Avui, tafanejant per facebook, m'he trobat amb una polèmica que m'ha fet pensar sobre la qualitat de la nostra jove democràcia. Una persona o grup de persones, han engegat una campanya de recollida de signatures per demanar la il·legalització de la Fundacion Francisco Franco. La polèmica ha sorgit, quan altres persones han opinat que demanar la il·legalització d'una fundació, per odiosa que pugui ser, no és una forma democràtica de lluitar contra qui manté unes idees diferents a les nostres, no defenso en cap moment les idees d'una fundació feixiste, però com va dir Voltaire: " Je suis en désaccord avec ce que vous dites, mais je défendrai ma vie avec votre droit d'exprimer", "No estic d'acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-lo". Desgraciadament, en aquest país nostre es porten masses anys utilitzant el de "estas amb mi o contra mi" i es un dels greus problemes que porten a que els debats es converteixen en un seguit de desqualificacions i insults per a tal d'imposar les idees d'un per sobre de les de l'altre. Ens ho trobem en el debat independentista, o ets independentista o ets un traïdor espanyolista que vas contra Catalunya, si no estas d'acord amb algú, aquest no et dona l'opció de debatre i expressar lliurament les teves idees, tens que assumir-les o corres el perill de ser menyspreat i en molts cassos insultat. Sobre el debat que he pogut llegir, il·legalització de la Fundació Francisco Franco o no, la meva opinió, més enllà de no tenir cap importància i que mai hauria ser eina de discussió, però que ho serà, és que en un veritable estat de dret, democràtic i lliure, ningú ha de demanar la prohibició de res, l'única llei prohibitòria que m'agradaria veure escrita és; "prohibit prohibir", tothom, sempre i quant respecti la llei, te dret a opinar i pensar com vulgui, per més desagradables que siguin per nosaltres les seves opinions. Aquesta fundació, tothom sabem com pensen i que son, però la història posa a cada un al seu lloc. Recordo que en els anys 80, quan vivia a Madrid, la plaça d'Orient, el 20 de Novembre, s'omplia d'antics falangistes i nostàlgics franquistes a homenatjar al dictador, la plaça s'omplia de gom a gom, avui en dia es un acte merament anecdòtic, que tant sols aplega a un centenar de nostàlgics, no demanem il·legalitzacions del que no ens agrada, ells poden demanar el mateix, i entraríem en la guerra de a veure qui te més signatures, i us puc assegurar que molts firmarien a tot arreu. No m'agrada la fundació Francisco Franco, no m'agrada la FAES, no m'agraden moltes coses, però crec que continuaré fent cas a Voltaire, o al proverbi espanyol "Vive y deja Vivir", encara que en molts casos, com en el d'aquestes fundacions faria servir el "Vive y deja morir", de James Bond.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada