

"PISCOLABIS"

Soc un habitual usuari del transport públic, entre altres coses perquè no m'agrada conduir.

En un dels meus desplaçaments en autobús, dues senyores anaven parlant dels problemes que tenien per dormir, una d'elles explicava a la seva contertuliana que el problema era del coixí, i que tenia previst comprar-se un de "piscolabis"....M'he quedat pensant durant la resta del viatge que caram era un coixí de "piscolabis".

Jo creia que un piscolabis era en alguns jocs de cartes, com el tresillo, acció de tirar un triomf superior al que ja és a la taula, amb la qual cosa es guanya basa o també una lleugera refacció que es pren, no tant per necessitat com per ocasió o per regal.

Quant he arribat a casa he mirat els tipus de coixí que hi han al mercat i el més similar que he trobat és un coixí de "viscolàtex" d'una marca molt coneguda.

El lector es preguntarà que a que ve això, i la resposta és molt senzilla, les dues tertulianes coixineres de l'autobús, parlaven en castellà, cosa que no té cap rellevància ja que a Catalunya, mal li pesi al senyor Wert o al senyor Francisco Vázquez, es parla tant el català com el castellà a més d'un munt d'idiomes que moltes vegades no sé distingir.

He fet esment del idioma per destacar que no eren nascudes a Catalunya, per l'accent he notat que venien d'Andalusia, i el que m'ha preocupat profundament és la gran mancança de coneixements lingüístics que es tenen a l'estat espanyol. No seria interessant que el govern es preocupés d'espanyolitzar als que habitualment parlen l'espanyol?.

El castellà és un dels idiomes més rics del món i a Espanya es parla molt malament, no em refereixo a tipus d'accents, em refereixo a un gran desconeixement de la gramàtica i del significat de les paraules.

Cada dia es parla pitjor, tant el castellà com el català.

Fa uns anys, les televisions, diaris, ràdios, es a dir la majoria dels mitjans de comunicació, tenien un corrector d'estil, que a part de assessorar, corregia els erros idiomàtics. Ara amb els correctors per internet estan desapareixent i amb ells la protecció del idioma. Estem farts de sentir bestieses en transmissions esportives, i fins i tot en els informatius. Per molta gent, que per raons que tots sabem, va ser molt difícil l'accés a l'educació, especialment en zones rurals. Per molts, sobre tot els majors de 60 anys, l'única manera d'enriquir els seus coneixements, han sigut, moltes vegades, els mitjans de comunicació i aquests no estan ajudant en aquests moments.

El ministre de educació i cultura, l'impresentable Wert, està més preocupat de polititzar que d'educar. Les intencions d'aquest govern, clarament ultradretiste, és tornar a la unificació educativa, polititzant-la de tal manera que les ideologies que ells defensen vagin calant en els joves estudiants. Volen tornar a l'educació dirigida per fonaments polítics i no permetre la llibertat de pensament.

El ministre Wert deu d'estar molt orgullós dels temps passats, ja que ens vol portar un altra vegada. Pel que sospito l'educació que vol pels nostres fills i nets és la del "piscolabis" en lloc del "viscolàtex".

Si el gran malabarista de l'idioma castellà, el gran Quevedo, aixequés el cap, segur que reptava a duel a tots aquests polítics de pacotilla que ens governen. Era un dels seus entreteniments preferits.

LA SOLITUD DEL LÍDER

M'agradaria que algú m'expliqués com en 12 mesos es pot encabronar a tot un país, però per sectors. Un pot fer emprenyar a tothom de forma global, però anar-los encabronant per sectors és una feina molt meticulosa i estudiada. Un govern pot prendre decisions que perjudiquin a uns i beneficiïn als altres, però el govern de Mariano Rajoy ha anat emprenyant mica en mica a tots els ciutadans per sectors, això sí, sense discriminar a ningú per religió, raça o estatus social i econòmic. Sempre em sentit que dos col·lectius, els metges i els jutges, gaudien d'uns privilegis que ni les dictadures més ferotges havien atacat. Són dos col·lectius que normalment no s'han identificat per la solidaritat amb el ciutadà, però ha arribat un partit, no precisament socialista, i ha socialitzat l'encabronament.

Ja havíem vist manifestar-se a mestres, alumnes i pares, miners i treballadors en general, a jubilats, capellans i monges, infermeres i infermers, auxiliars de geriatria i a minusvàlids, també a discapacitats i a malalts, desprès, per sorpresa de molts, van sortir al carrer els metges i ara el més difícil, han sortit a manifestar-se els advocats, fiscals i jutges.

Enhorabona senyor Rajoy, ja no sé qui li queda per encabronar... a sí quedaven els diputats i avui, fent un esforç sobrehumà, ha aconseguit posar d'acord a tota l'oposició i que presentin una denúncia davant el Tribunal Constitucional.

Com deia, enhorabona, ara la seva solitud és total, tant sols li queda el recolzament d'aquesta fundació feixista anomenada FAES, segueixo sense saber que cony vol dir, però és el de menys. Sí, està sol, ningú, a excepció dels seus incondicionals, que per cert cada vegada són menys, recolza les seves polítiques. Els ciutadans li han donat l'esquena i els seus votants cada vegada estan més decebuts. Està arruïnant un país i és incapaç de prendre una decisió que provoqui el més mínim indici d'esperança (no aguirre).

Mica en mica el pessimisme s'està arrelant a la societat i arribarà un moment que el ciutadà explotarà, i llavors què?, Quines solucions plantejaran els saberuts ideòlegs de la FAES?.

El que més em preocupa és que el pessimisme s'està apoderant de mi. Aquests ineptes estan aconseguint encabronar-me fins i tot a mi mateix i em nego a que ho aconsegueixin.

A partir d'ara em dedicaré a escriure de futbol... no, no pot ser en Mourinho i en Cristiano m'encabronen tant o més que en Rajoy.

Només parlaré del Barça... tampoc, perquè una colla de descerebrats l'estan convertint en un estendard polític i no m'agrada barrejar l'esport i la política. Ara volen crear penyes independentistes. Quins valors estem transmeten als nens?. L'esport és solidaritat, camaraderia, amistat, no podem permetre que és prostitueixi d'aquesta manera. En Mussolini, en Hitler i en Franco, van utilitzar l'esport com arma política, els dos primers van arribar a assassinar a equips contraris per no deixar-se guanyar, el tercer va encastellar a qui ja sabem. 

Mai aprenem de la història i sempre acaba per repetir-se. Sempre som a temps per evitar-ho, no deixem que ens manipulin, al futbol tenim que anar a animar al nostre equip, no a reivindicar res. No ens adonem que els jugadors, normalment, són mercenaris que van amb el que més paga?, Algú creu que si demà o demà passat, les relacions d'un Messi o Iniesta amb la directiva es torcen, no marxaran a un altre equip?. Per molt que ara parlin català i donin petons al escut o la senyera. L'esport és el que és, esport, i la política... bé no sé que és exactament la política, però segur que no és solidaritat, camaraderia i amistat, segur, sí ho fos aquest govern actuaria d'un altre manera.

MÉS XIMPLES I NEIXEN CÀNTIR

BOBO 1º

“El 29 de Mayo de 1998, Bartolomé Rubia Muñoz "Bartolín" de 27 años, un concejal del PP en su ayuntamiento, fue secuestrado en la localidad de La Carolina en la provincia Jaen, un feudo popular de unos 15.000 habitantes.

Una llamada en nombre de la banda terrorista ETA, advertía de que Bartolomé había sido secuestrado por miembros de ETA. Inmediatamente, se creó una alarma social, ya que se temía que ETA volviera a repetir un suceso como el del tristemente asesinado Miguel Ángel Blanco, ocurrido diez meses atrás.

Al día siguiente, Bartolín apareció en la otra punta del país, más concretamente en la localidad de Irún en la provincia de Guipúzcoa, sin documentación, con apenas 200 pesetas en el bolsillo y sin tan siquiera su teléfono móvil, que acabaría traicionándole. Cuando los agentes de la Erzaintza lo encontrarón, Bartolín relató la historia de su secuestro:

Bartolín aseguraba que había sido secuestro por ETA. Un hombre y una mujer lo raptaron, y los trasladaron desde su pueblo natal hasta Linares. Según su relato, lo obligaron a beber una cocacola con una sustancia que lo adormeció; después, lo metieron en un tren con dirección a Irún. Una vez allí y tras montar en un coche, consiguio escapar de sus secuestradores, abriendo la puerta del coche y tirandose en marcha por un terraplén.

Pero el 30 de Mayo, los investigadores de la policía reconstruyeron la historia de Bartolín y descubrieron que todo había sido un montaje ideado por el propio Bartolín, que incluso reivindicó su propio secuestro desde su teléfono móvil.

Trás descubrirse la farsa, Bartolín pasó de ser una víctima de ETA, a objeto sospechas, enfado y más tarde chistes para la mayoría, además de producirse una ola de indignación a nivel nacional. Bartolín fue trasladado de nuevo a su pueblo natal, donde aguardaban en la puerta de su casa, a pesar de la lluvia, unas 300 personas formadas por periodistas y vecinos de La Carolina. Al llegar a su casa, le esperaban sus familiriares, y testigos aseguran que su padre, nada más verlo, le soltó dos sonoras bofetadas, tras lo cual, Bartolín rompió a llorar como un niño. El que era alcalde de La Carolina y el padrino de Bartolín declaró: "En todas las familias hay un tonto, y a mi me ha tocado este".”

BOBO 2º

“El diputado del Partido Popular Santiago Cervera fue detenido ayer por la Guardia Civil aunque fue puesto en libertad tras prestar declaración, al verse involucrado en un asunto de extorsión económica, según informa «Diario de Navarra».

El pasado día 5, el presidente de Caja Navarra, José Antonio Asiain, recibió un correo electrónico anónimo en el que se le exigían 25.000 euros a cambio de no hacer público unos ingresos en su despacho de abogados a cargo de Caja Navarra. El anónimo le especificaba que debía depositar el dinero en un ranura de la muralla de Pamplona.

Asiáin, que estaba de vacaciones, puso en conocimiento de la Guardia Civil el caso y la Benemérita estableció un dispositivo de vigilancia en el lugar donde se debía de realizar el pago. Posteriormente, Santiago Cervera recibió otro correo anónimo en el que le conminaba a recoger un sobre en el mismo lugar donde había sido citado Asiain dos días después.

Cuando Cervera acudió al lugar el dispositivo de la Guardia Civil procedió a la detención del diputado. Posteriormente fue puesto en libertad.”

Les dues històries són reals i de dos membres del PP. No dubto en absolut de la honradesa del segon, però, és què tots els ximples són del PP?

No em responeu, ja sé la resposta.

El que em preocupa és que pertanyen... o pertanyien al partit que governa aquests país. En el 98 governava l'Aznar i en el 2012 en Rajoy, és a dir, sempre hi ha un ximple... bé dos.

Algú em podrà dir que dos casos en tant de temps no demostra res i és veritat, no és una prova de la imbecil·litat supina dels membres del PP, però, i si afegim... Wert, Gallardón, Aguirre, Sànchez-Camacho, Saenz de Santamaria, Montoro, de Guindos i Botella? A que canvia la cosa?.

M'he adonat que són tant ximples que consideren ximples als altres, es creuen que ens enganyen i no és veritat. Ja no tenen capacitat per enganyar-nos. Han perdut la credibilitat i ja no els hi tenim cap respecte. La premsa humorística s'està encebant amb ells i en lloc de rectificar, cada vegada la fan de més grossa.

El president de l'Assemblea de Madrid, José Ignacio Echeverría, prohibeix la presència de convidats en els plens del Parlament regional després de l'acte de protesta de la 'marea blanca' dijous passat. Quant no els hi agrada una cosa la prohibeixen i tema solucionat.

Si la gent es manifesta, s'envia a la policia i tema solucionat.

Si els bancs han fet mals negocis, se'ls injecten diners i tema solucionat.

I així podríem seguir tot el dia, és el sistema Rajoy; el que em molesta ho prohibeixo, si la premsa fa preguntes incòmodes, no contesto i ja està.

I ara creieu que els únics imbècils del PP, són els dos personatges del principi de la història?. Malauradament, crec, que aquests dos personatges són tant sols la mostra d'una classe política que té que desaparèixer ràpidament, abans que ho contaminin tot.

"EDUCACIÓN Y DESCANSO"

Avui m'he adonat que la nostra societat està ferida de mort. Els valors que sempre ens han inculcat els nostres grans s'estan perdent a passos agegantats.
Els polítics quant van irrompre a les nostres vides, i desgraciadament per molts de nosaltres ho van fer molt tard ja que vàrem néixer en una dictadura, semblava que ho feien per representar-nos i defensar els nostres drets.
Els que estaven a la dictadura no eren polítics, eren senyors amb bigoti, allunyats dels problemes dels ciutadans i amb la única missió de imposar les seves idees, normalment basades en ideologies feixistes i religioses, i reprimir al poble econòmica i intel·lectualment.
Era l'època d'ideologia única i pobre de tu que se t'acudís pensar per tu mateix. El problema actual és que no porten bigoti. Bé algun ideòleg de dretes sí. El Partit Popular ha sigut, i és, el pitjor que li ha passat a aquest país des de la dictadura. Vàrem passar d'una Espanya en blanc i negre, amb moltes carències culturals i socials, a una Espanya que poc a poc anava prosperant. Les classes socials s'anaven apropant, la diferència entre la classe baixa i la mitja estava cada vegada més a prop, els rics estaven més a prop de les mitjanes.
Els governs socialistes ho anaven fent mitjanament bé i la dreta protestava per la pèrdua de privilegis. Va arribar el PP d'Aznar, amb l'ajuda de CiU, i va aconseguir ficar-nos en guerres i patir atemptats islamistes, els vàrem aconseguir fer fora i va arribar un altre vegada el socialisme, aquest cop amb polítiques molt socials i poc econòmiques, amb una crisi que no van voler veure i una oposició ferotge, que no havia admès la seva derrota a les urnes. Hem viscut set anys amb la oposició més deslleial amb un govern democràtic, amb acusacions vergonyoses i intents de manipulació de la ciutadania. Va arribar a ser menyspreable.
Però després de molts intents del PP, amb un candidat gris i manipula-ble, ha tornat a tenir el poder a base de mentides i amb el recolzament d'una sinistre fundació anomenada "FAES", que exactament no sé que vol dir i que tampoc tinc cap interès en saber-ho, ho podria mirar per internet però amb fa mandra.
Crec que "FAES" podria ser "FASCISTAS ESPAÑOLES", però crec que no vol dir això.
Com estava dient, han tornat al poder amb l'ajut d'aquesta fundació, la qual ha col·locat estratègicament a uns dels seus ideòlegs en un dels ministeris que més mal pot fer a la ciutadania, cultura, educació i esports. Aquest ministeri s'assembla cada vegada més a allò que en Franco va crear i es deia "educación y descanso".
El partit popular, per sí sol no podia guanyar les eleccions, necessitava als votants d'extrema dreta i una desídia total dels votants d'esquerres. Aquestes dues causes es van donar ara fa un any i estem patint la crueltat política més gran dels últims 37 anys.
Molts, per facebook o Twiter, donen les gràcies, sarcàsticament, als votants del PP, però potser també els hi tindríem que agrair aquesta situació als no votants d'esquerres.
Quant l'esquerra entra en guerres internes, soluciona el problema tancant-se en ella mateixa. S'oblida del poble i es converteix en un animal ferit que s'amaga i perd el contacte amb la realitat. Si l'esquerra no desperta no sortirem mai d'aquest cercle de despropòsits que ens estan portant a una degradació de la societat que aviat no tindrà solució.

La dreta està còmoda amb un poble inculte, pobre i desesperat. La dreta vol un poble submís, vol que la desesperació per sobreviure el dia a dia ens ennuvoli la capacitat de pensar i prendre decisions. No deixem que ens enganyin amb cortines de fum, el veritablement important és solucionar l'atur, solucionar la sanitat, l'educació, defensar les pensions. Demà o demà passat, quant això no sigui prioritari, ens assentarem i parlarem, en català o castellà, d'independentismes, federalismes i altres coses, però de moment solucionem els problemes, no creem més i tampoc permetem que els creen els polítics, al cap i la fi els paguem nosaltres i els podem despatxar quant vulguem. Tant sols tenim que aplicar la llei que ha creat el PP.

SÍ QUE ES POT SER MÉS POCAVERGONYA

M'he adonat que quant els polítics volen manipular l'opinió dels ciutadans, tants sols tenen que apel·lar als sentiments patriòtics. Va començar CiU amb els seus missatges independentistes i ha continuat el PP amb un presumpte atac a la llengua. He dit presumpte perquè és un esborrany i encara no sabem de cert que és el que passarà.

Si mirem amb perspectiva ens adonarem que a les xarxes socials i als diaris catalans, l'únic que importa de veritat és la defensa de la llengua i la independència. Crec que de tot el que està passant és el menys important, ja se que alguns em tractaran de poc patriota o poc català, se me'n fot.

La meva veritable preocupació son els quasi sis milions d'aturats, el creixent augment de la mendicitat, els més de dos milions de nens que tenen una gran carència en alimentació, les famílies desnonades que passaran el Nadal al carrer, la humiliació constant, com éssers humans, que estem patint per part d'un govern totalment insolidari i repressiu, aquesta és la meva preocupació i és la que tindrien que tenir els ciutadans. No si parlarem en català o en xinès.

Cada vegada som més pobres, econòmica i intel·lectualment, ens hem deixat manipular i els polítics han aconseguit que les nostres prioritats siguin les que els interessen a ells, de manera que els greus problemes que patim passin a ser secundaris.

Cap diari parla del drama social, però parla de la llengua vehicular a les escoles, i no em refereixo tant sols a Catalunya, també a Euskadi o Galícia.

Potser és que no estic suficientment conscienciat de la causa independentista o idiomàtica, però prefereixo no tenir parats, no tenir pobres, no tenir nens sense possibilitats de tenir una vida digna a tenir un país independent o parlar una llengua o un altra.

Per altre banda, quin país independent tindríem?, un governat pels mateixos que s'han associat al PP per tirar endavant retallades brutals i que perjudiquen tant sols a les classes mitjanes i baixes?.

Em nego a seguir el joc a polítics sense escrúpols que abandonen el poble per al seu benefici. El governant honest primer soluciona els problemes dels ciutadans, després fa les altres coses, els que tenim aquí només volen al ciutadà a l'hora d'anar a votar.

Tinc ganes de veure a Facebook o Twiter gent demanant millores socials i no estat propi, vull veure gent reclamant justícia social i no reivindicacions insolidàries que no preocupen a la majoria. Vull que sigui més important l'habitatge o l'alimentació que la proclamació d'una independència utòpica i sense una base real. Vull que tothom accedeixi a l'educació sense preocupar-nos amb quin idioma.

Està molt be que defensem la nostra identitat i els nostres drets, però no podem oblidar la solidaritat amb els més necessitats i anteposar als problemes reals les manipulacions d'uns polítics interessats en seguir en el poder al preu que sigui.

Ja que els polítics estan totalment incapacitats per solucionar els problemes dels ciutadans, comença a ser hora que els solucionem nosaltres, donem l'esquena als polítics i sortim al carrer a reclamar el que és veritablement important. Tenim que exigir un canvi en la política que està portant a terme un govern basat en la mentida i la manipulació. Un govern que avui ha participat en l'acte més vergonyós d'aquest segle; acceptar el Premi Nobel de la Pau. Espero que hagi sigut una broma i que demà ens diguin que es van confondre de dia i creien que era el 28 de desembre, els sants innocents.

NO ES POT SER MÉS POCAVERGONYA

Ha arribat un moment en el que o els ciutadans prenem les regnes del nostre destí o aquesta colla de fills de puta, que van enganyar a una gran majoria dels ciutadans per aconseguir la majoria a les urnes, es carregaran tot el que hem aconseguit en molts anys de treball i lluita.

La última bestiesa que se'ls ha acudit és la privatització de l'orientació i els serveis de col·locació pels aturats a Castella -- La Manxa.

La número dos del PP, vol privatitzar l'atur. És pot tenir més poca vergonya?, fins quant podrem aguantar?. Sembla mentida, però en menys d'un any de govern, aquests inconscients han aconseguit carregar-se tot l'estat de benestar.

Com ja he dit en altres escrits estan portant a la misèria a la majoria dels ciutadans, mentre ells cada vegada són més rics. Com ho podem parar?. Malauradament estan portant al país a una situació tan desesperada que els aldarulls al carrer cada dia estan més a prop. No parlo de grups antisistema, que no deixen de ser una colla de gamberros teledirigits per gent sense escrúpols, parlo de ciutadans veritablement indignats i sense por a perdre res, ja que no els hi queda res.

Estem veient com cada dia hi ha més gent sense casa, sense possibilitats de trobar feina i els aturats augmenten dia a dia.

L'ofensiva a la retallada de llibertats no tant sols ha començat en les retallades de la sanitat, les pensions, etc., han començat atacant directament a la identitat dels pobles, reprimint la cultura i la llengua, utilitzant l'escola com arma ideològica, imposant la religió com idea única i l'idioma espanyol com a única llengua de comprensió.

El franquisme ho va utilitzar i es va mantenir 40 anys en el poder, sembrant la por mitjançant la religió i la repressió. Els nostres pares i avis s'ho van trobar de sobte i no sabien de que anava la pel·lícula, però nosaltres, per sort, ja sabem de que va.

No permetem que tornin a instaurar el regne de l'horror, no podem permetre que el franquisme torni a instaurar-se en la nostre vida, fem-los fora, exigim unes noves eleccions i no permetem que personatges tan sinistres com Wert, Gallardón o Cospedal, ens facin reviure unes èpoques en les que no ens van deixar ser feliços. Sinó ho fan per les bones... doncs que s'atinguin a les conseqüències.