18 de juny del 2013
DEMAGÒGIA O INCULTURA?
Ja que alguns dels que llegeixen el meu blog em tracten de demagog, avui els hi faré un homenatge i seré més demagog que mai.
També he de dir que molts no saben que vol dir demagog i el que és la demagògia i ja que és un homenatge, dedicaré uns minuts a explicar què és demagògia.
"Demagògia: (del grec δῆμος-dēmos-, poble i ἄγειν-agein-, dirigir) és una estratègia utilitzada per aconseguir poder polític. Consisteix a apel·lar a prejudicis, emocions, pors i esperances del públic per guanyar suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda."
Doncs ara que me n'adono... no faig demagògia, potser els que em qualifiquen de demagog són els veritables demagogs, jo tant sols expresso una opinió, més o menys encertada, però al cap i a la fi una opinió.
No pretenc assentar càtedra i no pretenc fer canviar a ningú, el problema és que quan a algú no li agrada quelcom, en lloc de rebatre-ho mitjançant arguments mitjanament coherents utilitza l'insult o la desqualificació.
Se que a molts els hi emprenya que digui que no soc independentista, en molts cassos ells tampoc ho són.
Tot se solucionarà amb l'independentisme, els "sense arguments" utilitzen la paraula independentisme com a la pedra filosofal que tot ho arreglarà i quan se'ls hi pregunta sobre cosses concretes et contesten que això ara no és l'important.
No vull parlar més d'aquest tema, però es que quan un obre el Facebook i comença a llegir la gran quantitat de bajanades que alguns "independentistes" publiquen donen ganes de tornar a parlar.
He arribat a llegir que quan Catalunya sigui independent, no hi haurà corrupció... parlem-ne... si som independents Madrid es quedarà amb la família Pujol, els corruptes de CDC, en Millet, etc.?
Home si és així... a on es té que signar?
El problema és que ens quedarem quatre gats, ja que entre Convergència, el Barça i Metodo 3, els espionatges de Laporta, els comptes de Messi i tots els escàndols que anem veient dia a dia, tothom està pringat.
Però el que deia, el que algú em qualifiqui de demagog per una part em satisfà, ja que
m'atribueixen unes qualitats que mai he cregut tenir, no em considero capaç de liderar res i no crec que estigui preparat per a dirigir al poble, pel que crec que, com he dit abans, molts no saben el significat de demagògia.
Per cert... insultar i desqualificar, quan no s'està d'acord, és una manera clara de demostrar incultura, debatre i dissentir és una manera molt sana de demostrar tolerància... i què?
Estem en una societat en la que si no estas amb mi és que estas contra mi i tot es divideix en blanc o negre, en dretes o esquerres o Barça o Real Madrid... i si provéssim a acceptar el gris, el centre o l'Espanyol... no a això em nego, prefereixo el blanc, l'esquerra i el Barça el qual demostra que pertanyo a aquesta societat... que hi farem!
15 de juny del 2013
LEO "DILLINGER" MESSI O EL SOMNI DE "FLOPE"
Per
fi la premsa de Madrid, sobretot l'esportiva, ha trobat la notícia
somiada. La notícia amb la que els Roncero, Perdrerol i companyia
-mala companyia- havien somiat des de que el Barça va començar a
guanyar tot el que es podia guanyar.
La
notícia amb la que podien atacar al jugador més odiat per ells, en
Leo Messi, i a la vegada podien insultar al Barça, Catalunya i tot
el que faci olor a català i independentisme... en Leo Messi ha
defraudat -suposadament- a Hisenda.
Pel
que sembla, la fiscalia ha presentat una querella, que el jutge
encara no ha acceptat a tràmit, per uns presumptes delictes contra
la Hisenda Pública. Sembla ser que no van ser declarats uns
ingressos rebuts, pels drets d'imatge, allà pels anys 2007, 2008 i
2009.
Fins
aquí tot podria semblar normal, si veritablement això va passar que
s'investigui i que s'actuï d'acord amb la llei, però el més
preocupant és quan ha sortit la notícia i de la manera que ha estat
tractada per la premsa.
Han
tractat a Leo Messi com si fos l'enemic públic número 1, el
Dillinger del futbol, el Bàrcenas de torn o, potser, Hannibal
Lecter.
Els
informatius i diaris han obert amb la notícia, s'ha especulat amb
tot tipus de delictes i no han dubtat de fer un judici paral·lel en
el que ha sigut declarat culpable i sentenciat. Els tertulians,
llepaculs de "Flope" (Florentino Pérez), treien foc pels queixals, a algun d'ells se
li formava, fins i tot, escuma al voltant de la boca, i tot per una
suposada irregularitat en la declaració del IRPF.
Si
un fos malpensat, que no ho soc, sospitaria què la mà del PP està
pel darrera, Florentino és amic personal de l'Aznar, el qual ha
tornat a sortir a la palestra després d'estar amagat a la seva fosca
caverna anomenada FAES.
Però
no ho crec... Cony! i perquè no?
En "Flope" va intentar acabar amb el Barça fitxant a Mourinho, el
qual s'ha marxat amb la cua entre les cames. Va intentar dinamitar el
fitxatge de Neymar.
La
premsa afí al règim del PP i del Real Madrid, porta parlant de
final de cicle cada vegada que el Barça, no tant sols perd, sinó
quan empata.
Han buscat criminalitzà a Guardiola, a Tito i fins i
tot a Roura, però al final ho han aconseguit, han trobat la manera
de desprestigiar al millor jugador del món, més a més, quan sembla
que el seu jugador estrella no té molt clara la seva continuïtat.
Per
sort avui comença la "Copa Confederaciones" i això, a
tots aquests periodistes bufons, els hi fa sortir els seus més
obscurs instints, s'omplen la boca amb la paraula "ESPAÑA",
i s'obliden de les altres coses, el seu estimat Iker pararà tot el
que li xutin, Ramos farà el gol de la victòria i els jugadors del
Barça, que per cert són majoria, passaran a segon terme, ja que
sempre, els veritables herois són els del "REAL MADRID",
això si, de "ESPAÑA".
A
finals d'agost començarà la lliga i tot s'oblidarà, el Madrid
tornarà a ser galàctic i el Barça a guanyar-ho tot i els Roncero i
companyia... seguiran parlant de "FINAL DE CICLO".
13 de juny del 2013
AMICS INDEPENDENTISTES:
Avui
vull dirigir-me a tots els que demanen la independència esgrimint
raons tan insostenibles com; la solució a la crisi, a l'atur i a no
se quantes desgràcies més que ens amenacen si seguim pertanyent a
la seva odiada Espanya.
Els
governants catalans, al cap i la fi polítics amb ambicions molt
llunyanes a les de ser servidors del poble, canvien de discurs segons
els vents que bufen des de Madrid. Hem escoltat l'últim discurs del
president Mas, amb un missatge més aviat ambigu i intentant deixar
obertes totes les portes.
A
part d'això, ens em assabentat d'una altre notícia molt inquietant,
els Mossos
posaran en marxa un canó d'aigua per reprimir les manifestacions. El cap dels Mossos ha declarat que no suprimiran les pilotes de goma, al cap i la fi tots tenim dos ulls, que importa si en perdem un, i de regal ens regaran, es a dir ens deixaran bornis però molt frescos, cosa que està bé tenint en compte les altes temperatures que s'acosten. Em pregunto... quant siguem independents... farà menys calor?
posaran en marxa un canó d'aigua per reprimir les manifestacions. El cap dels Mossos ha declarat que no suprimiran les pilotes de goma, al cap i la fi tots tenim dos ulls, que importa si en perdem un, i de regal ens regaran, es a dir ens deixaran bornis però molt frescos, cosa que està bé tenint en compte les altes temperatures que s'acosten. Em pregunto... quant siguem independents... farà menys calor?
Bé
això no ve al cas, el que em preocupa és la gran vocació a
reprimir que té aquest govern que aspira a governar un país
independent. La vocació dictatorial que ens demostren dia a dia,
comença a ser preocupant. Ens "maxaquen" amb impostos i
ara també amb sistemes que recorden èpoques molt fosques de la
nostre història recent.
Els
canons d'aigua són molt perillosos, els mateixos mossos els van
descartar fa molts anys perquè poden ocasionar lesions molt greus, i
ara ho volen posar en marxa.
La
repressió sempre va de la mà del poder, i els nostres dirigents,
des de que van decidir unilateralment començar a crear una
estructura d'estat, copien les arts més perverses per a sotmetre al
ciutadà.
Aquest
és el país que voleu, amics independentistes?
Un
país reprimit i controlat policialment?
Un
país en el que milers de nens pateixen desnutrició mentre els
polítics mantenen ambaixades a països que no ens aporten res?
Un
país en el que cada vegada surten més casos de corrupció i
enarboren la bandera del independentisme per a distreure a la
ciutadania?
Un
president que canvia d'opinió cada dos per tres?
Un
país en el que els que ens tenen que portar a la somiada Ítaca...
per cert Ítaca és una illa grega... i ja sabem el que passa a
Grècia.
A
Grècia, l'estat a tancat la televisió pública... què està
passant a TV3?
Cada
vegada veig més similituds amb el país Hel·lènic; tancament de
mitjans públics, repressió brutal al carrer, dirigents corruptes...
al cap i la fi la reina d'Espanya és grega... i el rei italià...
per sort el príncep no s'ha cassat amb una portuguesa, tindríem el
cercle tancat.
Algú
dirà que això és demagògia... però no oblidem què només a
Barcelona s'han detectat més de set mil infants amb desnutrició i
que cada vegada hi ha més gent vivint al carrer.
Com
es pot construir un país sense defensar al poble?
O
és que volen construir un país només per a polítics?
En
els meus malsons m'imagino al president Mas vestit de militar, al més
pur estil dels dictadors llatinoamericans o africans, i espero que
segueixin sent malsons.
Desitjo
que es pugui fer aviat el referèndum... les sorpreses poden ser molt
grans... i si els polítics se sufoquen... tenim el canó d'aigua.
8 de juny del 2013
RUCS I SAVIS... O SAVIS MOLT RUCS?
Sempre m'he preguntat la raó per la qual els polítics es creuen més intel·ligents que la resta dels ciutadans.
El ser escollit, dins una llista confeccionada per uns senyors amb, més o menys, capacitat per a prendre decisions, no converteix a ningú, de la nit al dia, més intel·ligent o més llest que els demés.
A tots els països, als polítics, se'ls qualifica de servidors públics, aquí directament són savis.
Decideixen sobre els demés sense complir les promeses que han fet durant la campanya electoral, les quals només serveixen per a tal de convèncer-nos de que els votem.
Roben, enganyen i menteixen sense cap escrúpol i a sobre tenim que patir la seva incompetència.
Un polític compleix un mandat, així s'anomena el temps que governa. I un mandat vol dir complir el que et manen, no fer el que et ve en gana.
Quan un jugador de futbol no fa el que li marca l'entrenador el fan fora de l'equip... perquè en política no tenim la potestat de fer fora al polític que no compleix?
Perquè el tenim que suportar durant quatre anys si als pocs mesos de començar la legislatura ens adonem de que és un inútil?
Estem veritablement en una democràcia o en una dictadura parlamentària?
Durant molts anys he militat en un partit i puc assegurar que les llistes estan plenes de rucs, que moltes vegades no saben ni fer la "o" amb un "canuto".
Otto von Bismarck va dir: "El país más poderoso del mundo es España, porque los españoles llevan siglos intentando destruirlo y aún no lo han conseguido" i és totalment cert.
Escollim polítics, que per la seva trajectòria, sabem que són totalment inútils, escollim partits amb programes electorals totalment delirants i ficticis i després ens creiem les excuses que donen per tal de justificar el que no han fet i que ens havien promès.
Som tan rucs què, o ens barallem entre nosaltres o fem fora als únics que aportaven una mica de cultura.
Varem fer fora als Àrabs, quan ells ens varen enriquir i fins i tot educar.
Varem fer fora als francesos i varem fer tornar un rei corrupte i dèspota. Varem suportar una
dictadura ferotge sense aixecar-nos i lluitar i ara suportem un govern totalment inútil i corrupte, amb una monarquia que roba tot el que pot... i que fem?
Barallar-nos entre nosaltres un altre cop i deixar que aquest dictadors vocacionals vagin ensorrant el país de mica en mica.
Reaccionarem, com sempre, quan ja sigui tard i una vegada més ens queixarem... de què ens queixarem aquest cop?
Devem de ser l'únic país del món que no hem aprés de la nostra història... serà perquè cada vegada que canvia el govern... intenten canviar la història?
4 de juny del 2013
"GIN TÒNIC"... PER A TOTS
Massa
dies sense escriure, però és què hi han tantes coses sobre les que
escriure que cada vegada se'm fa més difícil.
Els
nostres polítics no paren de fer bajanades i els seus fidels
seguidors, és a dir els periodistes afins al règim, no paren de fer
ressò de totes les bestieses que se'ls hi acudeixen.
Una
de les últimes barbaritats va ser els preus de les begudes
alcohòliques al bar del parlament, però gràcies a la pressió
popular i a les crítiques des de tots els mitjans, no afins al
règim, avui el president del parlament, el senyor Posada, ha ordenat
que els preus siguin lliures, és a dir, que siguin els mateixos que
a qualsevol bar... però... i si perden la concessió?
Es
pot donar el cas de que quan es tingui que renovar la concessió,
"sus señorias" decideixin que sigui un altre amb preus més
econòmics.
Francament
tant em fa el que prenen els diputats, si paguen 3 euros o 300, si
s'emborratxen o van serens, el que veritablement em preocupa és el
que fan al hemicicle.
L'altra
perla de la setmana és la polèmica per l'estelada que alguns mossos
d'esquadra porten a la culata de la pistola... i les banderes
espanyoles amb l'àliga que porten molts policies nacionals o
guàrdies civils? Això no és polèmic?
Estic
totalment en contra de que un servidor públic porti qualsevol tipus
de bandera o distintiu que no sigui estrictament el que marca el seu
uniforme, en la seva vida privada que porti el que vulgui, però un
policia, guàrdia civil o mosso d'esquadra, té la obligació de
defensar a qualsevol ciutadà, sigui de la ideologia que sigui i no
pot exposar les seves en el desenvolupament de la seva professió, al
cap i a la fi el seu sou ve dels impostos de tots els ciutadans no
tant sols dels de la seva ideologia.
Sé
que als amics independentistes els hi agradarà molt que un mosso
porti l'estelada... però li agradaria que portés la bandera
espanyola?
No
m'allargaré més en aquest tema, els que em seguiu habitualment ja
sabeu quina és la meva opinió sobre els radicals, tant d'un cantó
com de l'altre.
27 de maig del 2013
LA IMPORTÀNCIA D'ANOMENAR-SE...
Urdangarín,
Bárcenas, Aznar, Gürtel...
Això
és el veritablement important?
Atur,
desnonaments, pobresa, suïcidis, fam...
I
això?
Educació,
sanitat, avortament, cultura...
Què
és veritablement important?
Doncs
molt senzill... el que ven més diaris i més publicitat.
Pot
semblar una anàlisis molt banal, però malauradament és la sensació
que dóna quan obres un diari o mires, per televisió, qualsevol
programa de debat.
El
nivell adquisitiu dels ciutadans cada vegada és més precari, l'atur
sembla que no té mires de solució, la nova llei d'educació és
retrògrada i amb caires clarament feixistes, els atemptats a la
cultura son flagrants, la llei de l'avortament és clarament
vexatòria per a les dones... i a les tertúlies parlen dels papers
de Bárcenas i dels negocis de Urdangarín.
En
una altre situació no tindria cap importància, però tal i com està
el país, no crec que aquests debats siguin el que interessa al
ciutadà.
Potser
si, i un pare de família prefereix saber quant va robar un o
l'altre, que saber sí podrà comprar menjar per a la seva família
la propera setmana.
Potser
els ciutadans prefereixen saber quant guanyarà Neymar al Barça, que
saber quant els hi tornaran els diners de les preferents.
No,
no ho prefereixen, qui ho prefereix és el govern i els banquers,
mentre el poble es preocupa de banalitats, no es preocupa dels seus
veritables problemes.
Algú
creu que l'aparició de l'inefable Aznar ha estat una casualitat?
No
podia ser una estratagema per a crear controvèrsia i desviar
l'atenció dels veritables problemes del PP?
El
Partit Popular, amb l'aparició de l'Aznar, està preparant la
campanya electoral per a les eleccions d'aquí dos anys... o potser
abans.
El
Partit Popular, que no té cap interès en solucionar cap problema,
vol preparar
la seva continuïtat en el poder, de la manera que
sigui. Utilitza els seus mitjans de comunicació afins, encapçalats
pels pseudo periodistes llepaculs al front, per anar preparant el
terreny de cara a unes properes eleccions. Els incompetents dirigents
catalans, segueixen barallant-se per a saber qui la té més grossa i
en lloc de fer un front comú per a solucionar problemes, cada vegada
en creen més.
El
Partit Popular, amb el sistema de anar prometent, va dilatant els
problemes per a veure si tot se soluciona sol. Ara ens volen fer
creure que la crisi tindrà el seu fi a finals del 2013... però els
economistes no ho veuen, segueixen enganyant-nos descaradament i
menteixen sense cap rubor.
Els
fidels llepaculs -diguem Marhuenda, per exemple- defensen a capa i
espasa totes les declaracions del govern i amb la seva
condescendència habitual, ens tracten de burros i menyspreen a tot
el que no està d'acord.
No
se fins a quan podran tensar la corda sense que es trenqui, però
cada vegada veig més perillosa la indignació del ciutadà i no hi
ha res més perillós que la desesperació, ho hem vist amb el
ciutadà que ha agredit a un empleat de banca que el va enganyar amb
les preferents.
Estem
sentats a sobre d'una bomba de rellotgeria que no sabem quan
explotarà... i ens preocupa l'Urdangarín... i en Bárcenas... o en
Colom amb la samarreta del Barça?
Boooooooooooommm!!
20 de maig del 2013
EDUCACIÓ O... ALLIÇONAMENT?
Ave
Maria Purísima...
Sin
pecado concebida...
En
el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo...
Amén.
Pueden
sentarse.
Així és com començaven
les classes als Maristes pels anys 60 i 70, i així és com vol el
govern del PP i la Conferència Episcopal, liderada per "Torquemada
Rouco", que comencin, a partir d'ara, les classes a totes les
escoles del país.
També se separaran nens
i nenes i la religió serà una assignatura obligatòria.
L'assignatura de
"Formación del Espíritu Nacional" està en estudi, però
segur queaviat trobaran una manera d'introduir-la en el proper curs.
El problema serà trobar
els professors adients, ja que antigament eren falangistes o antics
combatents del bàndol franquista.
Una de les persones que
podria assessorar és la senyora Llanos de Luna, sembla ser que te
molta amistat amb antics nazis, aquells de la División Azul.
Un
altre que també pot assessorar és el ministre Gallardón,
mitjançant el seu sogre.
Imagino que l'ideòleg de
la nova assignatura serà l'ex president Aznar través de la seva
estimada fundació "FAES".
Cada dia està més clar
que la ideologia feixista està molt arrelada al Partit Popular, els
seus integrants ja no s'amaguen, han perdut la vergonya i actuen amb
tota impunitat.
Ens volen imposar les
idees, l'idioma i la nacionalitat, volen esborrar tot tipus
d'iniciativa popular i no els hi tremola la mà a l'hora de treure la
policia al carrer per reprimir qualsevol acte democràtic.
Al Partit Popular li
molesta la democràcia i utilitza tots els mitjans possibles per a
segrestar-la.
Una de les eines que més
exploten és la de la propaganda mitjançant els seus fidels pseudo
periodistes i mitjans de comunicació.
Amb un intent vergonyós
de reeducar al ciutadà han donat poder total a l'Església Catòlica
i, com si d'una nova creuada es tractés, ataquen tot el que és
contrari a les seves consignes, una mostra la tenim amb el cas del
dirigent musulmà i de Convergència, Noureddin Ziani. El braç
"armat" de la Conferència Episcopal, ha sigut aquest cop,
el Ministre de l'Interior, Jordi Fernández Díaz, el mateix que va
comparar el terrorisme d'ETA amb l'avortament.
Altres membres del govern
també han entrat en el joc de fer-li la feina bruta a l'Església i
alliçonen als seus fidels seguidors per omplir de missatges
subversius els programes de televisió que tracten temes que no són
del grat de "Torquemada Rouco".
Algú es preguntarà que
com és que en tot l'escrit no he mencionat al ministre Wert, i fins
i tot, jo mateix em faig aquesta pregunta. La raó és molt senzilla
i ho explicaré amb una pregunta: Val la pena perdre el temps parlant
d'un personatge que no es mereix cap respecte, ja que no respecta als
altres?
Y
ahora cantaremos el himno de nuestro colegio, dedicado al fundador:
Es
el momento de volver a sentir
Abrir los ojos levantarse otra vez
Un encuentro que invita
A celebrar nuestra fe
Son corazones que se quieren unir
Buscan la esencia que les hace latir
Corazones Maristas, somos fraternidad.
Abrir los ojos levantarse otra vez
Un encuentro que invita
A celebrar nuestra fe
Son corazones que se quieren unir
Buscan la esencia que les hace latir
Corazones Maristas, somos fraternidad.
Pueden
salir de clase.
16 de maig del 2013
AL SERVEI DE QUI?
Tinc
un gran dubte... els regidors d'un ajuntament, estan al servei del
ciutadà o al servei dels interessos del partit?
Estem
veient com en molts ajuntaments, les lluites pel poder són
desmesurades, s'arriben a tirar enrere projectes beneficiosos per a
la ciutat, amb la única intenció de desgastar al equip de govern.
És
una pràctica que va utilitzar durant molts anys el PP per a
desgastar al govern socialista de Rodriguez Zapatero, ho va utilitzar
CiU per a desgastar al govern de la Generalitat format per ERC, PSC i
ICV, es a dir ho han utilitzat tots i quant els hi toca rebre es
queixen amargament i acusen a la oposició de posar pals a les
rodes... etcètera, etcètera, etcètera.
En
algun moment s'han plantejat treballar per a millorar la situació
actual i oblidar-se dels colors del partit?
No,
l'únic important, quan es governa, és aconseguir seguir governant
la propera legislatura.
Tant
és si són d'esquerres o de dretes, tant és si són d'un partit o
d'un altre, qui mana, a l'hora de governar, és el partit, les
directrius venen marcades per les cúpules dirigents i els regidors,
consellers i altres càrrecs les segueixen amb els ulls tancats.
És
molt possible que si tothom treballés plegat es podrien trobar
solucions a molts problemes.
Quina
seria la formula?
Us
imagineu que la participació en la política fos sense retribució
econòmica?
Què
passaria si en lloc de cobrar grans sumes de diners per dedicar-se a
la política, guanyessin el salari mínim i tant sols dediquessin
mitja jornada?
Un
alcalde tindria que treballar pels matins i dedicar les tardes a la
seva ciutat.
Em
direu que la feina d'un alcalde és molt complex i que necessita
dedicació complerta...doncs què com a màxim rebi el doble del
salari mínim.
Ens
trobem, que moltes vegades, accedir a un càrrec públic és tenir la
vida solucionada, pocs casos ens trobem com el del antic dirigent del
Partit Comunista, Gerardo Iglesias, què quan va deixar la direcció
del partit va tornar a la seva feina, va tornar a treballar a la
mina.
No
dic que les passin magres... encara que si molts polítics haguessin
de fer malabarismes per arribar a fi de mes, mirarien d'un altre
manera els problemes quotidians dels ciutadans.
No
m'imagino a Mariano Rajoy, a la taula del menjador, amb la
calculadora a la mà fent números per a poder comprar unes sabates
als seus fills o mirant les ofertes del "Día" per a fer la
compra setmanal.
Estan
allunyats de la realitat de la ciutadania i passa a tots els nivells,
tant és que siguin ministres o regidors d'un ajuntament gran o
petit.
Ha
passat a Girona, s'ha rebutjat una subvenció europea per a la
rehabilitació dels contenidors d'escombraries, tant sols, per una
estratègia política, aconseguir el desgast de l'equip de govern i
tenir més possibilitats de guanyar unes properes eleccions... i el
ciutadà?
Tant
és, ja se li vendrà, d'una manera més o menys lògica, el proper
programa polític i se'l convencerà del que s'ha fet fins el moment
era el millor per a la ciutat.
Hi
hauran barris, a la perifèria, que es quedaran sense contenidors
decents, però... ells viuen a barris perifèrics?
Doncs
no, ells viuen en zones sense problemes.
Quan
arribin les eleccions ja buscaran la manera de convèncer-los perquè
segueixin confiant amb els que els enganyen dia a dia.
15 de maig del 2013
LA IMPUNITAT DE L'ANONIMAT
Al
llarg dels temps, l'anonimat ha sigut l'eina preferida dels covards,
els ressentits i els de poques "llums".
Les
xarxes socials han donat, a aquest tipus de pràctica, la plataforma
ideal per a desenvolupar, amb tota impunitat, els seus baixos
instints.
Ens
trobem gent, que sota un pseudònim, més o menys simpàtic, es
dediquen a atacar a tot allò que no els hi agrada o que consideren
que no està bé i que donant la cara mai s'atrevirien a fer-ho.
Critiquen
la política del seu poble o ciutat, critiquen els actes dels demés,
però això sí, sense donar la cara.
Molts
d'ells són infantils i grollers, altres directament maleducats.
El
més greu no són els covards que s'amaguen darrera un fals nom, sinó
els que els aclamen, ja que en un altre acte de covardia, aplaudeixen
el que ells no s'atreveixen a dir, però sí que voldrien dir.
Fan
reso de les paraules de l'anònim i fan seves les declaracions de
misteriosos personatges, que moltes vegades no saben qui són.
És
la manipulació de les masses mitjançant l'anonimat que ofereixen
les xarxes socials.
Fa
poc vaig caure en la temptació de fer un experiment i ahir el vaig
posar en pràctica.
Vaig
atacar a un d'aquests anònims internautes per a veure quina era la
reacció dels seus acòlits i el resultat va ser molt satisfactori,
en lloc de defensar a l'anònim em van atacar a mi, prenent-se com un
atac personal el que jo l'he havia escrit i que en cap moment anava
adreçat a ningú més que al anònim.
Gent
molt pintoresca, ja que defensen al que, en un principi, deurien
exigir que s'identifiqués, però ja sabem que en aquests país, els
herois anònims sempre han estat aclamats pel poble.
Veritablement,
si he de ser sincer, la meva intervenció en un grup que utilitza
l'anonimat per desqualificar i insultar ha estat única i
exclusivament per curiositat, volia veure fins a quin punt aquesta
societat està malalta i el resultat, al menys per a mi, ha sigut
molt decebedor.
Ens
queixem de tot, ataquem i insultem, però no fem res per a
solucionar-lo.
Avui és el segon aniversari de l'aparició d'un dels
moviments socials més
importants d'aquest segle, el 15M, gent què,
donant la cara, s'enfrontat al poder, denunciant les injustícies i
fent tremolar els fonaments d'aquesta societat corrupta.
La
nostre societat necessita més "15M", "PAH" i
menys "Guerreros del Antifaz", els herois com "el
Zorro" o "Superman" estan molt bé per els còmics,
però a la realitat necessitem gent compromesa, que vagi de front i
que doni la cara, la impunitat de l'anonimat és per a covards i,
moltes vegades, per a gent cegada per l'odi i l'enveja.
En
política està passant el mateix, s'ataquen els uns al altres sense
pensar en el que és veritablement important, el benestar del
ciutadà.
Com
sempre, molts m'atacaran per aquest escrit, però espero que sigui de
cara, no anònimament.
13 de maig del 2013
"SAYONARA, BABY"
Habitualment no parlo de mi, em trobo avorrit i considero que soc poc interessant, però avui, amb la mort d'un estimat company de professió, m'han vingut a la memòria antigues històries dels meus inicis en el món del doblatge.
En els darrers anys, coneguts, amics i familiars, relacionats amb la meva professió, s'han quedat pel camí.
Allà pels anys 80, després d'uns anys intensos repartits entre la lluita política i el teatre, tres amics varem començar l'aventura d'un estudi de doblatge, un, un empresari del cinema, l'altre un reconegut actor de teatre i de doblatge, i jo, tècnic de só e enginyer de telecomunicacions. El primer en Jordi Bell -Jordi Bellostas Subirachs- l'home dels contactes, i com tots un somiador, l'altre Albert Trifol Verdú, un excel·lent actor, director de doblatge i millor persona.
Entre tots tres varem engegar Soundtrack, en un pis de la plaça Tetuan de Barcelona.
Aviat és va afegir més gent a l'aventura que va acabar convertint-se en un dels estudis de doblatge més importants del país.
Els meus amics i socis van morir prematurament i jo em vaig apartar del projecte dedicant-me a altres coses, també relacionades amb aquest món.
El lector es preguntarà què quina és la raó d'aquesta detallada explicació d'una cosa que, veritablement, no té cap interès, i és perquè durant el temps que va durar la meva relació amb el doblatge, vaig tenir la gran sort de treballar amb els més grans.
Vaig treballar amb Felipe Peña, Rafael Luis Calvo, Rogelio Hernandez, Mª Luisa Solá, Pepe Mediavilla, Manolo García, Elsa Fábregas, Miguel Angel Valdivieso, Carmen Robles, i un llarg etcètera de magnífics actors que han deixat memorables doblatges.
Em deixo a molts, moltíssims, però a qui no em vull deixar és a Constantino Romero, un actor, que, a més a més, de tenir una veu impressionant, tenia la gran facultat de fer-ho ràpid i bé.
Els que no coneixeu la tècnica del doblatge, o al menys la que es feia servir fa trenta anys, el "Take" -fragment curt del film- s'assajava unes dos o tres vegades amb el só original, un parell de vegades sense el só original i finalment s'enregistrava, en Tino ho feia amb un sol visionat, a la primera, la qual cosa demostra la gran capacitat que tenia per identificar-se amb el personatge.
Van ser moltes hores compartint estudi de gravació, hores i hores d'inacabables doblatges que, com sempre, corrien molta presa.
El diumenge ens varem aixecar amb la notícia de que ens havia deixat, encara que la seva veu perdurarà en els immillorables doblatges.
Eatswood, Schwarzenegger, s'han quedat muts, però la màgia del cinema, sempre ens farà recordar-lo quan escoltem allò de "Sayonara, baby".
Fa poc ens va deixar Rogélio Hernández, la veu mítica de Jack Nicholson, i de molts altres, però tenim la sort de seguir-los gaudint mitjançant el cinema i la televisió.
El doblatge sempre a tingut detractors, però, molts d'ells, desconeixen el que és en realitat aquesta professió.
Ara els actors de cinema estan molt preparats, parlen bé, canten i ballen, però fa molts, però molts, anys, hi havien actors que tenien veus desagradables, accents estranys, i gràcies a anònims actors que els hi posaven la seva veu, van triomfar.
El doblatge és una gran professió i gràcies a ells, als actors de doblatge, molta gent ha tingut la oportunitat de plorar o riure en les fosques sales de cinema.
Acabaré com va acabar en Constantino en el seu darrer aparició en públic, el dia que va comunicar que es retirava:
"That's all folks" -això és tot, amics-
9 de maig del 2013
DIA DE VAGA... DIA DE XIFRES
Diuen
que les desgràcies venen de dos en dos i deu de ser veritat, encara
que al PP li venen de... tres o quatre o cinc o... bé, pel que
sembla, li estan venint totes de cop.
La
vaga de professors, alumnes, pares... crec que fins i tot els guixos
i les pissarres.
La
llei de l'avortament i la diputada Villalobos marxant de l'hemicicle
La
llei de costes, amb els de Greenpeace enfilant-se a l'edifici del
Parlament.
Les
bogeries del ministre Wert.... i Mourinho.
Bé,
veritablement, en Mourinho no té res a veure amb tot això, és un
pobre home amb molts complexes i amb una vida bastant trist, sempre
ha estat a l'ombra d'altres, i últimament té que suportar les
sonores xiulades del Bernabeu. He ficat a Mourinho pel mig perquè
tenia ganes de posar-lo a parir una vegada més.
Com
deia, al PP li cauen totes les desgràcies juntes i cada vegada té
més complicat seguir al poder amb gran part de la ciutadania en
contra.
No
explicaré les raons, tots les coneixem, però cada vegada el cercle
s'està tancant més i les bajanades són cada vegada més grosses.
La
gran sort que té és la fidelitat dels seus periodistes afins, els
que utilitzen els diaris com eina propagandista del règim. Segons
aquests personatges, la vaga d'avui ha sigut un fracas, quant les
dades reals que tenim són d'un seguiment prop del 80%, però els
llepaculs afins al règim, és a dir 13TV, La Razón, amb l'inefable
Marhuenda, Intereconomia i tots els altres fatxes de torn, parlaran
d'un seguiment minoritari, de manifestants pro-etarres,
d'antisistema, es a dir les mentides de sempre amanides amb els
insults corresponents.
Després
tindrem que suportar les inaguantables tertúlies amb les
desqualificacions als professors, als alumnes i als defensors d'una
educació pública, gratuïta i de qualitat.
Els
condescendents seguidors del PP ens voldran convèncer de que la
culpa de tot és del govern anterior i que som tan brètols que no
ens adonem de les meravelloses qualitats dels membres del govern de
Mariano Rajoy.
Segons
els informes de la policia, quasi tots els components de la cúpula
del PP estan pringats i apareixen a la famosa comptabilitat de
Bárcenas.
Segons
la investigació policial, l'honesta Esperanza Aguirre, "el
azote" dels delinqüents, és tan xoriça com els altres, es a
dir, que tots són iguals.
Ens
governen una colla de "golfos" i deuríem de fer quelcom.
Algú
es preguntarà que com és que no parlo de la decisió del Tribunal
Constitucional... és que m'és indiferent, si els de Madrid son uns
"golfos" els d'aquí són exactament iguals però parlant
català o loapo, tant és.
7 de maig del 2013
LLADREGOTS, MANTINGUTS I BORBONS. AH! I MOURINHO.
El títol d'avui podria semblar el d'una pel·lícula dels anys 80, de l'època del famós "destape", però malauradament es tracta d'una realitat.
Però com he dit què semblava el títol d'una pel·lícula donaré nom a cada un dels personatges.
Els lladregots són, i crec que està molt clar, els bancs i concretament "Bankia".
Els mantinguts són, i també està clar, els polítics.
I els Borbons ja sabem, malauradament, qui són.
Els lladregots, una vegada més, actuen a favor del poder i massacren indiscriminadament a qualsevol ciutadà que gosi deixar a deure un miserable euro.
Els mantinguts viuen de "puta mare" i menteixen sense escrúpols a tots els ciutadans.
Els Borbons... bé els Borbons són el que són i quan un d'ells té un petit problema posen en marxa la maquinària de l'estat per tal de que no tingui cap entrebanc en la seva plàcida vida... bé... què quan un Jutge vol imputar a l'infanta -senyora d'Urdangarín- el papa -El Rey- truca al seu fidel servidor -Mariano Rajoy- el qual fa que la fiscalia i l'advocat de l'estat desmuntin qualsevol tipus d'acusació.
Ara, això sí, el papa -el Rey- i el fidel servidor -Mariano Rajoy- no truquen a la fiscalia ni a l'advocat del estat quan una família, sense cap tipus d'ingrés i amb quatre fills, és desnonada de la seva casa per un banc -del grup dels lladregots- per no pagar unes quotes -uns milers d'euros- de l'hipoteca.
Amb la no imputació de l'infanta -la filla de papa i senyora d'Urdangarín- que ha gaudit dels diners dels contribuents per viure de "puta mare", es demostra una vegada més que la justícia no és igual per a tots.
Els mantinguts ho han celebrat com si de la "décima" es tractés -molts dels mantinguts són del Real Madrid- els Borbons també ho han celebrat i els lladregots, potser, també, ja que han aconseguit arruïnar una vida més.
La monarquia cada vegada està més desprestigiada, per a un republicà convençut com jo és una bona notícia, i espero que els ciutadans s'adonin de que continuar-los mantenint és un greu error.
El que també és cert és que els dos qualificatius que encapçalen l'escrit d'avui encaixen perfectament amb els Borbons pel que podria tant sols parlar d'ells, però no em ve de gust.
El que la justícia és igual per a tots és una fal·làcia més a les que ens té acostumat el govern del PP.
Per robar uns bolquers et poden caure tres anys de presó, per ser còmplice de robar milions d'euros als contribuents, no imputació, i per blanquejar els diners que roba el teu amant a Marbella -la Pantoja- dos anyets i no té que ingressar a la garjola.
Ah! em descuidava de parlar d'en Mourinho... sabeu què... que li donin pel sac, al igual que als lladregots, els mantinguts i els Borbons, són tots iguals, manipuladors, mentiders i deslleials amb tots els que, a les urnes, van confiar en ells.
Als mantinguts els podrem fer fora aviat... als lladregots... espero que també... en Mourinho es marxarà sol... però, collons, als Borbons no hi ha manera de fotre'ls fora... els francesos si que ho van fer bé... encara tindran la guillotina a la Bastilla?
6 de maig del 2013
LLEPACULS I ZOMBIS
Avui no tenia moltes ganes d'escriure, la raó, potser, és que em canso de repetir sempre les mateixes coses, de donar publicitat gratuïta a tots aquests bocamolls, que creient-se en possessió de la veritat, creuen crear càtedra cada vegada que obren la boca, però ha sortit per televisió el què, a partir d'ara, catalogaré com la meva "musa", l'inefable Paco Marhuenda, i no m'he pogut resistir.
Em meravella la capacitat que té per trobar una explicació a cada bestiesa que fa el govern.
M'he preguntat moltes vegades sinó es cansa de pilotejar tan descaradament al PP.
Té que ser molt cansat està tot el dia buscant explicacions a tots els actes d'en Rajoy i la seva colla de "descerebrats".
És como el líder d'una banda de "zombis", marca un camí per a que tots els fidels seguidors "peperos" el segueixin i actuïn segons les directrius que marquen des del partit, les quals, ell difon mitjançant el pamfletari diari que dirigeix.
No és l'únic, però si el més fidel al PP, potser pel seu passat a les files del partit.
Tenim als éssers estranys que pul·lulen per "13TV "i per "Intereconomia", però aquests són
tan, però tan fatxes, que estan en contra de tot i de tots, no tenen cap credibilitat i estan adreçats a un públic totalment allunyat de la realitat de la nostra societat, per tant no cal ni tan sols perdre un minut amb ells.
Com anava dient, l'amic de "La Razón", arriba a ser fastigós.
Amb la seva condescendència i prepotència ens vol fer veure que el que fa el seu estimat amic, Mariano Rajoy, és el millor pel país.
Avui treuen pit, hi ha 46.050 aturats menys... i?
És a dir: 6.202.700 aturats, menys els 46.050... queden 6.156.650 aturats...
Ho celebrem?
Sembla mentida la capacitat que han desenvolupat els membres del govern per manipular-nos i intentar fer-nos veure que això és una bona notícia.
Estem per sobre dels sis milions d'aturats, el país pràcticament en fallida, amb un 57% d'atur juvenil, amb famílies sense cap ingrés i gent vivint al carrer, i els llepaculs de torn treuen pit i feliciten al govern per la seva tasca.
Veieu?
Ja torno a parlar del mateix, per això no volia escriure avui.
Parlaré de futbol... d'en Messi, que ja torna a marcar gols a parells, d'en Mourinho, que ja torna a tocar els collons a tothom...
Tampoc, és molt avorrit.
Crec que em posaré a llegir, és més útil, ja que escrivint tant sols faig que repetir el què ja se i llegint aprendré coses noves... potser llegiré "La Razón" o miraré "El Gato al agua", potser amb una mica de sort... s'ofega.
2 de maig del 2013
LES RAONS DE L'ATUR
Avui
m'he adonat de la raó per la qual tenim un tan alt index d'atur al
nostre país, i ha sigut gràcies a l'entrenador del FC Barcelona,
Tito Vilanova.
Pensareu
que què té que veure el futbol amb l'atur i m'explicaré.
El
Barça ha caigut eliminat de la màxima competició europea, de la
manera més penosa, amb dos contundents derrotes.
L'entrenador
del Barça va fer una aliniació que no era gens competitiva i ni
l'adequada per intentar, ja no remuntar l'eliminatòria, sinó per a
tan sols guanyar el partit.
Tothom
es va quedar sorprès quan en Messi, el millor jugador del món, no
va sortir a disputar el partit.
La
davallada va ser colosal i l'explicació del "staf" tècnic
del Barça de la no participació de Messi en el partit va ser per la
por a que es pogués lesionar. El jugador què més diners guanya en
el futbol del nostre país i potser d'Europa, el designat quatre
vegades pilota d'or, el número u... no juga per por a lesionar-se en
el partit més important de la temporada.
A
les hores perquè el tenim?
Per
fer-li cinc gols a equips de tercera categoria?
Per
marcar-li gols tant sols al Real Madrid?
El
millor jugador del món ha de jugar sempre i si té por a lesionar-se
que es dediqui a un altre cosa.
Els
obrers de la construcció no pugen als andamis per por a caure, els
miners no baixen a la mina per por a que s'ensorri, els bombers no
apaguen els incendis per por a cremar-se i així tota un reguitzell
de professionals, que no poden desenvolupar la seva tasca per por al
que els hi pugui passar.
Us
imagineu que un cirurgià no operi a un malalt en estat greu per por
a fer-se un tall amb el bisturí?
Us
imagineu que els pilots dels avions no s'enlairin per por a
estavellar-se?
El
govern ens tracta com a idiotes i els dirigents esportius estan
agafant els mateixos vicis.
Ens
expliquen mentides, sense cap rubor, i creuen que ens les creiem.
La
meva indignació durant aquests dies ha anat augmentant, la situació
sociopolítica del nostre país és cada vegada més decebedora, però
que ja ens enganyi l'entrenador del Barça no és de rebut.
Algú
podrà dir que tant sols és futbol, però crec que és un reflex de
la nostre societat. No es té cap respecte, tant és que sigui
política o esport, pel ciutadà, és manipulat per els que manen.
Els
polítics ens venen que el que fan és el millor per nosaltres i els
dirigents esportius ens volen vendre que el que fan és el més
adient.
La
diferència és que els polítics menteixen i manipulen sobre les
dades de participació a les manifestacions i els dirigents esportius
no poden... tants seients... tants espectadors. Ahir al Camp Nou
96.000 espectadors, més o menys, i a les manifestacions del primer
de Maig... doncs no ho sé, 1 o 1.000.000, tant és, l'únic que és
cert és què Alemanya ens va tornar a fotre.
1 de maig del 2013
DIA... DEL TREBALL...ADOR?
Primer de Maig, dia del treballador...
Com es pot celebrar el dia del treballador amb més de sis milions d'aturats?
No seria més lògic celebrar el dia del "no treballador"?
Estem en un país totalment atrotinat.
Estem patint la pitjor crisi de la història recent i, encara així, tenim que sentir, per televisió, a pseudo periodistes, afins al règim, defensar la maleïda reforma laboral.
Tenim que aguantar a impresentables, amb la vida solucionada, donar lliçons d'economia i política i, amb una condescendència ofensiva, explicar-nos que els culpables de la situació som nosaltres i que el govern del PP, inútil i incompetent, fa el millor per fer-nos la vida més fàcil.
Ens volen fer creure que amb la nefasta política econòmica que estan portant a terme, sortirem de la crisi i es crearan llocs de treball.
Ens volen fer creure que ho estan fent bé.
Ja n'hi ha prou.
Crec que ha arribat el moment de rebentar-ho tot, la situació és insostenible i la gent tenim que exigir la convocatòria de noves eleccions.
Aquest govern a tocat fons, és totalment incapaç de solucionar els problemes a curt termini i la única solució que planteja és la de deixar passar el temps i que ell ho arregli.
Els periodistes afins al règim utilitzen les mateixes desqualificacions, que els seus homònims, feien servir fa més de cent anys amb les primeres manifestacions de treballadors a Anglaterra
o als Estats Units, desqualifiquen sistemàticament als sindicats i als líders sindicals, insulten sense pudor a tot el que gosi defensar als treballadors.
Els mals governants, que patim, fan sortir a milers i milers de policies al carrer per intimidar al ciutadà. Vivim un règim feixista amb el vist i plau de bona part de la premsa, que si fos honesta, estaria de part del treballador.
Crec que comencem a estar farts de tanta condescendència i tanta mentida.
Fins el més analfabet sap que si no hi ha consum no es pot crear feina, si els bancs no donen crèdits no hi han inversions en noves empresses que crearan llocs de treball i que si l'economia no es revitalitza és impossible sortir d'aquest immens forat en el que ens han ficat.
Ens van enganyar amb promeses de millores, amb cants de sirena que predeien grans canvis i tot ha quedat en més atur, més pobresa i més desolació.
I em pregunto... el senyor Rajoy pot dormir per les nits?
Aquesta colla de pocavergonyes que mal dirigeixen el país... es poden mirar al mirall als matins?
Gent sense escrúpols com Mª Dolores de Cospedal, Esperanza Aguirre, Cristóbal Montoro o Luis de Guindos, un ministre d'Economia que diu que no ha vist mai un bitllet de 500€, quina capacitat tenen per governar un país?
Cada vegada la situació és pitjor i, a sobre, tenim que suportar els insults i desqualificacions dels periodistes llepaculs afins al poder.
Ens queda l'esperança de que de tant llepar culs es mengin una merda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)