BRUIXES I PRINCESES I HEROIS I VILANS.

Aquest país, poc a poc, s'està convertint en un conte medieval, tenim bruixes i princeses, herois i vilans, les princeses es tornen bruixes i els herois... vilans.

Fins ara el jutge Castro era el "adalid" de la honestedat, era el salvador de les essències reials, malmeses per les males accions del monarca, que a part de matar elefants col·leccionava amants i per el corrupte gendre, que amb amics poc recomanables, Camps, Matas, Rita Barberà, feia negocis poc honestos.

Però... com si d'un malvat bruixot es tractés, el jutge Castro, ha convertit la rossa princesa (infanta) en una bruixa malvada, que utilitza els diners dels súbdits, recaptats pel seu príncep... blau(grana), per viure en un palau colossal.

El malvat jutge ha atacat el més sagrat, la "nena" de sa majestat i com valerós cavaller medieval, la fiscalia ha sortit a defensar l'honorabilitat de la bella dama.

La fiscalia a interposat recurs per la imputació de la infanta i els nobles cavallers de la gavina han sortit a recolzar aquesta decisió, col·laborant amb un ferotge atac a tot el que gosi estar d'acord amb la imputació.

El cavaller de la gavina, Vicente Martínez Pujalte, ha sigut el primer en aixecar la veu i, sense ruboritzar-se, ha acusat al jutge de actuar per protagonisme...

(També està clar que al PP no li agrada gens aquest jutge, és el del cas "Palma Arena" i va engarjolà a alguns membres populars.)

Però al que anava, els cavallers de la gavina, de la mà de la premsa fidel al règim, han començat la gran creuada per desprestigiar al jutge Castro, el fins ara heroi s'ha convertit en vilà.

Ha passat de ser lloat a ser estigmatitzat i s'ha obert la veda. Des d'avui, com si de la caça de la guineu es tractés, els cavallers de la gavina, perseguiran sense descans al irreverent jutge fins haver satisfet als seus magnes amos.

Les fogueres estan enceses i a arribat l'hora de començar a cremar a bruixes i bruixots per tal de salvaguardar la, falsa, honestedat de la infanta ultratjada.

El mag Merlín, reencarnat en la figura de Rajoy, no ha obert la boca, potser s'ha quedat bocabadat, i com sempre, esperarà que el temps calmi la tempesta.

El gir que ha donat el cas, amb la imputació de l'infanta, dóna aire als cavallers de la gavina i els hi serveix per distreure als súbdits de les actuacions del cavaller negre del conte, el príncep de les tenebres i dels sobres, el comte de la peineta, el cavaller Bárcenas.

La dama Cospedal, avui respira una mica més tranquil·la, hi ha un altre malvat en el regne i d'aquest no té que donar explicacions... ni en directe ni en diferit... i "colorín colorado..." aquest conte... acaba de començar.

LA MALALTIA DEL PRESIDENT

Des de fa molts anys els investigadors mèdics busquen trobar solucions a les malalties que més afecten a la població.

S'està avençant en la curació del Càncer, les investigacions pel tractament de l'Alzheimer estan molt avançades i un munt d'estranyes malalties estan en processos, en alguns casos, de futures solucions... però... i la malaltia del PP?

Sí, el PP té una greu malaltia i és un tipus d'Alzheimer selectiu.

M'explicaré; l'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es manifesta com a deteriorament cognitiu i trastorns conductuals. Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua immediata de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien, però l'Alzheimer selectiu que pateix el PP només produeix la pèrdua de memòria de determinats esdeveniments.

Un exemple és quan tots els membres del govern no sabien que el senyor Bárcenas seguia treballant al PP, quan la senyora Mato no recorda qui pagava les factures de les seves festes o no recordava quins cotxes tenia al garatge de casa seva. Un altra mostra és el desconeixement de les activitats del senyor Dorado per part del president de la Xunta.

En relació a l'amistat del senyor Nuñez Feijóo amb el “narco” Marcial Dorado, contrabandista en els anys 90, no tindria cap importància si no estès pel mig la deshonesta campanya, que va liderar, en contra del ex vicepresident de la Xunta Anxo Quintana, per unes fotografies "similars", però amb un honrat empresari gallec.

Els integrants del PP pateixen aquesta malaltia i sembla què, a diferència del veritable Alzheimer, és molt contagiosa.

El més malalt de tots és el president del govern, el senyor Rajoy.

Ha oblidat que és president del govern.

S'ha tornat en una espècie de viatger en el temps que ha oblidat quines són les seves obligacions i els seus compromisos amb els seus votants.

Es mou pel món sense saber, ben bé, quina és la seva comesa i segueix creient que qui governa és en José Luís Rodriguez Zapatero.

Les coses continuen sent culpa del PSOE i ell, amb cara de no assabentar-se de res, pren el pèl a periodistes i ciutadans sense ruboritzar-se.

Les seves prioritats són; no cremar-se, anar a veure partits de futbol i satisfer als amos europeus.

La sensació que tinc és que està perdut, molt malalt, i què ha arribat un moment en el que ha acceptat que la corrupció és una realitat amb la que es té que conviure.

Fa discursos sense cap sentit, sense parlar dels temes que veritablement preocupen als ciutadans i, amb el recolzament de la premsa afí al seu règim, enganyar-nos i fer-nos culpables dels seus propis errors.

És el president més mentider que aquest país a patit i cada vegada està més a prop d'un dictador repressiu que d'un president democràtic.

Estimats investigadors mèdics, estudieu aquesta malaltia i trobeu-li una solució, sinó la tindrem que buscar nosaltres i quan el poble té que buscar les solucions, aquestes acaben sent molt radicals.

HOMÒFOBS: BOJOS O REPRIMITS?

El començar a escriure sempre és difícil, sobretot per la quantitat de temes que un pot escollir.
Els Bárcenas i companyia són una font inacabable d'inspiració, però avui, un anormal m'ha inspirat per escriure.
No acostumo a llegir segons quines pàgines Web, més que res per salvaguardar la meva precària salut mental, però avui, gràcies a estar tafanejant per Facebook, he llegit un article en una pàgina Web que feia molt de temps que no visitava.
L'article estava signat per... bé el nom no té cap importància, al igual que el nom de la pàgina, ja que habitualment a la merda no se li posa nom.
El tema era... ben bé no se, encara, quin era el tema en concret; criticava durament el matrimoni entre persones del mateix sexe, insultava als homosexuals i a tot el que gosa defensar la llibertat dels éssers humans.
El paio, al qual no nomenaré, no tinc cap interès en fer-lo famós, deixa entreveure unes inclinacions ocultes i reprimides que li fan odiar el que en el seu interior sembla ser un desig.
Sempre s'ha dit que els més homòfobs són els que es resisteixen a "sortir de l'armari", és a dir els més reprimits.
Això no tindria cap importància sinó fos per la proliferació de pallassos, que emparant-se en la llibertat d'expressió, que ells després menyspreen, llencen tot tipus de merda contra allò que els hi molesta o desitgen i no s'atreveixen a expressar.
La homofòbia és molt habitual en gent amb un nivell intel·lectual molt precari i amb una mentalitat tan petita que no coneix res més enllà el seu reduït cercle d'amistats, tan mancades d'intel·ligència com ells mateixos.
Com podeu apreciar no he transcrit cap fragment de les ximpleries escrites per aquest personatge, no val la pena, embrutaria el meu blog amb paraules poc edificants i no és pas el meu desig, però sí que crec que el lector mereix poder accedir, si vol; visiteu Roses Digital i amb la olor podreu arribar fins a les bajanades del, en cap moment nomenat, reprimit autor del penós article.
Suposo que llegirà això, encara que estigui en català -l'article està escrit en castellà- però aviso que no penso tornar a parlar del tema, em fa fàstic.
La gent que pensa d'aquesta manera no mereix que perdi més temps amb ells i ni que vosaltres perdeu el temps llegint-los.
Tornaré als meus amics Bárcenas i companyia, són uns xoriços pocavergonyes, però al menys respecten als éssers humans... encara que intentin robar-nos.

"ÈTICA"

Què és l'ètica?

Segons el diccionari; conjunt de normes morals que regeixen la conducta humana.

Segons els polítics... no saben el que és, i segons Mourinho...

Fa uns dies que estic indignat, sobre tot amb la gentussa que escriu i parla creient-se posseïdor de la veritat.

Com es pot acusar de terroristes a gent que lluita pels més desafortunats?

Com un polític pot dir bajanades tant grans i que ningú li tanqui la boca d'un mastegot?

El que està clar és que tothom es creu amb la potestat de criticar i opinar de coses de les que moltes vegades no en tenen ni la més petita idea.

També m'indigna molt la constant queixa d'alguns, suposats, independentistes sobre els teòric "espoli fiscal".

Això ve per un post, que he vist a Faceboock, en el que demanaven que a TV3 sortís un "banner" en el que s'anés reflectint el suposat espoli que Catalunya pateix.

M'agradaria que tots aquests que reivindiquen la realitat d'aquest espoli el demostressin amb números i no tant sols amb rumors provinents de polítics manipuladors.

És cert que Catalunya aporta molts diners a l'estat central, però també ho fan altres comunitats i en molts casos amb quantitats molt superiors.

Però aquest no és el tema, això que ho solucionin els economistes, el problema és la manca d'ètica i de solidaritat.

El govern del PP ha perdut tota ètica, ha decidit atacar tot el que l'hi molesta i acabarà pagant-lo molt car a les properes eleccions. Però, potser, els que han perdut tot tipus d'ètica són els periodistes afins al règim, em refereixo als grans justificadors de totes i cadascuna de les malifetes del govern, els què, seguint les indicacions dels seus amos, criminalitzen tot el que és contrari a les doctrines feixistes, cada vegada més arrelades en els membres del govern.

Em venen molts noms al cap, però crec que el lector sap perfectament a quins personatges em refereixo.

Aquesta mancança d'ètica també s'ha traslladat al món de l'esport i, avui, ens em assabentat que l'entrenador del Real Madrid, José Mourinho, ha fet arribar al proper rival del FC Barcelona, un vídeo en el que es poden apreciar els seus punts més febles. Veritablement no té importància, suposo que l'entrenador del PSG ja coneix perfectament al Barça, però el que no és ètic és l'actitud del senyor Mourinho.

Si la senyora de Cospedal, la senyora Cifuentes i la senyora Llanos de Luna no tenen ètica, què podem esperar d'un frustrat mal perdedor com Mourinho?

Si el govern del PP no té cap respecte als ciutadans, què podem esperar dels seus acòlits?

No sé si el que he escrit és ètic o no, però del que sÍ n'estic ben segur és que gent com els de la PAH són els més ètics que he conegut... els polítics, sobre tot els del PP, no.

GIRONA M'ENAMORA

ELS "FILOXIMPLES"

"Filo", element compositiu que ve del grec i que significa "amic" o "amant de".

La nova “mamarratxa” de torn, hereva de la inefable Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes, a etiquetat de "filoetarras" als components de la PAH. Probablement la pallassa aquesta no sap el que vol dir "filo", (potser ho confon amb la massa utilitzada a pastisseria), però, segur que els seus coneixements del grec es limiten al que tots estem imaginant.

Una de les particularitats del feixisme és la sistemàtica agressió a la moral del poble.

Utilitzar el poder per anar denigrant a les persones i convertir-les en éssers sense voluntat i sotmesos a les macabres maquinacions dels que manen, és una tàctica molt normal entre la dreta més casposa.

Els feixistes veuen enemics a tot arreu i consideren que tot el que no està amb ells és un enemic potencial al qual es té que destruir.

En l'època del dictador Franco es parlava dels contubernis jueu maçònics, els quals ningú sabia ben bé que significava, però que els fidels al règim feien ressò en tots els seus cercles.

La premsa fidel també parlava i atacaven a tot el que era contrari als pensaments del govern.

El govern del PP no sap com sortir-se'n del embolic en que, poc a poc, s'anat ficant i la solució més fàcil és culpar als demés.

Tot està orquestrat.

No interessa que el poble es reveli contra el govern establert, i com estem en una, suposada, democràcia, no poden atacar directament al poble, com ells desitjarien.

No poden fer sortir als soldats al carrer i disparar als manifestants, encara que molts ho somien, per dissuadir-los de protestar. Llavors la solució és un atac sistemàtic a tot el que molesta.

Si hi han ciutadans que protesten pels desnonaments... se'ls criminalitza comparant-los amb grups terroristes.

Si els ciutadans surten al carrer per protestar... se'ls criminalitza comparant-los amb la "Kaleborroca".

Si els jutges es posen a favor dels ciutadans... se'ls aparta de la judicatura i se'ls acusa de voler ser "estrelles".

Un govern inútil i corrupte té necessitat de destruir qualsevol brot de consciència social per tal de poder continuar reprimint al poble.

Ens estan portant a un nivell de pobresa veritablement alarmant i les solucions que proposen són retallar més les nostres llibertats.

Els nostres governants estan ferits i, com feia el desaparegut toro "Ratón", en pau descansi, donen cornades a tot el que es belluga.

Han aconseguit els peons perfectes, polítics amb un desmesurat afany de poder i protagonisme, sense cap tipus de moral i disposats a agredir, insultar i menysprear al ciutadà, si el seu amo els hi mana.

La delegada del govern a Madrid és una clara mostra, al igual que la delegada del govern a Catalunya. Són les hereves d'aquelles matrones de la "Sección Femenina", que humiliaven a les dones i depreciaven als homes.

L'assetjament a la ciutadania està arribant a nivells totalment inaguantables i ara, aquests governants ineptes, es queixen de patir l'"escrache".

La premsa fidel al règim, els de sempre, criminalitzen aquestes accions, però en cap moment he vist que hagin criminalitzat les agressions als ciutadans.

A mi, personalment, no m'agrada aquest tipus de sistema reivindicatiu, però malauradament crec que no queda més remei.

MARCIANS I ALTRES ESPÈCIES

Hi han extraterrestres?

Hi ha molta gent que ho creu i fins i tot esgrimeixen raons més o menys convincents; parlen de les piràmides d'Egipte, dels "tòtems" de la illa de Pasqua i, com no, del cas Roswelt i el paral·lel 33.

Els humans portem segles buscant vida intel·ligent més enllà de les estrelles quant encara no la hem trobat al nostre propi planeta.

Hi han éssers que pul·lulen pel nostre entorn i dels quals tinc seriosos dubtes de la seva procedència, sobre tot dels que asseguren haver estat abduïts o que han tingut contactes amb habitants d'altres galàxies.

També hi ha gent que utilitza la suposada existència d'éssers d'altres planetes per buscar excuses en situacions compromeses. Un exemple podria ser la del marit que arriba a altes hores de la matinada a casa seva i l'esposa li pregunta d'on ve i ell li explica que ha sigut abduït per una nau extraterrestre... bé aquesta és una mostra, però no és de lo què vull parlar. Les infidelitats dels altres mai m'han cridat l'atenció, ja que sempre he considerat que és un problema entre dos... o tres, tant és.

La raó de la pregunta del principi és per l'actitud de moltes persones que ens envolten. Actituds com la de certs membres del govern, alguns entrenadors de futbol o simplement de veïns o coneguts.

La política, com ja he dit moltes vegades, cada vegada està més allunyada del poble i la crispació del ciutadà cada dia és més evident. Crec que un distanciament tant gran tant sols pot ser per una diferència, ja no d'educació o cultura, sinó senzillament, per ser d'una raça alienígena.

Han perdut tot tipus d'empatia i mentre cada vegada hi ha més gent passant-lo malament, ells es preocupen de nimietats.

Sempre hem cregut que la desaparició dels dinosaures va ser ocasionada per un meteorit o un fenomen meteorològic que va congelar el planeta, però, i si va ser per la visita d'uns alienígenes, antepassats dels que ara ens estan destruint?

Éssers tant abjectes com Bárcenas, Camps, Matas i companyia, que roben sense preocupar-se de les conseqüències que ocasionen amb les seves accions, no poden ser d'aquest planeta, tenen que ser successors dels mateixos que van matar als dinosaures.

Altres que deuen de ser d'un altre planeta, són els periodistes, fidels al règim, que troben explicació a totes les actuacions d'un govern cada dia més inepte i corrupte. Per força tenen que venir del mateix lloc, ja que qualsevol persona amb dos dits de front, no justificaria mai actuacions que perjudiquen clarament al ciutadà.

En l'apartat futbolístic, quina mostra més clara voleu que l'entrenador del Real Madrid? 

Per força aquest paio té que ser d'un altre planeta, un tio normal no fa el que fa ell. 

I ja que parlo de futbol... que opineu dels integrants del programa "Punto Pelota"? Segur que són marcians... o simplement creuen que els extraterrestre som nosaltres.

AVUI VA D'IDIOTES

Avui volia parlar d'altres coses de les que finalment parlaré i la raó és la proliferació d'idiotes que hi ha pel món.

De l'últim del que hem tingut notícies és de Giorgos Katidis, del AEK Atenas. Aquest anormal, per celebrar el gol que acabava de fer, no se li va acudir un altre cosa que fer la salutació clarament identificada amb el nazisme.

L'angelet s'ha disculpat dient que no sabia el que significava això i la federació, en una reunió d'urgència, l'ha sancionat de per vida. Es mereix el càstig per partida doble, si veritablement no sabia el que feia, per idiota i si ho sabia, per mentider i nazi.

Però no creieu que només hi han idiotes a Grècia, aquí també en tenim, sinó mireu el vídeo que ha fet públic el diari "El País" de les actuacions d'uns militars espanyols a Irak.

Fins ara ens hem escandalitzat de les actuacions de soldats americans i anglesos, però, malauradament, des d'avui, al nostre país, també tenim raons per escandalitzar-nos d'alguns dels nostres soldats.

Desitjo que sigui un fet aïllat, però, sospito que coneixerem més actituds menyspreables com aquesta.

Si us dic la veritat mai he tingut en bona consideració als dos grups als que representen els protagonistes del meu article d'avui, em refereixo als futbolistes i als militars.

Els primers habitualment, encara que hi han moltes excepcions, no es caracteritzen per la seva intel·ligència.

No sere cruel i no donaré noms, però tots recordem els "Morry Christmas" i altres perles.

En relació als militars que voleu que us digui. Són un grup de gent en el que les seves raons són la utilització de les armes, la força i la obediència cega i en cap moment el raonament o el diàleg.

Sempre he cregut en la inutilitat del exercit i en països civilitzats mai tindrien que existir.

El que està clar és que en el grup d'idiotes tindríem que incloure als polítics, mostres tenim de la seva incapacitat intel·lectual, però avui no parlaré d'ells... són idiotes.

El que està clar és que els dos grups dels que parlo tenen moltes similituds i, potser per això, acaben tenint actuacions poc saludables.

Els futbolistes, moltes vegades, viuen en un règim dictatorial i, moltes vegades, repressiu.

Els futbolistes, moltes vegades, pateixen les bogeries d'entrenadors psíquicament inestables, no cal que nomeni a qui em ve a la ment.

Els militars, moltes vegades, estan sotmesos a polítics psíquicament inestables que els porten a guerres absurdes i il·legals.

Tampoc és necessari què posi cap exemple... bigoti... peus a la taula... Azores... bé queda clar, no?

Espero que aquest dos casos que hem conegut avui serveixin per conscienciar als que manen, i què, d'una vegada per totes, es faci una llei que condemni el nazisme, el feixisme i tot tipus d'apologia de ideologies antidemocràtiques, i que els militars, ja que els tenim que tenir, vagin a fer missions humanitàries i no a estomacar a pobres presoners.

Ah! i una llei que condemni als idiotes.

CARTA A MI MATEIX

Estimat Enric:

T'escric des del segle XXI, és una merda.

L'atur ha augmentat una barbaritat i els drets dels ciutadans cada dia són menys.

A la gent la desnonen per no poder pagar les hipoteques, si t'ofereixen una no l'acceptis.

Procura viure de lloguer, m'ho agrairàs.

Si t'ofereixen una cosa que es diu "participacions preferents" tampoc les compris, és una estafa i, després, et costarà molt recuperar els diners.

El Barça començarà a jugar de fabula, el Pep Guardiola, aquest noi que ara comença a jugar, en el segle XXI, és l'entrenador i ho ha guanyat tot, fins i tot Copes d'Europa.

Després l'ha substituït el Tito Vilanova, aquell noi que també estava a la Masia, també ho està fent molt bé, malgrat que ara s'està recuperant d'un càncer.

El Real Madrid segueix sent l'equip del govern, però ara tenen d'entrenador al noi portuguès que fa de traductor d'en Bobby Robson, és un antipàtic.

Ah! Se m'oblidava, el dictador que ara us governa morirà i vindrà una democràcia, però continueu lluitant.

Governaran els socialistes durant molts anys, però tornarà a manar la dreta més casposa, si pots fes quelcom per evitar-ho t'ho agrairia.

Governa en Rajoy, un altre gallec, com el que teniu ara, i és un home sense personalitat.

Els corruptes que teniu, recolzats per la dictadura, en aquest segle segueixen igual, però aquest amb una imatge més amable. Ja no porten ulleres fosques i bigoti, bé un sí, i a més a més li diuen el "Bigotes", però és una excepció. Els corruptes de la teva època van de cacera, els del meu segle van a esquiar i porten els diners a Suïssa.

Potser en el teu temps és millor, ja que no s'amaguen i tenen els diners als bancs que ells mateixos controlen, però la democràcia porta això, ja ho veuràs.

Un altre cosa que has de saber és que en aquest segle tenim un Papa argentí i a Alemanya mana una dona, bé, millor dit mana a tota Europa.

Perdona, és que no t'ho he explicat, ara tenim una moneda única a Europa, se'n diu Euro i les pessetes ja no existeixen, tot és un embolic.

Ara som la comunitat europea i podem viatjar per tota Europa sense passaport.

Això de la Comunitat Europea encara, ben bé, no sabem en que ens beneficia, ja que la inflació ha pujat, l'atur, com ja t'he dit abans, també i tot està fet un desastre.

No vull que et facis una idea equivocada, estem molt millor que tu, tenim molta més llibertat... bé, ja ho veuràs. Resisteix, que els temps que t'esperen són molt interessants i passaran moltes coses.

Una abraçada, ens veiem.

Enric.

EL PAPA TAMBÉ ÉS ARGENTÍ

Avui tenia un dubte al començar a escriure, parlar del nou Papa o parlar un altre cop de futbol.
Encara no ho he decidit, però una de les raons per a tornar a parlar de futbol és un article, que he llegit, signat pel madridista radical Tomas Roncero.
Crec que parlaré dels dos temes, ja que no em resisteixo a comentar, una vegada més, les bajanades d'un frustrat pseudo periodista, que l'únic que sap fer és insultar als catalans i criticar al Barça.
Com és natural en un ésser inferior, tant en intel·ligència com en catadura moral, busca raons per satisfer als seus amos. Normalment els bufons sempre estan a la ombra d'un ésser superior i tenen que desmereixa els èxits dels demés per amagar les misèries dels seus.
Segons aquest personatge el Barça, lloat per la premsa de tot el món, va fer trampa per guanyar al Milan.
Segons diu, el segon gol de MESSI era en fora de joc i comença a fer unes elucubracions, totalment delirants, del que hauria passat si el gol no hagués pujat al marcador.
Abans he posat el nom de MESSI en majúscules, com ara, perquè no hi hagi cap dubte de quin és el millor jugador del món.
El senyor Roncero sempre m'ha semblat un impresentable, periodísticament parlant, com ésser humà no el conec, però pel que he vist per televisió, també deixa molt que desitjar.
Bé com deia, com periodista és un impresentable, és partidista, mal educat i amb greus connotacions nacionalistes (nacionalista espanyol, està clar). Creu que insultant al contrari afavoreix al seu estimat equip, el que ja comença a ser fastigós.
Tinc amics que són del Real Madrid, ningú és perfecte, que estan molt molestos amb els comentaris d'aquest "bufó" del futbol, ja que molts comentaris ataquen molt més als catalans que no pas al Barça.

Però bé, ja m'he estès suficientment amb aquest tipus, prefereixo parlar de Francesc I.
El problema d'escollir un nom tan popular comporta multitud d'acudits, Twiter i Facebock ja en van plens.
Han sortit multitud d'articles i d'informacions sobre el seu passat al costat del dictador Videla, però, quan l'església no ha estat al costat del poder?
No el conec, tant sols em vaig assabentar de la seva existència ahir, quan va ser anunciat com el nou Papa, però d'entrada, em va caure bé.
Sortir al balcó i començar dient "bona tarda" em va semblar ser més proper al ciutadà que els seus antecessors.
És argentí, com MESSI, va ser ballarí, és proper al ciutadà i li agrada el futbol.
Les altres coses ja les anirem veient.
En el tema religiós no em preocupa el més mínim, no soc creient, però em preocupa el seu perfil social, la seva actitud davant els problemes reals de la nostra societat.
Espero que faci neteja i aparti per sempre a tots els delinqüents que s'amaguen dintre d'una sotana.
Espero que tots els pederastes siguin desemmascarats i lliurats a la justícia.
Espero que aquest argentí, pel que sembla, molt estimat al seu país, actuï com a cap de govern i no com "príncep de l'església".
Per fi... "Habemus Papam" i argentí com MESSI.

"HABEMUS... BARÇA"

Els diaris,normals, parlen excel·lències del Barça.

Els diaris esportius, normals, d'arreu del món, parlen excel·lències del Barça. Els diaris i programes televisius afins al Real Madrid, és a dir, els que cobren de Florentino, parlen de... un suposat fora de joc de Messi en el segon gol, diari As, penal de Piqué a la jugada de Niang, Futboleros Marca TV, teatre de Pedro al àrea del Milan, Diario Marca... de "Punto Pelota", amb els Roncero, Siro i companyia ja ni parlo, no val la pena.

Quant el Real Madrid és clarament afavorit per l'àrbitre; és justícia.

Quant el Barça guanya amb un joc espectacular i tot el món es rendeix davant el, potser, millor equip del món... és un "robo". Ha estat afavorit pel famós "Villarato", cosa que es van inventar a Madrid i que ningú sap el què és.

Com deia ahir, els nostres polítics han fet un flac favor a l'esport.

Han volgut convertir les victòries del Barça en victòries polítiques, i els d'allà, els de la caverna o la central lletera, com els va batejar no sé qui, aprofiten per carregar contra tot el que faci olor a Catalunya.

Avui per Internet corria un "post" que deia, sobre un fons de la bandera del Barça i la Senyera: "El millor equip del món és Català. Que n'aprenguin".

Jo he afegit a sota: "I argentí, asturià, xilè, manxec, brasiler, canari, andalús, camerunès ... ".

Sempre oblidem que el Barça, amb una història molt arrelada a Catalunya i als catalans, va ser fundat per un senyor suïs d'origen jueu.

Sempre ens oblidem que els jugadors de futbol, tots, són uns professionals que juguen amb qui més els hi paga.

Senten els colors... mentre cobren.

Però bé, això ja ho sabem, sobre tots els socis, els que no ho saben, sembla ser, són els polítics. Ara volen extrapolar els sentiments esportius als sentiments nacionalistes. Pretenen segrestar els èxits del futbol i convertir-los en èxits polítics i equiparar-los a esperats èxits secessionistes.

Espero que mai els èxits esportius siguin equiparats als èxits polítics, de moment, en el futbol la gent és honesta...

Parlant d'honestedat... és normal el senyor ministre de l'Interior?

Crec que no.

Crec que aquesta gent del PP s'han tornat totalment bojos i el seu odi els traeix cada vegada que obren la boca.

Tenim a l'Alícia Sánchez-Camacho, amb les seves conspiracions i espies.

Tenim al Jorge Fernández Diaz amb els seus papers màgics, que apareixen i desapareixen segons el vent que bufa.

Tenim a la senyora de Cospedal amb els seus "diferidos".

Tenim al President Rajoy, que ha abandonat Espanya i ara viu "en los Mundos de Yupi".

I per acabar-ho de rematar, a casa nostre, tenim al President Mas amb les seves elucubracions independentistes... o no.

Tenim... bé, tenim un embolic colossal i l'únic que ens queda és la satisfacció d'haver guanyat un partit de futbol. Quina pena, no?

De moment, mentre escric això no "Habemus Papam”, però el que si "Habemus" és Messi, Xavi, Iniesta, Villa i companyia.

Visca el Barça... i ara a per el Madrid, què com deia aquell... "son pocos i cobardes".

"PILOTES I CARDENALS"

Probablement, molts, llegireu aquest article quant els fets ja hagin passat, però no volia deixar passar el moment per comentar-ho.

El Barça juga avui un dels partits més importants de la temporada. Ve d'haver perdut davant el Milan, primer, i després dues vegades amb el Real Madrid.

Fins aquí tot normal, més o menys, però el que no és normal és l'assetjament que la premsa de Madrid ha fet i està fent als jugadors i al club. Sembla com si el Barça, de cop i volta, s'hages convertit en un equip de segona fila, en un equip menor, què s'ha d'agenollar davant el tot poderós Real Madrid.

Alguns d'aquests llepaculs de Florentino, s'han adonat que el Barça ha guanyat molts més títols, en els 10 últims anys, que el Real Madrid?

Per haver guanyat un partit de lliga, sense cap importància, ja que la distància entre els dos clubs a la classificació és abismal, i haver-lo eliminat de la Copa del Rei, el Real Madrid s'ha convertit en el millor equip i el Barça en el pitjor?

Des de fa molt de temps estic dient que els nostres polítics domèstics, estan perjudicant molt la convivència de Catalunya amb la resta del territori i una mostra és, com de la nit al dia, el Barça ha passat de ser envejat a ser odiat.

A aquestes hores no se qui guanyarà, o en el cas de que ja hagin jugat qui ha guanyat, però el que tinc clar és que hagi passat el que hagi passat, per a la premsa de Madrid haurà sigut; o una derrota merescuda o una victòria bruta, aconseguida amb l'ajud de l'àrbitre, encara que no hagi influït.

Sigui com sigui, des de la resta del territori espanyol, es mirarà amb lupa el partit, per tal de poder fer comparacions amb el que va passar a Old Trafford, ho recordeu?

Avui, probablement, veurem, o haurem vist, a polítics rellevants a la llotja del Camp Nou, cosa que tampoc afavoreix a l'esport. Els polítics, en segons quins moments deurien quedar-se a casa i evitar les seves aparicions públiques en esdeveniments esportius.

No se que passarà, però segur que donarà que parlar.

Per altre banda, i seguint parlant d'espectacles, avui ha començat l'elecció del nou "Papa".

Mentre milions de persones pateixen les injustícies d'una societat cruel, 115 cardenals, es reuneixen per decidir al nou "jefe" de l'Església.

Les despeses d'aquests actes no els sabrem mai, però segur que són molt alts, el que a l'església catòlica no li ha preocupat mai.
Amb els diners que tiraran aquests dies, molts països podrien solucionar molts problemes. 
Podrien donar de menjar a molts nens del tercer món, però això no els hi preocupa, ells menjaran de luxe i vestiran robes molt cares.

Aquesta és la solidaritat de l'església amb els que més pateixen.

Espero que avui diguem: "Habemus Papam i habemus ganado al Milan", mal li pesi a la premsa de Madrid.

"CATALANOFÒBIA", "CONSPIRACIONS" I "VICTIMES"

Ja fa més de dos anys que, amb certa regularitat, escric aquest blog.

Durant aquest temps he rebut tot tipus de comentaris, des de crítiques ferotges a lloances, més o menys, sinceres.

El que no m'havien demanat mai és que no el publicités en alguns grups de Facebook.

Sempre hi ha una primera vegada per tot, però, això, m'ha fet pensar en la "catalanofòbia" que els nostres polítics domèstics estan generant arreu del territori espanyol.

Probablement si escrigués en castellà, i els temes dels que parlo no ferissin moltes sensibilitats, no hi hauria cap problema.

Això m'ha fet pensar en el que estan fent els nostres polítics; s'han oblidat del ciutadà i no pensen més que en els seus interessos.

Bé, no dedicaré més temps al assumpte, qui vulgui seguir el meu blog que el segueixi i el què no, doncs no.

Ara, el que sí és preocupant és la creixent imbecil·litat d'una part de certs polítics, com ja vaig dir l'altre dia.

Tenim l'alcalde de Pontferrada, l'Alícia Sànchez-Camacho,  Rubalcaba, Cospedal,  Rajoy i, com no, l'amic Bárcenas.

Resulta que la lideressa del PP a Catalunya, prefereix que els seus escortes siguin del cos de la Policia Nacional i no dels Mossos d'Esquadra.

Té por, segons ha deixat entendre, de que la espiïn.

Aquesta gent del Partit Popular ja no sap que fer per desviar l'atenció del cas Bárcenas.

Tot està, meticulosament, orquestrat per a tenir al ciutadà pendent de problemes menors i desviar l'atenció dels veritablement greus.

També pot ser, que com a la senyora Sánchez_Camacho, ningú li fot cap cas, s'ha de muntar històries rocambolesques per cridar l'atenció.

Senyora Sánchez-Camacho, amb les últimes operacions que es va fer ja crida suficientment l'atenció, deixi als Mossos tranquils i no ens toqui els collons.

A Catalunya vostè ja no compte, no té cap credibilitat, com el seu partit, i els catalans ja estem tips de les seves ximpleries.

Es va afegir a les teories de la conspiració, d'ara fa nou anys, amb els tristos atemptats a Madrid. Ha atacat sempre que ha pogut a Catalunya, per tant, que la protegeixi la policia del règim, que és la més apropiada per ella.

No vull acabar sense fer una menció a les víctimes del 11-M. Van morir per culpa del gran afany de protagonisme d'un aprenent de dictador, que es va creure per uns instants que era important, i tant sols va ser el bufó del gran emperador del món.

La seva inconsciència va ocasionar el capítol més penós i tràgic de la història recent, i la inconsciència dels actuals, porta a situacions vergonyoses com la d'avui, en la que dues associacions de víctimes, han celebrat l'homenatge per separat.

Els polítics segueixen traient profit a les desgràcies. Hem pogut veure a l'alcaldessa de Madrid i al president de la Comunitat al costat de la presidenta de l'associació més propera a la dreta, mentre l'altre associació, la de veritat, la dels afectats pels atemptats del 11 de Març, ha celebrat l'acte sense els polítics.

El que segueix sent patètic és la fixació del diari "El Mundo" amb les teories conspiratòries i la participació d'ETA en l'atemptat. Però que hi farem, la dreta d'aquest país seguirà amb lo seu i als demès que ens bombin.

LA IMBECIL·LITAT... ÉS UNA MALALTIA?

Cada dia estic més convençut de que la imbecil·litat és una malaltia contagiosa i que a la població que més ataca és a la formada, per la anomenada, classe política.

La mostra la tenim en les darreres declaracions del senyor Rodriguez Ibarra, aquell que va ser president d'Extremadura i que ara pul·lula pel cementiri dels elefants, no els que mata el Rei, anomenat Consell d'Estat.

Ha comparat al president Mas amb Hitler i Mussolini... Vull pensar que ho ha fet per donar la nota, ja que si veritablement ho pensa, immediatament deuria ser cessat... o dimitir... bé dimitir és més difícil ja que en aquest país no dimiteix ningú.

A les bestieses del senyor Rodriguez Ibarra ja estem acostumats, les ha dit de tots els colors i mai ha passat res, però, potser ja seria hora de que rebés un cop d'atenció per part dels dirigents del seu partit.

No ho faran.

I no ho faran perquè ja els hi va bé que L'energumen de torn ataqui allò amb el que ells no combreguen.

Ho va fer el senyor Bono i el senyor Vàzquez, ex alcalde de La Corunya i ex ambaixador al Vaticà, i els dirigents del partit van mirar cap a un altre costat.

Cada vegada està més clar que, com legalment no poden fer res, la millor forma d'atacar l'independentisme creixent, és anar minant la moral dels dirigents catalans amb aquestes bajanades.

Són tan idiotes que no s'adonen que amb cada declaració d'aquest tipus neix un independentista més.

Els atacs a Catalunya cada vegada són més durs i, malauradament, com els nostres dirigents locals també pateixen la malaltia de la imbecil·litat, no saben com combatre'ls.

Els diaris afins al règim i les tertúlies amb vocació feixista, aplaudeixen les declaracions del senyor Ibarra i aprofiten per ficar més llenya al foc.

He arribat a sentir que a Catalunya si no parles català ets discriminat i no se quantes bestieses més.

Però és el que passa quant és viu en un país en el que la democràcia ha estat segrestada per una colla de antidemòcrates, que amb una transició ben feta, en aquests moments, s'estarien podrint a la presó.

Bé, això és un altre tema i no cal tornar a parlar.

Un altre "perla" què he sentit o llegit, ara no ho recordo, era que Hugo Chavez al igual que Hitler, havien arribat al govern mitjançant un cop d'estat... es totalment fals, sobre tot l'Hugo Chavez, que va guanyar tres eleccions seguides, però és habitual que l'extrema-dreta s'inventi la història, ho va fer durant el franquisme, perquè no ho farà ara?

Els de la meva edat, encara recordem que en els llibres d'Història de l'època franquista, es passava dels Reis Catòlics a la victòria de les tropes franquistes al any 39, pràcticament, en quatre pàgines i la república ni nomenar-la i molt menys La Generalitat, Companys o Macià.

Les relacions entre Catalunya i Espanya sempre han sigut tempestuoses, però, mentre hem tingut dirigents capacitats per fer política, tot ha anat més o menys bé.

Ara estem en mans d'uns cabdills vocacionals que volen guiar al poble a través d'un fictici desert per arribar a una llibertat... bé no sé cap a on ens volen guiar ni el que pretenen, però, el que està clar és que cada vegada estan més lluny del ciutadà i més malalts... és a dir... més imbècils.

QUÈ ENS PREOCUPA?

Cada vegada és més difícil posar-se davant l'ordinador i començar a escriure. I és difícil per la quantitat de bajanades que fan els nostres polítics cada dia.

A l'hora d'escollir un tema, normalment, un, analitza què és el que més preocupa al lector, però amb tal quantitat de temes amb els que ens llevem cada dia, cada vegada és més complicat escollir un.

