REVISTA CAFÈ AMB LLET

SER O NO SER...UN NINOT

Porto tot el dia intentant reflexionar, però no he trobat sobre què. Això de declarar el dia anterior a les votacions com a jornada de reflexió no ho he entès mai. Sobre què tenim que meditar? El vot, pràcticament, tothom el té decidit i el que no ho té... poca cosa meditarà. La jornada de reflexió, suposo que està pensada... bé això de "pensada" venint d'aquests polítics que tenim no crec que sigui molt encertat, però com deia, imagino que està adreçada als anomenats indecisos... però qui son els "indecisos", imagino que son els que habitualment es prenen molt seriosament allò del secret del vot, i quant els hi pregunten en les enquestes no responen, o també son els que al final no van a votar. La jornada de reflexió no deixa de ser una jornada més de campanya, en la que els mitjans de comunicació afins a cada color polític és dediquen a seguir al candidat passejant amb la família, passejant al gos o fent les gilipollades habituals d'un dia així i que ningú es creu que sigui el que fa habitualment. Potser és l'únic dia en el que la família pot gaudir de la companyia del abnegat polític, que la resta de l'any està de reunió en reunió... bé això tampoc és cert, la resta de l'any fan el que fa qualsevol ciutadà, treballar, el que té la sort de tenir feina, i dedicar-se a les seves coses. La jornada de reflexió és l'últim cop d'efecte de cara al votant, en aquest dia veiem al candidat relaxat, sense corbata, tirant-li la pilota al gos, en molts casos deu de ser de lloguer, ja que la resta de l'any no tornem a veure'l, jugant a futbol amb els fills, potser la resta de l'any juguen a bàsquet o a res i això sí... les passejades romàntiques amb les seves parelles. No el veiem crispat, no ens parla de política ni de res transcendent, veiem la cara amable.

A part de tot això, perquè serveix?... no seria millor que continués la campanya? Que els polítics estiguessin a les portes dels col·legits electorals, oferint les seves qualitats als indecisos? No seria maco veure al polític oferint les paperetes amb allò de: "venga señora, que me lo quitan de las manos"? El ministre Wert al costat de les urnes espanyolitzant als votants?, els del PP, com si de predicador de televisió americana es tractés, explicant les calamitats que patirem si som independents? Veuríem la veritable cara dels polítics, vulgars trilers i venedors de fum, oferint els seus productes a veu en crit..."retallades, retallades per un vot", "sanitat per a rics", "compri la nacionalitat i li regalem un pis", "desdonaments a osties" "càrregues policials a bon preu", aquests podrien ser els crits d'aquests venedors de vots, que pretenen que avui reflexionem. Doncs vaig a reflexionar... i demà serà un altre dia.

IMATGES DEL MÍTIN DE FINAL DE CAMPANYA DEL PRE-IR

Programa electoral PRE-IR eleccions 2012











http://www.facebook.com/video/video.php?v=498655756835634

http://www.izquierdarepublicana.com/en-apoyo-al-pre

http://www.youtube.com/watch?v=RCiblNe_6CA&feature=g-high-u

20N I ALTRES TONTERIES

20 N... no tinc clar si és un dia de celebració o és un dia per oblidar. Podria ser de celebració i se m'ocorren dues raons; la desaparició o millor dit, la mort del dictador fa 37 anys i el dia internacional del nen... encara que després de veure les xifres de pobresa infantil al nostre país i que més de dos milions de nens no tenen que menjar se'm fa molt difícil pensar en celebracions. Això de la mort del dictador si que podria ser una raó per celebrar... però clar ens vam desfer d'un gallec i va i 36 anys després, l'any passat, torna un altre. Que no s'espanti ningú no penso fer comparacions, un era petit i malparit i l'altre... no és petit.

Ara fa un any totes les desgracies del nostre país tenien que desaparèixer per art d'encantament i ha estat totalment al inrevés, les desgracies han augmentat, tenim més atur, hi han més pobres, els bancs més rics, els polítics ens menteixen sense escrúpols i ja no saben a qui creure. Segons la ministra de treball tot va de...perqué ens enganyem, per molt que diguin els polítics tot va de pena.

El 20N sempre serà una creu per la democràcia, però al menys els polítics han tingut la decència de no sortir a fer balanços, totalment delirants, de una gestió que fins ara és inqualificable.

També ha sigut un dia interessant, ja que he pogut donar-me'n conte de qui son els que pretenen governar-nos, ara em refereixo a Catalunya. He sortit a donar un volt per Girona i he pogut constatar una cosa de la qual ja m'havien parlat, però que no havia pogut veure per mi mateix; el joc brut d'algunes formacions polítiques. Ara pensareu que parlaré d'en Mas i el diari El Mundo... doncs no, parlaré dels partits que es dediquen a tapar els cartells d'altres formacions. Per alguns semblarà una anècdota, però si ens parem a pensar, els partits petits, moltes vegades, bé, quasi sempre, estan finançats, ja no pels militants, sinó pels integrants de la llista, els cartells valen molts diners i la feina d'anar-los col·locant la fan ells mateixos privant-se d'hores de descans. Formacions, que fa quatre dies es trobaven en les mateixes condicions, ara han crescut, i pensen que es més senzill destruir que convèncer. Per no crear especulacions la formació a la que em refereixo és la CUP de Girona, és dediquen sense cap escrúpol a tapar tots els cartells de formacions petites. De què tenen por?, potser és que no estan segurs dels seus votants? Tenen que omplir tota la ciutat amb la seva imatge per arribar al subconscient del ciutadà i influir en la seva decisió?,o és que el gamberrisme és una nova forma de fer política?, ja se que a molts no els hi agradarà aquest comentari, però no em sembla ètic ni responsable utilitzar aquest sistema per aconseguir vots. Companys recordeu que en política tot passa factura, i el votant es dona conta de quines son les estratagemes d'alguns grups per aconseguir vots, no tot si val, critiquem les formes de partits com el PP, CiU o el PSC a l'hora de lluitar contra el rival polític i partits que deurien anar de la mà amb altres és dediquen a fer el mateix, amb un altre sistema, però tant menyspreable com la difamació o la mentida.

LI DIUEN DEBAT PERÒ ÉS PROPAGANDA

Debat?... baralla?... desqualificacions?...  potser això podria definir el que va ser un debat que en cap moment va aportar cap solució als veritables problemes dels ciutadans. No entraré a analitzar qui va estar millor, qui va mentir més o qui va guanyar o perdre, tant és. El que si em va preocupar molt és el sistema de debats que s'ha establert a les televisions, només els candidats amb representació parlamentària. Crec que és una formula totalment antidemocràtica i m'explicaré; els candidats amb representació parlamentària porten 2, 3 o 4 anys, alguns molts més, governant, el que tenen que debatre o proposar ja ho sabem, el que no sabem és el que proposen altres partits minoritaris, que potser al no haver governat tenen les idees molt més clares, tenen propostes diferents a les dels partits afiançats en el poder i amb una inèrcies que son molt difícils de canviar. Algú es creu que CiU canviarà la seva forma de governar? Algú creu que el tarannà del partit Popular envers Catalunya variarà el més mínim? Doncs perquè perdem el temps escoltant el que ja sabem i no obri'm les portes per l'entrada d'aire fresc?. 

Només faré un comentari del debat d'ahir i que em va descol·locar un xic, el discurs en castellà de l'Albert Rivera i el còctel lingüístic de l'Alicia Sanchez Camacho. Dic que em va descol·locar perquè em fa pensar que el problema de sentir-se català, espanyol, catalàespanyol o espanyolcatalà, depèn única i exclusivament a l'idioma, segons vaig interpretar. Per la gent del PP, la seva franja de votants és la dels que parlen castellà, al igual que per els de Ciutadans. Aleshores... el ministre Wert, amb el seu intent d'espanyolització l'únic que pretén és aconseguir votants pel PP i C's? Amb aquest petit detall, crec, va quedar desvetllada tota l'estratègia d'un partit que mai ha guanyat a Catalunya i que amb la manipulació del idioma vol aconseguir votants. 

Tornant als debats, la cobertura de les televisions públiques com privades es centra tant sols en els partits grans, com els cataloguen molts periodistes, i obliden que una gran part de la ciutadania té un pensament molt més proper a altres formacions, però que tant sols poden fer-se sentir en petits locals, en cercles molt reduïts i sense la col·laboració dels mitjans de comunicació. Perquè la fal·lera de les televisions locals a fer el mateix que les grans cadenes?. Estan totalment equivocats, els grans partits ja tenen cobertura amb les televisions públiques i les privades estatals, la seva obligació, com mitjà de proximitat, com alguns s'identifiquen, és donar veu a les minories que no poden accedir a les grans, la seva obligació és conèixer la veritable cara de la política de carrer, amb tertúlies de representants de partits que aporten solucions als problemes quotidians, a Girona hi han plataformes cíviques, associacions veïnals que de la mà de petits partits estan fent una gran feina envers els ciutadans, de les necessitats dels més desfavorits, aquesta és la política que es té que potenciar i no les baralles d'uns senyors què estan més preocupats de seguir mantenint l'estatus què ara tenen què de ajudar al ciutadà. Si un va i pregunta als veïns de Sant Narcís o Santa Eugènia a Girona que els hi interessa més, la independència o la solució de les obres de l'AVE, que respondran?... Polítics feu-vos la pregunta.

UN PETIT RECORD D'UN DELS GRANS

SENSE COMENTARIS

QUINA MERDA...

Després de veure aquest vídeo m'han vingut moltes coses a la memòria, he recordat temps que no m'agradaven gens, he sentit que per tot allò que durant molts anys varem lluitar se m'està escapant d'entre els dits, escolto les declaracions dels testimonis d'aquest atac flagrant contra la democràcia i les llibertats i no entenc a aquests polítics. Avui deixo el sarcasme i la ironia per fer una reflexió... és això pel que hem lluitat tant anys?, potser no ha valgut la pena, i només queda que baixar els braços i resigna'n-se a tornar a viure una època fosca i de repressió... encara què... em nego, no he patit una dictadura per permetre que, ara, uns polítics corruptes i amb vocacions feixistes ens robin el que ens pertany, tornem a sortir al carrer, lluitem i si tenim que enfrontar-nos cos a cos amb aquesta policia venuda al poder, fem-ho, ja ho vàrem fer fa uns anys i vàrem vèncer i ara tornarem a guanyar, la raó sempre pot contra els que estan deslegitimats per la seva pròpia supèrbia. Mireu el vídeo i jutgeu.

DIJOUS DE RESSACA

Avui és dia de ressaca, no d'haver begut, bé per alguns si, però per la resta és "el dia después", dia de valoracions i desqualificacions, d'arguments surrealistes i de disculpes gens sinceres. Per uns, la vaga general va ser un èxit, per altres un fracàs rotund, els empresaris parlen de poc seguiment i els sindicats de massiu seguiment.
El problema és què gràcies a les noves tecnologies ja no enganya'n a ningú, tots saben què les empreses ubicades als polígons industrials de les grans ciutats van fer un seguiment pràcticament del 100%. i què les manifestacions van ser un èxit de participació, amb mils de milers de ciutadans al carrer. Però el que ha quedat clar una vegada més és que els polítics d'aquest país no saben comptar, per ells 100.000 son 100, serà per això de les retallades?. Si escoltem als portaveus vocacionals del govern; Intereconomia, 13TV, Libertad Digital (ja te collons el nom, llibertat), ABC, La Razón, a les manifestacions van sortir quatre gats, en la seva majoria antisistema i delinqüents habituals i la vaga tant sols la van seguir "rojos sindicalistas" que volen enfonsar la florent economia del nostre país.
És el de sempre, s'omplen la boca dient que ningú segueix la vaga, però s'esforcen fins a nivells totalment surrealistes per desacreditar-la, senyors fatxes, si no la segueix ningú, perquè es preocupen tant?...
No val la pena donar més voltes, mentre es preocupen d'això ens deixen tranquils i no tenim que escoltar les seves dèries sobre la unitat d'Espanya i el independentisme i la Guàrdia Civil i la invasió de Catalunya i ficar a la presó al president Mas i totes les tonteries de les que parlen habitualment.

El que si que és molt preocupant és la poca vergonya que té el nostre conseller d'interior, l'estimat Felip Puig. Ha tingut els "sants collons", i perdoneu la paraulota, de dir que l'agressió al nen de 13 anys de Tarragona va ser fortuïta, que quan el mosso estava colpeja'n a un altre ciutadà, suposo que en el seu interior pensava "delinqüent", la porra li va rebotar i va impactar en el cap del nen... algú s'ho creu?... el que passa és hi han imatges i es veu clarament el que va passar, però abans de reconèixer un error, aquests inútils polítics poden mentir fins a cansar.
L'altre intervenció genial del dia d'avui, és la del portaveu del sindicat dels mossos, que ha disculpat la agressió a una nena, la que estava al costat del nen agredit i que va interpel·lar als mossos agressors, dient que amb el casc que porten no senten el que se'ls hi diu.... perdó? Vol dir què...si no t'escolten...t'estomaquen?, vol dir que si un s'apropa a una persona sorda i aquesta respon amb un cop de puny, se'l te que disculpar, ja que no et sent? Ens hem tornat bojos?... o és què el nivell de menyspreu al ciutadà ha arribat a un punt en el que la policia pot actuar impunement i en lloc de ser castigats se'ls disculpa?.
Cada dia m'agraden menys els polítics que ens governen i la policia que tenen al seu servei, en lloc d'estar al servei del ciutadà. Mireu les imatges de les agressions, estan, pràcticament en tots els diaris digitals, i després penseu si volem que aquesta colla ens segueixi governant. Ara tenim l'oportunitat de fer-los fora, desgraciadament als del govern central no, però als que tenim aquí si, votem amb seny, anem a votar, però aconsello mantenir viva l'imatge del nen de Tarragona a l'hora de dipositar el nostre vot.
Si tornen ells no ens portaran a la independència, però si que continuaran tenint els seus pistolers al carrer per anar sembrant el terror a aquells que vulguin manifestar-se en la seva contra.

Conseller Puig:

Mai ha estat sant de la meva devoció, sempre he cregut que no està capacitat per desenvolupar un càrrec públic, a demostrat masses vegades la seva ineptitud i ara ha arribat el moment de que marxi i no torni mai més. La seva guàrdia pretoriana, a la que fa uns dies els hi demanava fidelitat davant un atac de forces espanyoles, ara es dedica a agredir a nens i jubilats. Aquest matí els seus mercenaris han agredit impunement a un nen de 13 anys i vostè encara no ha cessat a ningú. Entenc que l'actitud que estan tenint els seus matons està totalment recolzada per vostè, pel que crec què és tant responsable com els energúmens que és dediquen a estomacar a qualsevol que es posa per davant. Estan agredint, en el moment que escric això, a qualsevol que s'acosta per la plaça de Catalunya, carregant contra la gent sense cap mirament.

Marxi senyor conseller i no es preocupi per les tropes espanyoles, si venen ja tenim el somatén, al menys ells son gent normal i defensaran als ciutadans.

El problema de tots vostès, els de dretes, és què es creuen que la policia està al seu servei i no és així, la policia està al servei del ciutadà, i tant sols els governs totalitaris utilitza'n la policia per reprimir al poble. Vostè i els del seu partit han de portar a Catalunya a la independència?, què faran quant tinguin un poder total?, afusellar manifestants?, senyors de dretes no facin més mal als ciutadans i aprofitin que estan en campanya per treure's la careta de independentistes i deixin veure la seva cara real, la de dictadors.

Estic avergonyit de la imatge que dóna la policia del meu país i vergonya tindria que tenir vostè de estar permetent les constants agressions a la llibertat d'expressió i intentar reprimir el sagrat dret de manifestació.

VAGA GENERAL

Comença a passar el que tothom ens pensàvem, infiltrats, que no tinc cap dubte que son de la mateixa policia, comencen a organitzar aldarulls per legitimar les càrregues dels antiavalots, el braç armat d'un il·legítim govern feixista que vol convertir una vaga general, organitzada pels sindicats, en una alteració d'ordre públic. Davant aquesta indefensió, què tenim que fer els ciutadans?, jo des-de aquesta petita finestra, demano a tots, els que per sort encara tenen un lloc de treball, secundin aquesta vaga, és per ells i per els més de cinc milions d'aturats que cada vegada tenen menys drets. Els petits empresaris i botigues, solidaritzeu-vos, penseu que el que no veneu avui ho vendreu un altre dia, i aquest gest és el que obligarà a un govern repressiu pensar en que potser s'està equivocant. En altres països les pressions al carrer han aconseguit aturar les retallades, no continuem amb la idea, que alguns periodistes partidistes, ens volen vendre de que una vaga general no serveix per res.Si que serveix, sinó no intentaria el govern deslegitimar-la, no intentarien els esbirros feixistes vocacionals de la premsa radical d'extrema dreta, desacreditar tot el que s'apropi a sindicats o a moviments populars. La mostra la tenim amb la plataforma anti-desdonaments, amb la lluita diària, han aconseguit una reunió de govern i oposició i la complicitat dels jutges i alguns bancs.

La lluita sindical mai pot ser deslegitimada per un govern democràtic, el dret a la vaga es sagrat i ho recolza, aquesta constitució, que sembla que és adaptable als interessos de qui governa. Un govern té la obligació d'escoltar al poble, i quan no està complint el que va prometre, no té cap dret a seguir governant. En la vaga general del mes de Març, van intentar menysprear la participació, però ara la utilitzen per desacreditar aquesta, he sentit fa uns moment a la portaveu del Ministerio del Interior, dient que las dades, fins ara, son menors a les del mes de març, i resulta que la premsa seriosa diu el contrari. Tenim uns dirigents tant burros, que encara no s'han adonat que Twiter, Facebook, etc, serveixen per tenir informació al instant, perquè aquesta obstinació en mentir?. Això si, si al final del dia la vaga és un èxit, el govern buscarà per tots els mitjans, primer mentir i desprès apuntar-se el tant de haver-la permès i demostrar que son un govern democràtic i sensible als problemes del poble. Això si, demà seguiran oprimint al ciutadà i retallant en les coses essencials; sanitat, educació, serveis socials i ajudant als bancs.

Surten ministres a fer rodes de premsa, en un intent de convertir la vaga en un problema polític i d'ordre públic, d'aquesta manera tenen la coartada per deslegitimar als sindicats. La ministra de treball, aquella que no ha treballat mai, encara no ha sortit, però surt la portaveu d'interior, per informar de les agressions que reben els ciutadans per part d'una policia cada vegada més militaritzada. On estan aquells portaveus dels sindicats policials solidaritzant-se amb els treballadors? O només surten quant no passa res?.

La policia son funcionaris, no deurien estar al altra cantó? Defensant al ciutadà, què es la seva obligació, en lloc de agredir-los en base a una subordinació total al poder.

Tenim una policia repressiva i sense cap tipus d'empatia amb els problemes reals del carrer, estan al servei de dirigents feixistes, que tant sols coneixen la repressió com relació amb el poble, el nivell intel·lectual dels antiavalots cada vegada s'assembla més al dels personatges de pel·lícules d'acció, interpretats per "catxes" sense cervell i molt muscle. Reparteixen cops sense para-se a pensar..., bé això de pensar queda molt lluny de les seves habilitats, dic sense para-se a pensar que poden fer mal de veritat i que el que està al carrer moltes vegades esta veritablement desesperat per la situació a la que ha arribat per culpa d'una política equivocada i que ells, amb les seves armes, estan imposant el terror per intentar impedir que el ciutadà, a qui deurien d'estar defensant, pugui expressar en llibertat el seu descontent amb el tipus de polítiques que està imposant el govern del PP.

SENYOR PRESIDENT

Soc català, no soc independentista, soc federalista i republicà, respecto profundament els sentiments dels independentistes i arribat el cas, si una majoria decideix la independència de Catalunya la he d'acceptar sense cap dubte, però el que no estic disposat a permetre és que el President de la Generalitat parli en nom de tots els Catalans, pot parlar en nom dels seus votants, dels seus seguidors, però mai en nom de tots els catalans, els sentiments de cadascú els desconeix, com crec que desconeix el pensar de tots els catalans, quan presenti un programa independentista i guanyi les eleccions per majoria absoluta, aleshores parlarem, mentre tant no li permet-ho com a ciutadà de Catalunya que pressuposi que jo penso com ell, no tots els catalans som independentistes i no te cap dret a ficar dins el mateix sac a tothom. Més a més, l'independentisme de l'Artur Mas no me'l crec, estic convençut que és una manera més d'enganyar als catalans i intentar guanyar les properes eleccions, aquesta cortina de fum que ha aixecat amb el discurs independentista l'hi esta servint per tapar les greus retallades que ha portat a terme amb el vistiplau del PP, ens està sagnant i com una colla de bens aplaudim els seus discursos, falsos, de secessió. D'aquesta manera ha amagat la gran incompetència que ha demostrat CiU per governar i com prestidigitador de fira de poble, treu el conill de la independència d'un barret fet amb mentides. Estem tan cegos que ens el creiem?, tornarà la ciutadania a votar a un President que l'únic que ha avançat del seu futur programa es que no respectarà la Constitució, ignorarà la llei i ens portarà molts més problemes als catalans dels que ja en tenim. Si anem a una independència, les empreses seran competitives i es mantindran o crearan més llocs de treball?, els empresaris catalans, estan d'acord, o marxaran de Catalunya? La Caixa es quedarà o marxarà? Senyor Mas, això és el que ens te que explicar en el seu programa, si és que verdaderament, al final, és un programa independentista, o una vegada més sentirem allò que va posar el President Pujol de moda de "ara no toca"?, Si guanya les eleccions, amb un programa independentista, al endemà ens dirà que és un projecte a llarg plaç, i que ja arribarà el moment? Senyor Mas, no ens menteixi més. Presenti un programa factible per Catalunya, no retalli més i deixi les despeses supèrflues, com ambaixades i xorrades semblats i respecti als catalans, no pensi en eleccions, sense vostè Catalunya sabrà perfectament a on anar i que fer, no necessitem emperadors victimistes que al cap i la fi desconeixen els problemes reals dels ciutadans i tant sols fan política. Quan faixi el seu programa, pensi en la parella que se'ls hi va retirar un ajud de 100€ i se'ls hi va fer tornar 200€ i han tingut que demanar ajud als ciutadans, pensi amb les actuacions desmesurades de la seva policia pretoriana, estomacant sense to ni só a tot el que es posava per davant, pensi en tots els catalans i catalanes que han de burxar en els contenidors d'Escombraries buscant menjar, amb les famílies desdonades per bancs catalans, pensi en tots els aturats sense cap opció de tornar a trobar feina, pensi...

ENS HEM TORNAT BOJOS?

* Botella, al personal del hospital de La Princesa: '¡Qué pena, no sabía que lo iban a desmantelar!'

La alcaldesa de Madrid y su yerno, Alejandro Agag, firman en contra de la privatización que piensa emprender la Comunidad.

* Aguirre:"La huelga general debería estar prohibida"

La presidenta del PP de Madrid afirma que la convocatoria tiene "un carácter político" y acusa a los convocantes de no tener legitimidad.

* García-Margallo advierte que el referéndum catalán sería "un golpe de Estado"

El ministro de Exteriores afirma que el Tribunal Constitucional suspendería la convocatoria de Mas porque "no hay derecho de autodeterminación"

* En el foro con los empresarios:

Mas habla a los empresarios en castellano y menciona a España como 'nuestro país'

Tot això ha passat avui... algú ho entén?, l'alcaldessa de Madrid signa un manifest en contra d'una decisió de la Comunitat de Madrid, que presideix el seu partit... la presidenta del PP, l'inefable Esperanza Aguirre, que cada vegada em recorda més al personatge interpretat per Klaus Kinski a la pel·lícula "Aguirre: la cólera de Dios" de Herzog, en una clara demostració de tarannà democràtic, demana prohibir la vaga general del dia 14, ja que s'ha adonat de que és un acte polític... que espera que sigui una vaga general? Un picnic?, o és què només poden convocar vagues i manifestacions els del foro de la família, o els antiavortistes o els capellans?.

El ministre d'afers exteriors considera un cop d'estat la presumpta convocatòria de referèndum, i dic presumpta perquè en Mas parla als empresaris en castellà i anomena Espanya com "nuestro pais". Si, senyores i senyors, nens i nenes, la campanya ha començat i el cervell dels nostres polítics s'ha regirat i als ha convertit en una espècie de "zombis" pamfletaris que llencen proclames totalment surrealistes que només intenten satisfer a qualsevol possible votant.

Però no tant sols els polítics semblen afectats per aquest virus apocalíptic que desmanega els cervells més ben moblats... be i els no tan moblats, pel que diuen els diaris esportius, el jugador del Madrid, nomenat com a millor actor dramàtic, Pepe, en lloc de repartir es va emportar un cop de puny, llàstima que no tinguem imatges, del que si tenim imatges es d'en Cristiano, sagnant per la cella... sabeu què? Tant s'he me'n fot, que es matin si volen, que els diaris obrin amb la imatge d'aquest pallasso amb la cella oberta i no ho faci amb el drama de moltes famílies per les penúries que tenen que patir per uns polítics, engrescats en una campanya inútil, en la que al final tots hauran guanyat i en la que els únics que tornaran a perdre, com sempre, seran els ciutadans, si qué és sagnant.

Per un moment m'agradaria agafar-los un a un; a la Botella, la Aguirre, en Margallo i en Mas i que m'expliques-in si veritablement pensen el que han declarat, en el més recondit del meu cervell vull pensar que, tot, només és una cortina de fum per ocultar les seves frustracions i que veritablement pense'n... que cony, son una colla de pocavergonyes que no els importa ni el més mínim el que pensa la resta de la humanitat i que la única fita, certa, que tenen en la seva vida és fer-se cada vegada més poderosos i rics.

Cada vegada ho tinc més clar, faré vaga el dia 14, signaré per mantenir obert l'hospital de "La Princesa", me'n riuré de les apocalíptiques prediccions colpistes d'un ministre del PP i... senyor Mas... vagi a fer punyetes.

RICS I POBRES... POLÍTICS

Una vegada més els mitjans de comunicació, sobre tot, els que s'ha nomenen "de proximitat", han demostrat la seva sensibilitat amb els problemes socials; el divendres se celebraven diferents actes electorals a la ciutat de Girona, un debat organitzat per una emissora de ràdio, privada, i un diari, privat, i un altre organitzat per la Mesa d'Entitats per la Participació i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, dues associacions de participació ciutadana.

El que aquí escriu, en un atac d'innocència política, vaig comunicar a un mitjà de comunicació "de proximitat" la celebració del debat, ja que un dels participants, el cap de llista del Partit Republicà d'Esquerres, és el meu fill, i se'm va assegurar que una persona d'informatius es desplaçaria fins al local per tal de prendre unes imatges i poder fer una petita notícia en el següent informatiu... però... sorpresa!, ningú va venir... i cap altre mitjà de comunicació, a excepció del diari de Girona, que casualment organitzava l'altre debat, però ni la televisió ni altres diaris van fer acte de presència. No tindria cap importància si no fos per les connotacions polítiques que sembla que comporta.

En el debat de la Ser i Diari de Girona participaven els caps de llista dels partits en representació al parlament, en el debat de la Mesa d'Entitats per la Participació i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, participaven tots els partits que es presenten per la demarcació de Girona, a excepció dels que van declinar la invitació, en total va ser 10. Per la informació del Diari de Girona, en el debat per ells organitzat, va ser "un debat agitat i amb posicions molt confrontades, tot i que amb poques propostes de futur. Els candidats dels sis partits gironins amb representació parlamentària van protagonitzar ahir una hora i mitja de discussió al voltant de la independència, les retallades, les infraestructures i la crisi econòmica." En el debat organitzat per a Mesa d'Entitats per la Participació i la Xarxa pels Drets Socials de Girona, es van tractar temes com sanitat, ensenyament, habitatge, infraestructures, educació i Aigües del Ter.

El primer debat va ser estrictament pamfletari i propagandístic, sense solucions reals i sense cap sensibilitat cap a els ciutadans, l'altre un intent de oferir i proposar solucions als problemes reals dels ciutadans, en el primer es va parlar de independentisme, en el segon de les persones, potser el problema era que en un estaven els caps de llista dels 6 partits amb representació i a l'altre els cap de llista dels que no tenen representació i els segons o tercers o quarts dels que si tenen, però el problema no és quin tipus de debat es va celebrar en cada lloc sinó en el tractament que la premsa va donar a cada un.

Perquè, una televisió de proximitat no va enregistrar un debat en el que es parlaven dels problemes reals de la ciutadania?. Era, potser, més important satisfer l'ambició narcisista d'uns polítics que només intenten guanyar unes eleccions al preu que sigui, i rebre a canvi futurs favors que proporcionin substanciosos beneficis a base de subvencions?, no acuso a ningú, però sempre que hi han polítics i mitjans de comunicació en mig d'una campanya electoral intercanviant-se favors, és molt difícil no dubtà de la seva honestedat.

Espero que ningú s'ofengui, però potser el problema no és soluciona canviant els polítics, sinó que la solució és canviar la política. En un debat, celebrat a l'espai Caixa va assistir l'alcalde, a l'altre, celebrat a l'aula Magna de la casa de cultura, va assistir el poble, jutgeu vosaltres.

HABIA UNA VEZ... UN CIRCO

Ja no hi ha pas endarrere, la campanya electoral ja és aquí. A partir d'ara mítings, anuncis electorals per televisió, ràdio i diaris i el més important; l'empastifada general de la ciutat amb la cara dels candidats en postura amable i somrient...be segons les últimes notícies i amb les manipulacions legals de la junta electoral, l'empastifada la podran fer els partits més grans.

M'explicaré; els llocs a on es poden col·locar els cartells es sorteja'n entre els partits en un acte que se celebra a la seu de la junta electoral, en el primer sorteig, tant sols van participar els partits que havien presentat els avals, que s'exigien en un primer moment. Amb el recurs presentat per UpyD y Hartos.org, es va anul·lar l'obligació dels avals i van ser més partits els que havien entrar a formar part del sorteig del pastís de l'empastifada, es a dir els llocs on penjar i enganxar cartells. Es va repetir el sorteig i es van beneficiar els partits grans i amb representació, una vegada més. Es va aixecar acta, es va signar i tot va quedar clar... fins avui, el partit xenòfob i feixista, es a dir Plataforma per Catalunya, va presentar recurs i s'ha tornat a sortejar i els partits petits tornen a sortir malparats. La comparació que faria de l'actitud de la junta electoral, és com si en un partit de futbol, l'àrbitre fes repetir el tir d'un penalti fins que el jugador marqués el gol, però no hi ha res a fer, tenim una democràcia manipulada per afavorir als partits grans, no interessa que els petits aconsegueixin vots, perjudica a partits com CiU o PSC, que veuen com perden possibilitats d'aconseguir més diputats, sobre tot CiU, que veu, amb la dispersió de vots cap a altres formacions, cada vegada més llunyana la majoria absoluta i el seu afany de... sobiranisme?... absolutisme?... o la possibilitat de seguir retallant i enganyant al ciutadà.

Però al que anava, la gran empastifada, cartells sobre cartells, eslògans, en molts casos surrealistes, i promeses que mai es compliran, això si amb cara somrient i foto manipulada. Els especialistes en Photoshop se'ls hi gira molta feina, tenen que rejovenir als candidats, treure'ls-hi les canes i les arrugues... però la llàstima és que el photoshop no pot "retocar" l'esperit dels candidats, sota la cara afable i el somriure amigable, continuarà el polític ambiciós i manipulador, sense cap empatia amb els veritables problemes dels ciutadans i que una vegada torni ha estar en el poder, deixarà de donar la ma als aturats i petonejar als nens, però si que tindrem les faroles amb cartells, les parets amb eslògans i les carteres, cada vegada, més buides.

I... si no votéssim a ningú?... quina putada, els seus "egos" patirien un sotrac tant fort que potser començarien a pensar en el ciutadà... quina bestiesa, tinc que deixar de prendre cafè i tornar a l'alcohol que ennuvola els pensaments i et fa veurà la vida molt més de color de rosa... potser és que els polítics... beuen?.

"SPA"JODERSE

La gran prestidigitadora, la reina de les pomes i les peres, la gran afortunada de compartir llit amb l'inefable José María Aznar, ha obert la boca, en el sentit més decent de la paraula, en l'altre sentit sembla que ho va fer mentre morien quatre noies a Madrid per culpa de la negligència de... merda... de qui és la culpa?, ah!, segur que acaba sent d'en Zapatero... ah no, ja no hi és. Tant és, segur que la culpa és de la herència rebuda... no tampoc, el Madrid Arena el van construir fa deu anys i manava... ah! si el ministre justicier, es a dir el de justícia i esta clar que no poden culpar a un socialista, l'últim que va estar a l'alcaldia va ser en Juan Barranco, allà per l'any 1987. Home si filem prim, cosa que es especialista el PP, podríem culpar-lo dient que va ser el que va pensar construir el Madrid Arena... però no, és massa rebuscat.

Ja sé el que faran, ha donat les pistes la gran alcaldessa, una comissió d'investigació formada pels presumptes culpables de la negligència i que acabaran culpant al organitzador de la macro-festa, que com contrapartida de menjar-se el marron, acabarà per rebre una subvenció per organitzar algun esdeveniment del Partit Popular i tot arreglat. D'aquí uns mesos tot estarà oblidat, ningú dimitirà i l'hereva de la gran Esperanza Aguirre, en la manipulació de la realitat, donarà un altre roda de premsa surrealista presentant uns falsos documents en el que es podrà veure que realment la culpa era d'en Zapatero, que va retirar una subvenció que tenia la comunitat de Madrid i que al mateix temps es beneficiava l'ajuntament i que estava destinada al manteniment del Madrid Arena, i això va desencadenar aquest cúmul de despropòsits que els hi costat la vida a quatre noies que tant sols volien passar una nit de festa. Crec que acabaré com altres vegades... senyores i senyors del PP, vagin-se a la merda... per altra banda...nosaltres ja hi som a la merda, ens han portat ells i no desitjo veure'ls, per tant vagin-se on vulguin, però ben lluny, l'alcaldessa podria anar-se'n amb el seu super-man al spa de Portugal i continuar amb que estava fent, quant uns ciutadans desaprensius van decidir espatllar-los un llarg cap de setmana de massatges i... cony quin fàstic la imatge que m'ha vingut ara al cap... no els hi desitjo ni als del PP... be perquè no?... i posats a imaginar... un trio amb la Camacho?... la Botella..l'Aznar...que malament que estic, ho deixo.

A GRANS MALS...GRANS SOLUCIONS

Ens ha costat molt, però a al final hem aconseguit conèixer el nou programa del PP. L'alcaldessa de Madrid, la inefable Ana Botella de Aznar, ens va marcar ahir quines seran les pautes de la nova campanya; per evitar que esdeveniments tant penosos, com la mort de quatre noies, una menor d'edat, en una macro-festa, autoritzada per l'ajuntament i celebrada en un recinte municipal, a partir d'ara queden prohibits tots els actes multitudinaris en recintes municipals. Per evitar la mortalitat en les carreteres del municipi, suposo que prohibiran circular amb cotxe i per evitar que els ciutadans catalans pensin en independències i coses varies, col·loca'n al ministre Wert i aquest s'encarregarà de espanyolitzar als catalans. La mediocritat dels polítics i específicament els del PP queda demostrada en declaracions com les de l'alcaldessa de Madrid; per evitar que quedi al descobert la ineficàcia dels components del seu equip de govern, en lloc de exigir-los responsabilitats, el que fan és,una vegada més, és prohibir... si prohibir. Es la manera de governar sense responsabilitats. Fa uns anys em van explicar un acudit, en el que en un dels famosos discursos interminables de Fidel Castro, acabava dient; "y no quiero que ningún cubano se acueste sin cenar" i entre el public va aixecar la ma un homenet que li diu: "Fidel yo hoy no he podido cenar" al que Fidel li va respondre: "Pués no te acuestes, cabrón"... Aquesta és la gran solució del PP, si els amics empresaris dels governants organitza'n macro-festes, amb el vist i plau de les autoritats i en recintes municipals i tot surt malament, en lloc d'assumir responsabilitats, el que es te que fe es prohibir les festes. Ara sortiran els altres components del circ capitanejat per Mariano Rajoy, i aplaudiran la gran solució de l'alcaldessa. Que passara amb les celebracions esportives?... bé, suposo que les del Real Madrid si que es podran celebrar, la resta no. Quant un governant te la imperiosa necessitat de solucionar els problemes amb prohibicions, el que està fent és apropar-se cada vegada més al absolutisme, a una espiral dictatorial que no acaba amb els problemes i aconsegueix allunyar-se cada vegada més dels ciutadans. Les grans carències intel·lectuals d'aquests polítics, els fan no veure més enllà de les seves pròpies frustracions, diuen que no hi ha pitjor tirà que un esclau amb un fuet, i en aquests casos és fa més patent quant no saben trobar les solucions a problemes que han creat amb la seva pròpia negligència. La solució no és prohibir, mai ho ha sigut, però davant els casos flagrants de corrupció que s'ha instal·lat en el des-govern del PP, sembla que aquest és el menor dels problemes. L'alcaldessa segueix els passos de la seva alma mater, Esperanza Aguirre, i aviat la veurem agafar el relleu en les famoses declaracions demagogues i en els discursos banals i destinats a escalfar l'ambient polític, que per altre banda cada vegada sembla més desfavorable per en Rajoy i el seu circ. Descansin en pau les víctimes, innocents, de una negligència més dels governants, que tiraran tota la terra a sobre que sigui possible i engegaran el ventilador per escampar la merda el més lluny possible.

"TRUCO O TRATO?"

Castanyada o Halloween?, aquest ha estat el dilema a moltes famílies, els més joves de la casa volen el Haloween, per allò de les disfresses, els caramels i tota la parafernàlia macabra d'una festa que es remunta a les cultures celtes i que va ser exportada als Estats Units, pels emigrants Escocesos i Irlandesos, que van viatjar per formar aquest monstruós país, que acostuma a marcar les modes a la resta de la humanitat. La castanyada és més nostre; castanyes, moniatos, panellets i mistela, i els de certa edat no entenen aquesta fal·lera de disfressar-se per celebrar la nit més macabre de l'any. També serveix per organitzar macro-festes en llocs, pel que semble, poc apropiats per aplegar a un nombre tan elevat de públic, i que com guió de Stephen King, acaben en tragèdia. Les autoritats municipals i autonòmiques intenten treure ferro a aquestes desgràcies culpant als altres i no acceptant la negligència d'aprovar una festa en un lloc sense possibilitat d'evacuació, però tant és, al cap i a la fi, acabarà pagant la culpa el que sigui menys culpable i l'any que ve s'organitzarà una festa similar en el mateix lloc i amb la mateixa tragèdia i la culpa seguirà sent de no se sap qui. Aprofitant el pont, el qual el govern pretén treure, molts marxen de les ciutats, aprofiten per descansar i oblidar les penúries que la desafortunada política del partit governant, ens esta fent passar. Però una cosa està clara, aquest govern no vol que el ciutadà tingui que planificar unes petites vacances amb els minsos recursos econòmics que pateix la majoria de la ciutadania, i quina és la solució?... doncs treure'm els ponts, que tothom treballi tots els dies, que les vacances no siguin pagades i obligar a treballar tot l'any i així és perdrà la il·lusió de planificar uns dies d'esbarjo, així el ciutadà estarà més submís i obedient, els empresaris, amb el inefable Arturo Fernández, amic personal d'Esperanza Aguirre, al front, es mostraran satisfets per les decisions dels polítics, que els hi donen més poder i l'explotació del proletariat cada vegada és més factible. Els sindicats cridaran i organitzaran vagues generals, que els ciutadans, cada vegada més oprimits, dubtaran si recolzar o seguir treballant per tal de poder pagar l'hipoteca i que els bancs rescatats amb els seus diners no els facin fora de casa. D'aquesta manera, passarem definitivament de celebrar la castanyada a celebrar permanentment un halloween terrorífic en el que no caldran disfresses, per que els polítics s'hauran tret la careta definitivament i la seva terrorífica figura de repressió ens farà viure en un continu "truco o trato?", el "truco" serà el d'aconseguir arribar a final de més amb la galopant inflació i el "trato" el que no arribarà mai per a tal d'aconseguir un acord amb els bancs. No es que això sigui una visió pessimista de l'actualitat, es tant sols un conte macabre per passar el temps, al voltat del foc, mentre els moniatos i les castanyes es couen i acabem menjant panellets,(els que puguin, per que al preu que estan...), i esperant que els mals auguris, que ens proclamen els polítics, morin en el foc depurador de la nit dels morts i les bruixes.

ESPAÑA VA BIEN?

Un hombre se ahorca en Granada horas antes de ser desahuciado...

Empleo adelanta que los datos del paro de mañana serán 'dramáticos'...

El Congreso gasta 800.000 euros anuales en dietas de diputados que residen en Madrid...

Amnistía denuncia la impunidad de los abusos policiales en las marchas contra los recortes...

Rajoy presume de abanderado contra el fraude en plena amnistía fiscal...

Un colegio concertado impide la entrada a un niño por no llevar el uniforme...

La Complutense recorta unos 300 euros de sueldo a sus profesores por e-mail...

...mientras el rey alaba en la India a Rajoy por unas medidas "que ya están dando frutos"

HAY QUE JODERSE

PROHIBIT PROHIBIR O ET PROHIBIRÉ PROHIBIR

Avui, tafanejant per facebook, m'he trobat amb una polèmica que m'ha fet pensar sobre la qualitat de la nostra jove democràcia. Una persona o grup de persones, han engegat una campanya de recollida de signatures per demanar la il·legalització de la Fundacion Francisco Franco. La polèmica ha sorgit, quan altres persones han opinat que demanar la il·legalització d'una fundació, per odiosa que pugui ser, no és una forma democràtica de lluitar contra qui manté unes idees diferents a les nostres, no defenso en cap moment les idees d'una fundació feixiste, però com va dir Voltaire: " Je suis en désaccord avec ce que vous dites, mais je défendrai ma vie avec votre droit d'exprimer", "No estic d'acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-lo". Desgraciadament, en aquest país nostre es porten masses anys utilitzant el de "estas amb mi o contra mi" i es un dels greus problemes que porten a que els debats es converteixen en un seguit de desqualificacions i insults per a tal d'imposar les idees d'un per sobre de les de l'altre. Ens ho trobem en el debat independentista, o ets independentista o ets un traïdor espanyolista que vas contra Catalunya, si no estas d'acord amb algú, aquest no et dona l'opció de debatre i expressar lliurament les teves idees, tens que assumir-les o corres el perill de ser menyspreat i en molts cassos insultat. Sobre el debat que he pogut llegir, il·legalització de la Fundació Francisco Franco o no, la meva opinió, més enllà de no tenir cap importància i que mai hauria ser eina de discussió, però que ho serà, és que en un veritable estat de dret, democràtic i lliure, ningú ha de demanar la prohibició de res, l'única llei prohibitòria que m'agradaria veure escrita és; "prohibit prohibir", tothom, sempre i quant respecti la llei, te dret a opinar i pensar com vulgui, per més desagradables que siguin per nosaltres les seves opinions. Aquesta fundació, tothom sabem com pensen i que son, però la història posa a cada un al seu lloc. Recordo que en els anys 80, quan vivia a Madrid, la plaça d'Orient, el 20 de Novembre, s'omplia d'antics falangistes i nostàlgics franquistes a homenatjar al dictador, la plaça s'omplia de gom a gom, avui en dia es un acte merament anecdòtic, que tant sols aplega a un centenar de nostàlgics, no demanem il·legalitzacions del que no ens agrada, ells poden demanar el mateix, i entraríem en la guerra de a veure qui te més signatures, i us puc assegurar que molts firmarien a tot arreu. No m'agrada la fundació Francisco Franco, no m'agrada la FAES, no m'agraden moltes coses, però crec que continuaré fent cas a Voltaire, o al proverbi espanyol "Vive y deja Vivir", encara que en molts casos, com en el d'aquestes fundacions faria servir el "Vive y deja morir", de James Bond.

ÀNIMES, ANIMETES I ANIMADORES

Ja tenim el nom de la propera beatificació i posterior santificació que farà el Vaticà i és..........Mariló Montero. En una intervenció memorable, què tindria que ser estudiada pels alumnes del Institut de Ràdio Televisió Espanyola com una lliçó del periodisme d'investigació, ens va explicar que els òrgans humans tenen ànima, si senyores i senyors, els òrgans humans, suposadament, tenen ànima i quan un malalt rep un trasplant rep l'òrgan i l'ànima del donant. El que no va explicar és si cada òrgan té un ànima, o una part de la totalitat de l'ésser, això ho decidirà Intereconomia, nosaltres tant sols tenim que creure que rebem un regal doble, la possibilitat d'allargar la nostre vida i un ànima extra. El dubte que tinc es que si també rebem l'ànima, o una part, del donant, tenim més possibilitats d'anar al paradís? O això ens permet cometre més pecats?. A partir d'ara en les operacions de trasplantament d'òrgans, en el quiròfan hi haurà un capellà, per certificà que l'ànima del malalt es compatible amb la del donant. Imagineu que no son compatibles, que hi ha un rebuig d'ànima, l'òrgan és compatible, però l'ànima no, què passaria?, en el cas de que el trasplantat no sigui creient amb una aspirina estarà solucionat, però si es creient què fem? El descristianitzem? O portem un exorcista i que li tregui l'ànima no compatible?. Algú es riurà, però la feina que se li gira als capellans es molta, quan un catòlic trasplantat es vagi a confessar tindrà que fer-ho dues vegades, una pels pecats de la seva ànima i un altre pels pecats que li han estat trasplantats, els quals potser desconeix, a les hores que passarà? Una part anirà a l'infern i l'altre al paradís?. La Mariló Montero no s'ha adonat del gran embolic que ha creat i la feinada que tindrà a partir d'ara el Vaticà. Bromes apart, no és una vergonya que els comunicadors d'aquest país siguin tan incultes?, ara només ens falta que el descerebrat de torn del PP digui que això és possible i no hi ha res que demostri el contrari i els de Intereconomia organitzin un debat amb capellans i metges afins a aquesta ideologia i aprofitin per insultar a tot el que... bé a qualsevol que no sigui com ells... de gilipolles. Em queda un dubte... tots els òrgans tenen ànima?... els propers condons els portaré a beneir.

MENTIDES I MÉS MENTIDES

El passat dia, el president Mas, en el discurs de proclamació com a candidat a les properes eleccions a la Generalitat del proper dia 25 de novembre va dir, que en el plaç de 4 anys, proposarà al govern la celebració d'un referèndum a Catalunya, sinó ho accepten proposarà la revisió de la constitució i si no rep una resposta favorable ho portarà al parlament europeu... a les hores aquesta bogeria independentista que circula per les xarxes socials, a les tertúlies, tant de Catalunya com de Madrid, a què venen?, pel que vaig entendre, i puc assegurà que vaig posar molt d'interès, el president Mas l'únic interès que te és guanyar les properes eleccions, continuar retallant i empobrint al ciutadà i anar endarrerint el debat independentista fins a les properes eleccions, en les que es tornarà a treure un conill de la txistera i tornem a començar. Potser estic equivocat, com em van dir fa un temps, i no entenc aquest moviment imparable que ens ha de portar a una llibertat somiada... sembla de conya, els discursos que estem tenint que patir, les conferències sobre una hipotètica independència, què al cap i a la fi no serveixen de res i què com estan demostrant els candidats de CiU, no tenen cap intenció de portar endavant. Estem patín la repressió més gran des de la dictadura, el govern canvia les lleis per afavorir els seus interessos, l'ensenyament cada vegada és més precari, però com serem independents això no te cap importància, patim reduccions de sou i l'atur puja alarmant-ment, però potser dintre de uns anys serem independents, la cultura és menyspreada i cada vegada hi ha més pobres al carrer, però tant se val, dintre de 4 o 5 o 1000 anys serem independents. A les tertúlies el problema és si es delicte parlar de independència, però no és parla si és delicte treure'ls-hi la beca del menjador als alumnes de les escoles públiques, no és parla si es delicte el treure'ls-hi la beca pel transport escolar a les famílies menys pudents, tots estan preocupats per si al president Mas el podran ficar a la presó o no, però ningú a plantejat si és pot ficar a la presó a un ministre que fa apologia del franquisme intentant tornar a èpoques tenebroses de la història d'Espanya i Catalunya, un senyor que pretén "españolizar" als catalans, o per l'altre cantó, polítics catalans, que amb una falta total de respecte, generalitza'n i culpa'n a la resta dels ciutadans que no pensen com ells, com a culpables de les decisions de governats, que en molts casos estan en el govern amb el suport d'ells mateixos. Les retallades que s'han fet han sigut amb el vist i plau de CiU, i ara volen que ens creiem que amb una independència, i ells al poder, tot seria diferent. Pensem el que farem el dia 25.11.12, una carta blanca a qui mana ara, és sense cap dubte, més retallades, més atur i més enganys... sinó al temps.

DIA DE LA RAZA...JODEEEER

Tornen les dues Espanyes, la feixista de tota la vida, catòlica, apostòlica i romana, la de la formación del espíritu nacional, la de les manifestacions del dia de la Raza, la de la cançó de Cecilia: "Mi querida España. Esta España mía, esta España nuestra. De tu santa siesta ahora te despiertan versos de poetas. ¿Dónde están tus ojos? ¿Dónde están tus manos? ¿Dónde tu cabeza?..."

L'Espanya de "La escopeta nacional" de Berlanga, dels ministres del Opus Dei, de les senyores amb abrics de pell i els senyors amb bigoti, l'Espanya del "Usted no sabe con quien esta hablando" al cap i a la fi l'Espanya més casposa del blanc i negre, de les lletres de canvi i personatges com "Plácido" un altre pel.lícula de Berlanga i l'altre Espanya, la de la lluita al carrer per recuperar la llibertat, la de la independència, la de les dones i els homes lliures, que pensen, que parlen més d'un idioma, que no necessiten ser espanyolitzats perquè ja van patir una espanyolització en el transcurs dels anys i que van arribar a la conclusió de que no els hi agradava, l'Espanya sense odis, en colors, amb gent oberta a tot tipus de cultura i pensament... No, crec que una part d'aquesta segona Espanya no existeix... en aquests moment les dues Espanyes s'odien a mort, uns surten al carrer per reivindicar el feixisme i una altre la democràcia i en mig Catalunya, amb ciutadans que tenen el cor partit o tripartit... això del tripartit ho deixarem corre de moment... com deia tenen el cor partit entre espanyolisme i catalanisme i els dirigents polítics pensen més en les eleccions que no pas en els ciutadans. El que ara es veritablement important és guanyar les eleccions, si la gent es mata al carrer per culpa de la inconsciència dels polítics, que en lloc d'apagar focs els aviven amb benzina, no te importància, sempre i quan s'aconsegueixi la majoria absoluta per poder seguir manipulant als ciutadans. El dia de la Verge del Pilar, s'ha convertit en el dia de demostrar qui és més fatxa, qui treu la bandera més gran i qui provoca més ira a l'altre. Uns sortiran a reivindicar, no sé què i els altres sortiran perquè surten els altres i poden acabar a hòsties, i els polítics de Madrid diran que és per culpa dels independentistes i la premsa de Madrid carregarà contra Catalunya, encara que tots els aldarulls estiguin provocats per incontrolats "Ultra Sur" ( seguidors del Real Madrid), que ja han amenaçat en venir a matar "Catalufos", son tan burros que no saben que som Polacs, que hi farem. També estan pel mig una gent que reivindica la seva "Espanyalitut" (paraula que m'acabo d'inventar), i al final del dia, a les tertúlies de les televisions i ràdios, discutiran a crits, s'insultaran i la culpa de tot la tindrem els catalans per ser catalans, i parlar un idioma que no entenen, i perquè el ministre Wert no ha aconseguit Españolizarnos, i vindran les eleccions i guanyaran els de sempre, i nosaltres tornarem a estar fotuts i sortirem un altre vegada al carrer i tornaran a haver hòsties i... dintre de 300 anys ens en riurem... o no.

FÉTIDO-WERT

Hoy voy ha empezar en castellano, y lo hago para que el ministro Wert pueda entenderme, siempre y cuando me lea... o sepa leer. 
Ah! Y también para que se de cuenta de que en Cataluña no tenemos ningún problema con el castellano, ni con el catalán ni con ningún otro idioma, por lo que no hace falta que nos "franquetice", perdón que nos españolice. 
Los que tenemos unos años ya vivimos la españolización y trae recuerdos muy lamentables, no por hablar el "español", sinó por lo que representa. 
A mi me recuerda a los ideólogos que impartían las magistrales clases de "Formación del Espíritu Nacional", normalmente vestidos con camisa azul y corbata negra...però va arribar el temps del color, varem passar del blanc i negre al color i va desaparèixer la "Formación del espíritu nacional" i els estudiants van poder estudiar coses molt més saludables per la ment. 
Ara arriba un troglodita, amb certa semblança a Fétido Adams, i vol tornar al passat, tothom es posa les mans al cap i a ell tant li és. 
El PP ha marcat un full de ruta, tornar a la època del franquisme, i d'aquí no s'apartarà. 
S'estant carregant tot el que fa olor a cultura, a les dictadures de dretes els hi molesta molt la cultura, i aquests estan caminant cap a una destrucció total de la democràcia. 
Vole'n "modular" les manifestacions, vole'n prohibir anar amb la cara tapada a les manifestacions, vole'n... al cap i a la fi el que vole'n es tornar a temps passats, a temps en blanc i negre... 
Pero siempre nos quedará el glorioso Real Madrid, con sus filósofos... bueno quería decir Pepe, porque aparte de ser el tío más guarro y teatrero que ha pisado un campo de fútbol, tiene la desfachatez de acusar a los demás de teatreros... y que encima a los que ha agredido... 
Però ja se sap, la premsa de Madrid acabarà donant-li la raó i encara sentirem, que la culpa és dels contraris que xocan contra ell. 
El que si que li podem agrair és que ja que el ministre Wert vol assassinar al teatre, ell el defensi. Visca el Teatre, la cultura i la mare que els va parir... malament però els va parir.

LADY GAGA I JENNIFER LÓPEZ

Ara resulta que les estrelles de la cançó son aficionades al futbol, primer ens sorprenia Lady Gaga amb la samarreta del Barça i després Jennifer López amb la del Real Madrid... i quina casualitat, Lady Gaga actuava a Barcelona i J.Lo a Madrid. La manipulació de l'esport, sobre tot del futbol, en profit de polítics i promotors d'espectacles, està arribant a un punt que aviat els jugadors dedicaran els gols a marques publicitàries o a polítics o partits polítics, a aquest pas veurem escrit a les samarretes en lloc dels noms dels jugadors el nom de la seva cantant favorita, en el cas de Piqué ja ho sabem, o del partit al que han votat. Ja vaig dir que no m'agradava la utilització o més aviat la manipulació del partit del Barça i el Real Madrid en una reivindicació independentista, i una vegada vist continua sense agradar-me, fins i tot el pobre Messi, quan va sortir al camp, mirava a la graderia sense entendre res, estic d'acord que es faixin totes les reivindicacions que es vulguin, però els colors del Barça son Blau i Grana, i el mosaic tenia que ser d'aquests colors. Si en lloc de ser un Barça-Madrid, haguessin jugat un Barça-Celta, s'hauria muntat aquest circ?, oi que no? A les hores per què es va tenir que fer aquesta manifestació patriòtica el diumenge?, molt fàcil perquè si s'hagués fet en un altra partit, la premsa de Madrid no hagués donat la cobertura que ha donat... i això no és una flagrant manipulació de l'esport?. Els organitzadors d'aquesta mostra patriòtica tant sols han aconseguit el que a Madrid es cridés "Cataluña sois españoles", al camp del Atlético de Madrid, i això no és provocar i crear més odi?. Potser estic equivocat, però em fa pensar que tot es una maniobra "maquiavèl·lica" per enfrontar a Catalunya amb la resta d'Espanya i viceversa, sembla una campanya orquestrada per continuar amb discursos separatistes i carregar-se de raó dient allò de "veieu com ens odien", però el que tenim es que ser més intel·ligents que aquests polítics manipuladors i no permetre que s'apropi-in de els nostres esportistes, dels nostres ídols, les nostres estrelles de la cançó, no permetem que ens manipulin amb falses promeses, el futbol és el futbol i les cançons de J.Lo o Lady Gaga, son cançons, o algú creu que Lady Gaga sap quelcom del Barça? o J.Lo del Madrid?. Espero també no tenir que suportar més discursos condescendents de patriotes que em suposen traumes insuperables que em fan no veure la transcendència d'un moviment popular que ens te que portar tots els para-bens que fins ara ens han estat negats por no se quines forces entre feixistes i paranormals...etc. Pensareu que a que ve aquest final i per treure-us de dubtes us posaré un fragment d'un escrit que vaig rebre per facebook a un dels meus escrits: "Estimat Enric, crec que tens una visió pessimista de la realitat, potser donada per alguna qüestió personal, que et fa percebre de forma distorsionada tot el que està passant al nostre país. I més val que espavilis a adonar-te'n perquè això va molt de pressa, molt més del que els polítics volen, molt més del que desitjarien els empresaris, perquè el moviment ha sortit directament del poble, aquest que tu dius que estan enganyant, que ha percebut com a imprescindible fer un pas endavant, un pas enorme, difícil, arriscat, si vols, però valent, molt valent.". Que consti que no estic en contra de la independència ni en contra de res que el poble decideixi lliurement i sense coaccions, del que em queixo és de la manipulació.

"GRACIAS PRESIDENTE"

Gràcies senyor Rajoy, fins ara no me n'havia adonat de la gran feina que està fent vostè envers la història d'aquest país. Jo, que ja tinc més de 50 anys, havia pràcticament oblidat les fortes repressions que varem rebre els manifestants a les portes de la universitat allà pel final dels anys 70, concretament durant els anys del post-franquisme. Aquelles càrregues desmesurades dels grisos, a cavall per la Gran-via i la ronda; aquelles pilotes de goma que podien arribar a matar a una persona... tot allò ho havíem oblidat, i ara amb la seva política antisocial ens ho està fent recordar.

Espero que no torni a guanyar mai més unes eleccions i que la història que vostè ens està fent reviure el castigui amb l'oblit, perquè és el pitjor president que ha tingut mai aquest país. Els nens que ara comencen l'escola tindran la sort de poder viure el què van viure els seus avis. Podran conèixer la història sense necessitat de què se la expliquin. Gràcies per la gran contribució que està fent per la memòria històrica. Gràcies per refrescar-nos la memòria, ja havíem oblidat la agressió als nostres drets, la repressió física i intel·lectual, la repressió a la llengua i a la cultura. Gràcies perquè els seus ministres cada dia fan una nova declaració que ens encén més la sang i ens distancia més dels governants. Gràcies per tornar a la televisió nacional manipulada i partidista, a tertúlies crispades i de tertulians cada vegada més radicals i feixistes. Gràcies per convertir-nos en la riota del món. Gràcies per fer-nos entendre que quan diu blanc vol dir negre. Gràcies per mentir sempre i no fernos dubtar sobre les seves declaracions, sabem que sempre son mentida. Gràcies per fernos més pobres, ara hem sabut el veritable valor de l'euro... Gràcies per obrirnos els ulls i tenir cada dia més clar que vam fer malament la transició de la dictadura a la democràcia...
Gràcies per tornar-nos als anys 60, crec que em compraré un SEAT 600 o un Biscuter... Bé, no sé amb què el pagaré... Ah sí! Signaré lletres, com els meus pares fa 60 anys. Gràcies.Ha convertit un país de futur en un país sense futur, amb odis entre els habitants, fomentant la segregació i fent cada vegada més rics als rics i més pobres als pobres. Gràcies senyor Rajoy, per no permetre que oblidem el què va ser la dictadura, fent-nos-la reviure cada dia. Estem a un pas de les cartilles de racionament, del "Vente pa Alemania Pepe", d'anar a la barema a França i dins de poc de l'estraperlo. Gràcies per ofegar totes les aspiracions de la joventut i limitar la educació a les classes benestants i que augmenti la pobresa, la prostitució i la delinqüència.

IN-INDE-INDEPENDENCIÀ

Llegint... crec que he de deixar aquest mal costum, ja que tal i com va el país aviat estarà prohibit. Doncs com estava dient, llegint els múltiples articles, en diferents diaris, sobre la independència de Catalunya, m'he adonat que pot acabar sent la mentida més gran de la història...

I ho argumentaré; sembla ser que tothom està convençut que a l'endemà de les eleccions, Catalunya serà un país independent, en el que tots serem rics, més alts, més rossos i amb els ulls blaus, i que tots els problemes estaran solucionats. Sóc conscient que tots els independentistes radicals se'm tiraran al coll, rebré insults, ja n'he rebut uns quants, però es el de menys.

Com deia, els radicals, que acostuman a ser uns conversos (són els que fa un temps no sabien ni el què era "independència"), argumentaran que és la única solució per a salvar el país... Salvar el país! De la mà d'uns paios que pugen impostos, són insolidaris i se'ls hi en fot el què passa al carrer? De la mà d'un president que en cap moment ha nombrat la paraula Independència? Ha parlat d'autodeterminació, de llibertat, de cinquanta coses més, però d'independència en cap moment.

El ciutadà està siguent enganyat, s'estan creant unes perspectives que no són reals. Si la independència arriba, serà dintre de molts anys, els tràmits són llargs i les negociacions difícils. Es parla d'independència com del partit de futbol del proper diumenge, que vas, compres les entrades i ja està, però no es així, i encara no he sentit a cap polític que ho expliqui clarament.

És clar, ja estem en temps electoral i el què ara és prioritari és guanyar. Com...? És igual, uns diuen que ja està fet, els altres que si passa ens portarà tots els mals, els altres que ens tenim que federar... Federar amb qui? Ja que per a federar-te necessites que algú es vulgui federar amb tú, però això tampoc importa. El què importa de veritat a partir d'ara és guanyar les eleccions.

Empresaris amenacen amb marxar de Catalunya si s'independitza, els radicals reclamen boicots contra aquests empresaris... Com si el tipus de gent que no respecta les opinions dels altres llegís llibres, però és el mateix. Quan el boicot al cava català es van aixecar veus criticant l'actitud tan insolidària de la resta de la península, però ara si un empresari està en contra de la independència se l'ha de cremar a la foguera. A partir d'ara tota opinió contrària a la independència serà tractada com alta traició, se'l criminalitzarà per no pensar com aquesta "majoria" enganyada i que no s'ha parat a pensar si tot el què aquests polítics ambiciosos estan proposant és veritablement factible.

Lleguim els programes electorals abans d'anar a votar i per una vegada votem amb el cap i no amb el cor, perquè sinó després vindran les lamentacions i tornarem a ser un poble enganyat, però aquest cop per nosaltres mateixos. Escoltarem moltes mentides. No caiguem en el parany dels cants de sirena i siguem un poble intel·ligent votant el què veritablement sigui el millor per Catalunya i no pels polítics, i d'aquesta manera demostrarem que sí que estem preparats per a caminar cap a una independència meditada i planificada, i no cap a una suposada independència aconseguida sota la mentida i la manipulació i que desgraciadament no arribarà mai.

Crec que continuaré llegint, és molt més saludable que escoltar a polítics. Encara que els llibres siguin d'una editorial que amenaça amb marxar, la cultura mai ha sapigut de fronteres, i els què les hi han posat, habitualment s'anomenen dictadors.