"LA FAMÍLIA"

"No me digas que eres inocente. Es un insulto a mi inteligencia. Y eso no me divierte"

"Mantén cerca a tus amigos, pero más cerca a tus enemigos"

"Nuestros hombres están bien pagados. Su lealtad se basa en esto"

Tot això són frases de la pel·lícula "El Padrino" i m'han vingut a la memòria, aquest migdia, mentre escoltava les explicacions del President Rajoy.

En deu minuts de delirants explicacions no ha aclarit res.

Ha culpat a la premsa, a l'oposició, a... bé tothom és culpable menys el PP.

Les dictadures comencen d'aquesta manera, amb llops disfressats de bens i manipulant a la ciutadania, però aquest cop no cola.

No senyors del PP se us ha vist el llautó o millor la pell de llop a sota de la llana.

Dubto que algú s'hagi cregut les explicacions d'en Rajoy, entre altres coses perquè no són creïbles.

Un pot negar el que no és veu, però negar el que tothom ha vist no és seriós.

Potser el senyor Rajoy té raó i tot és una gran mentida, i aquestes anotacions són els resultats d'una partida del "MONOPOLY" que van disputar entre els membres de la cúpula del PP.

Recordo, quant era petit, amb els meus germans i cosins, jugàvem al "MONOPOLY" i en una llibreta anotàvem els diners que guanyàvem i perdíem.

Podria ser que com s'han passat tant de temps a l'oposició, organitzaven campionats de "MONOPOLY" per matar el temps.

El pitjor de tot, bromes a part, és que la premsa fidel al règim l'ha cregut i ara posaran en marxa tota la maquinària propagandística per desacreditar totes les informacions. Dubtaran de l'honestedat del jutge, de la fiscalia anticorrupció i de la policia, si és necessari.

Sortiran informes contraris, sortiran draps bruts dels periodistes que han destapat la trama corrupte i els tertulians d'Intereconomia treuran fum pels queixals.

Quants polítics han acabat a la presó per casos com aquest?

Hem conegut el de Banca Catalana, no va passar res.

El cas Naseiro, no va passar res.

Filesa... van pringar els burros de torn.

Gurtel... ja veurem.

Bàrcenas... "yo no he sido"

Cas Palau... "y tú más"

etc, etc, etc...

Si en lloc d'estar a Espanya, estiguéssim a EEUU, ja hi haurien una colla de guionistes preparant una pel·lícula.

De moment, la premsa de Madrid carrega contra Messi per intentar desestabilitzar al Barça i el president Mas, que coneix aquell refrany que diu: "Si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar", ha convocat una cimera anticorrupció... a bones hores... oi Oriol?

"NO PASARÁN"

Em pregunto...

Un país democràtic té que fer una llei anti corrupció?

Crec que en el moment que es faci una llei anti corrupció s'està legalitzant, en certa manera, la corrupció.

Quins seran els articles d'aquesta llei?

No seria lògic que els polítics i els ciutadans fossin honrats?

Tots saben que està prohibit robar, estafar, enganyar, manipular els comptes, rebre suborns, tenir diners sense declarar... llavors, perquè es té que fer un altre llei?

Són tan burros i deshonestos els polítics que ens governen que tenim que especificar, punt per punt, el que poden i no poden fer?

En quin tipus de societat estem vivint?

Des de sempre els dirigents de la dreta d'aquest país m'han semblat personatges sinistres, que roben a les avies i es mengen als nens.

Creia que era una apreciació personal, però, vist com està el pati està molt clar que no anava desencaminat.

En aquest país s'ha establert per norma, què el que arriba a un càrrec públic s'ha de fer milionari, de la manera que sigui.

Són mentiders, manipuladors i estafadors.

Són els hereus dels antics gàngsters, Al Capone, John Dillinger, Charlie "Lucky" Luciano, Carlo Gambino..., aviat tindrem que afegir; Bárcenas, Urdangarín, El bigotes, Millet... i potser els dirigents actuals del Partit Popular.

Els diaris, afins al règim (La Razón, ABC, La Gaceta, etc.), tracten de trobar explicacions convincents per defensar als seus amos, però cada vegada sembla més difícil i, mica en mica, estan donant la raó als que acusen de corruptes a tota aquesta colla de polítics que ens des-governen.

El que està clar és que si perden el recolzament dels seus fidels periodistes, tenen un futur molt negre.

El ciutadà està fart de tanta mentida i manipulació i el que, cada vegada, està més clar és que aquest govern no se sosté de cap manera.

Cada vegada estem més a prop d'unes eleccions anticipades i d'una davallada total del PP.

Molts militants estan fugint com les rates en un naufragi i el president Rajoy es queda més sol.

Amb quina cara es presentarà dilluns a Berlin?

Quines explicacions li donarà a la seva “jefa” Merkel?

Aquest anormals de dirigents, van dir que les manifestacions del 15M, donaven mala imatge d'Espanya... i això?

Quina imatge d'Espanya deuen tenir arreu del món després de veure, ahir al vespre, la seu del partit que governa el país, blindat per la policia per impedir que els ciutadans expressin la seva indignació?

Perquè aquesta vocació de repressors?

Potser és que, veritablement, aquests polítics que ens governen, són els hereus d'una ferotge dictadura que ens va reprimir durant 40 anys?

Doncs rescataré la famosa frase de "La Pasionaria" durant el setge de Madrid a la Guerra Civil: "NO PASARÁN"

I ARA..."YO NO HE SIDO"

Efectivament, els papers, que segons els honrats dirigents del PP no han existit mai, han aparegut.

La més que famosa llista dels receptors dels misteriosos sobres ha sortit a la llum i la portaveu dels populars nega la seva autenticitat. Al mateix temps un alt càrrec del partit la contradiu al assegurar que va rebre cinc milions de pessetes.

L'espectacle està servit.

El president amagat sota la taula, la portaveu, com és habitual, mentint sense perdre les maneres i els presumptes implicats xiulant i mirant cap a un altre costat.

Qualsevol que hagi llegit els diaris d'avui haurà vist les quantitats que, durant anys, s'han repartit, sense cap tipus d'escrúpols, els dirigents del PP.

