Tinc
un gran dubte... els regidors d'un ajuntament, estan al servei del
ciutadà o al servei dels interessos del partit?
Estem
veient com en molts ajuntaments, les lluites pel poder són
desmesurades, s'arriben a tirar enrere projectes beneficiosos per a
la ciutat, amb la única intenció de desgastar al equip de govern.
És
una pràctica que va utilitzar durant molts anys el PP per a
desgastar al govern socialista de Rodriguez Zapatero, ho va utilitzar
CiU per a desgastar al govern de la Generalitat format per ERC, PSC i
ICV, es a dir ho han utilitzat tots i quant els hi toca rebre es
queixen amargament i acusen a la oposició de posar pals a les
rodes... etcètera, etcètera, etcètera.
En
algun moment s'han plantejat treballar per a millorar la situació
actual i oblidar-se dels colors del partit?
No,
l'únic important, quan es governa, és aconseguir seguir governant
la propera legislatura.
Tant
és si són d'esquerres o de dretes, tant és si són d'un partit o
d'un altre, qui mana, a l'hora de governar, és el partit, les
directrius venen marcades per les cúpules dirigents i els regidors,
consellers i altres càrrecs les segueixen amb els ulls tancats.
És
molt possible que si tothom treballés plegat es podrien trobar
solucions a molts problemes.
Quina
seria la formula?
Us
imagineu que la participació en la política fos sense retribució
econòmica?
Què
passaria si en lloc de cobrar grans sumes de diners per dedicar-se a
la política, guanyessin el salari mínim i tant sols dediquessin
mitja jornada?
Un
alcalde tindria que treballar pels matins i dedicar les tardes a la
seva ciutat.
Em
direu que la feina d'un alcalde és molt complex i que necessita
dedicació complerta...doncs què com a màxim rebi el doble del
salari mínim.
Ens
trobem, que moltes vegades, accedir a un càrrec públic és tenir la
vida solucionada, pocs casos ens trobem com el del antic dirigent del
Partit Comunista, Gerardo Iglesias, què quan va deixar la direcció
del partit va tornar a la seva feina, va tornar a treballar a la
mina.
No
dic que les passin magres... encara que si molts polítics haguessin
de fer malabarismes per arribar a fi de mes, mirarien d'un altre
manera els problemes quotidians dels ciutadans.
No
m'imagino a Mariano Rajoy, a la taula del menjador, amb la
calculadora a la mà fent números per a poder comprar unes sabates
als seus fills o mirant les ofertes del "Día" per a fer la
compra setmanal.
Estan
allunyats de la realitat de la ciutadania i passa a tots els nivells,
tant és que siguin ministres o regidors d'un ajuntament gran o
petit.
Ha
passat a Girona, s'ha rebutjat una subvenció europea per a la
rehabilitació dels contenidors d'escombraries, tant sols, per una
estratègia política, aconseguir el desgast de l'equip de govern i
tenir més possibilitats de guanyar unes properes eleccions... i el
ciutadà?
Tant
és, ja se li vendrà, d'una manera més o menys lògica, el proper
programa polític i se'l convencerà del que s'ha fet fins el moment
era el millor per a la ciutat.
Hi
hauran barris, a la perifèria, que es quedaran sense contenidors
decents, però... ells viuen a barris perifèrics?
Doncs
no, ells viuen en zones sense problemes.
Quan
arribin les eleccions ja buscaran la manera de convèncer-los perquè
segueixin confiant amb els que els enganyen dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada