Quins
són els veritables valors a la nostra vida?. Començo amb aquesta
pregunta després de llegir una sèrie de notícies molt
descoratjadores.
Per
molts, espero que una minoria, és important que Xavi, Puyol i Messi
renovin el seu contracte amb el Barça i que CiU i ERC hagin acordat
fer una consulta sobiranista al 2014.
Potser
soc una mica pesat, però, és això el veritablement important?.
Ens
hem parat a pensar, que el senyor Messi cobrarà 16 milions d'euros a
l'any?
Ens
hem parat a pensar que el pacte entre CiU i ERC ens ocasionarà més
impostos i per tant més problemes?
Durant
la dictadura es criticava el fomentar, des de l'estat el futbol i els
toros, ja que es considerava una flagrant manipulació de la
ciutadania. Ara ens estem trobant amb el mateix, les portades dels
diaris prioritzen les notícies relacionades amb el futbol i, a
Catalunya, a més a més, el possible referèndum del 2014.
Un
altre vegada torno a reclamar una política social i adreçada al
ciutadà.
El
pobre pare de família que té que pagar una hipoteca, el menjador de
l'escola dels seus fills, l'euro per recepta i el 10%, com a mínim,
dels medicaments, les ambulàncies i que a sobre està a l'atur, que
pensa del contracte de Messi?.
Algú
creu que la prioritat dels catalans és la independència?
Cada
vegada que obro el Facebook i llegeixo les lloances al pacte de CiU i
ERC per haver marcat una data pel referèndum, puc assegurar que se'm
remouen els budells. Tots aquests independentistes d'oportunitat
saben realment el que passa al carrer?, estic convençut que no,
viuen en una bombolla, han patit un rentat de cervell estrany, que no
els hi permet adonar-se de la realitat de la societat catalana.
Cada
dia surto a caminar i veig més pobres pel carrer, cada vegada sé de
gent que té més problemes, segueixen els desnonaments i els nostres
polítics continuen amb les seves paranoies sobiranistes. Ja està
bé, siguem sensats i solucionem els problemes, no deixem que ens
manipulin més creant falses esperances per fer-nos oblidar el que és
veritablement important.
Estem
patint la crisi més dura dels últims anys i ens trobem amb uns
governs, el central i l'autonòmic, totalment incapaços de
solucionar els problemes. Els votants ens sentim manipulats i
enganyats i quant sortim al carrer ens trobem amb actituds que
recorden temps passats; repressió policial, detencions il·legals,
agressions al ciutadans i indefensió davant uns polítics corruptes.
La
premsa més lleial al PP, criminalitza tot el que ve des de Catalunya
i el govern català, en lloc d'intentar apaivagar els ànims, tira
més llenya al foc.
On
està el seny català?, on estan aquells polítics que anaven a
Madrid i sabíen negociar?, els que tenim ara tant sols saben
amenaçar, i amb fanfarronades no s'aconsegueix absolutament res,
sinó al temps.