FINS QUAN?

Un dia més ens hem trobat amb un altre injustícia. 

Aquest cop un altre suïcidi per culpa d'un desnonament.

La víctima, un home de 36 anys, ha saltat des d'un quart pis. A la mà hi duia l'ordre en què se li comunicava la pèrdua de la casa.

Mentre, tenim que suportar els despropòsits del govern d'en Rajoy, defensant a una ministra corrupte, que rebia favors de la trama Gürtel i que en el temps que porta al govern ha deixat la sanitat al nivell d'un país del tercer món.

També tenim que aguantar les fanfarronades dels Bárcenas, Undargarín... per cert, parlant d'Urdangarín; com us queda el cos, després de llegir la notícia del suïcidi d'en Francisco J. Lema a Còrdova i saber que l'advocat del "en Palma do" ha presentat un recurs per considerar que el seu client por patir un "empobrecimiento injusto"?

A mi, personalment, se'm remouen els budells i em venen ganes d'escriure moltes barbaritats... millor respirar fons.

Aquests polítics han perdut tot tipus de connexió amb la realitat, s'han tancat en una bombolla des de la qual menyspreen a tots els ciutadans sistemàticament.

El president Rajoy menysprea als periodistes. 

El president Rajoy menysprea als ciutadans. 

El president Rajoy menysprea Espanya.

Volen aprofitar la majoria absoluta per fer el que els hi ve en ganes i tant se'ls hi en fot el que pensin els altres.

Per si tot això no era suficient, a tornat, crec que mai havia marxat, la pallassa de l'Esperanza Aguirre.

L'ex presidenta de la Comunitat de Madrid, que va arribar a la presidència fent trampes, ara vol erigir-se com la salvadora.

Molts depredadors, com les hienes, es barallen pel menjar, i en el PP ja s'estan barallant pel poder.

Parlant de Hienes... heu vist el vídeo de TV3?

No sé quin descerebrat ha sigut l'autor, però a part de ser una bestiesa no he vist la gràcia per en lloc. Soc del Barça, i soci, però no crec que sigui lícit fer aquests tipus de vídeos per desacreditar a un rival.

Una vegada més s'ha barrejat l'esport amb la política i una vegada més l'han cagat.

Ahir ho deia, tenim polítics mediocres i periodistes mediocres.

Fa un temps vaig abandonar la meva professió, realitzador de televisió, i cada vegada estic més satisfet d'haver-ho fet, aquesta professió s'ha omplert de intrusos que es creuen que fer bestieses és modern.

Avui m'estic indignant massa i no és bo, és divendres, ha començat el carnaval i... com a carnaval tot si val... m'oblidaré de polítics, mediocres i impresentables... em dedicaré als plaers carnals... em menjaré un filet i que cada un ho entengui com vulgui.

Bon Carnaval.

NOU BLOG

Avui us vull presentar un nou blog de la xarxa, és molt interessant i espero que el segui-ho... sense oblidar-me, eh?
http://enricardonagarcia.blogspot.com/

MEDIOCRITAT EXCEL·LENT

"Has fet un treball molt ben documentat i molt ben argumentat, però desmesurat. M'explico, has inclòs informacions que potser per un altre tipus de treball serien importants i imprescindibles, però en aquest treball són una mica irrellevants. Per a respondre la pregunta de la PAC no hauria calgut parlar de tant extensament de la diglòssia o dels conflictes socials, en canvi està molt bé la part on dónes exemples de diferents societats multilingües. Per això com a nota tens una B (7) "

Això és totalment cert, és la avaluació que ha rebut el meu fill d'un treball de la Universitat.

Què demostra aquesta avaluació?

Doncs està molt clar, en aquest país predomina la mediocritat per sobre de l'excel·lència.

En qualsevol universitat, d'Anglaterra o dels Estats Units, hauria estat altament qualificat, però en aquests país no.

És la universitat que vol el senyor Wert i el corrupte govern del PP, una educació precària, amb uns irrisoris valors i l'oportunitat de treure la carrera endavant amb el menor esforç possible.

Qualsevol universitat estaria orgullosa de que els seus estudiants fossin brillants, però aquí no se li dona cap valor.

Malauradament, mica en mica, aquesta idea s'ha anat inculcant als estudiants i els treballs universitaris s'han convertit en una mera manera d'aprovar com més aviat millor i ... bé, actualment, anar al atur.

Ministre Wert, no ha pensat, si és que té aquesta capacitat la qual cosa dubto, què la solució per fer prosperar un país és un poble culte?

Quina bestiesa acabo de dir, aquest govern té vocació feixista i com a tal vol un poble pobre, necessitat i incult per poder-lo manipular al seu gust.

Els valors que proclamen són els del "pelotazo", el suborn i l'enriquiment ràpid i fàcil.

Tenim polítics mediocres, periodistes mediocres i tot el que sobresurti té que ser calla't de la manera que sigui.

Cada vegada està més clar que cal una revolució, política, social i cultural. No podem permetre que triomfin els mediocres i que l'espill on s'ha de mirar la joventut estigui reflectint "sálvames de luxe", "hombres y mujeres..." i tots aquests programes dedicats a la màxima degradació intel·lectual.

Es tanquen llibreries i biblioteques, es posen traves per accedir a una educació d'excel·lència, es premia la mediocritat i la corrupció comença a ser una forma de vida.

Cada dia hi han més "blogs", però malauradament són de bajanades, i triomfen.

L'altre dia em vaig entretenir en explorar per la xarxa i vaig trobar des de "blogs" per fer-se ric ràpidament, per aprimar-se, per maquillar-se, per anar de compres... bé de tot, però culturals molt pocs.

La venalitat i la mediocritat està a l'ordre del dia i si no ho aturem les pròximes generacions tindran dirigents educats en "sálvame", "hombres y mujeres..." i herois com Julián Muñoz, Luís Bárcenas o algun que altre Pujol.

Ho deixo, comença "Sálvame".

ELS PAPERS APÒCRIFS

"Verás que todo es mentira, verás que nada es amor, que al mundo nada le importa yira, yira..."

Així podria començar qualsevol de les declaracions dels dirigents del PP.

Les mentides es van acumulant i s'ha convertit en un concurs de qui la diu més grossa.

Segons qui parla varien les raons de la falsedat o veritat dels famosos papers. Si és el president del govern, diu textualment: "Todo lo que han publicado sobre mi y mis compañeros es falso, salvo alguna cosa, que es lo que han publicado los medios de comunicación", els altres asseguren que els documents són apòcrifs. Les declaracions del president no les he acabat d'entendre, però ja s'ho farà, els nervis sembla que el traeixen més del desitjat i, com comença a ser habitual, ha tornat a fer el ridícul.

La premsa fidel al règim ja ha tret l'artilleria i dubten de la veracitat dels documents i es creuen, sense cap tipus de dubte, les declaracions exculpatòries d'en Bárcenas.

Per ells tot és un "contubernio judeo-masónico", com deia el seu estimat lider ideològic, es a dir "El Caudillo", creat per les malintencionades ments del PSOE, capitanejades pel diabòlic Rubalcaba.

Estava pensant que si el líder de l'oposició fes tot el que li atribueixen no tindria temps ni per anar al lavabo.

La fiscalia ha citat l'extresorer del PP a declarar junt amb l'ex-diputat Jordi Trias... però tant és, diguin el que diguin, per a la dreta continuarà sent mentida tot.

He titulat l'article "ELS PAPERS APÒCRIFS", que és cóm els han definit alguns membres del PP, encara que molts d'ells no tenen ni idea del que vol dir.

L'adjectiu apòcrif, té dues accepcions; una és: Fabulós, supòsit o fingit, i l'altre: Dit d'un llibre atribuït a autor sagrat: Que no està, però, inclòs en el cànon de la Bíblia.

Si agafem la primera accepció, diríem que els documents són fabulosos o suposats, però si agafem la segona... efectivament podríem dir que van a Missa.

Sempre he cregut que els éssers més ignorants que poblen la nostra fauna política són els portaveus dels partits. Diuen el que els hi manen dir, menteixen sense cap pudor i consideren que la resta dels humans som totalment idiotes. La mostra més clara que tenim és la d'en Floriano, fidel portaveu del PP, i que, sense ruboritzar-se, diu les bajanades més inversemblants per tal de defensar l'honorabilitat dels seus amos.

Les tertúlies, que fa uns dies eren un recés de tranquil·litat degut a que pràcticament tots estaven d'acord, han tornat a ser un camp de batalla.

La dreta contra l'esquerra, els diaris afins al règim en contra dels que han publicat suposades proves de la falta d'honestedat del PP i els saberuts analistes polítics busquen explicacions totalment rocambolesques per semblar una mica menys rucs del que ho són habitualment.

Amb tot això, ningú parla de les retallades, l'augment de l'atur i la cada vegada més precària sanitat i educació.

El país s'ensorra i l'única preocupació dels polítics és salvar el cul.

El ciutadà no importa, tant és que cada vegada hi hagin més pobres i més aturats i més desnonats i més malalts crònics, tant és.

El que és important és salvar el cul... visca el cul... i que als altres ens donin pel cul.

¿QUIÉN DA MÁS?

Segons les darreres notícies, la fiscalia anticorrupció ha demanat la imputació d'Oriol Pujol en el cas de les ITV.

El cas Bárcenas cada vegada està més liat i més unit al Gürtel.

Pel que es veu tots els partits estan tacats d'una manera o un altre i per acabar-ho d'arreglar els partits de futbol també, això sí, els de fora d'Espanya.

Parlant de fora d'Espanya, en Rajoy ha parlat, i ho ha fet, com no, fora d'Espanya, a Berlín i ha tingut que fer el que no va voler fer a Madrid, contestar les preguntes dels periodistes.

A la seva compareixença des de la cova d'Alí-Babá, perdó, des de la seu del PP al carrer Gènova, va dir literalment: "Es falso".

Avui a Berlín ha dit: "Todo es falso, salvo alguna cosa". Eh...?

Ja hem passat de la rotunditat del "es falso" a deixar entreveure una possibilitat de certesa. Amb una mica de sort, la propera compareixença serà; "Sí pero no, aunque no se sabe o sí".

Els acòlits llepaculs ja han sortit a la palestra, des de Gonzalez Pons a Floriano, passant per la Camacho, i han engegat el ventilador per escampar la merda. La culpa la tenen els socialistes, millor dit en Rubalcaba, abans la culpa de tot la tenia en Zapatero, però es veu que pels senyors del PP la culpabilitat en les accions contràries als seus interessos son hereditàries i ara en Rubalcaba ha heretat la diabòlica maldat d'en ZP.

Com deia, la culpa és d'en Rubalcaba, segons han declarat en meravelloses rodes de premsa o millor dit compareixences, ja que no permeten preguntes dels periodistes, els portaveus del partit.

Els que també han sortit en defensa dels seus amos son els diaris ABC i La Razón.

En un programa de televisió d'avui, el director de La Razón, defenia a capa i espasa la honorabilitat d'en Rajoy, insinuant, fins i tot, que tot el que s'ha publicat, fins ara, per El Mundo i El País es fals.

Per internet corria un acudit que deia; "El Partido Popular niega que exista el Partido Popular", doncs crec que aquesta serà la propera declaració oficial dels portaveus.

Han mentit tant que ja no saben que dir, sembla que es volen querellar amb tothom, espero no estar inclòs, d'aquesta manera el ventilador seguirà escampant la merda i aniran guanyant temps per idear més mentides i trobar altres culpables.

Pel que fa a CiU van pel mateix camí, primer la negació, després la solidaritat i les mans al foc, tot seguit els dubtes i després... "la culpa es de Zapatero", o d'en Navarro, que és una espècie de traïdor que no vol la independència.

No se com acabarà, però el que cada vegada tinc més clar és que ningú es culpable, tot és una "burda manipulación" com diu ara en Bárcenas, i que els que pagarem la trencadissa serem, una vegada més, els ciutadans.

Serà que hem indagat per sobre de les nostres possibilitats?

Això és "Mátrix" i no existeix?

Són tan gilipolles aquests polítics que es creuen que ens enganyaran?

Tindrem que sortir al carrer i fer el que van fer els francesos allí pel segle XVIII?

Estem en un moment en el que s'ens acumulen els delictes; Madrid Arena, Gürtel, Bárcenas, Urdangarín, Pallarols, Millet, Oriol i les ITV, "ERES" a Andalusia, "CAMPEÓN", BANKIA, àtic de luxe d'en Ignacio González... i ara el futbol. Per sort aviat tornarà GRAN HERMANO i les tertúlies tornaran a ser el que eren, d'alt contingut intel·lectual.

Quins collons...

"LA FAMÍLIA"

"No me digas que eres inocente. Es un insulto a mi inteligencia. Y eso no me divierte"

"Mantén cerca a tus amigos, pero más cerca a tus enemigos"

"Nuestros hombres están bien pagados. Su lealtad se basa en esto"

Tot això són frases de la pel·lícula "El Padrino" i m'han vingut a la memòria, aquest migdia, mentre escoltava les explicacions del President Rajoy.

En deu minuts de delirants explicacions no ha aclarit res.

Ha culpat a la premsa, a l'oposició, a... bé tothom és culpable menys el PP.

Les dictadures comencen d'aquesta manera, amb llops disfressats de bens i manipulant a la ciutadania, però aquest cop no cola.

No senyors del PP se us ha vist el llautó o millor la pell de llop a sota de la llana.

Dubto que algú s'hagi cregut les explicacions d'en Rajoy, entre altres coses perquè no són creïbles.

Un pot negar el que no és veu, però negar el que tothom ha vist no és seriós.

Potser el senyor Rajoy té raó i tot és una gran mentida, i aquestes anotacions són els resultats d'una partida del "MONOPOLY" que van disputar entre els membres de la cúpula del PP.

Recordo, quant era petit, amb els meus germans i cosins, jugàvem al "MONOPOLY" i en una llibreta anotàvem els diners que guanyàvem i perdíem.

Podria ser que com s'han passat tant de temps a l'oposició, organitzaven campionats de "MONOPOLY" per matar el temps.

El pitjor de tot, bromes a part, és que la premsa fidel al règim l'ha cregut i ara posaran en marxa tota la maquinària propagandística per desacreditar totes les informacions. Dubtaran de l'honestedat del jutge, de la fiscalia anticorrupció i de la policia, si és necessari.

Sortiran informes contraris, sortiran draps bruts dels periodistes que han destapat la trama corrupte i els tertulians d'Intereconomia treuran fum pels queixals.

Quants polítics han acabat a la presó per casos com aquest?

Hem conegut el de Banca Catalana, no va passar res.

El cas Naseiro, no va passar res.

Filesa... van pringar els burros de torn.

Gurtel... ja veurem.

Bàrcenas... "yo no he sido"

Cas Palau... "y tú más"

etc, etc, etc...

Si en lloc d'estar a Espanya, estiguéssim a EEUU, ja hi haurien una colla de guionistes preparant una pel·lícula.

De moment, la premsa de Madrid carrega contra Messi per intentar desestabilitzar al Barça i el president Mas, que coneix aquell refrany que diu: "Si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar", ha convocat una cimera anticorrupció... a bones hores... oi Oriol?

"NO PASARÁN"

Em pregunto...

Un país democràtic té que fer una llei anti corrupció?

Crec que en el moment que es faci una llei anti corrupció s'està legalitzant, en certa manera, la corrupció.

Quins seran els articles d'aquesta llei?

No seria lògic que els polítics i els ciutadans fossin honrats?

Tots saben que està prohibit robar, estafar, enganyar, manipular els comptes, rebre suborns, tenir diners sense declarar... llavors, perquè es té que fer un altre llei?

Són tan burros i deshonestos els polítics que ens governen que tenim que especificar, punt per punt, el que poden i no poden fer?

En quin tipus de societat estem vivint?

Des de sempre els dirigents de la dreta d'aquest país m'han semblat personatges sinistres, que roben a les avies i es mengen als nens.

Creia que era una apreciació personal, però, vist com està el pati està molt clar que no anava desencaminat.

En aquest país s'ha establert per norma, què el que arriba a un càrrec públic s'ha de fer milionari, de la manera que sigui.

Són mentiders, manipuladors i estafadors.

Són els hereus dels antics gàngsters, Al Capone, John Dillinger, Charlie "Lucky" Luciano, Carlo Gambino..., aviat tindrem que afegir; Bárcenas, Urdangarín, El bigotes, Millet... i potser els dirigents actuals del Partit Popular.

Els diaris, afins al règim (La Razón, ABC, La Gaceta, etc.), tracten de trobar explicacions convincents per defensar als seus amos, però cada vegada sembla més difícil i, mica en mica, estan donant la raó als que acusen de corruptes a tota aquesta colla de polítics que ens des-governen.

El que està clar és que si perden el recolzament dels seus fidels periodistes, tenen un futur molt negre.

El ciutadà està fart de tanta mentida i manipulació i el que, cada vegada, està més clar és que aquest govern no se sosté de cap manera.

Cada vegada estem més a prop d'unes eleccions anticipades i d'una davallada total del PP.

Molts militants estan fugint com les rates en un naufragi i el president Rajoy es queda més sol.

Amb quina cara es presentarà dilluns a Berlin?

Quines explicacions li donarà a la seva “jefa” Merkel?

Aquest anormals de dirigents, van dir que les manifestacions del 15M, donaven mala imatge d'Espanya... i això?

Quina imatge d'Espanya deuen tenir arreu del món després de veure, ahir al vespre, la seu del partit que governa el país, blindat per la policia per impedir que els ciutadans expressin la seva indignació?

Perquè aquesta vocació de repressors?

Potser és que, veritablement, aquests polítics que ens governen, són els hereus d'una ferotge dictadura que ens va reprimir durant 40 anys?

Doncs rescataré la famosa frase de "La Pasionaria" durant el setge de Madrid a la Guerra Civil: "NO PASARÁN"

I ARA..."YO NO HE SIDO"

Efectivament, els papers, que segons els honrats dirigents del PP no han existit mai, han aparegut.

La més que famosa llista dels receptors dels misteriosos sobres ha sortit a la llum i la portaveu dels populars nega la seva autenticitat. Al mateix temps un alt càrrec del partit la contradiu al assegurar que va rebre cinc milions de pessetes.

L'espectacle està servit.

El president amagat sota la taula, la portaveu, com és habitual, mentint sense perdre les maneres i els presumptes implicats xiulant i mirant cap a un altre costat.

Qualsevol que hagi llegit els diaris d'avui haurà vist les quantitats que, durant anys, s'han repartit, sense cap tipus d'escrúpols, els dirigents del PP.

Els noms estan clars i les quantitats també, quina serà l'excusa?

Molts d'ells estan fent servir el "yo no he sido", però tot això fa una pudor nauseabunda.

Ara li toca moure fitxa al president del govern, però crec que actuarà com sempre ha fet... amagant-se.

Al mateix temps que tot el circ es posava en marxa, el nostre president, el domèstic, es a dir el d'aquí, es reunia amb el sogre de l'Undargarín, bé el Rei.

Algú s'imagina la conversa?

Artur: Que tal majestad, la familia bien?

Rey: Muy bien.

Artur: Su yerno ya ha reunido la fianza o espera a que Barcenas le preste el dinero?

Rey: Creo que se lo van a prestar los hermanos Pujol.

Artur: Ah! Bien, que lo gestione Montoro o que le indulte Gallardon...

I aixì tota la reunió.

De que altre cosa poden parlar aquests dos personatges?

D'independències?

De finançaments?

Com ja he dit altres vegades; tot està podrit, i cada vegada és més necessari un cop de timó.

I ara què?

Potser la dimissió d'aquest govern, clarament, corrupte? 

La convocatòria de noves eleccions? això sí, amb el certificat d'antecedents penals de tots els candidats i una declaració de tots els bens, al menys d'aquesta manera podríem saber de quina mena és cada un.

Ens esperen uns dies molt moguts, en els que sentirem moltes vegades el "Yo no he sido" i el "Y tú más".

Doncs això... "yo no he sido y tú más"... per si de cas.

I TU MÉS

"I tu més". 

Aquest és l'argument més utilitzat pels polítics durant aquests dies.

Un, de vegades, pensa que els polítics estan per solucionar els problemes i facilitar la vida als ciutadans, però, amb el pas del temps, t'adones que tant sols estan per solucionar els "seus" problemes.

El cas de corrupció que ha destapat el diari El Mundo esquitxa a uns quants dirigents i ex-dirigents del Partit Popular, però en la sessió d'avui del congrés, ha passat com si d'un tema més es tractés.

Quina és la raó?

Molt fàcil, tots els partits tenen morts als armaris i quant un ataca al altre tenen la gran defensa; "I tu més".

Si resulta que un ministre de justícia proposa l'indult a un energumen que anava per una autovia contra direcció i a gran velocitat i mata a un pobre ciutadà que no tenia cap culpa i és interpel·lat pel partit de l'oposició contesta; "I tu més".

Si enxampen a una diputada del PP tafanejant els armaris i despatxos de l'oposició, la seva defensa és: "I tu més".

Si resulta que un tresorer del PP a robat a mans plenes durant anys i ha enriquit als seus companys de partit amb misteriosos sobres amb diners... la seva defensa... sabeu quina és? doncs sí "i tu més".

Ara, si una pobre noia es troba una targeta de crèdit pel carrer i la utilitza per donar de menjar als seus fills i tant sols es gasta 193€... no és indultada pel govern i ha d'anar a la presó.

Quina societat estem construint?

El Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa ha aixecat la suspensió de l'ordre que modificava l'horari de 21 punts d'atenció excepte a Tembleque, Adobes i Durón.

Algú ho entén?

Resulta que tant sols els hi donen la raó als que van interposar la demanda, els altres pobles afectats es quedaran sense urgències...

Crec que no cal fer cap comentari.

Tot està corrupte, des de la casa Reial fins a l'últim esgraó de la justícia.

El Partit Popular, va prometre que viuríem millor i en un any de govern han augmentat l'atur, la corrupció, els impostos.

Han afavorit la precarietat en la sanitat i l'ensenyament.

Han afavorit als bancs i a les grans empreses i han degradat al ciutadà.

Han aconseguit que siguem el pitjor país d'Europa, estem com als anys 60.

Potser, l'únic consol que ens queda és que tornarem a guanyar "Eurovisión".

"La lalala lalala lalala"... o potser li podrem cantar al senyor Rajoy allò de: 

"Desde que llegaste ya no vivo llorando

Vivo cantando, vivo soñando

Sólo quiero que me digas qué está pasando

Que estoy temblando de estar junto a ti"

"SOBERANO... ¡ES COSA DE HOMBRES!"

Mentre tot s'ensorra al nostre voltant; economia, sanitat, educació, treball... els nostres estimats polítics domèstics s'entretenen a discutir qui és més patriota.

El partit que ens governa des de Madrid fa aigües per tot arreu i el que ens governa a Catalunya té més "lios" que una pel·lícula dels germans Marx.

El president de la diputació de Girona, de CiU, ha de dimitir per una denúncia d'assetjament.

Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, es barallen un dia sí i un altre també.

(Algú s'adonat que els noms dels partits, moltes vegades, difereixen de la seva forma d'actuar? En molts d'ells podem llegir "democràtica", "popular", "obrero", "iniciativa"... i al final ens adonem que no representen res del que porten en el seu nom.)

Bé al que anava. El parlament aprova la sobirania de Catalunya... i...?

Molt bé, Catalunya es sobirana.

Ja està? I ara què?

Ràpidament, després de llegir la notícia, he mirat el saldo de la meva compte corrent i segueix igual. He mirat per la finestra, a veure si quelcom havia canviat... i no.

Tot segueix i seguirà igual, amb Convergència barallant-se amb Unió, els del PSC barallant-se entre ells els de la CUP...bé no sé, aquests mai saps el que volen o pensen, els d'Iniciativa pujant-se al cavall que més corre i els altres "no saben... no contesten".

Bromes a part, crec que l'aprovació del text de la declaració de sobirania de Catalunya, és una de les moltes cortines de fum a les que ens tenen acostumats aquests polítics, què d'embolicar la troca en saben molt, però de governar estan demostrant que no tenen ni idea.

Desprès de tot aquest embolic... començaran a governar? O continuarem amb declaracions patriòtiques i culpant al govern central dels nostres mals?

Crec que tot això ja comença a fer pudor, ningú aporta cap solució, ningú li explica al contribuent en que estant invertint els nostres impostos.

Ens fan pagar els medicaments, les ambulàncies, en molts llocs l'aigua als hospitals, no tenim beques de menjador per els nostres fills,i si porten el menjar de casa, tenen que pagar la utilització del menjador... que estan fent aquests senyors?

La corrupció ha arribat a un punt en el que, o els jutges comencen a ficar gent a la presó o això acaba en una "república bananera", però amb Rei, i a trets pel carrer.

Els polítics, en lloc de denunciar als corruptes, tanquen files i engeguen el ventilador per esquitxar la merda cap als altres.

Vull que el senyor Mas expliqui el perquè no ha expulsat a tots els corruptes i presumptes corruptes del seu partit.

Vull que el senyor Rajoy expliqui el perquè no ha expulsat a tots els corruptes i presumptes corruptes del seu partit.

Vull que el senyor Rubalcaba... Cony... perquè no surten tots, però de les nostres vides?

Perquè no dimiteixen tots, es convoquen noves eleccions, això sí amb persones que no hagin estat mai en un càrrec públic, i tornem a començar?

No seria molt gratificant saber que tots els polítics són honestos i no cobren sous desorbitats i que no reben sobres amb diners bruts?

Potser això de la sobirania ho han tret d'aquella campanya publicitària de fa uns anys... "Soberano, ¡es cosa de hombres!".

"ALGO HUELE A PODRIDO EN...GÉNOVA 13"

Periodisme d'investigació o periodisme al servei del poder?

Algú es preguntarà el perquè de la pregunta i és molt fàcil.

No és sospitós que tota aquesta trama surti a la llum quant pràcticament el delicte ja ha prescrit?

No és sospitós que un diari, normalment eina d'informació del PP, faci pública una trama de corrupció amb dades que surten de dins de l'aparell del partit?

No és sospitós que surti ara, quant la política del PP està fracassant estrepitosament i necessiten un rentat de cara?

A ningú li sembla que tot està orquestrat pel mateix partit, per fer una neteja dels "molestos" i reforçar el poder de la cúpula actual?

"Algo huele a podrido en Dinamarca" va dir en Hamlet... i "algo huele a podrido en Génova 13" diria jo.

Després d'anar seguint amb molt d'interès totes les notícies relacionades amb el cas Gurtel i Bárcenas, he arribat a la conclusió, espero equivocar-me, de que tot quedarà en res.

Va passar amb el cas Naseiro, casualment ex-tresorer del PP i passarà amb Bárcenas, casualment ex-tresorer del PP.

El PP està convençut de que els ciutadans som idiotes, que ens poden manipular amb trames corruptes que ens indignen i, creuen, que ens fan oblidar les altres coses veritablement importants que estan passant.

Col·laborar amb la "premsa d'investigació" per fer aflorar tota aquesta merda és una tàctica tan vella com la política, serveix per distreure a la premsa seriosa i al ciutadà i fer-los estar pendents d'altres coses.

Les portades dels diaris parlen de sobres amb diners i no de les retallades, parla de comissions fantàstiques i no del tancament de centres d'atenció primària.

El conflicte dels serveis mèdics a la Comunitat de Madrid segueix igual que fa uns mesos, però ha passat a segon terme, just el que desitjava la cúpula del PP a Madrid.

El cas de la família Pujol ha passat a segon terme, ja que les comptes als bancs suïssos del senyor Bárcenas són mes quantioses que les dels Pujol.

Tot ha quedat en segon terme, ara l'únic important és el cas Bárcenas.

El circ ha començat, els artistes: Cospedal, Rajoy i companyia.

El mestre de cerimònies el diari "El Mundo" i el públic, bocabadat, com sempre, nosaltres... els ciutadans.

Faran auditories... a veure... una auditoria comprovarà els comptes legals del partit, en les quals, suposo, no estarà inclòs el diner en negre que entrava.

Es clar que si està inclòs en la comptabilitat ja no és negre... per favor senyor Rajoy, no som idiotes, no ens enganyi més.

Si sap la veritat, digui-ho, sinó deixi que la justícia faci la seva feina i no emboliqui més la troca.

Com va dir la vicepresidenta del govern; "Que cada uno aguante su vela".

NO HI HA UN PAM DE NET

Bárcenas, Urdangarín, Pujol, Matas, Millet, Camps, Bankia, Rato, Gurtel, CAM... i resulta que els ciutadans hem viscut per sobre de les nostres possibilitats.

Paguem, com a mínim, el 10% del valor dels medicaments i fins fa quatre dies un euro per recepta, el qual no serà retornat... però ens assabentem que dirigents i càrrecs del PP rebien sobres de diners (negre) per valor de 5000, 10000 i fins a 15000 euros.

El que està clar és que moltes d'aquestes suposades corrupcions venen denunciades por un diari que no és que tingui molta credibilitat.

Segons el diari El Mundo, fa uns mesos, el president Mas era propietari de quasi totes les vaques de Suïssa, bé més aviat de totes.

El sistema "periodístic" d'aquests tipus de diaris és el de llençar merda amb el ventilador, que esquitxi a qui esquitxi i alguna cosa serà veritat.

Per norma acostumo a defensar la honorabilitat dels polítics i fins que un jutge no demostra el delicte no acusar-los.

Hi han casos que estan molt clars i que s'ha demostrat la implicació de polítics en delictes diversos, però altres no s'han pogut demostrar mai per falta de proves o perquè senzillament eren mentida.

El cas Urdangarín sembla demostrat, al igual que els casos Millet, Matas i Gurtel, però, que sabem de cert de les implicacions del PP amb les males arts del senyor Bárcenas?

La política esta rebent atacs constants per part d'aquesta premsa, mal anomenada, d'investigació.

La generalització és molt perillosa, perjudica a tots els homes i dones que treballen dia a dia en multitud de ajuntaments. Pràcticament cap d'aquestes persones reben sobres de 5, 10 o 15.000 euros al mes, cap d'aquests ciutadans rep comissions estratosfèriques que li permeten tenir grans capitals a Bancs Suïssos.

Tots aquests homes i dones, ara, estan assenyalats com a corruptes per coses que no han fet i no faran mai.

Hi han polítics que cada vegada estan més apartats de la realitat de la ciutadania, i ara em refereixo als d'elit; als diputats i membres dels governs d'Espanya, de Catalunya, d'Andalusia, de Madrid... etc., de tots els que sí que sembla que coneixen el funcionament d'aquesta missatgeria dinerària i de la qual diuen: "desconèixer".

Què té que pensar un ciutadà que no arriba a final de mes al llegir aquestes notícies?

Què tenen que fer els nostres dirigents per recobrar la credibilitat perduda?

Normalment, la temptació dels polítics corruptes és la de fer callar al missatger en lloc de solucionar el problema.

A vegades em vist com la informació és va diluint en el temps i surten altres corrupteles que fan oblidar la més antiga.

Suposo que tots els caps pensants del PP i Convergència, estan buscant la manera d'allunyar-se del problema en lloc d'intentar-lo solucionar. És més fàcil engegar el ventilador per allunyar la merda que recollir-la i destruir-la, ara començarà allò que tant els hi agrada a molts polítics " i tu més".

Però malauradament els que sempre rebem més som els ciutadans que no tenim cap culpa.

Qui caurà primer? Cospedal? Rajoy? Mas? Pujol?

No hi ha un pam de net.

M'HO EXPLICA?

Crec que ningú va entendre res. Em refereixo a la manifestació de l'Onze de setembre a Catalunya. 

Avui he sentit les bestieses més grans i malauradament no venien per part dels polítics de torn, aquests esta molt clar que no van entendre res.

Una d'aquestes persones que truquen a les televisions per donar la seva opinió, ha demanat que l'Assemblea Nacional Catalana, prengui les regnes del camí cap a la independència per sobre del govern legalment establert.

Ens em tornat boijos?

M'agradaria que algú m'expliques quines son les raons d'aquesta catarsi totalment irracional que s'apoderat d'una part de la nostra ciutadania.

Segons aquests futurs pares de la pàtria lliure, la gran solució per sortir de la crisi es la sedició. Ningú és capaç d'explicar-ho, tot són divagacions i raons totalment rocambolesques.

Ja he parlat moltes vegades sobre la independència i la meva posició davant aquest possibilitat i crec que no cal que torni a repetir les meves opinions, però, no estem donant massa importància a la sobirania i estem oblidant els problemes reals?

Algú creu que amb la independència, els casos de corrupció dels nostres polítics o les retallades brutals que està fent la Generalitat no hi serien?

Imagineu què, sense un tribunal constitucional que vetlli pels drets dels ciutadans, farien el que els hi vingués en gana.

Em estat pagant per poder comprar els nostres medicaments, a part del 10% del seu valor.

Els polítics ens amenacen cada dia amb més retallades i ens criminalitza'n per, segons ells, viure per sobre de les nostres possibilitats. I no tant sols els del govern central, també el govern català.

No vull imaginar-me un país governat per gent que, presumptament, té els diners a Suïssa.

No vull imaginar-me un país en el que els meus governants s'enriqueixen amb negocis bruts.

Estic molt cansat de sentir tonteries un dia sí i un altre també. Frases com "estem en el bon camí per l'estat propi", "els de Madrid ens estan ofegant"... Qui són els de Madrid?

Els del PP, que han governat moltes vegades amb CiU?

Els empresaris catalans que no volen saber res d'independentismes?

Els polítics catalans que tanquen negocis amb empreses de fora de Catalunya?

Qui són els de Madrid?

Vull que algú m'ho expliqui.

Que algú em demostri que molts dels pactes que s'han signat a Madrid i perjudiquen als catalans, no s'han sigut amb el vistiplau dels polítics locals.

Potser el que ens fa falta es una reeducació política i social i deixar les utopies i posar els peus a terra.

Algú ha explicat quin és el cost econòmic d'una futura independència?

Som tant idiotes que ens estem creient les mentides que ens diuen?

Els nostres problemes venen per la política del govern central o per la ineptitud dels nostres polítics locals?

Francament cada vegada veig més difícil un acord entre uns partits polítics, que estan més preocupats per erigir-se com a llibertadors de la pàtria, que com a veritables representants dels ciutadans.

Per acabar, una de les coses què més m'emprenyen és que acabarà tenint raó l'Impresentable José Maria Aznar, quant en una entrevista li van preguntar que si creia que el creixent independentisme a Catalunya era perillós i va respondre " acabarán peleándose entre ellos, como ha pasado siempre"...

Ens acabarem barallant entre nosaltres?

TOT SI VAL

Malauradament l'intrusisme està present en totes les professions, però potser en el món del periodisme és més patent.

Tothom elogia la gran temporada que està fent el FC Barcelona en el campionat de lliga, tothom parla dels rècords de Messi i Vilanova i tothom diu excel·lències del bon joc de l'equip, però, els intrusos, aquest tipus de periodistes que ningú sap d'on han sortit i que pretenen assentar càtedra cada vegada que obren la boca, troben sempre la manera de deslluir les victòries de l'equip contrari als seus interessos. Interessos que moltes vegades es deuen a un malaltís fanatisme per uns colors que, probablement, defineixen una tendència política.

Ahir, veient un dels programes que resumeixen la jornada futbolística, analitzaven les jugades "conflictives" del partit de torn.

Quant li va tocar al partit del FC Barcelona, els ànims dels tertulians es van exasperar d'una manera veritablement alarmant.

Els crits i retrets es van apoderar de la pantalla de televisió i en lloc de analitzar si veritablement l'àrbitre havia comès un error, els éssers cridaners que componien el circ justicier de l'ètica futbolística, van començar a fer comparacions.

"L'àrbitre tindria que haver xiulat penal, ja que fa dos partits, per una jugada igual, li va xiular un al Madrid", vociferava un.

L'altre cridava més i rebatia l'argument amb comparacions d'altres partits que no venien a conte.

Em pregunto, si un ciutadà assassina a un altre i va a judici, l'advocat defensor por utilitzar com argument que fa uns anys un altre va cometre un delicte i va sortir impune?

Oi què no?

Doncs, perquè tenen la mania de fer comparacions i culpar als altres dels seus errors?

Crec que no és més que un reflexa de la nostra actual societat i dels polítics que ens governen. Portem més d'un any sentint i patint allò de "l'herència rebuda".

L'intrusisme també s'ha instaurat en les tertúlies polítiques, qualsevol indocumentat opina, critica i, fins i tot, s'atreveix a aconsellar als governants del que tenen i no tenen que fer.

S'avancen a la justícia.

Les seves tertúlies es converteixen en judicis sumaríssims, als quals, els jutjats estan en una indefensió total.

Tant és si el que diuen és mentida, o la informació que estan transmeten està esbiaixada, es tracta de parlar del personatge de torn, de l'enemic de l'amo ideològic que els hi donarà un copet a l'esquena per la feina ben feta.

Ara es tracta d'atacar a Catalunya, de la manera que sigui, tant és si és mitjançant el Barça, la família Pujol o al mateix president de la Generalitat.

Catalunya ha comès el pecat més gran que es pot cometre contra una dictadura, voler pensar per si mateixa.

Com he dit moltes vegades no soc independentista, però crec que tots els pobles tenen el dret a decidir el seu futur.

He dit dictadura i no és cap error, estem en una dictadura, disfressada de democràcia, però és una dictadura.

El ministre de justícia vol instaurar un altre cop la censura, la cadena perpètua i cada vegada retalla més els drets dels ciutadans.

Ens han retallat l'educació, la sanitat, els sous i, poc a poc, l'autoestima.

El president del govern d'Espanya ni tant sols es digna a assistir al funeral d'un soldat que ha mort en una guerra que no ens incumbeix.

La presidenta de la comunitat de Castella--La Manxa, tanca els serveis d'urgències de 21 pobles... però, els intrusos periodistes troben excuses per justificar totes aquestes aberracions.

La conclusió que he arribat, potser errònia, és que tots aquests personatges, han irromput a les nostres vides com els antics trobadors, que anaven de poble en poble, alabant les excel·lències dels senyors feudals de torn.

Cada vegada està més clar que la formula política d'aquest país ha caducat i si no es dona un cop de timó, aviat ens trobarem en una situació irreversible.

D'AQUÍ NO MARXA NINGÚ

Esta vist que en aquest país no dimiteix ningú. En Duran diu que no marxa, l'alcaldessa de Madrid, l'Ana Botella, tampoc marxa, i mira que tots dos l'han feta grossa.

En Duran tindria que dimitir per bocamoll. Si en el seu moment s'hagués quedat callat, ara ningú li demanaria la dimissió.

El cas de la Botella ja és més penós, gràcies a la mala gestió del seu equip i d'ella mateixa han mort cinc noies, però no dimitirà.

A Madrid la única que va dimitir, cinc minuts abans de que la fessin fora, va ser l'Aguirre... em sembla que m'he equivocat de foto, però no té importància. 

El de la foto estava totalment sonat i era malvat i la... bé tant és, ho deixaré corre.

Com estava dient, ningú dimiteix.

Això sí, ens queda l'esperança de que algun ministre tingui que demanar la baixa per menjar productes caducats. Sí, el ministre Cañete, segons ha declarat, es menge els iogurts caducats.

Aquests són els polítics que ens governen, uns no se senten responsables de les bestieses que fan, encara que hi hagin morts pel mig, altres mengen iogurts caducats i altres menteixen sense escrúpols.

Cada vegada està més clar que aquest país està en mans d'una colla d'ineptes i pocavergonyes... ui! A veure si ara em cauran cinc partits de suspensió per dir que son uns pocavergonyes. És el càstig que li han posat a Sergio Ramos per dir-li això al àrbitre. Si l'hagués arrancat el cap a un contrari d'una coça, s'hauria quedat en un partit i gràcies, però com ha insultat a l'àrbitre...

Estic convençut de que la degradació moral que estem patint està directament relacionada amb la manca de escrúpols dels nostres polítics.

El ministre de "justícia?", l'amic Gallardón, s'ha trobat que el poder judicial lamenta que superi Franco i Primo de Rivera i diu que la seva cadena perpètua, encara que hi hagi tractat de camuflar, no la van instaurar ni els dos últims dictadors espanyols.

La delegada del govern a Madrid segueix perseguint a un pobre noi que participava en un piquet informatiu el 14 de novembre.

En Rajoy està per Algèria... i la filla de Klaus Kinski publica un llibre en el que acusa al seu pare, mort fa més de 20 anys, d'abusos sexuals.

Aquest és el nostre país i el món en el que vivim.

A Espanya tenim a "Aguirre, la ira de Rajoy" i la resta del món "Aguirre, la ira de Dios".

REIS... PRÍNCEP... AVE... MERDA!

He trigat uns dies en tornar a escriure per donar temps a que els mags de l'orient em portessin quelcom, però no, no m'han portat res. Bé no es cert, a mi i a tots els gironins ens han portat l'AVE.

Perquè serveix?

No ho sé, mai he cregut en aquests tipus d'obres faraòniques que a la llarga acaben no sent rentables. Però ja està feta, ara ens toca fer-la útil.

Com deia els mags de l'orient han passat de llarg.

Era normal, republicà i monàrquics no és un còctel que funcioni massa bé.

Tampoc tenia cap esperança, i més des de que em van confirmar què els reis són els pares.

Potser direu... si són els pares és més fàcil que ens portin alguna cosa, però hem de tenir en compte que a l'actualitat, els pares i avis, són els que estan mantenint l'economia familiar, per tant fan de mags tot l'any.

També podria ser que si haguessin inaugurat l'AVE abans de Nadal, els reis el podrien haver agafat i venir a Girona... però el que ha vingut és el Príncep, tampoc sé a què. Estic convençut que si la situació política hagués estat un altre, aquesta inauguració s'hauria solucionat amb la ministra del sector i el conseller de torn, però com la situació és la que és, ningú vol perdre's sortir a la foto.

Ara ens tocarà seguir patint les obres inacabades.

Ara sabrem si veritablement l'ocupació del tren és rentable o no, i al cap i a la fi seguirem pagant per una cosa que en cap moment ha estat considerada com primordial.

Per altre banda, els nostres polítics, nacionals i domèstics, han fet el viatge inaugural.

S'han retrobat en Mas i en Rajoy, amb el Príncep Felip de convidat de pedra i la ministra Pastor.

La conversa, que tots hauríem desitjat que fos sobre els problemes actuals, tant d'Espanya com de Catalunya, resulta que s'ha desenvolupat en torn a les dietes per aprimar-se i l'esport que fa cada un per mantenir-se en forma.

Així ho deixo.

Que cada un tregui les seves conclusions.

Però, si en un tren es reuneixen les tres persones més influents de la política nacional i parlen de sobrepès i dietes, francament estem més fotuts del que pensava.

AVE... els que paguen us saluden.