Els noms estan clars i les quantitats també, quina serà l'excusa?

Molts d'ells estan fent servir el "yo no he sido", però tot això fa una pudor nauseabunda.

Ara li toca moure fitxa al president del govern, però crec que actuarà com sempre ha fet... amagant-se.

Al mateix temps que tot el circ es posava en marxa, el nostre president, el domèstic, es a dir el d'aquí, es reunia amb el sogre de l'Undargarín, bé el Rei.

Algú s'imagina la conversa?

Artur: Que tal majestad, la familia bien?

Rey: Muy bien.

Artur: Su yerno ya ha reunido la fianza o espera a que Barcenas le preste el dinero?

Rey: Creo que se lo van a prestar los hermanos Pujol.

Artur: Ah! Bien, que lo gestione Montoro o que le indulte Gallardon...

I aixì tota la reunió.

De que altre cosa poden parlar aquests dos personatges?

D'independències?

De finançaments?

Com ja he dit altres vegades; tot està podrit, i cada vegada és més necessari un cop de timó.

I ara què?

Potser la dimissió d'aquest govern, clarament, corrupte? 

La convocatòria de noves eleccions? això sí, amb el certificat d'antecedents penals de tots els candidats i una declaració de tots els bens, al menys d'aquesta manera podríem saber de quina mena és cada un.

Ens esperen uns dies molt moguts, en els que sentirem moltes vegades el "Yo no he sido" i el "Y tú más".

Doncs això... "yo no he sido y tú más"... per si de cas.

I TU MÉS

"I tu més". 

Aquest és l'argument més utilitzat pels polítics durant aquests dies.

Un, de vegades, pensa que els polítics estan per solucionar els problemes i facilitar la vida als ciutadans, però, amb el pas del temps, t'adones que tant sols estan per solucionar els "seus" problemes.

El cas de corrupció que ha destapat el diari El Mundo esquitxa a uns quants dirigents i ex-dirigents del Partit Popular, però en la sessió d'avui del congrés, ha passat com si d'un tema més es tractés.

Quina és la raó?

Molt fàcil, tots els partits tenen morts als armaris i quant un ataca al altre tenen la gran defensa; "I tu més".

Si resulta que un ministre de justícia proposa l'indult a un energumen que anava per una autovia contra direcció i a gran velocitat i mata a un pobre ciutadà que no tenia cap culpa i és interpel·lat pel partit de l'oposició contesta; "I tu més".

Si enxampen a una diputada del PP tafanejant els armaris i despatxos de l'oposició, la seva defensa és: "I tu més".

Si resulta que un tresorer del PP a robat a mans plenes durant anys i ha enriquit als seus companys de partit amb misteriosos sobres amb diners... la seva defensa... sabeu quina és? doncs sí "i tu més".

Ara, si una pobre noia es troba una targeta de crèdit pel carrer i la utilitza per donar de menjar als seus fills i tant sols es gasta 193€... no és indultada pel govern i ha d'anar a la presó.

Quina societat estem construint?

El Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa ha aixecat la suspensió de l'ordre que modificava l'horari de 21 punts d'atenció excepte a Tembleque, Adobes i Durón.

Algú ho entén?

Resulta que tant sols els hi donen la raó als que van interposar la demanda, els altres pobles afectats es quedaran sense urgències...

Crec que no cal fer cap comentari.

Tot està corrupte, des de la casa Reial fins a l'últim esgraó de la justícia.

El Partit Popular, va prometre que viuríem millor i en un any de govern han augmentat l'atur, la corrupció, els impostos.

Han afavorit la precarietat en la sanitat i l'ensenyament.

Han afavorit als bancs i a les grans empreses i han degradat al ciutadà.

Han aconseguit que siguem el pitjor país d'Europa, estem com als anys 60.

Potser, l'únic consol que ens queda és que tornarem a guanyar "Eurovisión".

"La lalala lalala lalala"... o potser li podrem cantar al senyor Rajoy allò de: 

"Desde que llegaste ya no vivo llorando

Vivo cantando, vivo soñando

Sólo quiero que me digas qué está pasando

Que estoy temblando de estar junto a ti"

"SOBERANO... ¡ES COSA DE HOMBRES!"

Mentre tot s'ensorra al nostre voltant; economia, sanitat, educació, treball... els nostres estimats polítics domèstics s'entretenen a discutir qui és més patriota.

El partit que ens governa des de Madrid fa aigües per tot arreu i el que ens governa a Catalunya té més "lios" que una pel·lícula dels germans Marx.

El president de la diputació de Girona, de CiU, ha de dimitir per una denúncia d'assetjament.

Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, es barallen un dia sí i un altre també.

(Algú s'adonat que els noms dels partits, moltes vegades, difereixen de la seva forma d'actuar? En molts d'ells podem llegir "democràtica", "popular", "obrero", "iniciativa"... i al final ens adonem que no representen res del que porten en el seu nom.)

Bé al que anava. El parlament aprova la sobirania de Catalunya... i...?

Molt bé, Catalunya es sobirana.

Ja està? I ara què?

Ràpidament, després de llegir la notícia, he mirat el saldo de la meva compte corrent i segueix igual. He mirat per la finestra, a veure si quelcom havia canviat... i no.

Tot segueix i seguirà igual, amb Convergència barallant-se amb Unió, els del PSC barallant-se entre ells els de la CUP...bé no sé, aquests mai saps el que volen o pensen, els d'Iniciativa pujant-se al cavall que més corre i els altres "no saben... no contesten".

Bromes a part, crec que l'aprovació del text de la declaració de sobirania de Catalunya, és una de les moltes cortines de fum a les que ens tenen acostumats aquests polítics, què d'embolicar la troca en saben molt, però de governar estan demostrant que no tenen ni idea.

Desprès de tot aquest embolic... començaran a governar? O continuarem amb declaracions patriòtiques i culpant al govern central dels nostres mals?

Crec que tot això ja comença a fer pudor, ningú aporta cap solució, ningú li explica al contribuent en que estant invertint els nostres impostos.

Ens fan pagar els medicaments, les ambulàncies, en molts llocs l'aigua als hospitals, no tenim beques de menjador per els nostres fills,i si porten el menjar de casa, tenen que pagar la utilització del menjador... que estan fent aquests senyors?

La corrupció ha arribat a un punt en el que, o els jutges comencen a ficar gent a la presó o això acaba en una "república bananera", però amb Rei, i a trets pel carrer.

Els polítics, en lloc de denunciar als corruptes, tanquen files i engeguen el ventilador per esquitxar la merda cap als altres.

Vull que el senyor Mas expliqui el perquè no ha expulsat a tots els corruptes i presumptes corruptes del seu partit.

Vull que el senyor Rajoy expliqui el perquè no ha expulsat a tots els corruptes i presumptes corruptes del seu partit.

Vull que el senyor Rubalcaba... Cony... perquè no surten tots, però de les nostres vides?

Perquè no dimiteixen tots, es convoquen noves eleccions, això sí amb persones que no hagin estat mai en un càrrec públic, i tornem a començar?

No seria molt gratificant saber que tots els polítics són honestos i no cobren sous desorbitats i que no reben sobres amb diners bruts?

Potser això de la sobirania ho han tret d'aquella campanya publicitària de fa uns anys... "Soberano, ¡es cosa de hombres!".

"ALGO HUELE A PODRIDO EN...GÉNOVA 13"

Periodisme d'investigació o periodisme al servei del poder?

Algú es preguntarà el perquè de la pregunta i és molt fàcil.

No és sospitós que tota aquesta trama surti a la llum quant pràcticament el delicte ja ha prescrit?

No és sospitós que un diari, normalment eina d'informació del PP, faci pública una trama de corrupció amb dades que surten de dins de l'aparell del partit?

No és sospitós que surti ara, quant la política del PP està fracassant estrepitosament i necessiten un rentat de cara?

A ningú li sembla que tot està orquestrat pel mateix partit, per fer una neteja dels "molestos" i reforçar el poder de la cúpula actual?

"Algo huele a podrido en Dinamarca" va dir en Hamlet... i "algo huele a podrido en Génova 13" diria jo.

Després d'anar seguint amb molt d'interès totes les notícies relacionades amb el cas Gurtel i Bárcenas, he arribat a la conclusió, espero equivocar-me, de que tot quedarà en res.

Va passar amb el cas Naseiro, casualment ex-tresorer del PP i passarà amb Bárcenas, casualment ex-tresorer del PP.

El PP està convençut de que els ciutadans som idiotes, que ens poden manipular amb trames corruptes que ens indignen i, creuen, que ens fan oblidar les altres coses veritablement importants que estan passant.

Col·laborar amb la "premsa d'investigació" per fer aflorar tota aquesta merda és una tàctica tan vella com la política, serveix per distreure a la premsa seriosa i al ciutadà i fer-los estar pendents d'altres coses.

Les portades dels diaris parlen de sobres amb diners i no de les retallades, parla de comissions fantàstiques i no del tancament de centres d'atenció primària.

El conflicte dels serveis mèdics a la Comunitat de Madrid segueix igual que fa uns mesos, però ha passat a segon terme, just el que desitjava la cúpula del PP a Madrid.

El cas de la família Pujol ha passat a segon terme, ja que les comptes als bancs suïssos del senyor Bárcenas són mes quantioses que les dels Pujol.

Tot ha quedat en segon terme, ara l'únic important és el cas Bárcenas.

El circ ha començat, els artistes: Cospedal, Rajoy i companyia.

El mestre de cerimònies el diari "El Mundo" i el públic, bocabadat, com sempre, nosaltres... els ciutadans.

Faran auditories... a veure... una auditoria comprovarà els comptes legals del partit, en les quals, suposo, no estarà inclòs el diner en negre que entrava.

Es clar que si està inclòs en la comptabilitat ja no és negre... per favor senyor Rajoy, no som idiotes, no ens enganyi més.

Si sap la veritat, digui-ho, sinó deixi que la justícia faci la seva feina i no emboliqui més la troca.

Com va dir la vicepresidenta del govern; "Que cada uno aguante su vela".

NO HI HA UN PAM DE NET

Bárcenas, Urdangarín, Pujol, Matas, Millet, Camps, Bankia, Rato, Gurtel, CAM... i resulta que els ciutadans hem viscut per sobre de les nostres possibilitats.

Paguem, com a mínim, el 10% del valor dels medicaments i fins fa quatre dies un euro per recepta, el qual no serà retornat... però ens assabentem que dirigents i càrrecs del PP rebien sobres de diners (negre) per valor de 5000, 10000 i fins a 15000 euros.

El que està clar és que moltes d'aquestes suposades corrupcions venen denunciades por un diari que no és que tingui molta credibilitat.

Segons el diari El Mundo, fa uns mesos, el president Mas era propietari de quasi totes les vaques de Suïssa, bé més aviat de totes.

El sistema "periodístic" d'aquests tipus de diaris és el de llençar merda amb el ventilador, que esquitxi a qui esquitxi i alguna cosa serà veritat.

Per norma acostumo a defensar la honorabilitat dels polítics i fins que un jutge no demostra el delicte no acusar-los.

Hi han casos que estan molt clars i que s'ha demostrat la implicació de polítics en delictes diversos, però altres no s'han pogut demostrar mai per falta de proves o perquè senzillament eren mentida.

El cas Urdangarín sembla demostrat, al igual que els casos Millet, Matas i Gurtel, però, que sabem de cert de les implicacions del PP amb les males arts del senyor Bárcenas?

La política esta rebent atacs constants per part d'aquesta premsa, mal anomenada, d'investigació.

La generalització és molt perillosa, perjudica a tots els homes i dones que treballen dia a dia en multitud de ajuntaments. Pràcticament cap d'aquestes persones reben sobres de 5, 10 o 15.000 euros al mes, cap d'aquests ciutadans rep comissions estratosfèriques que li permeten tenir grans capitals a Bancs Suïssos.

Tots aquests homes i dones, ara, estan assenyalats com a corruptes per coses que no han fet i no faran mai.

Hi han polítics que cada vegada estan més apartats de la realitat de la ciutadania, i ara em refereixo als d'elit; als diputats i membres dels governs d'Espanya, de Catalunya, d'Andalusia, de Madrid... etc., de tots els que sí que sembla que coneixen el funcionament d'aquesta missatgeria dinerària i de la qual diuen: "desconèixer".

Què té que pensar un ciutadà que no arriba a final de mes al llegir aquestes notícies?

Què tenen que fer els nostres dirigents per recobrar la credibilitat perduda?

Normalment, la temptació dels polítics corruptes és la de fer callar al missatger en lloc de solucionar el problema.

A vegades em vist com la informació és va diluint en el temps i surten altres corrupteles que fan oblidar la més antiga.

Suposo que tots els caps pensants del PP i Convergència, estan buscant la manera d'allunyar-se del problema en lloc d'intentar-lo solucionar. És més fàcil engegar el ventilador per allunyar la merda que recollir-la i destruir-la, ara començarà allò que tant els hi agrada a molts polítics " i tu més".

Però malauradament els que sempre rebem més som els ciutadans que no tenim cap culpa.

Qui caurà primer? Cospedal? Rajoy? Mas? Pujol?

No hi ha un pam de net.

M'HO EXPLICA?

Crec que ningú va entendre res. Em refereixo a la manifestació de l'Onze de setembre a Catalunya. 

Avui he sentit les bestieses més grans i malauradament no venien per part dels polítics de torn, aquests esta molt clar que no van entendre res.

Una d'aquestes persones que truquen a les televisions per donar la seva opinió, ha demanat que l'Assemblea Nacional Catalana, prengui les regnes del camí cap a la independència per sobre del govern legalment establert.

Ens em tornat boijos?

M'agradaria que algú m'expliques quines son les raons d'aquesta catarsi totalment irracional que s'apoderat d'una part de la nostra ciutadania.

Segons aquests futurs pares de la pàtria lliure, la gran solució per sortir de la crisi es la sedició. Ningú és capaç d'explicar-ho, tot són divagacions i raons totalment rocambolesques.

Ja he parlat moltes vegades sobre la independència i la meva posició davant aquest possibilitat i crec que no cal que torni a repetir les meves opinions, però, no estem donant massa importància a la sobirania i estem oblidant els problemes reals?

Algú creu que amb la independència, els casos de corrupció dels nostres polítics o les retallades brutals que està fent la Generalitat no hi serien?

Imagineu què, sense un tribunal constitucional que vetlli pels drets dels ciutadans, farien el que els hi vingués en gana.

Em estat pagant per poder comprar els nostres medicaments, a part del 10% del seu valor.

Els polítics ens amenacen cada dia amb més retallades i ens criminalitza'n per, segons ells, viure per sobre de les nostres possibilitats. I no tant sols els del govern central, també el govern català.

No vull imaginar-me un país governat per gent que, presumptament, té els diners a Suïssa.

No vull imaginar-me un país en el que els meus governants s'enriqueixen amb negocis bruts.

Estic molt cansat de sentir tonteries un dia sí i un altre també. Frases com "estem en el bon camí per l'estat propi", "els de Madrid ens estan ofegant"... Qui són els de Madrid?

Els del PP, que han governat moltes vegades amb CiU?

Els empresaris catalans que no volen saber res d'independentismes?

Els polítics catalans que tanquen negocis amb empreses de fora de Catalunya?

Qui són els de Madrid?

Vull que algú m'ho expliqui.

Que algú em demostri que molts dels pactes que s'han signat a Madrid i perjudiquen als catalans, no s'han sigut amb el vistiplau dels polítics locals.

Potser el que ens fa falta es una reeducació política i social i deixar les utopies i posar els peus a terra.

Algú ha explicat quin és el cost econòmic d'una futura independència?

Som tant idiotes que ens estem creient les mentides que ens diuen?

Els nostres problemes venen per la política del govern central o per la ineptitud dels nostres polítics locals?

Francament cada vegada veig més difícil un acord entre uns partits polítics, que estan més preocupats per erigir-se com a llibertadors de la pàtria, que com a veritables representants dels ciutadans.

Per acabar, una de les coses què més m'emprenyen és que acabarà tenint raó l'Impresentable José Maria Aznar, quant en una entrevista li van preguntar que si creia que el creixent independentisme a Catalunya era perillós i va respondre " acabarán peleándose entre ellos, como ha pasado siempre"...

Ens acabarem barallant entre nosaltres?

TOT SI VAL

Malauradament l'intrusisme està present en totes les professions, però potser en el món del periodisme és més patent.

Tothom elogia la gran temporada que està fent el FC Barcelona en el campionat de lliga, tothom parla dels rècords de Messi i Vilanova i tothom diu excel·lències del bon joc de l'equip, però, els intrusos, aquest tipus de periodistes que ningú sap d'on han sortit i que pretenen assentar càtedra cada vegada que obren la boca, troben sempre la manera de deslluir les victòries de l'equip contrari als seus interessos. Interessos que moltes vegades es deuen a un malaltís fanatisme per uns colors que, probablement, defineixen una tendència política.

Ahir, veient un dels programes que resumeixen la jornada futbolística, analitzaven les jugades "conflictives" del partit de torn.

Quant li va tocar al partit del FC Barcelona, els ànims dels tertulians es van exasperar d'una manera veritablement alarmant.

Els crits i retrets es van apoderar de la pantalla de televisió i en lloc de analitzar si veritablement l'àrbitre havia comès un error, els éssers cridaners que componien el circ justicier de l'ètica futbolística, van començar a fer comparacions.

"L'àrbitre tindria que haver xiulat penal, ja que fa dos partits, per una jugada igual, li va xiular un al Madrid", vociferava un.

L'altre cridava més i rebatia l'argument amb comparacions d'altres partits que no venien a conte.

Em pregunto, si un ciutadà assassina a un altre i va a judici, l'advocat defensor por utilitzar com argument que fa uns anys un altre va cometre un delicte i va sortir impune?

Oi què no?

Doncs, perquè tenen la mania de fer comparacions i culpar als altres dels seus errors?

Crec que no és més que un reflexa de la nostra actual societat i dels polítics que ens governen. Portem més d'un any sentint i patint allò de "l'herència rebuda".

L'intrusisme també s'ha instaurat en les tertúlies polítiques, qualsevol indocumentat opina, critica i, fins i tot, s'atreveix a aconsellar als governants del que tenen i no tenen que fer.

S'avancen a la justícia.

Les seves tertúlies es converteixen en judicis sumaríssims, als quals, els jutjats estan en una indefensió total.

Tant és si el que diuen és mentida, o la informació que estan transmeten està esbiaixada, es tracta de parlar del personatge de torn, de l'enemic de l'amo ideològic que els hi donarà un copet a l'esquena per la feina ben feta.

Ara es tracta d'atacar a Catalunya, de la manera que sigui, tant és si és mitjançant el Barça, la família Pujol o al mateix president de la Generalitat.

Catalunya ha comès el pecat més gran que es pot cometre contra una dictadura, voler pensar per si mateixa.

Com he dit moltes vegades no soc independentista, però crec que tots els pobles tenen el dret a decidir el seu futur.

He dit dictadura i no és cap error, estem en una dictadura, disfressada de democràcia, però és una dictadura.

El ministre de justícia vol instaurar un altre cop la censura, la cadena perpètua i cada vegada retalla més els drets dels ciutadans.

Ens han retallat l'educació, la sanitat, els sous i, poc a poc, l'autoestima.

El president del govern d'Espanya ni tant sols es digna a assistir al funeral d'un soldat que ha mort en una guerra que no ens incumbeix.

La presidenta de la comunitat de Castella--La Manxa, tanca els serveis d'urgències de 21 pobles... però, els intrusos periodistes troben excuses per justificar totes aquestes aberracions.

La conclusió que he arribat, potser errònia, és que tots aquests personatges, han irromput a les nostres vides com els antics trobadors, que anaven de poble en poble, alabant les excel·lències dels senyors feudals de torn.

Cada vegada està més clar que la formula política d'aquest país ha caducat i si no es dona un cop de timó, aviat ens trobarem en una situació irreversible.

D'AQUÍ NO MARXA NINGÚ

Esta vist que en aquest país no dimiteix ningú. En Duran diu que no marxa, l'alcaldessa de Madrid, l'Ana Botella, tampoc marxa, i mira que tots dos l'han feta grossa.

En Duran tindria que dimitir per bocamoll. Si en el seu moment s'hagués quedat callat, ara ningú li demanaria la dimissió.

El cas de la Botella ja és més penós, gràcies a la mala gestió del seu equip i d'ella mateixa han mort cinc noies, però no dimitirà.

A Madrid la única que va dimitir, cinc minuts abans de que la fessin fora, va ser l'Aguirre... em sembla que m'he equivocat de foto, però no té importància. 

El de la foto estava totalment sonat i era malvat i la... bé tant és, ho deixaré corre.

Com estava dient, ningú dimiteix.

Això sí, ens queda l'esperança de que algun ministre tingui que demanar la baixa per menjar productes caducats. Sí, el ministre Cañete, segons ha declarat, es menge els iogurts caducats.

Aquests són els polítics que ens governen, uns no se senten responsables de les bestieses que fan, encara que hi hagin morts pel mig, altres mengen iogurts caducats i altres menteixen sense escrúpols.

Cada vegada està més clar que aquest país està en mans d'una colla d'ineptes i pocavergonyes... ui! A veure si ara em cauran cinc partits de suspensió per dir que son uns pocavergonyes. És el càstig que li han posat a Sergio Ramos per dir-li això al àrbitre. Si l'hagués arrancat el cap a un contrari d'una coça, s'hauria quedat en un partit i gràcies, però com ha insultat a l'àrbitre...

Estic convençut de que la degradació moral que estem patint està directament relacionada amb la manca de escrúpols dels nostres polítics.

El ministre de "justícia?", l'amic Gallardón, s'ha trobat que el poder judicial lamenta que superi Franco i Primo de Rivera i diu que la seva cadena perpètua, encara que hi hagi tractat de camuflar, no la van instaurar ni els dos últims dictadors espanyols.

La delegada del govern a Madrid segueix perseguint a un pobre noi que participava en un piquet informatiu el 14 de novembre.

En Rajoy està per Algèria... i la filla de Klaus Kinski publica un llibre en el que acusa al seu pare, mort fa més de 20 anys, d'abusos sexuals.

Aquest és el nostre país i el món en el que vivim.

A Espanya tenim a "Aguirre, la ira de Rajoy" i la resta del món "Aguirre, la ira de Dios".

REIS... PRÍNCEP... AVE... MERDA!

He trigat uns dies en tornar a escriure per donar temps a que els mags de l'orient em portessin quelcom, però no, no m'han portat res. Bé no es cert, a mi i a tots els gironins ens han portat l'AVE.

Perquè serveix?

No ho sé, mai he cregut en aquests tipus d'obres faraòniques que a la llarga acaben no sent rentables. Però ja està feta, ara ens toca fer-la útil.

Com deia els mags de l'orient han passat de llarg.

Era normal, republicà i monàrquics no és un còctel que funcioni massa bé.

Tampoc tenia cap esperança, i més des de que em van confirmar què els reis són els pares.

Potser direu... si són els pares és més fàcil que ens portin alguna cosa, però hem de tenir en compte que a l'actualitat, els pares i avis, són els que estan mantenint l'economia familiar, per tant fan de mags tot l'any.

També podria ser que si haguessin inaugurat l'AVE abans de Nadal, els reis el podrien haver agafat i venir a Girona... però el que ha vingut és el Príncep, tampoc sé a què. Estic convençut que si la situació política hagués estat un altre, aquesta inauguració s'hauria solucionat amb la ministra del sector i el conseller de torn, però com la situació és la que és, ningú vol perdre's sortir a la foto.

Ara ens tocarà seguir patint les obres inacabades.

Ara sabrem si veritablement l'ocupació del tren és rentable o no, i al cap i a la fi seguirem pagant per una cosa que en cap moment ha estat considerada com primordial.

Per altre banda, els nostres polítics, nacionals i domèstics, han fet el viatge inaugural.

S'han retrobat en Mas i en Rajoy, amb el Príncep Felip de convidat de pedra i la ministra Pastor.

La conversa, que tots hauríem desitjat que fos sobre els problemes actuals, tant d'Espanya com de Catalunya, resulta que s'ha desenvolupat en torn a les dietes per aprimar-se i l'esport que fa cada un per mantenir-se en forma.

Així ho deixo.

Que cada un tregui les seves conclusions.

Però, si en un tren es reuneixen les tres persones més influents de la política nacional i parlen de sobrepès i dietes, francament estem més fotuts del que pensava.

AVE... els que paguen us saluden.

ESTIMATS REIS MAGS DE... D'ON SOU?

Els republicans tenim un problema afegit a la nostra situació dins la societat. Fins ara ser republicà era, més o menys, sinònim de diable, però actualment està ben vist, ara és sinònim de modernitat, de persona conscienciada amb els problemes de la societat, de dona o home que lluita pel benestar dels altres.

Jo sempre he sigut republicà i d'esquerres, no sé exactament quina va ser la raó que em va portar cap a aquesta ideologia, potser la situació política que vaig patir durant la meva infantessa i joventut o potser perquè estic sonat.

Aquesta última raó em sembla la més lògica.

Però tornaré al que anava; els republicans tenim un problema afegit... no podem escriure la carta als Reis.

Evidentment, com a republicans, no podem acceptar a uns monarques per molt de lluny que vinguin. No seria coherent.

Estem destinats a rebre sempre carbó... encara que... si ara estem ben vistos deuríem tenir una recompensa.

Ja que el de Roma, en Benet VII (no beneit), a desnonat al bou i la mula i ha espanyolitzat als Mags de l'Orient (potser aconsellat pel ministre Wert) podria acceptar que els Reis portin regals als republicans.

Per si això passés escriuré la meva carta.

Companys Mags (no sé sí de l'orient o d'occident), per aquest any 2013 voldria tant sols una cosa, sí tant sols una, no és ni feina pels aturats, ni cases pels desnonats, ni una sanitat igual per a tothom, ni una escola pública decent, no, tant sols vull uns dirigents honestos.

Semblarà una tonteria, però estic convençut, què si tinguéssim uns polítics honestos, se solucionarien els problemes de l'atur, la sanitat, la pobresa, etc.

Amb uns polítics honestos, els bancs no estafarien als ciutadans amb "preferents" i hipoteques impossibles de pagar, no tindríem una sanitat cada vegada més precària i una educació cada vegada més deficient. Tindríem gent preocupada per complir amb les promeses que han fet durant la campanya electoral, escoltarien al ciutadà...

M'acabo d'adonar de la veritable raó per la qual sóc republicà i d'esquerres... no tant sols perquè estic sonat, sinó perquè sumiu amb una societat que no estigui supeditada als interessos dels més poderosos, dels més rics, dels bancs i dels polítics corruptes.

Vull una societat solidària. Vull que tothom tingui les mateixes oportunitats, tant en educació, treball i habitatge... calla, això no ho diu la constitució? Aquesta constitució que tant defensen els governants d'aquest país, quant es tracta de retallar els drets als altres? Ostres, potser l'únic que tinc que demanar al Mags de l'orient, o d'on cony siguin, és que els nostres governants compleixin la Constitució.

Estimats Reis Mags de... :

Porteu-me un tribunal constitucional que obligui al govern a complir la constitució. Gràcies.

ANY NOU...VIDA...IGUAL

Diuen que any nou vida nova... doncs no.

Estem en el segon dia de l'any i no ha canviat res.

El govern segueix mentint.

Ara resulta que si la reforma laboral s'hagués fet fa tres anys ens hauríem estalviat un milió d'aturats. Pel que entenc, el discurs de l'herència rebuda s'ha quedat obsolet i es tenen que buscar altres formules per culpar al govern anterior dels mals que ara patim.

A aquest pas, en un parell d'anys la culpa de tot serà dels romans. 
Semblaré pesat, però és que aquests governants que tenim s'han cregut que som idiotes i la veritat és que els únics idiotes son ells.

Encara no he sentit a cap membre del govern del PP assumir les culpes per quelcom que hagin fet. Tot és culpa dels altres; dels ciutadans per viure per sobre de les nostres possibilitats, dels funcionaris per treballar poc, dels mestres per ensenyar malament, d'en Zapatero... bé en Zapatero per ser Zapatero, vull dir, per governar mentre els del PP volien governar.

Ara, desaparegut Zapatero, els funcionaris treballant més i cobrant menys, els mestres catalans en fase d'espanyolització i els de la resta del país fotuts i més mal pagats, els ciutadans ja no vivim per sobre de les nostres possibilitats, (ara quasi no tenim possibilitats per viure)... la culpa és de Merkel.

Serà que en Rajoy vol ser ara president d'Alemanya?

La premsa afí al règim només fa lloances de la política feixista que patim i la premsa d'esquerres... bé no sé que fa la premsa d'esquerres.

Estem en una dictadura que ens està portant a una repressió brutal i a una falta de drets total. Tenim que pagar per anar a la farmàcia, per utilitzar ambulàncies, el IPC ha pujat un 2,9% i els sous s'han baixat, els jubilats han perdut poder adquisitiu, la justícia s'ha convertit en un article de luxe, només accessible a les classes pudents i ens assabentem que la senyora de Cospedal cobra prop de 200.000 euros a l'any, que el president del govern té dos o tres sous.

Estem governats per un aprenent de dictador, sense cap escrúpol a enriquir-se a costa dels ciutadans. Està afavorint als seus amics; ha permès la pujada de la llum, del gas i de l'aigua. Els transports públics, utilitzats majoritàriament per les classes treballadores, han pujat una barbaritat i té la poca vergonya d'agrair al ciutadans la seva comprensió en un Twiter.

No viuen la realitat, s'han creat un món fictici carregat de mentides i no tenen cap connexió amb el carrer.

De qui no vull oblidar-me avui és de la inefable Esperanza Aguirre. Per si no tenim suficients problemes, s'ha erigit com la lideressa de la lluita contra la dictadura "Castrista". Es a dir, com van enxampar a un dels seus acòlits en un delicte flagrant, amb mort inclosa d'un ciutadà cubà, ella posa en dubta la legalitat de les accions del govern de La Havana... senyora Aguirre, perquè no es fixa en les actuacions de la delegada del seu govern a Madrid? Aquestes si què són democràtiques?

Doncs a mi em semblen molt més a prop d'una dictadura què d'una democràcia. Al cap i a la fi al senyor Carromero, té collons en cognom, va ser jutjat i condemnat per homicidi involuntari, en canvi la senyora Cifuentes ha condemnat a milers de ciutadans, sense judici, a pagar multes per passejar pel carrer, sense està confirmat si anaven o no a una manifestació.

Ja que he començat amb un refrany acabaré amb un altre: "Abans es veu la palla en l'ull aliè que la biga en el propi"

ADEU 2012... COM SERÀS 2013?

S'acabat l'any, dotze mesos de govern Rajoy i pitjor no han pogut anar les coses.
Fer un balanç de totes les agressions a la llibertat que ha fet aquest govern, amb vocació clarament feixista, seria una feina molt àrdua, ja que són innombrables.
Han empobrit a la població; han retallat els nostres drets, han apujat els impostos i rebaixat els sous, han humiliat als immigrants convertint-los en delinqüents i privant-los del dret a la sanitat en molts casos, però el President del govern té els sants collons de fer un balanç positiu en el seu discurs. Durant dotze mesos ens han tractat d'idiotes, ens han mentit i hem permès que aquest país es converteixi en una autèntica dictadura. El senyor Rajoy i els seus sequaços estan desmantellant l'estat de benestar que hem tingut fins ara per satisfer els seus propis interessos.

L'extrema dreta d'aquest país no va pair la mort del dictador i ara, amb l'excusa de la crisi, volen reinstaurar un altre vegada un regne de terror i pobresa.
Mentres, els nostres governants més propers, ofuscats per cants de sirenes independentistes, es preocupen més d'un llunyà referèndum què d'una solució real dels problemes dels ciutadans.
Ens espera un altre any dur i no tant sols per la crisi, sinó per la consolidació d'aquesta dictadura què, si no l'aturem, ens ensorrarà molt més en la misèria. Està vist que les manifestacions, les vagues i les protestes de tot tipus no afecten a un govern amb majoria.
S'han marcat un full de ruta: Reinstaurar el franquisme.
Què tenim que fer? Quina és la solució a aquesta agressió als drets dels ciutadans?
No tinc la resposta, tant sols sé que seguiré lluitant, denunciant tot allò que no m'agradi, arribant a l'insult si això serveix per despertar a aquells que s'han instal·lat en el conformisme i somien que ja anirà millor. Somiar és molt bo, però no tant sols tenim que somiar, tenim que actuar. Denunciem tot el que estigui malament. Tenim l'eina més potent, la raó. Pràcticament, avui en dia, tothom té accés a les xarxes socials. Utilitzem-les per denunciar totes les injustícies que estem patint, fem-lo amb tots els idiomes que coneixem i que el món s'adoni que no estem en una veritable democràcia, sinó en una creixent dictadura.
Vull acabar l'any amb el desig de que el proper serà millor... o no tant dolent.

Salut i república.

MÉS DEL MATEIX, PERÒ AMB "AFERS EXTERIORS"

Quasi any nou... i govern nou????, bé tant sols unes cares noves. Ara em pregunto... era necessari convocar eleccions?

L'únic que em guanyat és que en Felip Puig deixa interior, potser per això ja ha valgut la pena tornar a les urnes. El president Mas, que deuria haver-lo deixat a casa, em refereixo a en Puig, l'ha col·locat a la conselleria d'Empresa i Ocupació... que por.

No entenc la fixació que té l'Artur Mas a posar a aquest personatge en llocs problemàtics, en el temps, dos anys, que ha estat a la conselleria d'Interior les ha fet de tots colors, ha ordenat agressions brutals als ciutadans, ha mentit, tant a la ciutadania com al govern, s'ha mofat dels mitjans de comunicació i ara el tornem a tenir en una de les conselleries amb més responsabilitat envers el ciutadà. En aquest moment el nombre d'aturats a Catalunya s'apropa als 800.000, però sembla que per la Generalitat no és un problema prioritari. Al menys és el que es pot entendre per la decisió de col·locar a un senyor que ens ha acostumat a solucionar els problemes a hòsties. Què passarà en la propera vaga? Demanarà al seu successor a Interior la intervenció immediata dels Mossos? No crec que aquest paio tingui que estar en un govern, ha demostrat àmpliament la seva ineptitud, però que hi farem, cada vegada està més clar que l'únic que interessa a aquest govern és acontentar a els seus "socis" o el que siguin i posar data a un referèndum, que sembla cada vegada més lluny.

Sempre he dit que no soc independentista, però que en el cas que una majoria ho decidís ho acceptaria, però el que no puc acceptar és que es posi per sobre del benestar del poble els interessos sobiranistes d'uns il·luminats que no tenen cap respecte pel habitants d'aquest país. Quant em refereixo a país em refereixo a Catalunya, que sempre he reconegut que és un país integrat a Espanya, per això defenso el federalisme. Però això és un altre qüestió, el que ara és preocupant és que hem passat per unes eleccions que veritablement no han servit de res. Tot continua exactament igual, les mateixes cares al govern, però en llocs diferents, algunes de noves, però, crec, que en llocs equivocats.

Més a més, amb la que està caient... que cony és la conselleria d'Afers exteriors? Ens hem tornat totalment bojos? Vinga va, gastem el que no tenim en viatges a enlloc, amb més xorrades i deixem que cada vegada hi hagin més ciutadans dormint als caixers dels bancs.

Cada vegada estic més convençut que el president Mas no va saber llegir correctament el que va passar l'Onze de Setembre, es va deixar convèncer de que aquella manifestació era una exaltació al sobiranisme i no una manifestació de desacord amb el que s'està fent.

Que un dia de festa sortint famílies senceres al carrer per celebrar la diada de Catalunya, no vol dir que tots vulguin la independència. Molts d'ells volien expressar la seva insatisfacció per la situació actual, altres el seu desig d'una societat millor, però la lectura que va voler fer en Mas, és la que l'interessava a ell. Va voler aprofitar una manifestació, que en situació normal no hagués reunit ni a la meitat de la gent que va sortir, en una eina per estrènyer al govern de Madrid per aconseguir unes millores en les relacions Espanya-Catalunya. Tot ha sortit al revés, tenia 62 diputats i ara en té 50, els pactes amb ERC ja veurem com acaben i la manca de solidaritat amb els ciutadans cada vegada és més patent. Espero que pel bé de Catalunya tot surti bé, però vist com ha anat fins ara... quina por.

BONES FESTES

NO HI HA FORMALITAT, FINS I TOT ELS MAIES ENS ENGANYEN

Una altra mentida del senyor Rajoy; el món no s'ha acabat.

Abans tot era culpa d'en Zapatero. Suposo que després d'un any de mal govern del PP, les coses comencen a ser culpa d'en Rajoy. Per tant que no s'hagi acabat el món és culpa d'en Rajoy.

Més a més el senyor Rajoy ens ha acostumat a no creure res del que diu. 

Però bromes a part... s'ha acabat el món? 

Crec que sí. 

La culpa no sé exactament de qui és, però crec que tal i com creiem que era aquest món difereix molt de la realitat.

Per a molta gent el món porta acabant-se des de fa massa temps; els que no tenen feina, els que han estat desnonats, els que pateixen una sanitat precària, els que han estat estafats per banquers sense escrúpols... Però crec que la predicció dels Maies no es referia a això. Per sort no coneixien al PP, ni tant sols sabien de l'existència d'Europa, ni de la Merkel.

Eren, potser, més feliços que nosaltres i tenien temps per fer prediccions. Potser si els nostres dirigents fossin més feliços haurien previst la crisi que estem patint.

El que passa també, és que els Maies cultivaven l'estudi, tenien molt respecte per la cultura i defensaven les seves llengües, no tenien cap Wert.

Moltes de les prediccions, més aviat totes, no s'han arribat a complir. Tan sols se les han cregut una colla d'il·luminats bastant incultes. Però cada un és lliure en creure el què vulgui i fer les bestieses que cregui convenients sempre i quant no afectin als altres.

El què passa és que qui ens governen també són una colla d'il·luminats i fan bestieses, sense cap necessitat de prediccions Maies.

Els ciutadans d'aquest país estem permeten que uns ineptes ens portin a la ruïna. Estem permeten que ens robin i no fem res. Els bons governants es preocupen dels seus votants.

Però no hem tingut sort, jo esperava que un meteorit caigués al cap d'aquests ineptes i féssim neteja... bé espero que en el proper fi del món s'arregli tot.

Fins a la propera apocalipsi seguirem aguantant mentides i xoriços.

ENEMICS/AMICS/ENEMICS... I TOT IGUAL

La dreta espanyola sempre ha tingut la necessitat de tenir enemics. Durant el franquisme varem sentir allò dels "contubernios judeo masónicos", hi havia l'amenaça del comunisme i es tenien que defensar els valors de l'anomenada "reserva espiritual de occidente".

Després va venir ETA i el GRAPO, i el franquisme va tenir un altre enemic. Amb la pràctica desaparició d'aquests grups terroristes, els hereus del franquisme necessiten tenir enemics, ells estan acostumats a tenir a la por d'aliada, pel que s'han de buscar contra qui canalitzar les seves frustracions... i els mediocres polítics catalans els hi han posat en safata. Ara la dreta casposa espanyolista ja té enemic: Catalunya. I els atacs seran constants. Això els hi serveix per amagar la seva incapacitat per governar. És l'excusa perfecta per posar en pràctica totes les eines de repressió que feia temps que estaven oblidades. Els dos governs (per cert, de dretes tots dos), han trobat la forma ideal d'amagar les seves mancances a l'hora de dirigir el país.

Uns amb un atac desmesurat a totes les institucions catalanes, sobre tot a la llengua i creant un enemic malèfic que serà el culpable de tots els mals d'Espanya.

Els altres, amb la pitjor gestió de la crisi, ens han ficat a tots en el carro de l'independentisme i estan intentant que oblidem la greu agressió que estan fen als nostres drets.

El de Madrid ho fa a la gallega, sense donar a entendre si va o ve i el d'aquí fent-se la víctima d'algun estrany complot. Entre tots dos estan portant-nos a un enfrontament que ningú vol i que acabarà molt malament.

En Rajoy, com no s'atreveix a donar la cara, utilitza els seus acòlits de la premsa casposa i retrògrada, com El Mundo, La Razón o als bitxos sense qualificar d'Intereconomia, per atacar a Catalunya. En Mas, ara amb el vistiplau d'ERC, utilitza la demagògia.

El senyor Mas va llegir molt malament l'onze de Setembre, no va entendre res. En una apreciació molt particular el comparo amb Cristiano Ronaldo, egòlatra i narcisista. Ho va demostrar en el cartell electoral.

L'altre dia en CR7, en declaracions a una televisió portuguesa, deia que ha aprés que els títols individuals no serveixen de res i els que valen de veritat son els col·lectius. Fa uns mesos deia el contrari i els seus actes així ho demostren.

El president Mas, es va creure que ell era el salvador del país, que amb l'eufòria del 11 de setembre tothom el seguiria amb els ulls tancats, i es va atrevir a convocar unes eleccions que ja donava per guanyades. Però la realitat és una altra: no tothom està amb ell, no ha guanyat cap títol individual i ha tingut que buscar ajuda per jugar en equip. Crec que l'equip que ha trobat no és el més adient per aconseguir alguna cosa. Les amenaces no solucionen problemes, les negociacions sí.

Madrid té la força, té els diners, i els catalans sabem molt bé quines son les nostres prioritats. Potser sí que és necessari un referèndum, que el poble català parli i aquests polítics s'adonin de quina és la realitat.

Parlo amb molta gent del carrer amb problemes reals i tots em diuen el mateix... Si som independents... Tindré feina? El banc em perdonarà l'hipoteca? Canviarà la política d'en Mas i retiraran el co-pagament farmacèutic? (Per cert, un invent del govern de CiU). Els mossos deixaran d'agredir brutalment als ciutadans quan sortim a protestar?

L'actitud de CiU sempre ha sigut la d'un govern absolutista, per sort fins ara controlat pel govern central... Què faran quant no tinguin cap control? Em temo el pitjor, i no m'agrada...