Els Bárcenas, Gürtel, Mato, Urdangarín... estan presents a tots els diaris i informatius, tant de televisió com de ràdio, i em preocupa que això no sigui realment el que li preocupa al ciutadà.

Al menys a mi, encara que moltes vegades escrigui d'ells, em preocupen molt més els desnonaments, l'atur i la pobresa, cada vegada més estesa, i vull creure que al poble també.

En una enquesta feta per una d'aquestes agències que treballen "amb dades de població activa", (està clar que si no fos activa és que estaria morta i no serviria per fer-lis una enquesta), les preocupacions principals dels ciutadans són l'atur i la corrupció i que les professions en les que menys confien són la justícia i el periodisme.

Que als ciutadans els hi preocupi l'atur i la corrupció és normal, que desconfiïn de la justícia, també, però que desconfiïn del periodisme és molt més preocupant.

La desconfiança amb la justícia és lògica, si tenim en compte que és més fàcil ficar a la presó a una pobre mare de família per comprar bolquers amb una targeta de crèdit, que es va trobar al carrer, que a un pocavergonya com en Millet, que continua a casa seva després de tot el que ha fet.

Els jutges, fiscals i advocats, han perdut la noció de la realitat i s'han convertit en un altre mitjà de repressió a servei del poder.

Altres mostres del que dic són les pressions al fiscal general de Catalunya per dimitir o sentències que estem veient diàriament.

La desconfiança en el periodisme és preocupant però es veia venir, hi ha massa intrusisme, qualsevol es considera periodista i s'ha convertit en una cursa per a veure qui ven més diaris o aconsegueix més publicitat.

Les notícies, moltes vegades, es publiquen sense contrastar i es fa per no donar temps al rival a que ho publiqui ell.

El que passava abans amb la premsa esportiva o del cor, ara passa amb tot tipus d'informació; difama que alguna cosa queda.

En la premsa del cor són capaços de publicar la mentida més grossa que un es pugui imaginar, i si els demanden no passa res, els beneficis per les vendes compensen les sancions.

Amb la premsa esportiva passa alguna cosa semblant, ho varem veure amb el cas de la Cope i el FC Barcelona, quan van dir que hi havia cassos de dopatge i es va demostrar que era mentida.

Però això ha arribat a la política, un diari difama a un president d'una comunitat autònoma i na passa res.

No sabem fins a quin punt les notícies relacionades amb el PP i el senyor Bárcenas són fiables, i no ho sabem perquè tots menteixen.

Els diaris per vendre més diaris i els polítics per sortir-se de la crema els més impunes possible.

Sense adonar-me he escrit l'article d'avui, potser és que jo també menteixo i això d'escriure no és tant difícil com vull fer creure, ara entenc perquè desconfien de nosaltres.

"HASTA LA VICTÓRIA SIEMPRE, COMANDANTE"

El dirigent amb més carisma del món ha mort.

Com sempre, els detractors i els partidaris, no es posaran d'acord. 
Uns diran que va ser molt bo per Veneçuela i els altres que ha sigut el pitjor que els hi podia passar.

Era populista, estimat pel poble pla i odiat pels rics. Era estimat pels governs d'esquerres i odiat pels de dretes.

Una mostra la tenim en el tractament que donen els diferents mitjans de comunicació del nostre país; els més propers a l'esquerra el tracten bé, per als altres, els afins al règim que ens governa, és el més semblant al diable.

És veritablement fastigós escoltar a gentussa, que s'anomena periodista, parlar amb odi d'un senyor, què en molts cassos ni tant sols coneixien.

Sembla com si aquí no haguéssim tingut una dictadura i que tant sols són dictadors els dirigents d'Amèrica llatina, els quals, habitualment, no han combregat amb els dirigents de la dreta espanyola.

No era una persona de la meva predilecció, però li tinc que reconèixer que ha aixecat un país que estava totalment invadit per les potències mundials i en molts cassos durament espoliat.

Ha guanyat totes les eleccions a les que s'ha presentat, sempre ha tingut el recolzament de la majoria del poble i els pseudo periodistes fidels al règim d'aquest país s'atreveixen a criticar-lo.

Va ser famosa la seva intervenció a les Nacions Unides, quant va tractar de diable al president americà, quant va dir que feia olor a sofre, va ser famós el seu enfrontament amb el Rei i la famosa frase "¿por qué no te callas?".

Va ser un colpista. Va intentar enderrocar el govern de Carlos Andrés Pérez, va fracassar i va anar a la presó. Després va presentar-se a les eleccions i va guanyar.

Ha sigut odiat a Europa i estimat a Sud Amèrica.

Europa mai ha entès a Amèrica, sobre tot  Espanya. Hem cregut que com parlen el mateix idioma són iguals que nosaltres i no és veritat.

Des d'Espanya no podem jutjar el seu govern, però, potser tindríem que haver après d'ell  algunes coses.

Va ser valent a l'hora d'enfrontar-se als Bancs. Tots recordarem la seva conversa, en directe, amb el president del Banco Provincial, Pedro Rodriguez.

Les nacionalitzacions d'empreses que no complien amb els acords establerts... al cap i a la fi era un governant del poble i pel poble.

Ara, Veneçuela, té un camí dur i llarg, pot seguir tot igual o pot anar-se a norris tota la feina de molts anys. Tot dependrà dels propis veneçolans, que són els únics en decidir el seu futur, mal li pesi a la dreta casposa del nostre país.

Com comunista i republicà sempre estaré amb qui està amb el poble.

"HASTA LA VICTÓRIA SIEMPRE, COMANDANTE"