Massa
dies sense escriure, però és què hi han tantes coses sobre les que
escriure que cada vegada se'm fa més difícil.
Els
nostres polítics no paren de fer bajanades i els seus fidels
seguidors, és a dir els periodistes afins al règim, no paren de fer
ressò de totes les bestieses que se'ls hi acudeixen.
Una
de les últimes barbaritats va ser els preus de les begudes
alcohòliques al bar del parlament, però gràcies a la pressió
popular i a les crítiques des de tots els mitjans, no afins al
règim, avui el president del parlament, el senyor Posada, ha ordenat
que els preus siguin lliures, és a dir, que siguin els mateixos que
a qualsevol bar... però... i si perden la concessió?
Es
pot donar el cas de que quan es tingui que renovar la concessió,
"sus señorias" decideixin que sigui un altre amb preus més
econòmics.
Francament
tant em fa el que prenen els diputats, si paguen 3 euros o 300, si
s'emborratxen o van serens, el que veritablement em preocupa és el
que fan al hemicicle.
L'altra
perla de la setmana és la polèmica per l'estelada que alguns mossos
d'esquadra porten a la culata de la pistola... i les banderes
espanyoles amb l'àliga que porten molts policies nacionals o
guàrdies civils? Això no és polèmic?
Estic
totalment en contra de que un servidor públic porti qualsevol tipus
de bandera o distintiu que no sigui estrictament el que marca el seu
uniforme, en la seva vida privada que porti el que vulgui, però un
policia, guàrdia civil o mosso d'esquadra, té la obligació de
defensar a qualsevol ciutadà, sigui de la ideologia que sigui i no
pot exposar les seves en el desenvolupament de la seva professió, al
cap i a la fi el seu sou ve dels impostos de tots els ciutadans no
tant sols dels de la seva ideologia.
Sé
que als amics independentistes els hi agradarà molt que un mosso
porti l'estelada... però li agradaria que portés la bandera
espanyola?
No
m'allargaré més en aquest tema, els que em seguiu habitualment ja
sabeu quina és la meva opinió sobre els radicals, tant d'un cantó
com de l'altre.
Ja
tenim a Neymar... parla català... els catalanistes radicals donen
salts d'alegria... els barcelonistes acèrrims gaudeixen del seu
fitxatge, no perquè sigui un gran jugador, sinó més aviat, perquè
no ha anat al Real Madrid... el president Mas fa el ximple per terres
franceses... els catalanistes radicals segueixen donant salts
d'alegria... els catalans seguim passant-les magres... el president
Mas parla català, a Paris, i tots contents... Mourinho ha marxat a
Londres... Neymar a Barcelona... Mas a París i nosaltres a la Merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada