Des
de fa molts anys els investigadors mèdics busquen trobar solucions a
les malalties que més afecten a la població.
S'està
avençant en la curació del Càncer, les investigacions pel
tractament de l'Alzheimer estan molt avançades i un munt d'estranyes
malalties estan en processos, en alguns casos, de futures
solucions... però... i la malaltia del PP?
Sí,
el PP té una greu malaltia i és un tipus d'Alzheimer selectiu.
M'explicaré;
l'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es manifesta com a
deteriorament cognitiu i trastorns conductuals. Es caracteritza en la
seva forma típica per una pèrdua immediata de la memòria i
d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses
(neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien, però
l'Alzheimer selectiu que pateix el PP només produeix la pèrdua de
memòria de determinats esdeveniments.
Un
exemple és quan tots els membres del govern no sabien que el senyor
Bárcenas seguia treballant al PP, quan la senyora Mato no recorda
qui pagava les factures de les seves festes o no recordava quins
cotxes tenia al garatge de casa seva. Un altra mostra és el
desconeixement de les activitats del senyor Dorado per part del
president de la Xunta.
En
relació a l'amistat del senyor Nuñez Feijóo amb el “narco”
Marcial Dorado, contrabandista en els anys 90, no tindria cap
importància si no estès pel mig la deshonesta campanya, que va
liderar, en contra del ex vicepresident de la Xunta Anxo Quintana,
per unes fotografies "similars", però amb un honrat
empresari gallec.
Els
integrants del PP pateixen aquesta malaltia i sembla què, a
diferència del veritable Alzheimer, és molt contagiosa.
El
més malalt de tots és el president del govern, el senyor Rajoy.
Ha
oblidat que és president del govern.
S'ha
tornat en una espècie de viatger en el temps que ha oblidat quines
són les seves obligacions i els seus compromisos amb els seus
votants.
Es
mou pel món sense saber, ben bé, quina és la seva comesa i segueix
creient que qui governa és en José Luís Rodriguez Zapatero.
Les
coses continuen sent culpa del PSOE i ell, amb cara de no
assabentar-se de res, pren el pèl a periodistes i ciutadans sense
ruboritzar-se.
Les
seves prioritats són; no cremar-se, anar a veure partits de futbol i
satisfer als amos europeus.
La
sensació que tinc és que està perdut, molt malalt, i què ha
arribat un moment en el que ha acceptat que la corrupció és una
realitat amb la que es té que conviure.
Fa
discursos sense cap sentit, sense parlar dels temes que veritablement
preocupen als ciutadans i, amb el recolzament de la premsa afí al
seu règim, enganyar-nos i fer-nos culpables dels seus propis errors.
És
el president més mentider que aquest país a patit i cada vegada
està més a prop d'un dictador repressiu que d'un president
democràtic.
Estimats
investigadors mèdics, estudieu aquesta malaltia i trobeu-li una
solució, sinó la tindrem que buscar nosaltres i quan el poble té
que buscar les solucions, aquestes acaben sent molt radicals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada