Caspa, orangutanes y políticos

Estamos viviendo unos días convulsos, unos días en los que el más rancio patriotismo que siempre aflora avivado por la casposa España profunda, ha vuelto a revivir a sus más siniestros personajes.

La España de legionarios de pelo en pecho, la de guardias civiles de frondoso mostacho o la de policías fornidos, con más pinta de gladiadores galácticos que de defensores del pueblo.

Esa España que odia a Catalunya, pero no quiere que se vaya, esa España que le grita a Piqué “Piqué cabrón España es tu nación” y después le incita a que se marche a su país.

Esa España que despide a Guardia Civiles que, teóricamente van a proteger a ciudadanos, al grito de “a por ellos” como si marcharan a la guerra.

Esa España en la que los policías que son enviados para salvaguardar la integridad de los ciudadanos, los muelen a palos y después en un alarde de patriotismo gritan “yo soy español...” tal y como lo harían combatientes de guerras inútiles, cómo Afganistán, Irak..., después de una victoriosa batalla. Esa España es la que el jefe del estado, el máximo garante de la unidad de todos los pueblos, dinamitó definitivamente cualquier esperanza de entendimiento al tomar partido, al no ser lo suficiente hábil para pronunciar palabras que pudieran apaciguar las aguas.

Cual pirómano poseído por el espíritu de los más radicales miembros de la derecha, llámense Hernando, Maillo..., añadió más gasolina al fuego al no hacer ni una mínima mención de los heridos por las cargas policiales o haciendo un guiño utilizando el catalán.

Fue un discurso dirigido a la derecha, en contra de una gran parte de los catalanes, el odio de los Borbones hacia Catalunya siempre ha sido patente, y lleno de amenazas y reproches. Está claro que el presidente del gobierno no da la talla ni para bedel del Congreso, pero el jefe del estado ha demostrado que no está preparado para mediar en una de las crisis más duras que padece el país. Europa está alucinada con los hechos acaecidos en los últimos días, y los actores de esta vergonzosa historia no hacen más que avivar el odio. Siéntense a dialogar, aparquen sus egos y si no tienen la suficiente preparación para llegar a un acuerdo, que no la tienen, dejen que un tercero medie en el conflicto. Señores Rajoy y Puigdemont, ustedes ya no sirven para solucionar el problema y el que debía mediar ha demostrado, al tomar parte, que tampoco está capacitado, por lo tanto, pónganse en manos de Europa y solucionen ese problema político, que su inoperancia está convirtiendo en jurídico, antes de que los daños sean irreparables.

Independència per decret

M'agradaria que algú m'expliques quines són les raons per les quals els que estan a favor de la independència s'atribueixen el dret de menysprear i utilitzar pejorativament el qualificatiu d'espanyolista a tot aquell que és contrari als seus pensaments.

Un pot ser espanyolista o no, un pot tenir uns forts sentiments catalanistes i no ser independentista, un pot pensar com vulgui... però aquests nous talibans del catalanisme independentista han decidit marcar a qui no pensa com ells de la mateixa manera que els nazis marcaven als jueus o a tots aquells que no pertanyien a la pura raça ària.
Volen crear una raça pura catalana?
Potser tot va començar amb la reivindicació del burro català, i ens vàrem equivocar, devíem haver reivindicat la raça del català burro.
Ens trobem en un enfrontament constant. Els autoproclamats pares de la futura pàtria catalana s'han tret la careta i no tenen cap pudor a l'hora d'atacar a tots els que no pensen de la mateixa manera que ells. Tant és si l'atacat és un reconegut periodista o un treballador del metro, qualsevol que no segueixi el pensament únic, encapçalat pel pastisser d'Amer, serà lapidat en els mitjans de comunicació fidels al règim feixista que ens volen imposar. La situació és molt complicada, estem en el moment en què dos absurds personatges volen demostrar qui la té més grossa, estan disposats a un brutal xoc de trens que als únics que perjudicarà és als ciutadans. Sense gens de vergonya han manifestat que si se celebra el referèndum de l'1 d'octubre, tan sols amb un vot de diferència proclamaran la independència, tant és si voten 10 o 1 milió, és el menyspreu total a la democràcia.
Ens volen obligar a votar, fins i tot els que no hi creiem i no volem votar, ja que si no la victòria del si està assegurada.
Imagineu el que pot ser una república governada per una gent que no té gens de respecte per l'opinió dels que no pensen com ells?
Si ara no respecten l'opinió dels altres, imagineu-los amb poder absolut.
Val més no imaginar i esperar que el seny torni a ser el senyal identificatiu dels catalans...i si no sempre ens quedarà un bon pastís.

"Matar a un ruiseñor...o al pájaro de Twiter"

Volia començar amb un acudit sobre Carrero Blanco, però he pensat que un sanguinari repressor franquista no mereix un somriure i per això prefereixo parlar de la hipocresia d'aquest país que és la conya.
Els jutges estan més preocupats de jutjar tuitaires, que de ficar a la presó a tots els corruptes que campen lliurement pels diversos parlaments, ministeris i conselleries, això sí, després s'omplen la boca amb discursos grandiloqüents sobre la llibertat.
És veritat que té més poder la ploma que l'espasa i que la dreta mai ha sigut molt amiga de la cultura. És molt preocupant que la llibertat cada vegada estigui més minvada i és preocupant que els dirigents polítics no facin res.
Però hi ha una cosa que em tranquil·litza, tenen por al poble.
Han fet lleis per reprimir les manifestacions, per censurar les xarxes, per perseguir tuitaires, el que vol dir que no estan segurs, que ens tenen por, i això ho hem d'aprofitar.
No podem permetre que jutges i periodistes comprats ens coaccionin.
No podem sortir al carrer pensant que ens poden detenir per escriure o tan sols per pensar, hem de plantar cara i no permetre que tota aquesta colla de successors del franquisme ens diguin el que hem de fer o no. 

Totes les persones de bé s'han posat les mans al cap en assabentar-se de l'absurda sentència a una tuitaire i al mateix temps ha deixat al descobert la veritable cara de molts dels tertulians que omplen programes de televisió. 

En altres països els polítics i periodistes opinen lliurement, aquí no, aquí segueixen l'ideari del partit que governa; que no és altre que protegir al franquisme davant qualsevol atac, encara que sigui humorístic. 

El Partit Popular no és capaç de deslligar-se dels seus orígens i continua protegint a una gent que durant quaranta anys va assassinar impunement. No podem permetre que ens coartin ni podem permetre que abusin de nosaltres, defensem els nostres drets i plantem cara a tots aquests repressors vocacionals que volen seguir els passos dels seus avantpassats.

CARTA A CRISTINA PEDROCHE

Estimada Cristina:

           He leído en diversos medios que, usted, sé auto define como “una mujer libre que hace con su cuerpo lo que quiere”. Bien, nada que objetar, es usted muy libre de hacer eso y mucho más, pero cuando su, supuesta, libertad es utilizada para ganar audiencia, por un tercero, esa libertad pasa a ser servilismo y, más aún, cuando es retribuida.

Usted es libre de vestir como quiera, siempre y cuando no esté condicionada por unas razones muy alejadas de las reivindicaciones feministas a las que usted alude.

No voy a juzgar si su vestido era bonito o feo, a mí me pareció chabacano y hortera, más adecuado para una corista de aquellas famosas revistas de Matías Colsada, que para la presentadora de un programa de televisión dirigido a todos los públicos.

Creo que se ha equivocado, siempre y cuando sea cierto de que es “una mujer libre que hace con su cuerpo lo que quiere” y no una empleada que, con tal de mantener su puesto de trabajo, hace lo que sea necesario para contentar a sus jefes aunque ellos no se lo hayan pedido, que también podría ser, y que ellos en la vorágine de ganar audiencias lo acepten todo.

Si pretende ser embajadora de la libertad ese no es el camino.

No por salir medio desnuda o medio vestida, es usted más o menos libre.

No se es más libre por decir que hace lo que quiere ni más feminista por importarle un pito lo que opinen los demás.

Debería importarle mucho y debería importarle porque es usted un personaje público, en el que muchas chicas pueden verse reflejadas o que la quieran imitar y los valores que usted infunde están muy alejados de los verdaderos valores de una mujer libre y están más cerca de la mujer objeto.

Con esa actitud, creo, está al mismo nivel de las protagonistas de las películas de los años 80, en plena euforia del destape, con los Pajares, Esteso y compañía, en las que las protagonistas con amplios escotes y minúsculas faldas, se desnudaban a la más mínima solo para llenar salas de cine. Usted lo ha hecho para ganar audiencia. Si verdaderamente usted está convencida de que su vestuario y actitud representa libertad está muy equivocada, no representan eso, representan, a mi modo de ver, un afán de protagonismo y de ganar notoriedad. Eso sí, si su finalidad era que hablaran de usted y llenar páginas de revistas y de programas del corazón, lo ha conseguido, enhorabuena, pero deje la libertad para los que verdaderamente luchan por ella, para las mujeres y hombres que luchamos contra el machismo y la violencia de género, para los que no necesitan ir medio desnudos o medio vestidos para reivindicar lo que nunca debería ser necesario reivindicar, la verdadera libertad.

¡¡¡¡ JA ÉS NADAL !!!!

Ja és Nadal i la febre del consumisme ha atacat a tots els habitants d'aquest lloc nomenat món. Pobres, rics, tots sortim a comprar i a gastar... però, no, tots no. Hi ha un grup de gent què no podrà gastar compulsivament com la resta dels mortals... són els polítics, si senyores i senyors, nens i nenes, ni el Pare Noel, ni Sas Majestats els Reis de l'Orient visitaran les cases d'aquests abnegats homes i dones que vetllen, dia i nit, per la felicitat de la resta dels seus congèneres...o almenys és el què ens ha explicat una abnegada servidora pública, la dona més sacrificada del país, la dona que no arriba a fi de més i que amb un misser sou de, a la vora, de 100.000 € a l'any ha de comprar a les "outlets" i a les botigues "lowcost". En quin món vivim, quin futur els hi espera als nostres fills i néts, si amb aquestes quantitats ja no es pot viure... El que hi hagi més de 4 milions d'aturats que viuen amb una mica més de 400 € al mes no és rellevant, ells no compren al "Primark", ells no aturen el cotxe al mig de la Granvía de Madrid, ells no sobreviuen amb miserables sous de més de 6 mil euros al mes, ells són feliços; amb els seus ingressos no poden comprar, no tenen cotxe i no han de patir per coses tan insignificants com administrar grans fortunes. El món està abocat a un gran abisme, aviat els pobres haurem d'agafar les rendes del món i alliberar als polítics del patiment de no arribar a fi de mes i d'haver de malviure amb els seus miserables sous. Aviat, els pobres, haurem de governar i solucionar aquesta gran diferència social i aconseguir sous justos per a tothom. Aviat els habitants d'aquest planeta obrirem els ulls i ens adonarem que els càrrecs electes han de ser gent normal, com tots i que els privilegis hi han de desaparèixer. No podem permetre que els nostres polítics passin penúries... no podem permetre que els hi tallin la llum i el gas, no podem permetre que s'hagin d'il·luminar amb espelmes assassines, no podem permetre que es tanquin els menjadors escolars durant les vacances i que milers de nens, fills d'aquests abnegats servidors públics, passin gana, no podem permetre que siguin desnonats dels seus palaus per no poder pagar la hipoteca o el lloguer. És Nadal i és un bon moment per començar a arreglar el que els polítics han esgarrat, alliberem-los de la feixuga càrrega de governar-nos malament i de malviure. Bon Nadal

A NINGÚ LI AGRADA EL FUTBOL.

Fa molt de temps que em pregunto qui són els que segueixen el futbol, jo sóc un d'ells, però qui són els altres? La pregunta me la faig perquè si agafem qualsevol diari, dels nomenats seriosos, molts dels seus saberuts columnistes i col·laboradors sempre diuen que de futbol no entenen res. Sí, sembla que ara la nova moda, encara que un sigui més futboler que en Roncero, és dir que de futbol no saps res. Molts d'aquests són els mateixos que veuen els documentals de la 2 i només llegeixen les obres completes de Kafka, però que en realitat segueixen els "realitis" i altres programes d'aquest tipus i per descomptat el futbol. Ara la moda és ser intel·lectual, encara que siguis més ximple que un esclop de paper. Escoltem tertulians opinar sobre qualsevol tema i es fan programes inacabables, en els que tots criden i es falten al respecte. Han sortit una colla de tertulians/periodistes que, de tan dolents, ningú sabien qui eren, però que ara dicten sentències sobre qualsevol tema. Després ens adonem que passen més temps als jutjats que a les redaccions dels diaris, els que treballen en algun diari i no se l'han de crear per internet per poder continuar difamant. Estem en l'era de l'intrusisme, qualsevol es considera periodista, càmera o realitzador de televisió, i com els mitjans de comunicació han deixat d'estar en mans de professionals i caure a les mans d'empresaris molt identificats amb determinades sigles polítiques, el món periodístic s'ha convertit en un circ.
He començat preguntant-me a qui li agradava el futbol i he acabat parlant de l'intrusisme, però està connectat, ja que el periodisme esportiu és un dels quals més està patint aquesta nova moda. Ara parla de futbol qualsevol que hagi donat tres puntades seguides a una pilota, allò de passar per la facultat de periodisme ja no està de moda, ara s'ha de cridar més que ningú en un plató de televisió i inventar-se qualsevol bajanada, encara que perjudiqui tercers. Tot això ha desencadenat que els pseudo intel·lectuals diguin que ells no entenen de futbol i els intrusos campin tranquil·lament per diaris i televisions, és el peix que es mossega la cua i els pobres ciutadans estem al mig i llegim als saberuts columnistes i escoltem els crits dels futbolers i ja no saben si hem de renegar del futbol o cridar més fort.

LA CULPA ÉS DE L'ESPELMA

Som un país de solucions retardades, posem en marxa el protocol antiterrorista després d'un atemptat, arreglem una carretera després que morin centenars de persones i clamem al cel quan una dona mor per culpa d'una política errònia. La companyia culpa a l'ajuntament, l'ajuntament a la generalitat, la generalitat a la companyia i el resultat una dona morta. No sé de qui és la culpa, però, segur, que al final és de l'espelma. Tenim un govern totalment inútil, amb un president que està més preocupat en declarar-se l'heroi de l'independentisme que de defensar als ciutadans. El nostre estimat president menysprea sistemàticament als ciutadans, ja ho feia quan era alcalde de Girona i com és natural no ha canviat pas. La generalitat hauria d'haver posat en marxa la llei de pobresa energètica fa molt de temps, però estan més preocupats en jugar a crear un país que de governar-lo. Estan tan capficats en fer allò què, veritablement, a la gran majoria dels ciutadans no els interessa, què han oblidat quina és la verdadera missió d'un governant. No volen emprenyar a les grans companyies... són els que, teòricament, patrocinaran el gran viatge a Ítaca, com deia l'expresident Mas, i no és aconsellable enfrontar-se. És preferible la mort dels pobres que privar-se del plaer de mirar-se al mirall i veure's com a President d'una nació. Tenim uns polítics mancats d'empatia i que no tenen gens de respecte pel ciutadà, però els seguirem votant i una colla de desinformats seguiran venent-nos les meravelles d'un país idíl·lic.
Quin país ens preparen? Ara són incapaços de posar en marxa les lleis més necessàries i ens volen fer creure que després sí que ho faran? Quina credibilitat pot tenir un govern què no protegeix als més vulnerables?
Han convertit el país en un lloc trist, molt trist, en el que moren ciutadans per culpa de males polítiques, de retallades i en el que els polítics viuen molt bé, amb grans sous i la gent passa fred i gana... però al cap i a la fi la culpa sempre serà de l'espelma.

COMENÇA L'ESPECTACLE

A tres dies de la Diada els polítics catalans, que fa molt de temps que estan sense governar, es posicionen per demostrar qui és més català i més independentista. El President Puigdemont, una vegada més, demostra que no sap estar al seu lloc i que tan sols actua per una part dels catalans. Ja ho feia quan era alcalde de Girona, només era l'alcalde d'uns quants, els habitants dels barris perifèrics (immigrants, treballadors...) mai van existir en les seves polítiques elitistes. Ara fa el mateix, tan sols, pel que sembla, és el president dels independentistes. Senyor Puigdemont vostè és el president de TOTS els catalans, de dretes, d'esquerres, independentistes i no independentistes, blancs i negres, de tots, i com a president de tots, en el dia de Catalunya, La Diada, vostè no pot posicionar-se en una sola opció. Vostè a casa seva pot pensar i fer el que vulgui, com a president de la Generalitat vostè ens representa a tots. Senyor Puigdemont vostè no té la suficient categoria per ser president de Catalunya, també està clar, que ningú el va votar i ens el van imposar per la força. Si vol encapçalar manifestacions independentistes, plegui com a president i passi a formar part de l'ANC o de

qualsevol altra associació independentista, però no utilitzi el càrrec per acontentar a una part de la població. Tothom té dret a pensar i actuar com vulgui i ningú ha de sentir-se desemparat dels seus representants. Ja que pel que es veu no té gens de respecte pels que pensen diferent de vostè, almenys, respecti el càrrec. Faci un favor a Catalunya i als catalans i miri la manifestació per la seva televisió, aquesta què, en la seva publicitat, diu que és de tots, però que queda clar que tan sols és pels que combreguen amb les seves idees. Una televisió manipulada i partidista. Una televisió que ha passat de ser de tots els catalans a ser d'uns quants. Miris la manifestació per la seva televisió i vesteixis, si vol, amb l'estelada, però quan surti al carrer respecti la quadribarrada, que és la veritable senyera que ens representa. Senyor Puigdemont, el dia 11 respecti a Catalunya i als catalans.

Religió? Fanatisme? O tan sols... Incultura?

La resposta podria ser totes tres. Per separat, potser, no són molt perilloses, però juntes formen un còctel explosiu. Els crims més grans de la història s'han fet en nom de la religió i sempre emparats i induïts per gent sense escrúpols que s'aprofita de la ignorància dels més desfavorits econòmicament i culturalment. El cas és que ni l'Islamisme ni el Cristianisme obliguen a matar en el seu nom. Mitjançant la manipulació d'uns texts, que la majoria dels fanàtics seguidors desconeixen, vulgars assassins aconsegueixen que gent desesperada mati en nom d'un Déu.
La crua realitat és que, al cap i la fi, la religió està molt allunyada dels fins que persegueixen els terroristes. Només volen sembrar el terror, aconseguir un poder que democràticament mai tindrien.
Com es pot lluitar contra això? Amb més armes? Ja hem vist que no, amb intervencions militars? O potser la solució és més educació? Alguns d'aquests terroristes vénen de zones marginals, amb problemes d'integració i amb un alt índex d'atur. Altres de zones molt empobrides per polítiques repressives i amb grans manipuladors que en nom de la religió els hi dicten el que han de fer i de pensar. El dia que la religió deixi de tenir influència en l'home, potser tot serà diferent. El dia que l'home aprengui a pensar per si sol i no sota les directrius de persones de dubtosa moralitat, que amagant-se darrere la religió, influeixen en formes de viure i pensar, potser en aquest moment començarà a ser diferent la relació entre cultures. Mai he cregut que mitjançant la direcció d'un ser imaginari els homes puguin viure lliurement. La llibertat no és fer el que un vol, la llibertat és poder pensar el que un vol. El pensament únic que vol establir l'islamisme radical no permet el lliure desenvolupament de la persona, com tampoc el cristianisme radical.
Els governs es preocupen més de combatre el terrorisme que de prevenir-lo. És

més còmode enviar exèrcits que mestres. Els països amb grans nivells d'immigració, prefereixen fomentar els guetos en lloc de la integració i això comporta un allunyament entre les cultures. Potser estic equivocat i la solució es bombardejà i destruir tot el que estigui relacionat amb el terrorisme, encara que seguiré creient que un llibre és molt més poderós que un fusell. També és cert que és una utopia, ja que un poble culte no és un poble sumís i no és manipulable i això als governants no els hi agrada gens.

TUPINADA?

