Esta
vist que en aquest país no dimiteix ningú. En Duran diu que no
marxa, l'alcaldessa de Madrid, l'Ana Botella, tampoc marxa, i mira
que tots dos l'han feta grossa.
En
Duran tindria que dimitir per bocamoll. Si en el seu moment s'hagués
quedat callat, ara ningú li demanaria la dimissió.
El
cas de la Botella ja és més penós, gràcies a la mala gestió del
seu equip i d'ella mateixa han mort cinc noies, però no dimitirà.
A
Madrid la única que va dimitir, cinc minuts abans de que la fessin
fora, va ser l'Aguirre... em sembla que m'he equivocat de foto, però
no té importància.
El de la foto estava totalment sonat i era
malvat i la... bé tant és, ho deixaré corre.
Com
estava dient, ningú dimiteix.
Això
sí, ens queda l'esperança de que algun ministre tingui que demanar
la baixa per menjar productes caducats. Sí, el ministre Cañete,
segons ha declarat, es menge els iogurts caducats.
Aquests
són els polítics que ens governen, uns no se senten responsables de
les bestieses que fan, encara que hi hagin morts pel mig, altres
mengen iogurts caducats i altres menteixen sense escrúpols.
Cada
vegada està més clar que aquest país està en mans d'una colla
d'ineptes i pocavergonyes... ui! A veure si ara em cauran cinc
partits de suspensió per dir que son uns pocavergonyes. És el
càstig que li han posat a Sergio Ramos per dir-li això al àrbitre.
Si l'hagués arrancat el cap a un contrari d'una coça, s'hauria
quedat en un partit i gràcies, però com ha insultat a l'àrbitre...
Estic
convençut de que la degradació moral que estem patint està
directament relacionada amb la manca de escrúpols dels nostres
polítics.
El
ministre de "justícia?", l'amic Gallardón, s'ha trobat
que el poder judicial lamenta que superi Franco i Primo de Rivera i
diu que la seva cadena perpètua, encara que hi hagi tractat de
camuflar, no la van instaurar ni els dos últims dictadors espanyols.
La
delegada del govern a Madrid segueix perseguint a un pobre noi que
participava en un piquet informatiu el 14 de novembre.
En
Rajoy està per Algèria... i la filla de Klaus Kinski publica un
llibre en el que acusa al seu pare, mort fa més de 20 anys, d'abusos
sexuals.
Aquest
és el nostre país i el món en el que vivim.
A
Espanya tenim a "Aguirre, la ira de Rajoy" i la resta del
món "Aguirre, la ira de Dios".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada