A
Catalunya hi ha prop de 50.000 infants, que pateixen malnutrició,
751 pateixen desnutrició i la pobresa infantil afecta ja al 28% dels
menors de 16 anys; 364.478 nens.
I a tot això, què diu el president Mas?
Res.
Potser és que ara no toca.
Ara toca distreure als ciutadans amb hipotètics viatges a Ítaca, amb
somnis secessionistes i altres deliris apartats de la realitat
quotidiana.
Cap polític honest pot parlar d'independentismes mentre la població passa
gana.
No em serveix la típica excusa de què des de Madrid ens deuen molts
diners, el fet de culpar a Madrid de tots els mals que patim és la típica
excusa del mal perdedor.
Em recorda quan el Barça perdia, la culpa era de la política, dels
àrbitres... bé de tothom menys dels veritables culpables que eren
els directius, incapaços de formar un equip competitiu.
Això és el que està passant amb els que ens governen, són incapaços de
formar equips competitius. Tenen equips formats per corruptes,
lladres i vividors.
Però bé, aquest és un altre tema. El que és veritablement preocupant és
el tema de la malnutrició.
I si tanquessin les ambaixades i els diners es destinessin a pal·liar la
751 pateixen desnutrició i la pobresa infantil afecta ja al 28% dels
menors de 16 anys; 364.478 nens.
I a tot això, què diu el president Mas?
Res.
Potser és que ara no toca.
Ara toca distreure als ciutadans amb hipotètics viatges a Ítaca, amb
somnis secessionistes i altres deliris apartats de la realitat
quotidiana.
Cap polític honest pot parlar d'independentismes mentre la població passa
gana.
No em serveix la típica excusa de què des de Madrid ens deuen molts
diners, el fet de culpar a Madrid de tots els mals que patim és la típica
excusa del mal perdedor.
Em recorda quan el Barça perdia, la culpa era de la política, dels
àrbitres... bé de tothom menys dels veritables culpables que eren
els directius, incapaços de formar un equip competitiu.
Això és el que està passant amb els que ens governen, són incapaços de
formar equips competitius. Tenen equips formats per corruptes,
lladres i vividors.
Però bé, aquest és un altre tema. El que és veritablement preocupant és
el tema de la malnutrició.
I si tanquessin les ambaixades i els diners es destinessin a pal·liar la
No, no pot ser, l'ego dels nostres dirigents no estaria satisfet.
El President Mas no podria donar rodes de premsa a Nova York amb la
bandera catalana al darrere. No se sentiria important i s'adonaria
d'una realitat; què és el president d'una comunitat autònoma i no
d'un país, per molt que ens ho vulgui disfressar.
Els que organitzen aquestes “xorrades” d'estelades
multitudinàries, de cadenes humanes i altres bajanades, perquè no
es dediquen a ajudar als seus conciutadans i a organitzar recollides
d'aliments o destinar els diners a menjadors per a tots aquests nens
i nenes amb problemes de nutrició?
Hi ha molta gent implicada en ajudar als més necessitats, a Girona
s'està portant a terme un gran projecte “L'Escudella Solidària”,
i a altres llocs els ciutadans també treballen en projectes
similars.
Tot això està molt bé, però els que haurien de treballar per
solucionar aquests problemes són els polítics, per això els hi
paguem, però no, estan més preocupats de mirar-se el melic, de
viure de puta mare i amb discursos grandiloqüents, manipular als
ciutadans i distreurens dels veritables problemes.
Sé que sortiran els amics radicals-independentistes, aquells que tot ho
solucionen amb “si fóssim independents, no passaria”, i ens
intentaran convèncer de què... bé ja ho he dit.
Aquells que han decidit que hi ha dos tipus de català; el bon català,
l'independentista i el mal català, el que no creu amb
la independència. Malauradament i gràcies a aquests personatges i
als corruptes polítics, acabarem dividint als catalans en, els que
poden menjar i els que passen gana.
(c)
1 comentari:
Interessant bloc! Ja t'havia llegit alguna altra vegada, ja se sap com és això d'internet, d'un lloc passem a l'altre, en perdem la pista, la recuperem... En fi.
En general estic d'acord en moltes coses en general. No en la de les embaixades d'aquesta entrada. Dir-los-hi embaixades ja és una perversió: són oficines gairebé de turisme i de promoció de la llengua i la cultura. Punt. Si vols saber el que són les veritables embaixades (espanyoles en el nostre cas, és clar) només cal que ho miris al BOE. Veuràs també que de vegades en mobles i decoració d'una sola, s'hi gasten el triple que costa una mal dita embaixada catalana.
No em vull allargar. Només dir que tard o d'hora haurem de fer una decisió de país. Ben senzilla. Dediquem esforços a la cura de la llengua catalana i de la cultura catalana? Seran vàlides totes les respostes, si és no que sigui no, si és sí que sigui sí. Però haurem de saber sempre que des de Madrid massa cura per la nostra llengua no crec que la tinguin, al menys de moment. I que en canvi ells seguiran mantenint els Instituts Cervantes, que no he vist jo mai cap polèmica sobre el que costen o deixen de costar, i es dediquen a promocionar la llengua castellana, cosa que a mí em sembla molt bé. De la mateixa manera em sembla també bé que es promocioni la llengua catalana, que es cuidi i que s'exporti.
Ara, estic d'acord en que ha de ser una decisió de país. I si decidim que els nostres impostos han d'anar únicament a la defensa d'una sola llengua que ningú absolutament qüestiona, doncs personalment no em semblarà bé però democràticament ho acceptaré.
Ah, i la defensa de la llengua no té res a veure amb la independència, eh!
Salutacions molt afectuoses.
Publica un comentari a l'entrada