Ni els cops d'estat s'han d'executar necessàriament amb armes ni les dictadures han d'implantar-se per la força i per mostra el que acaba de passar.
Les enquestes donaven uns resultats molt poc favorables per al PP, però, per art de màgia, tot ha fet un inesperat gir i ja no són tan dolents. Uns parlen de "tupinada", altres de desencant dels votants, però el que sí està clar és que fa molta pudor.
El partit més corrupte de la història d'Espanya guanya unes eleccions en què dos dels seus ministres estan implicats en uns assumptes molt bruts; un per tenir diners en paradisos fiscals i l'altre per confeccionar informes falsos per atacar els rivals polítics. Fins aquí podria trobar alguna excusa, segur que Marhuenda troba diverses, però el que no té explicació és que l'empresa encarregada de fer el recompte a tot Espanya, menys a Catalunya i País Basc on no ha guanyat el PP (¿casualitat?), sigui una que està implicada, en una de les múltiples trames de corrupció en què participa el PP.
Tampoc és lògic que el ministre responsable de la legalitat del recompte sigui el mateix que maquinava complots contra els seus adversaris.
Al PP han perdut tot pudor, els dóna absolutament igual les formes, se senten segurs, han aconseguit tenir un poble dòcil que els segueix cegament i no dubten a utilitzar tots els recursos de l'estat per mantenir-se al poder. Després vindran els laments, els malalts d'hepatitis manifestant-se per la falta de medicaments, els aturats de llarga durada sense cap ingrés, famílies desnonades i al carrer, gent gran amb miserables pensions, però a l'hora de votar tots s'obliden i van com xais a votar el que diu l'amo. Si tot ha estat legal i no hi ha hagut "tupinada" estem davant d'un problema molt greu, el poble espanyol és ximple, si no estem davant d'un problema encara més gran, la corrupció del partit del govern ha arribat a límits inimaginables. La gran incultura política... i l'altra, fa que molts es creguin els discursos apocalíptics de la dreta.
El que "vénen els comunistes" ha calat en un poble ignorant i que encara es creu la història manipulada pel franquisme. Encara hi ha qui creu que el franquisme va alliberar als espanyols dels grans mals del comunisme i que aquella pau de 40 anys era conseqüència de les bones arts d'uns senyors amb bigoti i ulleres de sol, però no, era conseqüència de la por, la repressió i la manipulació, just el que ara volen imposar els seus hereus. No sé pas si aquestes eleccions han estat netes o no, però com he dit abans no fa bona olor, però avui el tema als bars no són les eleccions, és l'eliminació de la Roja, així ens va.

MORTADELO I FILEMÓN...I LA T.I.A.

Era una vegada un país en què el Ministre de l'Interior, junt amb alts càrrecs de la policia i el director de l'oficina antifrau, creava documents falsos per incriminar a polítics dels partits rivals.
Era una vegada un país en què el President del Govern s'assabentava del que passava al país mitjançant la premsa.
Era una vegada un país en què els candidats a la presidència del govern menteixen sense cap tipus de pudor i manipulen dades per tal de què els hi surtin favorables.
Oi que sembla un conte?
Doncs no, això és el que passa amb un govern del Partit Popular.
Mai a la història hi havia hagut un govern tan corrupte com el que tenim en aquests moments, mai s'havia vist que uns polítics electes tinguessin tan poc respecte pel ciutadà.
El Partit Popular es veu perdut, el seu gran temor és perdre el poder i poder ser jutjat per totes les irregularitats que estan sortint a la llum.
Des d'aquí no diré a qui ha de votar cada un, però el que sí que està clar és que votar al PP és permetre que tot això continuï.
El gran problema, potser, és la manca d'educació política que patim en aquest país i la gran quantitat de desinformats -"cuñados"- que dia a dia omplen les xarxes socials de les falses notícies, que com ara ens assabentem, han estat

creades per les clavegueres de l'estat. Hem sabut de diners, a l'estranger, de polítics de l'oposició que han omplert les pàgines dels diaris afins al règim i que després s'ha demostrat que mai havien existit. Els "cuñados" hi han tuitejat i retuitejat, sense mesura, notícies, que ja pel seu contingut eren absurdes, però que feien mal als adversaris. Els mitjans afins al senyor ministre de l'interior, han fet notícia d'un sopar d'un dirigent d'un partit o d'un gest d'un jugador de futbol molt identificat amb l'independentisme. Aquest país cada dia s'assembla més a una historieta de Mortadelo i Filemón. El servei d'intel·ligència espanyol cada dia s'assembla més al creat per Ibáñez, la T.I.A. El gran cap no s'assabenta de res, els dos agents són totalment inútils, tan sols ens falta la

senyoreta Ofèlia i el Doctor Bacteri, però segur que més tard o més aviat apareixeran.

ESTELADAS Y POLÍTICOS

La prohibición de las “estelades” está teniendo un lado bueno; la confirmación de la gran cantidad de “bobos” que hay en los cargos públicos de este país. La deficiencia mental de algunos ya era evidente, pero, esto, ha servido para confirmar en las ineptas manos que están los estamentos deportivos y políticos. Lo del presidente de la liga de fútbol ya estaba claro y lo de la delegada del gobierno en Madrid es, hasta cierto punto, lógico, lo que no es normal es que “periodistas” (lo de las comillas es por la utilización de un calificativo que no merecen y que en muchos casos ni tan siquiera lo son) con tal de atacar al FC Barcelona y a Cataluña no defiendan la libertad de expresión, algo primordial en esta profesión. Están tan cegados en defender a sus amos que olvidan el principal fundamento de una profesión, qué sin libertad no puede sobrevivir. Muchos de ellos se han convertido en fieles escuderos de sus señores, esos que defienden su estatus al precio que sea, no sea que tengan que volverse honestos y dejen de recibir “sobres” o subvenciones. Está claro que la prohibición de las banderas es un acto político, nada tiene que ver con la seguridad ni con nada que se le parezca. Es un acto más de una subordinada que quiere escalar puestos agradando a sus amos y tomando iniciativas que, más que beneficiarles, pueden acabar perjudicándoles seriamente. El pasado de la delegada del gobierno de Madrid, lo dice todo y que actúe de esa manera no debería sorprender a nadie, ya se sabe que los genes tienen su poder, lo que sí debería sorprendernos es que otros políticos, autodenominados demócratas, no clamen al cielo ante tal barbaridad.

Según está señora,la exhibición de la esteleda puede provocar reacciones

violentas, ¿que tiene que decir ante todos los casos de corrupción de su partido? ¿que se cree que provoca el despilfarro y la utilización de dinero negro para financiar su partido.

En fin, que estamos en manos de unos personajes, que en muchos casos, tienen la inteligencia justa para pasar el día y que nos siguen manipulando y engañando. Esperemos que el ciudadano abra los ojos y sea más consciente a la hora de votar.

No soy ni independentista ni considero la estelada cómo una bandera que me represente, lo es la cuatribarrada, pero defiendo que cada uno es libre de llevar los signos que le apetezcan, siempre que sean legales, cómo en este caso, y que cada uno puede expresar sus sentimientos de la forma que quiera, cómo si quieren ir con la bandera pirata.

"...españoles muy españoles, mucho españoles."

Sempre he sigut votant d'esquerres i crec que si un país vol avançar, sobretot en drets socials i laborals, ha de tenir un govern d'esquerres. El pitjor que ha patit aquest país, des de la dictadura, és l'últim govern del PP.
Considero que s'ha de fer fora al Partit Popular de totes les institucions, sobretot tenint en compte l'alt grau de corrupció que pateix, però no a qualsevol preu.
El PSOE ens està intentant vendre que els culpables del fet que s'hagi de tornar a votar és Podemos.
Potser és que no entenc de política i veritablement s'ha de fer el contrari del que es promet, però el PSOE va dir per activa i per passiva que mai pactaria amb el partit d'Albert Rivera, va dir que Ciutadans no era més que una versió 2.0 del PP, però és clar, els números no sortien i a les hores es pacta amb el diable si era necessari.
La deshonestedat dels dirigents socialistes va quedar patent en el moment que van signar un acord amb Ciutadans. Encara que intentin convertir a Podemos amb el culpable de tots els mals i tanquin els ulls davant totes les barbaritats que el PP fa, aprofitant-se dels mecanismes de l'estat, el PSOE és l'únic culpable d'aquesta repetició d'eleccions. Els atacs a Podemos són constants i ara més, ara és un enemic més fort amb l'ajuda d'Esquerra Unida o com volen nomenar-la els seguidors d'en Rivera; el Partit Comunista.
He sigut militant del Partit Comunista molts anys i feia molt temps que no se'ns

tractava per aquest nom. Potser és que fa més por, i ja sabem que el gran aliat de la dreta d'aquest país és "la por". Sempre l'han utilitzat i el PP n'ha fet un art. Han aprovat lleis repressores sense cap pudor. Han perseguit periodistes i han utilitzat totes les eines al seu abast per crear un clímax de repressió que impedeix al poble actuar lliurement.
Hem vist com s'han creat informes falsos des de les clavegueres de l'estat. Pseudoperiodistes, afins al règim, han manipulat i creat documents per atacar a Podemos, fins i tot hem sabut d'un jutge que ha manipulat una declaració d'un imputat per a desprestigiar a una diputada.
Veritablement volem això? El més greu és que la gran desinformació dels ciutadans pot portar una vegada més al PP a guanyar les eleccions i l'infern pot ser total.
Malauradament per una gran majoria és més important la final de la Champions que les eleccions del 26J. Els preocupa més qui guanyarà la Lliga o la Copa què quins són els programes dels partits que ens han de governar. Aquesta és l'Espanya de toros i futbol que va crear el franquisme, i què els seus hereus segueixen mantenint amb el vistiplau d'una gran part de la ciutadania, que prefereix saber les intimitats de la famosa de torn que els pactes de govern d'uns partits que ens poden treure d'aquest cercle viciós. 

Ara tornarà el circ de la campanya, amb més insults, promeses falses i desqualificacions. Potser tornarem a escoltar a Mariano Rajoy dir-li "ruiz" a Pedro Sánchez o ens tornarem a assabentar que "España es una gran nación, los españoles muy españoles y mucho españoles"

Que no ens passi res.

POBRE IDIOMA

El castellano es, quizá, el idioma más rico en léxico. Es de los pocos idiomas que tiene distintas palabras para designar una misma cosa, entonces ¿porqué nos empeñamos en castellanizar palabras extranjeras para definir lo que ya tiene su propia nomenclatura?

Hay un anuncio de televisión que utiliza la palabra “dipear”, que es una burda castellanización de una palabra inglesa -dip- para definir una acción que en castellano tiene diferentes acepciones; mojar, untar, meter y bañar, como verbo y salsa como sustantivo.

Nos quejamos de que se está perdiendo vocabulario por la utilización de la simplificación de muchas palabras en las redes sociales. 

Nos estamos acostumbrando a ver escrito “+” en lugar de más, de la letra “q” para el que o la “d” para el de y estamos empobreciendo el idioma. No necesitamos importar y castellanizar palabras de otros idiomas. No es necesario inventarse absurdas palabras, mal traducidas, para identificar cosas o acciones que ya poseen su propio nombre. Que la calle vulgarice el idioma es normal, que el ciudadano utilice un léxico diferente al oficial, es normal y hasta es bueno, enriquece el idioma, pero que la publicidad quiera inventarse o crear nuevas palabras no es normal, aparte de ser un grave error.

Recuerdo que hace unos años, una conocida marca de coches, lanzó una campaña en la que anunciaba un nuevo modelo con “ziritione”. Nadie sabía lo que era el famoso “ziritione”, ya que realmente no era nada, tan solo un reclamo publicitario, pero muchos hablaban de las excelencias del “ziritione”. Un día, un compañero de trabajo, me enseñó su nuevo coche, un flamante y reluciente turismo, omitiré la marca, y alabando sus excelencias me dijo, “es que este modelo tiene ziritione”. Yo en mi desconocimiento total de las prestaciones de los coches, le pregunté que qué era eso del ziritione y su contestación fue, ¿no sabes lo que es el ziritione? Desde luego tu desconocimiento de los avances automovilísticos es preocupante, me dijo, y yo me marché pensando que efectivamente no tenía ni idea de coches, más adelante me di cuenta de que el que no tenía ni idea era él... ni de coches ni de castellano.

Por eso creo que la nueva publicidad le está haciendo un flaco favor a los idiomas... bueno también los políticos y muchos de los, que se autoproclaman, comunicadores, que no dejan de ser un híbrido entre pseudoperiodistas y bobos de baba.

Otra causa es el intrusismo, la falta de profesionales nos está llevando a un caos lingüístico; periodistas que no lo son, presentadores y presentadoras que solo son una cara bonita, sin ninguna preparación y en muchos casos sin estudios adecuados para ese menester o simplemente para no abonar unos sueldos dignos y coherentes y contratar a bajos precios.

COMPLOTS, CONSPIRACIONS...

Mai he cregut en conspiracions ni en casualitats.
No sóc dels que teorifica amb l'assassinat de Kennedy o la mort d'Elvis, però tampoc crec que determinats esdeveniments siguin casualitats, per això, avui, vull fer ficció, ficció conspirativa, en la qual molts creuen però que el meu escepticisme m'obliga a prendre-ho com a ficció.
Aquest relat és totalment fictici...o no.
El dia que el PSOE de Zapatero va guanyar les eleccions, després de l'atemptat del 2004, va començar la maquinària conspiratòria del PP. Una legió de fidels esbirros, encapçalats per periodistes, i com diria el periodista José María García, "correveidiles", "abrazafarolas" i companyia, van començar una campanya en contra de tot el que no fos del seu grat. Van fer campanyes atacant a Catalunya, per l'estatut, al govern de Zapatero, per les seves polítiques socials i econòmiques i van carregar contra tot i contra tots. La dreta sempre a tingut un mal perdre i més quan aquesta dreta és l'hereva d'una ferotge dictadura que va intentar acabar amb tot el que fes olor de cultura o llibertat.
Els fidels legionaris de l'honor pepero no van escatimar mitjans per atacar el que el més els hi molesta, el ciutadà.
Sí, la dreta menysprea sistemàticament al ciutadà i ho fa per què considera que és inferior, que està al servei del poderós i que la seva veu ha de ser callada o ha de ser manipulat per dirigir el seu pensament a coses que no perjudiquin les classes benestants.
El franquisme va posar en marxa "l'atontament" sistemàtic del ciutadà amb futbol i toros, la dreta actual utilitza programes de televisió com Gran Hermano, etc.
La manipulació del poble ha sigut l'eina més utilitzada pels dictadors, tant de dretes com d'esquerres, però, sobretot, la dreta ha sabut manipular al més necessitat.
Però aquest és un altre tema, del que volia parlar és de les casualitats.
El PP ha aconseguit posar en marxa una màquina tan precisa que al mateix temps que enriqueix als seus, menysprea i perjudica els enemics.
Els atacs a l'esquerra, sobretot a Podemos, des de la maquinària de l'estat són brutals, no reparen en inventar, manipular o pagar si és necessari. Els fidels periodistes de la dreta més "casposa", no dubten en mentir i insultar sense cap pudor i aparèixer en un programa darrere l'altre per escampar el seu missatge catastròfic si governés un partit d'esquerres, bé millor dit, si governés Podemos.
 L'altre enemic del PP és Catalunya i el dret a decidir. Com políticament cada vegada ho tenen més difícil, han començat a atacar per un altre costat. L'idioma,

el Barça, els empresaris... No és casualitat que tots els problemes amb hisenda els tinguin, tan sols, jugadors i directius del FC Barcelona?
Ens volen fer creure que els jugadors i directius del Real Madrid són honestos?
Està clar que l'equip del poder és el que és, ja ho era durant la primera dictadura franquista (ara estem en la segona) i s'ha d'atacar al que li pugui fer ombra, inclòs el seu veí de ciutat.
Apareixen informes policials que després es demostra que han estat manipulats o simplement són inventats. Els filtren els famosos papers de Panamà i els noms que primer surten, per casualitat, són de gent propera als enemics del poder.
Tot aquest fictici complot conspiratiu no existeix, és una casualitat i el que passa és que els ciutadans no sabem escollir als nostres representants i als nostres equips de futbol. Si un vol ser un ciutadà de bé ha de votar PP, si ets modern, pots votar Ciutadans, i has de ser seguidor del Real Madrid i sobretot, per més català que siguis i més accent tinguis has de parlar "castellanu" que és el que es porta. Anem de cap a unes noves eleccions i espero que votem amb seny i no hàgim de viure, fictíciament, més conspiracions i casualitats.

CASUALITATS

Mai he cregut en casualitats, sobretot quan les coses passen en moments determinats. Ho dic per una quantitat d'esdeveniments que han passat en poc temps. Que quedi clar que no és un escrit per defensar o disculpar a ningú, cada un és responsable dels seus actes, però el que no és normal és que tot passi quan al més poderós li va bé.
Malauradament mai he confiat en la justícia d'aquest país i mai he confiat amb la premsa que és afí al poder.
Els famosos papers de Panamà han posat al descobert quantitat d'empreses, més o menys legals, però molt properes als enemics del poder establert. Tampoc és casualitat que no surti cap nom proper a Rajoy, Aznar, Florentino Pérez o al mateix Real Madrid.
Tampoc pot ser casualitat que sempre que s'apropa un partit de futbol important pel FC Barcelona o la possibilitat d'aconseguir un títol, apareguin notícies vinculades amb la família Messi o amb el seu entorn.
No pot ser casualitat que quan un dels directors de cinema més guardonats i més crítics amb les polítiques culturals del govern estigui a punt d'estrenar la seva darrera pel·lícula també estigui esquitxat per suposats escàndols. Però al marge de tot això, el més greu és que molts dels que han estat assenyalats per la suposada premsa lliure, poden no haver comès cap infracció, ja que tenir diners fora del país o tenir societats a l'estranger no és il·legal sempre que es paguin els impostos corresponents, però està clar que això de moment no s'ha comprovat, ja

que tan sols ho pot fer la hisenda pública.
El mal ja està fet, tant és que siguis culpable o innocent, ja estan senyalats i per molt que es demostri que no han comès cap il·legalitat l'opinió pública ja els ha jutjat i condemnat.
Que es pot fer davant aquesta indefensió? Res. S'ha confós la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa amb una eina d'atac contra els enemics de qui controlen els mitjans de comunicació. Ho estem veient en programes de televisió, afins a un determinat equip de futbol, que no tenen cap pudor en manipular una notícia per tal d'atacar a l'equip rival. No tenen cap pudor en treure de context unes declaracions i utilitzar-les per manipular l'opinió pública. Hi ha una part de la premsa que està en mans de periodistes sense escrúpols, especialistes en la manipulació i en servir a l'amo que més pagui. També està la premsa honesta, la de sempre i que no vol entrar en jocs manipuladors, però que al final acaba sucumbint a les notícies, més o menys reals, per tal de no perdre clients.
Ara ens queda esperar, veure si tot aquest enrenou segueix endavant o, com altres vegades, es va diluint amb el temps. Espero que el que veritablement hagi comès un delicte ho pagui, però també m'agradaria que el que hagi sigut inculpat sense raó sigui exculpat amb el mateix ressò mediàtic que quan va ser assenyalat com delinqüent.

El retorn al nacionalcatolicisme.

El Partit Popular, segons ens volen fer creure, han fet moltes coses bones pel país.
El problema és que no sabem quines.
Ens han portat una precarietat de vida que nom patíem des dels anys 40, l'atur no millora, la pobresa augmenta, la sanitat cada vegada és pitjor i ara, per si no en teníem prou, ens estan retornant cap al nacionalcatolicisme. Tenim un ministre que té un àngel que es diu Marcelo, espero que no sigui el jugador del Reial Madrid, que l'ajuda a aparcar, pot ser que li presti a Esperanza Aguirre. El mateix ministre condecora verges i dóna suport a les bajanades que alguns bisbes diuen. És masclista i

classista, és la mostra vivent del més ranci nacionalcatolicisme inventat pel franquisme.
Per si no teníem prou, ara coneixem la sentència que condemna a una regidora de Podemos -ui!, quina casualitat- a pagar una multa de més de 4 mil euros per, segons consta en la sentència: "... en unió i d'acord amb altres dones, amb intenció d'ofendre els sentiments religiosos dels allí presents i del col·lectiu catòlic, van envair l'espai destinat a l'altar..."
No cal que expliqui els fets, ja que són de sobres coneguts, però el més preocupen és que en un país aconfessional passin aquestes coses.
La religió torna a ser el referent de l'estat i de la justícia, com ho era durant la dictadura, i a tots els catòlics de bé els hi preocupa molt més que una noia ensenyi els pits en una capella que el que milers de dones, homes i nens morin per poder accedir a una millor qualitat de vida.
Hem conegut abusos de capellans i educadors a menors, hem sabut de bisbes que viuen en grans mansions i que gaudeixen de fortunes descomunals, hem sabut que l'església espanyola destina més diners a mantenir televisions i diaris de dubtosa moralitat, política i social, que a ajudar als més necessitats, però sembla que ho han fet molt bé.
Durant uns anys, l'església espanyola ha estat en segon terme, sempre sota el mant protector del més ranci sector de la ultradreta del PP, però en segon terme.

Ara, gràcies a la falta de lideratge dintre del PP, els sectors més propers a l'Opus Dei i al nacionalcatolicisme han agafat les rendes i tornem a estar més a prop de l'Espanya de la postguerra que a un país modern del segle XXI.
Si torna a governar la dreta, tornarem a patir la repressió que ja vàrem patir i tornarem a veure als capellans amb sotana?
Espero que no, espero que siguem prou intel·ligents per arribar a acords i no permetre que els anys 40 s'instal·lin definitivament.
Ja sé que és difícil, però confio en què l'esquerra comprengui que els que tenim ja uns anys vàrem lluitar per anar cap endavant i no per anar endarrere com els crancs.

Solidaritat Vs. Xenofòbia

Des de fa un temps Girona genera un munt de notícies, unes, teòricament bones, altres dolentes i unes altres totalment surrealistes. Va començar amb el “Vol gastronòmic”; un engendro mig penjat sobre el riu Onyar, que tan sols servia perquè una colla d'elitistes celebressin dinars i sopars a costa dels impostos dels ciutadans. Després va arribar el rodatge de “Joc de Trons”, convertint una part de la ciutat en un gran “plató” i sense generar ni un euro a les arques municipals; l'alcalde del moment, ara President de la Generalitat, va decidir no cobrar les taxes municipals d'ocupació de via pública i de rodatge.
Després van arribar les rocambolesques decisions per elegir el substitut de l'alcalde, ja que el del moment va ser nomenat President de la Generalitat -això és una altra història de la qual ja parlarem un altre dia-, i el circ va estar muntat. Van haver de dimitir un rastell de regidors per poder anomenar al número 19 de la llista. La presa de possessió es va fer malament i es va haver de repetir. Es va haver de suspendre un ple, ja que els regidors no acceptaven el sou que, el nou alcalde, es volia assignar, i a continuació va dimitir passant a ser la nova alcaldessa qui, segons els entesos, hauria hagut de ser des del primer moment.

Bé, això ha sigut una petita introducció pel lector que no conegui l'actual Girona i així es pugui fer una petita idea, ja que la veritable notícia és la d'un penós brot d'insolidaritat i xenofòbia. Un grup de gent va crear l'Escudella Solidària amb l'objectiu de la promoció d'activitats culturals, socials, formatives i associatives, i la participació de la ciutadania en les tasques de la comunitat, per aconseguir millorar la qualitat de vida i el benestar social de les persones partint d'un model solidari participatiu, basat en la dignitat de les persones i la implicació activa d'aquestes. Segons els seus responsables, és un espai per "fer barri, per fer bullir l'olla". Entre les activitats hi ha ludoteca, consulta de medicina xinesa, sessions de reiki, fisioteràpia, tallers de lectura, espai de trobada i reunió, classes d'anglès, francès i reforç escolar, cursos de treballs manuals i bijuteria, tallers de contes per a nens i nenes, xerrades, convencions i presentacions en sala de gran format, elaboració capgrossos de Santa Eugènia de Ter i un espai logístic per a entitats. La idea és molt bona i funciona, però als veïns no els hi agrada, i amb l'excusa d'unes obres, teòricament, mal fetes han intentat enviar-ho tot a norris. Sembla que, en ple segle XXI, encara hi ha gent que considera a les persones d'altres races com inferiors...o perillosos...o simplement, pel fet de ser diferents, gent de mal viure. Doncs bé, van acabar sent denunciats i anant a judici. El jutjat els hi ha donat la raó, poden continuar fent les seves activitats, però han de tancar una part, ja que l'obra, suposadament, mal feta és una porta d'emergència i en revertir-la han de reduir la capacitat del local. La lluita seguirà, però, de moment, un grup de xenòfobs insolidaris, han aconseguit privar a gent, amb menys recursos, de gaudir d'una sèrie de “privilegis” que els més afavorits gaudeixen sense problemes. Ja saben que la gent de bé pot portar als seus fills a acadèmies privades per aprendre idiomes, o a elitistes ludoteques per aparcar als seus fills, mentre, ells, juguen al pàdel, però hi han pares i mares que han de treballar moltes hores per poder viure i no poden pagar acadèmies i ludoteques i un servei com “Escudella Solidària” cobreix una mancança, que per altra banda hauria de cobrir un govern en condicions.
La història no ha fet més que començar i el desig és que tot acabi bé.

Pedro Sánchez i el gat de Schrödinger.

Imaginem un gat dins d'una caixa completament opaca. En el seu interior s'instal·la un mecanisme que uneix un detector d'electrons a un martell. I, just sota el martell, un pot de vidre amb una dosi de verí letal per al gat. Si el detector capta un electró activarà el mecanisme, fent que el martell caigui i trenqui el flascó.
Es dispara un electró.
Per lògica, poden succeir dues coses. Pot ser que el detector capti l'electró i activi el mecanisme. En aquest cas, el martell cau, trenca el flascó i el verí s'expandeix per l'interior de la caixa. El gat ho inhala i mor. En obrir la caixa, trobarem al gat mort. O pot ser que l'electró prengui un altre camí i el detector no ho capti, amb el que el mecanisme mai s'activarà, el flascó no es trencarà, i el gat seguirà viu. En aquest cas, en obrir la caixa el gat apareixerà sa i estalvi.
A escala atòmica, ambdues probabilitats es compleixen de manera simultània. Al món quàntic, el gat acaba viu i mort alhora, i tots dos estats són igual de reals. Però, en obrir la caixa, nosaltres només ho veiem viu o mort.
El lector es preguntarà quina és la raó d'aquesta classe de física quàntica i la resposta és molt senzilla... o no, o les dues coses a la vegada.
El PSOE és l'electró que s'ha disparat, pot anar cap a la dreta, C's, i activar el

detector que trenca el recipient a on està el verí, el PP, i mata al gat, nosaltres els ciutadans. L'electró va cap a l'esquerra, Podemos-IU-Compromís..., i el detector no s'activa i el gat, nosaltres, seguim vius.
Malauradament, com no sabem si l'electró-PSOE finalment anirà cap a la dreta-C's o l'esquerra-Podemos, nosaltres, els gats, podem estar vius o morts, o les dues cosses al mateix temps.
De moment l'intent d'anar cap a la dreta ha fet fallida i esperem que amb retard no trenqui el recipient i el gat mori.
Hi ha una altra oportunitat d'intentar salvar al gat, però tot sembla que el veritablement important no és salvar al gat sinó sortir reforçats de cara a unes pròximes eleccions. La caixa segueix tancada i el gat viu o mort o totes dues opcions, però segur que si, el gat, aconsegueix sortir, de la caixa, sortirà molt malmès.
La supèrbia d'uns, l'afany de poder dels altres i la por de perdre el poder i que tot rebenti dels tercers està fent que ningú faci el pas necessari per desencallar una situació que ja fa massa temps que dura.

El pitjor d'un PP una altra vegada al poder no són les retallades, no són les lleis repressives; és la venjança contra un poble que no els ha votat i contra uns partits que intenten privar-los de seguir manant per amagar tota la corrupció que té a les seves files.
Si no s'arriba a un pacte i les pròximes eleccions les guanya la dreta ja ens podem preparar, els anys de foscor, que tots volem oblidar, poden tornar i a les hores potser sí que el gat estarà definitivament mort.

TITIRETARRES

L'afany de la dreta espanyola per tal de desprestigiar a "Podemos" no té límits.

Hem vist informes policials falsos, informacions periodístiques manipulades, declaracions catastrofistes de polítics corruptes, articles de periodistes de dubtosa moralitat parlant d'estranys finançaments, es veu que els del PP són molt normals, però el que no havíem vist fins ara és una mamarratxada com la del jutge que ha enviat a presó a dos titellaires, per qualque cosa que, ell, no compren; em refereixo a la llibertat d'expressió, a la democràcia i a totes aquestes coses que als hereus del franquisme els hi produeixen angúnia.
L'obra representada, probablement no era adient per un públic infantil, potser tampoc era el lloc apropiat, però d'això a enviar a la garjola a dues persones hi ha un abisme.
No vull ni imaginar si aquest “home de bé” llegeix les versions originals de La Caputxeta Vermella o Blancaneus o la Ventafocs, i em refereixo a les escrites pels Germans Gimm o Perrault i no a les versions de Walt Disney que deuen ser les úniques que coneix el senyor jutge, li agafa un cobriment de cor.
Però, sembla que tota la polèmica ve per un cartell, que segons diu, fa apologia del terrorisme, si amics, “Gora Alkaeta” és apologia del terrorisme, “ole sus hu...”.
S'ha de tenir una ment molt malalta per treure aquesta deducció, ja que precisament el que es denuncia a l'obra de titelles és la manipulació de la policia per inculpar a una bruixa... ara que penso, aquest senyor, abans de jutge, no era policia en una època una mica fosca de la nostra recent història?
Potser, allò de què “el ladrón los cree a todos de su condición” es pot aplicar en aquest cas.
Potser ens hauríem de plantejar el delicte d'apologia del franquisme, per tal de treure'ns de sobre a tots aquests malèfics personatges.
Aconsello als lectors que busquin a internet l'argument i el text de la representació de l'espectacle de titelles i s'adonaran dels greus deliris que pateix la dreta més casposa del nostre país.
Com és normal, la famosa “mamandurrias” no ha trigat a sortir i demanar la dimissió de la regidora, l'alcaldessa i de tot el que faci olor de democràcia, llibertat i drets.
Ja ens té habituats.
L'única esperança que ens queda és que tots aquests personatges sí que acabin a la presó, però per corruptes i lladres i deixen en pau als comediants.
Hem tornat a reviure episodis que haurien estar oblidats i que ens retornen a temps en blanc i negre, a temps en els que els comediants eren jutjats en Consells de Guerra i els actors, escriptors i periodistes érem empresonats per expressar les nostres opinions.

“Gora” la “Llibertat” d' “Expresión”.

HOOLIGANS D'ULTRADRETA

Des de fa uns dies m'he adonat d'un curiós moviment que ha sorgit a les xarxes socials, sobretot a Facebook, i és, una vegada més, l'assetjament i enderrocament contra Podem i tots els grups afins a aquesta formació. Ha començat des de diaris digitals, de dubtosa moral democràtica, i de pseudo periodistes més donats a fer la pilota al PP que a ser íntegres en la seva professió.
Però, potser això no és el més greu, el més greu són tota la colla de “descerebrats” d'ultradreta, que repeteixen sense cessar totes les notícies, millor dit, els titulars de les notícies, sense saber el que diu l'article, per l'única raó de què van en contra de Podem.

Tant els hi és si la notícia és falsa i ha estat desmentida per altres mitjans més seriosos, ells, com una legió d'obedients formiguetes, repeteixen i escampen la merda entre tots els seus congèneres.

Els hi és el mateix que els hi demostris que és mentida, ells, ben alliçonats, ho

repeteixen sense intentar esbrinar quina és la veritat.
Normalment, molts d'ells, vénen de famílies benestants i no han tingut mai problemes per arribar a final de mes.
El més curiós és que entre tots els simpatitzants, regidors, diputats i senadors de Podem, podem haver-hi quatre o cinc o deu que hagin tingut problemes amb la justícia, i normalment per activitats reivindicatives o per participar en manifestacions, i, aquests espècimens, són capaços de trobar notícies, o inventar-les, contra ells i en canvi no són capaços de trobar notícies dels més de 200 imputats per corrupció que té el PP.

Són capaços d'omplir pàgines i pàgines criticant a una diputada per portar al seu nadó al parlament, però no parlen del diputat corrupte que ha portat el PP.

Poden parlar de les rastes d'un diputat, fer-li mofa i, després, aplaudir les paraules ofensives d'una diputada del PP que s'ha passat una legislatura jugant amb la seva tauleta al Candy-Crash o a algun joc similar.

Troben ofensiu que una mare doni el pit al seu fill, però no troben ofensiu que una advocada de l'estat digui que Hisenda no som tots... i així podríem seguir i seguir, però el que està clar és que la política està canviant i cada vegada, els nostres representants s'assemblen més a la gent del carrer i, per sort, menys als Rato, Blesa i companyia.
Jo demanaria a tots aquests “Hooligans peperos", que almenys, abans de compartir una notícia, per molt plaer que els hi ocasioni, es fixin en qui la publica i qui la firma i comparin amb altres publicacions. Potser, d'aquesta manera, la manca d'educació democràtica que pateix aquest país, anirà minvant.
El que també és curiós és com la dreta espanyola és capaç de perdonar la corrupció dels seus i és implacable amb els erros dels altres. Veurem que passa amb els pactes i si molts dels inquisidors que no perdonen els errors dels altres, hauran de empassar saliva i acceptar-los de socis de govern.