Al
llarg dels temps, l'anonimat ha sigut l'eina preferida dels covards,
els ressentits i els de poques "llums".
Les
xarxes socials han donat, a aquest tipus de pràctica, la plataforma
ideal per a desenvolupar, amb tota impunitat, els seus baixos
instints.
Ens
trobem gent, que sota un pseudònim, més o menys simpàtic, es
dediquen a atacar a tot allò que no els hi agrada o que consideren
que no està bé i que donant la cara mai s'atrevirien a fer-ho.
Critiquen
la política del seu poble o ciutat, critiquen els actes dels demés,
però això sí, sense donar la cara.
Molts
d'ells són infantils i grollers, altres directament maleducats.
El
més greu no són els covards que s'amaguen darrera un fals nom, sinó
els que els aclamen, ja que en un altre acte de covardia, aplaudeixen
el que ells no s'atreveixen a dir, però sí que voldrien dir.
Fan
reso de les paraules de l'anònim i fan seves les declaracions de
misteriosos personatges, que moltes vegades no saben qui són.
És
la manipulació de les masses mitjançant l'anonimat que ofereixen
les xarxes socials.
Fa
poc vaig caure en la temptació de fer un experiment i ahir el vaig
posar en pràctica.
Vaig
atacar a un d'aquests anònims internautes per a veure quina era la
reacció dels seus acòlits i el resultat va ser molt satisfactori,
en lloc de defensar a l'anònim em van atacar a mi, prenent-se com un
atac personal el que jo l'he havia escrit i que en cap moment anava
adreçat a ningú més que al anònim.
Gent
molt pintoresca, ja que defensen al que, en un principi, deurien
exigir que s'identifiqués, però ja sabem que en aquests país, els
herois anònims sempre han estat aclamats pel poble.
Veritablement,
si he de ser sincer, la meva intervenció en un grup que utilitza
l'anonimat per desqualificar i insultar ha estat única i
exclusivament per curiositat, volia veure fins a quin punt aquesta
societat està malalta i el resultat, al menys per a mi, ha sigut
molt decebedor.
Ens
queixem de tot, ataquem i insultem, però no fem res per a
solucionar-lo.
Avui és el segon aniversari de l'aparició d'un dels
moviments socials més
La
nostre societat necessita més "15M", "PAH" i
menys "Guerreros del Antifaz", els herois com "el
Zorro" o "Superman" estan molt bé per els còmics,
però a la realitat necessitem gent compromesa, que vagi de front i
que doni la cara, la impunitat de l'anonimat és per a covards i,
moltes vegades, per a gent cegada per l'odi i l'enveja.
En
política està passant el mateix, s'ataquen els uns al altres sense
pensar en el que és veritablement important, el benestar del
ciutadà.
Com
sempre, molts m'atacaran per aquest escrit, però espero que sigui de
cara, no anònimament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada