HISTÒRIES, MANIPULACIONS I TRAÏCIONS.

Fins ara, estàvem acostumats a veure en canals de televisió d'extrema dreta, “Intereconomia”, “13TV”, etc., etc., a suposats historiadors reescriure la recent història d'aquest país.
Els Pio Moa, César Vidal, i tota una colla de franquistes, que en un país veritablement democràtic estarien a la presó, explicaven la història amb una visió totalment distorsionada i fal·laç.
Bé, més o menys una part de la nostra societat ho havia assumit com un mal menor, un tribut que havíem de pagar per no haver fet una transició en condicions.
Però, ara, hi ha sorgit un altre problema, i aquest és molt més perillós; els franquistes, que fins ara s'amagaven darrere la màscara de demòcrates dins les files del PP, han sortit a la llum, s'han tret la careta i sense cap pudor escupen els seus despropòsits per una boca que havia d'haver estat tapada per a sempre en una transició realment democràtica.

A les últimes hores hem hagut de sentir a destacats membres del Partit Popular comparar la

bandera republicana amb els signes feixistes i franquistes que exhibeixen els joves peperos.
Hem hagut de sentir que els culpables de més d'un milió de morts a la guerra civil són els republicans de la II República i així un munt de despropòsits.
Què pretén el PP?
Desestabilitzar a l'esquerra per treure rèdits electorals?
O és que veritablement són tan ignorants que el que diuen s'ho creuen de veritat?
La dreta, amb el seu ben organitzat cor de tragèdia grega dirigit pel bufó Marhuenda, proclama lloances al seu líder, covard i mentider com a qualsevol tragèdia grega que es preï, sense preocupar-se de ferir al ciutadà.
La seva única fita és la de sortir el més indemnes possible d'aquesta voràgine de corrupció que els assetja i intentar desviar les culpes als rivals polítics.
El patriotisme d'opereta, la manipulació informativa i la repressió cultural i social, són els signes d'identitat d'aquesta colla de polítics corruptes, què, davant la passivitat de l'oposició, cada vegada estan més crescuts i deprecien sistemàticament als ciutadans i les seves reivindicacions.
Tenen la poca vergonya de culpar als altres dels delictes que ells porten anys perpetrant.
Acusen als ciutadans del que ells són únics culpables i intenten crear una catarsi de culpabilitat en la ciutadania.
Ens esperen moments durs, la bèstia està ferida i arremet contra tot i contra tots, necessiten descarregar el seu odi i ho fan contra el més dèbil, el treballador, el malalt i els joves.

Com en una  tragèdia grega, el dirigent és un dictador, cruel i sense escrúpols, i la seva cohort una colla d'ignorants que no dubtaran en trair al seu líder per unes monedes.
La història, malgrat les manipulacions dels fidels esbirros del règim, sempre es repeteix, i els traïdors juntament amb el dictador... moren a l'últim acte... acompanyats pel cor.

I DESPRÉS QUÈ?

S'apropa l'11 de setembre i igual que al 1714 el soroll de sables cada vegada és més fort.
Els socialistes barallant-se entre ells, uns volen anar a formar part de la cadena, altres no volen i la resta no vol que hi vagin els que volen anar... està clar que a convergència passa el mateix, uns aniran a títol personal i els altres estaran d'esperit, és a dir que ningú aclareix quina és la seva posició.
Com sempre, el ciutadà, més o menys informat, anirà, i si hi ha “hòsties” se les menjarà totes i els organitzadors, els que van a títol personal i els esperits sortiran indemnes... igual que al 1714.
Sempre he deixat molt clara la meva posició davant aquestes mostres de patriotisme “cutre”; un patriotisme insolidari i manipulat per gent que busca el seu propi benefici. Cada vegada la situació econòmica és pitjor, els menjadors socials no donen l'abast, la sanitat és més precària i els pallassos dels nostres polítics es dediquen a pensar en bajanades.
Estem patint les pitjors retallades de la nostra història i la principal preocupació dels, autoproclamats, salvadors de la pàtria és organitzar “capullades” per ser una mica més patètics.

Quina imatge deuen tenir a la resta del món d'una comunitat que permet que cada dia hi
hagi més nens desnodrits, més aturats i més indigents, però organitza estelades amb espelmes i cadenes humanes?
Quan dic comunitat em refereixo a grup de gent, no a comunitat autònoma, respecto la definició de país, però en aquest cas em refereixo a grup de gent.

Fet aquest aclariment, sobretot pels més susceptibles, em segueixo preguntant:
Quina utilitat té aquesta cadena humana?
Quina utilitat té fer estelades amb espelmes?

Algú, per exemple un d'aquests salvadors de la pàtria, s'ha parat a pensar en el que és
veritablement necessari pels ciutadans?
Imagineu una cadena humana per exigir a aquest govern que ens maltracta, més ajudes socials, més beques pels estudiants, més drets pels treballadors?
Ja sé quina és la resposta... si fóssim independents, no tindríem aquests problemes... i UNA MERDA, si fóssim independents, seguirien manant aquesta colla de fills de puta, continuarien retallant per poder guanyar més diners i estaríem avocats a una situació totalment caòtica.
Quina diferència tindríem? Si som independents, tots aquests polítics corruptes que ara ens governen... se'ls quedarà Madrid o els haurem de seguir aguantant?
Els casos Palau, ITV, etc. no tornaran a passar?
Vindrà un angelet del cel i els transformarà en homes honestos?
Quan puguin llegir en el seu passaport “Catalunya” automàticament es tornaran en uns dirigents capaços de fer feliços als seus conciutadans?
No, ens putejaran igual, ens maltractaran i ens voldran convèncer de què el que fan és l'únic que es pot fer i que la culpa és dels altres... com sempre.

Això si, seguirem fent estelades amb espelmes i cadenes humanes, tenint una sanitat precària, una educació deficient i mantenint a corruptes que ens robaran tot el que ens quedi i la culpa serà... cony, ja no serà de Madrid, però tant és ja trobaran a algú que carregui amb la seva incompetència.


(c)

LES BONES IDEES SEMPRE TRIOMFEN

Quan els polítics no vetllen pel poble, el poble ha de cuidar-se ell mateix

COOPERATIVA FROG

MALNUTRICIÓ, FAM... AMBAIXADES

A Catalunya hi ha prop de 50.000 infants, que pateixen malnutrició,
751 pateixen desnutrició i la pobresa infantil afecta ja al 28% dels
menors de 16 anys; 364.478 nens.
I a tot això, què diu el president Mas?
Res.
Potser és que ara no toca.
Ara toca distreure als ciutadans amb hipotètics viatges a Ítaca, amb
somnis secessionistes i altres deliris apartats de la realitat
quotidiana.
Cap polític honest pot parlar d'independentismes mentre la població passa
gana.
No em serveix la típica excusa de què des de Madrid ens deuen molts
diners, el fet de culpar a Madrid de tots els mals que patim és la típica
excusa del mal perdedor.
Em recorda quan el Barça perdia, la culpa era de la política, dels
àrbitres... bé de tothom menys dels veritables culpables que eren
els directius, incapaços de formar un equip competitiu.
Això és el que està passant amb els que ens governen, són incapaços de
formar equips competitius. Tenen equips formats per corruptes,
lladres i vividors.
Però bé, aquest és un altre tema. El que és veritablement preocupant és
el tema de la malnutrició.
I si tanquessin les ambaixades i els diners es destinessin a pal·liar la

manca de recursos de moltes famílies?
No, no pot ser, l'ego dels nostres dirigents no estaria satisfet.
El President Mas no podria donar rodes de premsa a Nova York amb la
bandera catalana al darrere. No se sentiria important i s'adonaria
d'una realitat; què és el president d'una comunitat autònoma i no
d'un país, per molt que ens ho vulgui disfressar.
Els que organitzen aquestes “xorrades” d'estelades
multitudinàries, de cadenes humanes i altres bajanades, perquè no
es dediquen a ajudar als seus conciutadans i a organitzar recollides
d'aliments o destinar els diners a menjadors per a tots aquests nens
i nenes amb problemes de nutrició?
Hi ha molta gent implicada en ajudar als més necessitats, a Girona
s'està portant a terme un gran projecte “L'Escudella Solidària”,
i a altres llocs els ciutadans també treballen en projectes
similars.
Tot això està molt bé, però els que haurien de treballar per
solucionar aquests problemes són els polítics, per això els hi
paguem, però no, estan més preocupats de mirar-se el melic, de
viure de puta mare i amb discursos grandiloqüents, manipular als
ciutadans i distreurens dels veritables problemes.
Sé que sortiran els amics radicals-independentistes, aquells que tot ho
solucionen amb “si fóssim independents, no passaria”, i ens
intentaran convèncer de què... bé ja ho he dit.
Aquells que han decidit que hi ha dos tipus de català; el bon català,
l'independentista i el mal català, el que no creu amb
la independència. Malauradament i gràcies a aquests personatges i
als corruptes polítics, acabarem dividint als catalans en, els que
poden menjar i els que passen gana.

(c)

LES XARXES (ANTI)SOCIALS

Sempre m'han agradat les xarxes socials, Facebook, Twitter... però últimament, i sobretot al nostre país, s'han convertit en unes xarxes antisocials.
Si discrepes del comentari fet per una persona, corres el risc de ser insultat, menyspreat i en alguns casos bloquejat.
A mi m'ha passat.
He rebatut una notícia i el que he rebut per resposta han sigut
desqualificacions i insults i quan m'he intentat defensar he sigut
censurat.
Però bé, tampoc és que em preocupi molt, qualsevol persona que no accepta l'opinió d'un altre no mereix la més mínima atenció per la meva part.
Us heu adonat que cada vegada les xarxes estan més controlades pels intolerants?
Potser és una mostra del que està passant en la nostra societat, com més connectats estem, més separats ens trobem.
Sabem el que passa a la Xina o a Estats Units, però no sabem el que li passa al veí del costat, si és que no ho publica a Facebook.
Ens hem tancat en un món que tan sols té una finestra per mirar-lo i és la pantalla de l'ordinador.
Hem seguit l'accident de tren de Santiago per les notícies d'internet, hem seguit els mundials de natació per internet, i així un munt de coses que passen al voltant nostre i ens assabentem per internet.
Abans hi havia les tertúlies als bars i cafès i moltes vegades acabaven en fortes discussions, però ara, la discussió, acaba bloquejant a la persona que discrepa de tu.
S'ha perdut el costum de debatre, els polítics els primers.
Ara està de moda el “I tu més”.

Fa molts anys, no existia internet, vaig tenir una forta disputa amb una persona, i la vaig tenir per carta, la qual cosa et permetia pensar molt la resposta i analitzar tranquil·lament el que et deia el contertulià.
Ara no, ara ens fiquem en una discussió a Facebook i acaben sortint retrets i insults, que de l'altra manera mai haurien estat.
També està clar que en l'època pre-internet, podies debatre amb qui tu volies i ara acabes debatent amb un anònim, moltes vegades amb una formació precària i que desconeix totalment el fons de la discussió.
La demagògia és molt utilitzada, i per a alguns és la pedra filosofal
dels seus arguments.
Fa temps vaig pensar a crear un grup de debat a Facebook, el problema és que acabaria com tots, amb retrets, insults, etc. 
Crec que continuaré amb els meus soliloquis i deixaré els debats internàutics per aquells, que amb l'anonimat, són més feliços.

(c)

(FIN DE LA CITA)

El cap de l'estat, és a dir el Rei: "Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir". (fin de la cita)









El president del govern, és a dir Mariano Rajoy: "Me equivoqué, creí a un falso inocente. Ése ha sido todo mi papel en la historia". (fin de la cita)







Aquests dos personatges són els que governen aquest país.
Un es gasta els diners dels contribuents en matar elefants i col·leccionar amants i l'altre en repartir-los entre els seus fidels.

La intervenció del President-Hologràfic Rajoy, avui sense pantalla de plasma pel mig, ha sigut de les més vergonyoses que recordo. Ha estat xulesc, desafiant i ha mentit.
Ha tractat l'oposició amb condescendència i, en molts moments, ha utilitzat les desqualificacions per a defensar-se.
No ha aclarit res, la culpa és dels altres i ell, almenys és el que he entès, és un babau, ja que en cap moment, tan sols durant 20 anys, es va adonar de les malifetes de Bárcenas i companyia.

Tothom ha demanat la dimissió del senyor Rajoy... bé tots no, en Duran, per allò de “Si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar” (fin de la cita), ha preferit no mullar-se i tan sols l'ha pregat que demani perdó.

El senyor Rajoy, una vegada més, s'ha rigut dels ciutadans. Ens ha intentat enganyar un cop més, això sí, amb l'acompanyament de la seva banda de micos ensinistrats, que l'aplaudeixen cada intervenció ... o mentida. Veritablement vergonyós.

Però la pregunta és, i ara què?

Perquè després de les seves declaracions, imagino que el seu amic Bárcenas traurà fum pels queixals. També, el President-Hologràfic, ha tingut la genial idea d'atacar al diari “El Mundo” i suposo que en Pedro J. Ramirez no estarà gens content.

El que està clar és que avui no ha fet amics i haurem d'estar atents a les properes notícies, ja que suposo que el tàndem Pedro J.-Bárcenas, trauran tota l'artilleria, els papers que hem vist fins ara són cromos comparats amb el que pugui venir.

Potser m'equivoco, però crec que Mariano Rajoy ha signat la seva sentència, els enemics no perdonen i això de culpar de tot al comptable i al periodista ja ho va fer Al Capone i ja sabem com va acabar.

Crec que tots els ciutadans tindran un nivell d'indignació similar al meu, els micos ensinistrats no, però la gent normal i corrent no pot quedar-se indiferent davant aquesta patètica actuació del president del govern.

No dimitirà, almenys mentre no li demanin des d'Europa, i ara, com dictador vocacional, posarà en marxa tota la maquinària de l'estat per a venjar-se de tots els que l'han acusat de corrupte.

(FIN DE LA CITA)

(c)

L'ASSASSÍ ÉS EL MAJORDOM... O EL MAQUINISTA

Les pel·lícules de serie “B” sempre solucionen l'assassinat
carregant-li el mort al majordom, el govern del PP, sempre, acaba
culpant dels accidents ferroviaris al maquinista.
El President-Hologràfic, habitant habitual d'un plasma, va aparèixer
durant uns minuts en el lloc de l'accident, va fer una breu visita
als ferits i va fotre al camp. L'aficionat a matar elefants i
col·leccionar amants, també va estar de visita i tots els
comparses, que normalment no saben ni a on està Galícia, van anar
desfilant intentant sortir a la foto amb el fons més catastròfic
possible i rodejat d'incondicionals per donar suport a les víctimes.
Tot una comèdia, tot fals, ja que l'única realitat és que, per la
negligència de no sabem qui, han mort 78 persones.
Els polítics, més preocupats de buscar culpables, sempre lluny d'ells,
no tenen cap interès a esclarir la veritat, volen que tot això els
esquitxi el menys possible i si el marró s'el pot menjar l'oposició,
millor que millor.
Els de la premsa afí al règim, els de les grans connotacions feixistes,
s'han afanyat a inculpar al maquinista. S'han encarregat de fer
una brutal campanya de desprestigi, així, d'aquesta manera tirar
pilotes fora i preservar als seus estimats amos d'una culpa, que
encara que la tinguin, ells intentaran desviar cap a altres.
Tenim uns dirigents incapaços d'assumir qualsevol culpabilitat i en lloc
d'esbrinar la veritat, busquen xivos expiatoris i manipulen les
comissions d'investigació per a sortir el més indemnes possible.
Les empreses Adif i Renfe també s'han afanyat a culpar al maquinista
i evitar embrutar-se amb un accident, que no els deixaria en bon
lloc en futures actuacions en altres països.
L'accident s'emportat 78 vides, malauradament això ja no té solució, però
els polítics estan més preocupats del que els hi representa a ells
que el que representa a familiars i amics de les víctimes.
Per la xarxa s'han vist missatges de tots colors, els d'anormals
insultant a les víctimes, els de solidaritat i els de desafortunats
polítics que valdria més que es tallessin els dits abans d'escriure
un Twit:

Aquest twit és real i demostra una vegada més la catadura moral dels
nostres polítics... senyor és vostè un fill de puta, encara que la
seva mare sigui una santa.
També apareixerà algun polític culpant a la ciutadania, segur que
algun argument trobaran, però el que està clar és que moltes
famílies han quedat desfetes per aquest accident. Espero que no sigui
culpa de les retallades, o de concessions a empreses poc serioses que
financen al PP, espero que l'ombra de la Gürtel no aparegui entre
tot aquest afer, i noms que apareixen en els famosos papers de
Bárcenas no estiguin implicats.
Aquest govern ha de dimitir, i ara és un bon moment, la merda els esquitxa
per a tot arreu i ens estan esquitxant a nosaltres.
El meu més sincer condol als familiars i amics de les víctimes i vull
aprofitar per recordar a una de les víctimes, el periodista Enrique
Beotas, amb el que vaig tenir el plaer de treballar i conèixer, érem
d'idiologies totalment dispars, però sempre varem connectar. 

Era un gran professional i millor persona. 

Descansi en Pau. 


(c)

DIA DE LUTO

77 ANYS DESPRÉS... SEGUEIXEN PRESENTS

Avui fa 77 anys que un grup de feixistes van fer l'atemptat més fastigós de la història d'aquest país i malauradament, els seus hereus, segueixen maltractant-lo.

Els hereus d'aquells militars feixistes s'han instal·lat en el poder i

estan intentant acabar amb tot el que pugui tenir el més mínima olor a llibertat i democràcia.

Seguim havent de suportar la corrupció que van instaurar tots els fidels seguidors del franquisme.

Periodistes deshonestos segueixen amb la feina propagandística que van crear diaris com “Pueblo” o “El Alcázar”.

Hem de patir les mentides de personatges què, fa pocs anys, menjaven mortadel·la i ara compren caviar amb els diners que ens roben.

Pel que anem sabent, durant anys i anys, els alts càrrecs del PP s'han enriquit amb tractes poc lícits amb empresaris poc honestos.

Però, més a més, havem de suportar els retrets de ministres superbs que ens tracten com a ciutadans de segona i ens acusen d'haver viscut per sobre de les nostres possibilitats.

Està clar que la culpa és nostre, vam permetre que la transició es fes sense ficar a la presó a tots els feixistes que ens van tiranitzar durant 40 anys, hem permès que, ells i els seus hereus, s'introduïssin a les administracions i fins i tot els vàrem donar l'oportunitat, que ells ens van negar, d'accedir democràticament a unes eleccions.

La data d'avui és per reflexionar, encara que molts dels que ara ens governen internament ho deuen estar celebrant, i és per reflexionar perquè, els feixistes del 1936 van donar el cop d'estat amb les armes i els d'ara ho estan fent minant-nos, o intentant minant-nos, la poca moral que ens queda.

Els Arenas, Trillo, Rajoy, Cospedal... han de sortir de la política i

acompanyar a Bárcenas en el seu nou estatus... el de presidiari.

No podem permetre tenir un president de govern mentider i corrupte, no podem permetre que periodistes corruptes controlin la política i no podem permetre que els ciutadans ho passem cada vegada pitjor mentre ells viuen cada vegada millor.

Diuen que els pobles tenen els governants que es mereixen, però crec què aquests governants pocavergonyes no ens els mereixem.

Quina és la solució?

No ho sé, tant de bo la conegués, però el que si, tinc clar, és que tots aquests han de dimitir, marxar i convocar unes eleccions. Ara, el que tinc molt clar és que si tornessin a sortir... marxo d'aquest país.

Ei! amics independentistes, això val per tots eh? El senyor Mas també ha de dimitir i convocar unes eleccions i a partir d'aquest moment, quant tinguem un govern a Catalunya honest i sense corruptes, demanem el referèndum o consulta o com li volgué dir. Tot el que es faci ara sona més a intent de distracció que a un veritable interès per aconseguir la independència.

Primer fem net, aquí i allí, i després parlem-ne.

Salut i República.






(c)

TEMPS DE DIVORCIS

Rajoy i Bárcenas, 

Urdangarín i Torres, 

Mourinho i Karanka, 

Tito i Guardiola... 

Què està passant?

Serà veritat allò que diuen, de què durant l'estiu és quan més divorcis hi ha?

En Rajoy va posar les mans al foc per en Bárcenas... i s'ha cremat.

En Karanka va ser el fidel escuder d'en Mourinho... i s'ha quedat sense feina.

Urdangarín (també “el duque en... Palma... do”) se sent traït pel seu soci i mestre.

En Tito i en Guardiola, amics des de petits... i... bé no sé exactament quin ha sigut el problema, però sembla que ja no són amics.

El que queda molt clar és que les relacions personals són molt

difícils i quan es toca poder encara es compliquen més.

El cas de Bárcenas i Rajoy, potser, és el més escandalós de tots, i ho és, no tan sols pel que implica sinó per tota la comparsa que arrossega.

El bocamoll... perdó el portaveu del PP, el senyor Floriano, cada vegada que obre la boca la caga més.

La secretària general del PP, la senyora de Cospedal, cada vegada que desmenteix alguna notícia, l'endemà, surt la prova que la deixa en evidència, i així tot un cúmul de despropòsits, que com deia ahir, semblen el guió d'una pel·lícula còmica.

En tot aquest circ "cutre", ha aparegut el que faltava, el, potser, més cretí de tots, el mestre de les intrigues i l'únic ministre que va

ser capaç de dir “Viva Honduras” quan es trobava a El Salvador,

l'actual ambaixador a Londres, el “manda huevos”, el valedor dels

assassins de 62 militars, Federico Trillo. Ara resulta que aquest

tètric personatge, a més a més, de calumniar a tot el que aireja

els draps bruts del PP, va pagar amb diners de la caixa “B” del

partit als advocats que van defensar als implicats en l'accident del YAK 42.

Sortiran més, això està clar, però ningú dimitirà. El covard president que tenim ja va donar mostres ahir de quina és la seva estratègia; manipular, en tot el que sigui possible, la premsa. L'enganyifa de la roda de premsa d'ahir, amb el president de Polònia present, crec que és una de les accions més botifleres d'aquesta falsa democràcia que patim. Una vegada més, la premsa afí al règim, ha demostrat que no té cap pudor en servir al seu amo, i, si és necessari, mentir sense escrúpols.

La nefasta majoria absoluta del PP ens ha portat una dictadura ferotge, en la que s'està maltractant al ciutadà, arruïnant el país i

desmuntant un estat de benestar que ens havia costat molt

aconseguir.

El PSOE amenaça amb una moció de censura, però els únics que podem fer marxar a aquesta colla de corruptes som els ciutadans.

Hem d'exigir unes eleccions anticipades, i sobretot, des de Catalunya, si veritablement volem aconseguir la independència, hem de recolzar totes les iniciatives que s'organitzin arreu del territori espanyol per forçar la desaparició de tota aquesta colla de “xoriços”. Cada vegada és més necessària la Tercera República, ja que si no acabarem patint les conseqüències irreversibles d'aquesta dictadura disfressada de democràcia.

EL RETORNO DE LA PANTERA ROSA

Si l'actualitat política del nostre país es traslladés al cinema podria perfectament titular-se “El Retorno de la Pantera Rosa”, amb en Peter Sellers (si encara fos viu) en el paper de Mariano Rajoy.

El cúmul de despropòsits en els quals cau el govern del PP, semblen més del guió d'una pel·lícula còmica que no pas del dia a dia d'un govern compromès amb els seus votants.

La mentida cada vegada és més gran, les proves que Bárcenas entrega cada dia són més contundents i el covard president del govern segueix amagant-se.

Tothom demana la dimissió de Mariano Rajoy i el PP tanca files intentant desprestigiar a aquell pel què fa uns mesos tots posaven les mans al foc.

Es convertirà el PP en un partit de mancs?

Tots van posar les mans al foc pel ex-tresorer i sembla que tots

s'han cremat.

He comparat l'actualitat política amb la pel·lícula de Blake Edwards per una raó molt senzilla... no crec que hi hagi personatge més maldestre i inútil que l'inspector Jacques Clouseau i em recorda molt al nostre president pepero.

La premsa fidel al règim també ha tancat files per a defensar al seu líder i comença a llençar “merda” contra tot i tots. 
És normal, si cau el govern feixista, els fidels acòlits llepa culs que treballen a La Razón, ABC, Intereconomia... què faran? 
Perilla la seva feina si es demostra tot el que està publicant-se, no per part d'ells, és clar. 
Ells intenten tergiversar les informacions dels altres diaris i amb rocambolesques històries procuren emmerdar-ho tot de manera què, els més fidels al règim, dubtin de tot el que publiquin els diaris no fidels al govern.

El més espectacular dels llepaculs és el director de La Razón, Francisco Marhuenda. Intenta manipular a tots els contertulians que comparteixen taula amb ell. Per a ell tot és una trama per enderrocar al seu estimat Mariano i crec, que cada dia està més aprop d'utilitzar la famosa frase del dictador Franco, aquella en la que catalogava de tot el que era desfavorable als seus interessos com un “CONTUBERNIO   JUDEOMASÓNICO”.

Per altra banda, ha de ser molt difícil buscar raons per a defensar el que és indefensable, utilitza el victimisme i dona per fet que tot és un atac contra el PP i Rajoy. També crec que personalitzar en ell mateix els problemes dels altres és una demostració d'una gran mancança de personalitat. No seguiré parlant d'ell, m'exaspera, estic convençut que és un dels periodistes més deshonestos i espero que aviat desaparegui, del panorama actual, amb el seu amic Rajoy.

Mentre, els d'aquí, els polítics domèstics es passegen pel món amb les mans a la butxaca i xiulant, esperant que no els hi esquitxi. El president Mas, amb el culet estret, desitja que això es vagi allargant i els seus problemes es dilueixin amb el temps.

CARTA AL REI

Estimat senyor: 

Mai ha sigut sant de la meva devoció, crec que ens va ser imposat amb el vist i plau d'uns polítics corruptes que, d'aquesta manera, podien continuar vivint del "cuentu".

La seva aportació a aquesta societat mai l'he considerat necessària i, espero que la història m'acabi donant la raó, no crec que la seva intervenció en el frustrat cop d'estat fos la que vostè desitjava, així com el resultat final.

Ha estat el culpable de moltes de les coses que han passat en aquest país; les bajanades del seu gendre, les de la seva filla, així com les seves pròpies. L'hem conegut diferents amants, les quals han rebut multitud de regals amb els diners dels contribuents.

L'hem conegut molts negocis que ratllaven la il·legalitat i ha estat culpable de més d'una mort.

Per tot això li demano que abdiqui d'una vegada, marxi a navegar i deixi en pau a tothom, sobretot als de la meva espècie.

Atentament,

Un elefant.

Y TÚ... ¿DE QUIÉN ERES?

El passat dissabte es va celebrar "El concert per la llibertat", els diaris han anat plens de tot tipus de comentaris, favorables, desfavorables, crítics, despectius, es a dir de tots colors.
No hi vaig ser, vaig veure uns minuts per televisió i tinc que dir que em va deixar totalment indiferent.
Sempre he dit que no soc independentista, però estic a favor de celebrar una consulta per donar la oportunitat de que  qui decideixi sigui el poble i no uns polítics interessats.
El que veritablement em preocupa és el resultat del referèndum, si és favorable, res a dir, s'accepta la majoria i endavant... però si surt que no a la independència?
Quina serà la resposta de tots els que ja estan celebrant una hipotètica independència?
Acceptaran el resultat o començarà una campanya ferotge en contra de tots els que han votat "NO"?
El gran problema de vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo és la decepció que ocasiona si no s'aconsegueix.
Llegeixo i escolto moltes bajanades, sobretot pels més radicals; que si la crisi no ens afectaria, que si l'atur no existiria, que si tots seriem més... bé tot seria millor, però ningú explica el llarg camí que això comporta, la gran complicació que generaria a empresses, bancs, etc.
Els més convençuts culpen a Madrid de tots els mals que pateix Catalunya, sense parar-se a pensar que hi han molts catalans que manen a Madrid. Sembla que l'independentisme s'ha convertit en una eina de classificació de bons i mals catalans.
Si no ets favorable a la secessió no ets un català de bé.
Si vas a favor de la selecció espanyola de futbol no ets un bon català.
Si gaudeixes de les victòries de Fernando Alonso en la Formula I...no ets un bon català.
Estem patint la pitjor dictadura de la nostre història recent, ens estem deixant manipular per uns pocs, que fan lectures partidistes dels esdeveniments quotidians i els manipulen per a convèncer-nos de que ells tenen la raó.
Els pobles han de ser lliures de decidir, però mai poden estar manipulats per a decidir el que

vol una determinada quantitat de gent.
Ja està bé de discursos manipuladors, ja està bé de demonitzar a tot aquell que no pensa igual.
Una de les incongruències més grans que he vist, en relació a aquests suposats sentiments independentistes, és desitjar que guanyés Brasil a la final de la "Confederaciones"... doncs jo anava a favor d'Espanya, soc català, del Barça, i em vaig emprenyà molt per la derrota. Tot aquell que barreja l'esport amb la política demostra ser més ruc que els que xiulen als jugadors del Barça quan juga a Madrid, o València o a qualsevol altre lloc.
Sempre he envejat els sentiments patriòtics dels americans, tant és que siguin del nord, del centre o del sud.
Un habitant de l'estat de Texas, respecta tant la bandera texana com la del país i té un respecte total al seu himne.
Aquí xiulem l'himne i ens emprenyem quan els altres no respecten els nostres signes d'identitat. Potser un camí cap a la veritable independència seria començar a respectar als demés i tenir una mica de sentit comú, que per cert és el menys comú de tots els sentits.

LA GUERRA DE LES BANDERES

Avui llegia una notícia que no he acabat d'entendre.

No és què sigui "tonto", bé una mica sí, però no és el cas.

La notícia es referia a la sanció que la policia va posar a un seguidor del Girona -l'equip de futbol- per ensenyar una bandera estelada al camp de futbol de l'Almeria.

Crec que la politització de l'esport és el primer pas a la destrucció d'uns dels pocs valors sans que ens queden a la nostre societat.

Què té que veure una demostració independentista amb un partit de futbol? L'estelada... és la bandera del Girona FC?

Per ser seguidor del Girona FC... es té que ser o simpatitzar amb l'independentisme?

Per la mateixa raó estic en contra de banderes espanyoles en partits entre clubs, l'entenc amb partits de la selecció, al igual que entenc la senyera amb partits de la selecció catalana, però no les concebo en un partit del Barça, de l'Espanyol o del Figueres.

A més a més si per demostrar que un és català i independentista, té que fer servir una senyera que no és oficial... perquè serveix la oficial?

La bandera de Catalunya és la de les quatre barres i l'estelada, si no estic equivocat, era o és la del PSUC, la qual va ser copiada de la bandera cubana. Potser estic equivocat i van ser les tropes del Rei... no no tenim Rei, bé algú s'inventarà una història més o menys creïble de l'origen de l'estelada, que diferirà molt de la realitat, i intentarà convèncer-nos de que és la veritat.

Entenc banderes del país en actes polítics, en manifestacions reivindicatives o de protesta... però que "pinta" una estelada o la senyera en un acte esportiu, que a més a més, és entre dos entitats privades.

Algú s'ha parat a pensar que el Girona, o l'Almería, o el Villarreal, són empreses privades que poden establir les seves regles i, fins i tot, tenen reservat el dret d'admissió?

Aquest afany desmesurat per demostrar que un és més independentista que l'altre ens està portant a situacions veritablement ridícules.

Veiem estelades als balcons, als cotxes i fins i tot a les culates de les pistoles dels Mossos d'Esquadra.

Jo soc català i la meva bandera és la senyera amb les quatre barres, l'estelada no significa res. Si Catalunya s'esdevé independent... ens canviaran la bandera? Oi que no? Doncs perquè tenim aquesta mania de canviar les nostres veritables senyes d'identitat?

Una vegada més es demostra que tot el moviment independentista està en mans d'uns manipuladors que tant sols busquen el seu propi benefici.

En mans de polítics sense escrúpols que manipulen als ciutadans necessitats de trobar nous valors a les seves vides.

Aquests mateixos polítics que defensen aquesta somiada independència, són els mateixos que retallen en sanitat, en educació, en serveis socials i fan augmentar l'atur.

No ens deixem enganyar amb cants de sirena, no tant sols és el govern central el que retalla, és la Generalitat, el president Mas amb el vistiplau dels seus socis de govern, ERC, i tots els seus acòlits, que amb discursos secessionistes ens distreuen dels veritables problemes.

Deixem las banderes tranquil·les, sortim al carrer i exigim els nostres drets i deixem-nos de bajanades i de seguir-los el joc a aquesta colla de polítics corruptes que quan vagin maldades ens abandonaran com sempre han fet.

DEMAGÒGIA O INCULTURA?

Ja que alguns dels que llegeixen el meu blog em tracten de demagog, avui els hi faré un homenatge i seré més demagog que mai.
També he de dir que molts no saben que vol dir demagog i el que és la demagògia i ja que és un homenatge, dedicaré uns minuts a explicar què és demagògia.

"Demagògia: (del grec δῆμος-dēmos-, poble i ἄγειν-agein-, dirigir) és una estratègia utilitzada per aconseguir poder polític. Consisteix a apel·lar a prejudicis, emocions, pors i esperances del públic per guanyar suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda."

Doncs ara que me n'adono... no faig demagògia, potser els que em qualifiquen de demagog són els veritables demagogs, jo tant sols expresso una opinió, més o menys encertada, però al cap i a la fi una opinió.
No pretenc assentar càtedra i no pretenc fer canviar a ningú, el problema és que quan a algú no li agrada quelcom, en lloc de rebatre-ho mitjançant arguments mitjanament coherents utilitza l'insult o la desqualificació.
Se que a molts els hi emprenya que digui que no soc independentista, en molts cassos ells tampoc ho són.
Tot se solucionarà amb l'independentisme, els "sense arguments" utilitzen la paraula independentisme com a la pedra filosofal que tot ho arreglarà i quan se'ls hi pregunta sobre cosses concretes et contesten que això ara no és l'important.
No vull parlar més d'aquest tema, però es que quan un obre el Facebook i comença a llegir la gran quantitat de bajanades que alguns "independentistes" publiquen donen ganes de tornar a parlar.
He arribat a llegir que quan Catalunya sigui independent, no hi haurà corrupció... parlem-ne... si som independents Madrid es quedarà amb la família Pujol, els corruptes de CDC, en Millet, etc.?
Home si és així... a on es té que signar?
El problema és que ens quedarem quatre gats, ja que entre Convergència, el Barça i Metodo 3, els espionatges de Laporta, els comptes de Messi i tots els escàndols que anem veient dia a dia, tothom està pringat.

Però el que deia, el que algú em qualifiqui de demagog per una part em satisfà, ja que

m'atribueixen unes qualitats que mai he cregut tenir, no em considero capaç de liderar res i no crec que estigui preparat per a dirigir al poble, pel que crec que, com he dit abans, molts no saben el significat de demagògia.
Per cert... insultar i desqualificar, quan no s'està d'acord, és una manera clara de demostrar incultura, debatre i dissentir és una manera molt sana de demostrar tolerància... i què?
Estem en una societat en la que si no estas amb mi és que estas contra mi i tot es divideix en blanc o negre, en dretes o esquerres o Barça o Real Madrid... i si provéssim a acceptar el gris, el centre o l'Espanyol... no a això em nego, prefereixo el blanc, l'esquerra i el Barça el qual demostra que pertanyo a aquesta societat... que hi farem!

LEO "DILLINGER" MESSI O EL SOMNI DE "FLOPE"

Per fi la premsa de Madrid, sobretot l'esportiva, ha trobat la notícia somiada. La notícia amb la que els Roncero, Perdrerol i companyia -mala companyia- havien somiat des de que el Barça va començar a guanyar tot el que es podia guanyar.

La notícia amb la que podien atacar al jugador més odiat per ells, en Leo Messi, i a la vegada podien insultar al Barça, Catalunya i tot el que faci olor a català i independentisme... en Leo Messi ha defraudat -suposadament- a Hisenda.

Pel que sembla, la fiscalia ha presentat una querella, que el jutge encara no ha acceptat a tràmit, per uns presumptes delictes contra la Hisenda Pública. Sembla ser que no van ser declarats uns ingressos rebuts, pels drets d'imatge, allà pels anys 2007, 2008 i 2009.

Fins aquí tot podria semblar normal, si veritablement això va passar que s'investigui i que s'actuï d'acord amb la llei, però el més preocupant és quan ha sortit la notícia i de la manera que ha estat tractada per la premsa.

Han tractat a Leo Messi com si fos l'enemic públic número 1, el Dillinger del futbol, el Bàrcenas de torn o, potser, Hannibal Lecter.

Els informatius i diaris han obert amb la notícia, s'ha especulat amb tot tipus de delictes i no han dubtat de fer un judici paral·lel en el que ha sigut declarat culpable i sentenciat. Els tertulians, llepaculs de "Flope" (Florentino Pérez), treien foc pels queixals, a algun d'ells se li formava, fins i tot, escuma al voltant de la boca, i tot per una suposada irregularitat en la declaració del IRPF.

Si un fos malpensat, que no ho soc, sospitaria què la mà del PP està pel darrera, Florentino és amic personal de l'Aznar, el qual ha tornat a sortir a la palestra després d'estar amagat a la seva fosca caverna anomenada FAES.

Però no ho crec... Cony! i perquè no?

En "Flope" va intentar acabar amb el Barça fitxant a Mourinho, el qual s'ha marxat amb la cua entre les cames. Va intentar dinamitar el fitxatge de Neymar.

La premsa afí al règim del PP i del Real Madrid, porta parlant de final de cicle cada vegada que el Barça, no tant sols perd, sinó quan empata. 

Han buscat criminalitzà a Guardiola, a Tito i fins i tot a Roura, però al final ho han aconseguit, han trobat la manera de desprestigiar al millor jugador del món, més a més, quan sembla que el seu jugador estrella no té molt clara la seva continuïtat.

Per sort avui comença la "Copa Confederaciones" i això, a tots aquests periodistes bufons, els hi fa sortir els seus més obscurs instints, s'omplen la boca amb la paraula "ESPAÑA", i s'obliden de les altres coses, el seu estimat Iker pararà tot el que li xutin, Ramos farà el gol de la victòria i els jugadors del Barça, que per cert són majoria, passaran a segon terme, ja que sempre, els veritables herois són els del "REAL MADRID", això si, de "ESPAÑA".

A finals d'agost començarà la lliga i tot s'oblidarà, el Madrid tornarà a ser galàctic i el Barça a guanyar-ho tot i els Roncero i companyia... seguiran parlant de "FINAL DE CICLO".

AMICS INDEPENDENTISTES:

Avui vull dirigir-me a tots els que demanen la independència esgrimint raons tan insostenibles com; la solució a la crisi, a l'atur i a no se quantes desgràcies més que ens amenacen si seguim pertanyent a la seva odiada Espanya.

Els governants catalans, al cap i la fi polítics amb ambicions molt llunyanes a les de ser servidors del poble, canvien de discurs segons els vents que bufen des de Madrid. Hem escoltat l'últim discurs del president Mas, amb un missatge més aviat ambigu i intentant deixar obertes totes les portes.

A part d'això, ens em assabentat d'una altre notícia molt inquietant, els Mossos

posaran en marxa un canó d'aigua per reprimir les manifestacions. El cap dels Mossos ha declarat que no suprimiran les pilotes de goma, al cap i la fi tots tenim dos ulls, que importa si en perdem un, i de regal ens regaran, es a dir ens deixaran bornis però molt frescos, cosa que està bé tenint en compte les altes temperatures que s'acosten. Em pregunto... quant siguem independents... farà menys calor?

Bé això no ve al cas, el que em preocupa és la gran vocació a reprimir que té aquest govern que aspira a governar un país independent. La vocació dictatorial que ens demostren dia a dia, comença a ser preocupant. Ens "maxaquen" amb impostos i ara també amb sistemes que recorden èpoques molt fosques de la nostre història recent.

Els canons d'aigua són molt perillosos, els mateixos mossos els van descartar fa molts anys perquè poden ocasionar lesions molt greus, i ara ho volen posar en marxa.

La repressió sempre va de la mà del poder, i els nostres dirigents, des de que van decidir unilateralment començar a crear una estructura d'estat, copien les arts més perverses per a sotmetre al ciutadà.

Aquest és el país que voleu, amics independentistes?

Un país reprimit i controlat policialment?

Un país en el que milers de nens pateixen desnutrició mentre els polítics mantenen ambaixades a països que no ens aporten res?

Un país en el que cada vegada surten més casos de corrupció i enarboren la bandera del independentisme per a distreure a la ciutadania?

Un president que canvia d'opinió cada dos per tres?

Un país en el que els que ens tenen que portar a la somiada Ítaca... per cert Ítaca és una illa grega... i ja sabem el que passa a Grècia.

A Grècia, l'estat a tancat la televisió pública... què està passant a TV3?

Cada vegada veig més similituds amb el país Hel·lènic; tancament de mitjans públics, repressió brutal al carrer, dirigents corruptes... al cap i la fi la reina d'Espanya és grega... i el rei italià... per sort el príncep no s'ha cassat amb una portuguesa, tindríem el cercle tancat.

Algú dirà que això és demagògia... però no oblidem què només a Barcelona s'han detectat més de set mil infants amb desnutrició i que cada vegada hi ha més gent vivint al carrer.

Com es pot construir un país sense defensar al poble?

O és que volen construir un país només per a polítics?

En els meus malsons m'imagino al president Mas vestit de militar, al més pur estil dels dictadors llatinoamericans o africans, i espero que segueixin sent malsons.

Desitjo que es pugui fer aviat el referèndum... les sorpreses poden ser molt grans... i si els polítics se sufoquen... tenim el canó d'aigua.

RUCS I SAVIS... O SAVIS MOLT RUCS?

Sempre m'he preguntat la raó per la qual els polítics es creuen més intel·ligents que la resta dels ciutadans.
El ser escollit, dins una llista confeccionada per uns senyors amb, més o menys, capacitat per a prendre decisions, no converteix a ningú, de la nit al dia, més intel·ligent o més llest que els demés.
A tots els països, als polítics, se'ls qualifica de servidors públics, aquí directament són savis.
Decideixen sobre els demés sense complir les promeses que han fet durant la campanya electoral, les quals només serveixen per a tal de convèncer-nos de que els votem.
Roben, enganyen i menteixen sense cap escrúpol i a sobre tenim que patir la seva incompetència.
Un polític compleix un mandat, així s'anomena el temps que governa. I un mandat vol dir complir el que et manen, no fer el que et ve en gana.
Quan un jugador de futbol no fa el que li marca l'entrenador el fan fora de l'equip... perquè en política no tenim la potestat de fer fora al polític que no compleix?
Perquè el tenim que suportar durant quatre anys si als pocs mesos de començar la legislatura ens adonem de que és un inútil?
Estem veritablement en una democràcia o en una dictadura parlamentària?
Durant molts anys he militat en un partit i puc assegurar que les llistes estan plenes de rucs, que moltes vegades no saben ni fer la "o" amb un "canuto".
Otto von Bismarck va dir: "El país más poderoso del mundo es España, porque los españoles llevan siglos intentando destruirlo y aún no lo han conseguido" i és totalment cert.
Escollim polítics, que per la seva trajectòria, sabem que són totalment inútils, escollim partits amb programes electorals totalment delirants i ficticis i després ens creiem les excuses que donen per tal de justificar el que no han fet i que ens havien promès.
Som tan rucs què, o ens barallem entre nosaltres o fem fora als únics que aportaven una mica de cultura.
Varem fer fora als Àrabs, quan ells ens varen enriquir i fins i tot educar.
Varem fer fora als francesos i varem fer tornar un rei corrupte i dèspota. Varem suportar una

dictadura ferotge sense aixecar-nos i lluitar i ara suportem un govern totalment inútil i corrupte, amb una monarquia que roba tot el que pot... i que fem?
Barallar-nos entre nosaltres un altre cop i deixar que aquest dictadors vocacionals vagin ensorrant el país de mica en mica.
Reaccionarem, com sempre, quan ja sigui tard i una vegada més ens queixarem... de què ens queixarem aquest cop?
Devem de ser l'únic país del món que no hem aprés de la nostra història... serà perquè cada vegada que canvia el govern... intenten canviar la història?

"GIN TÒNIC"... PER A TOTS

Massa dies sense escriure, però és què hi han tantes coses sobre les que escriure que cada vegada se'm fa més difícil.

Els nostres polítics no paren de fer bajanades i els seus fidels seguidors, és a dir els periodistes afins al règim, no paren de fer ressò de totes les bestieses que se'ls hi acudeixen.

Una de les últimes barbaritats va ser els preus de les begudes alcohòliques al bar del parlament, però gràcies a la pressió popular i a les crítiques des de tots els mitjans, no afins al règim, avui el president del parlament, el senyor Posada, ha ordenat que els preus siguin lliures, és a dir, que siguin els mateixos que a qualsevol bar... però... i si perden la concessió?

Es pot donar el cas de que quan es tingui que renovar la concessió, "sus señorias" decideixin que sigui un altre amb preus més econòmics.

Francament tant em fa el que prenen els diputats, si paguen 3 euros o 300, si s'emborratxen o van serens, el que veritablement em preocupa és el que fan al hemicicle.

L'altra perla de la setmana és la polèmica per l'estelada que alguns mossos d'esquadra porten a la culata de la pistola... i les banderes espanyoles amb l'àliga que porten molts policies nacionals o guàrdies civils? Això no és polèmic?

Estic totalment en contra de que un servidor públic porti qualsevol tipus de bandera o distintiu que no sigui estrictament el que marca el seu uniforme, en la seva vida privada que porti el que vulgui, però un policia, guàrdia civil o mosso d'esquadra, té la obligació de defensar a qualsevol ciutadà, sigui de la ideologia que sigui i no pot exposar les seves en el desenvolupament de la seva professió, al cap i a la fi el seu sou ve dels impostos de tots els ciutadans no tant sols dels de la seva ideologia.

Sé que als amics independentistes els hi agradarà molt que un mosso porti l'estelada... però li agradaria que portés la bandera espanyola?

No m'allargaré més en aquest tema, els que em seguiu habitualment ja sabeu quina és la meva opinió sobre els radicals, tant d'un cantó com de l'altre.

Ja tenim a Neymar... parla català... els catalanistes radicals donen salts d'alegria... els barcelonistes acèrrims gaudeixen del seu fitxatge, no perquè sigui un gran jugador, sinó més aviat, perquè no ha anat al Real Madrid... el president Mas fa el ximple per terres franceses... els catalanistes radicals segueixen donant salts d'alegria... els catalans seguim passant-les magres... el president Mas parla català, a Paris, i tots contents... Mourinho ha marxat a Londres... Neymar a Barcelona... Mas a París i nosaltres a la Merda.